miniatura|Un carrer de Dhaka amb cartells en bengalí. Lalfabet bengalí (en bengalí বাংলা লিপি bangla lipi) és el sistema d'escriptura emprat per escriure certes llengües de Bangladesh i de l'est de l'Índia, com el bengalí, l'assamès i el meitei. És un alfabet de la família bràmica, i s'assembla al devanagari i al gurmukhi (sobretot a causa de la barra horitzontal contínua sota la qual es lliguen els caràcters), però el seu traçat és més sinuós; també s'escriu d'esquerra a la dreta.
Com totes les altres escriptures índies, és un alfasil·labari (o abugida): les lletres consonants representen un síl·laba formada per la consonant i la vocal inherent, mentre que les altres vocals (fora de l'inherent) es representen o bé amb un diacrític que modifica la vocal inherent de la consonant precedent o bé amb una lletra que representa una vocal aïllada.
L'alfabet bengalí no és totalment fonètic: certs sons es poden escriure de diverses maneres diferents i determinades lletres poden tenir pronunciacions diferents.
Història Com totes les altres escriptures índies, l'alfabet bengalí deriva de l'escriptura brahmi, concretament de les escriptures gupta i posteriorment nagari. « Bengali », a Ancient Scripts (consultat el 18 novembre 2010) En principi, no s'associava a una llengua en particular. També s'usava (i encara es fa servir de vegades) per escriure sànscrit.
L'alfabet bengalí està emparentat amb el devanagari, que és la forma moderna de l'escriptura nagari. L'escriptura bengalí comença a divergir de la nagari al segle XI. J. G. Février anomena aquesta forma antiga de l'escriptura bengalí protobengali; està documentada a Índia oriental i es manifesta sota la forma de petits triangles o ganxos ajuntats a l'esquerra de diverses lletres. L'escriptura va continuar evolucionant però sense allunyar-se gaire de la nagari
La filiació seria la següent, segons Louis-Jean Calvet :Louis-Jean Calvet, Histoire de l'écriture, Plon, 1996 174. de l'alfabet brahmi en van evolucionar els alfabets gupta (s. IV), siddham (s. VI) i nagari (s. VIII); després, del gupta en va evolucionar l'aflabet sharada (), del siddham va evolucionar-ne el nepalès (s. XI), i del nagari en va evolucionar d'una banda el devanagari i de l'altra el protobengalí (s. XI) que acabaria l'evolució en l'alfabet bengalí.
Brahmi Gupta (s. IV) Sharada () Siddhamatrka (s. VI) Nepalí (s. XI) Nagari (s. VIII) Protobengalí (s. XI) Alfabet bengalí Devanagari
La forma moderna de l'escriptura bengalí data de 1778, època en què Charles Wilkins va endegar la impremta en bengalí.
Actualment, aquest alfabet s'utilitza principalment per escriure, com el seu nom la indica, el bengalí, però també altres llengües menys esteses: l'assamès, el meitei, el garo, el mundari, el bishnupriya manipuri i el sylheti.
Característiques generals L'alfabet bengalí s'escriu horitzontalment d'esquerra a dreta i és monocameral (no fa distinció entre majúscules i minúscules). Es reconeix per la barra horitzontal continua anomenada matraNo confondre el terme bengalí matra (মাত্রা) amb la paraula hindî mātrā (मात्रा) que designa la forma depenent de les vocals en dévanagari. (মাত্রা) sota la qual es lliguen els caràcters, característica que comparteix amb el devanagari i el gurmukhi). Aquesta barra s'interromp breument per a certs caràcters oberts per dalt (per exemple গ gô i খ khô).
Les síl·labes són constituïdes o bé per una vocal sola, o bé per una consonant (o una lligadura de diverses consonants) a la qual s'afegeix eventualment un signe diacrític per indicar la vocal que l'acompanya.
L'ortografia del bengalí no és gens simple: l'escriptura ha mantingut grafemes que servien per representar sons diferents en sànscrit però que es pronuncien de la mateixa manera en bengalí, la qual cosa fa que en alguns casos hi hagi diverses maneres de representar el mateix so.
Descripció dels grafemes Vocals miniatura|600px|La lletra ক (k) acompanyada de la forma diacrítica de les vocals অ, আ, ই, ঈ, উ, ঊ, ঋ, এ, ঐ, ও i ঔ. El bengalí té 11 vocals escrites anomenades স্বরবর্ণ shôrobôrno.Si no s'indica el contrari, les transcripcions contingudes en aquest article es faran seguint el mètode anomenat « wiki » que es ressenya a la secció « romanització ». Aquestes vocals representen sis de les set vocals del bengalí així com dos diftongs. No hi ha caràcter estàndard per representar el so /æ/ i les diferències de llargada representades a l'escriptura (per exemple hrôshsho i i dirgho i) no són presents a la llengua parlada. El caràcter anomenat ri no representa veritablement una vocal, sinó el so /ri/; tanmateix en l'escriptura és tractat com una vocal.
Cada vocal (excepte una) té dues formes escrites diferents:
quan és a començament de paraula o segueix una altra vocal, s'utilitza la seva forma plena (o independent); quan segueix una consonant, la vocal és reduïda a una forma diacrítica (o depenent) que apareix, en funció de la vocal, abans, després, a sobre o sota de la consonant Aquesta forma no pot aparèixer sense consonant
Una excepció a aquest sistema és el grafema de la vocal /ɔ/. No té forma diacrítica, però és considerada inherent a les consonants. Per representar específicament l'absència d'aquesta vocal inherent, es pot escriure un diacrític anomenat hôshonto (্) sota la consonant, és a dir, un virama.
Encara que només hi ha dos diftongs a l'escriptura, el sistema fonològic bengalí de fet en té més. La majoria s'escriuen juxtaposant els grafemes de les vocals que els componen, com a কেউ keu.
El quadre següent mostra els grafemes vocàlics presents a l'inventari modern de l'escriptura bengalí, que ha abandonat els grafemes de tres vocals històriques, rri, li i lli, que anaven tradicionalment entre ri i e. +Vocals escrites del bengalí (স্বরবর্ণ shôrobôrno)Forma independentNom de la forma independentAFIForma diacrítica ambla consonant [kɔ] (ক)Nom de la forma diacríticaTranscripcióAFI অ shôro ô (shôre ô) vocal ô i ক (cap) (cap) kô i ko আ shôro a (shôre a) vocal a কা akar ka ই hrôshsho i i curta কি hrôshsho ikar (roshshikar) ki ঈ dirgho i i llarga কী dirgho ikar (dirghikar) ki উ hrôshsho u u curta কু hrôshsho ukar (roshshukar) ku ঊ dirgho u u llarga কূ dirgho ukar (dirghukar) ku ঋ ri কৃ rikar/rifôla kri এ e কে ekar ke i kê ঐ oi কৈ oikar koi ও o কো okar ko ঔ ou কৌ oukar kou
Casos particulars Les vocals উ u, ঊ ū, i ঋ ṛ, sota la forma depenent, tenen una forma diferent després de certes consonants — sovint després de র rô, que pot ser amb la seva forma completa o al final d'una combinació de consonants (vegeu la secció corresponent en aquest mateix article). (ঊ és aquí transcrita ū i ঋ ṛ, per tal de respectar l'ortografia.) +Combinacions consonant-vocal irregularsConsonant(s)VocalResultat গ gô উ u গু gu শ shô উ u শু shu ন্ত ntô উ u ন্তু ntu র rô উ u রু ru ত্র trô উ u ত্রু tru হ hô উ u হু hu র rô ঊ ū রূ rū ভ্র bhrô ঊ ū ভ্রূ bhrū হ hô ঋ ṛ হৃ hṛ
Consonants Les consonants s'anomenen en bengalí ব্যঞ্জনবর্ণ bênjonbôrno. El nom d'una consonant és generalment la seva pronunciació seguida de la vocal inherent ô. Com que la vocal inherent no s'escriu, el nom de la majoria dels grafemes és idèntic al grafema ell mateix (per exemple, el nom del caràcter ঘ és ell mateix ঘ ghô). Certs grafemes que han perdut la seva pronunciació diferent en bengalí tenen un nom més complicat Per exemple, com el so /n/ pot ser escrit ন, ণ, o ঞ (segons l'ortografia de la paraula), no són anomenats simplement nô; sinó que reben els noms de দন্ত্য ন donto nô (« N dental »), মূর্ধন্য ণ murdhonno nô (« N cerebral ») i ঞীয়/ইঙ niô/ingô (N palatal). Així mateix, el fonema /ʃ/ pot ser escrit শ talobbo shô (« S palatal »), ষ murdhonno shô (« S cerebral ») o স donto shô (« S dental »), segons la paraula. Ja que la consonant ঙ /ŋ/ no pot trobar-se a començament de paraula en bengalí, el seu nom no és ঙ * ngô sinó উঙ ungô (pronunciats per certs উম umô o উঁঅ ũô). Així mateix, com que les semivocals ([j], [w], [e̯], [o̯]) no es poden trobar a començament de paraula en bengalí, el nom per a la « semivocal E » য় no és অন্তঃস্থ য় * ôntostho e̯ô però অন্তঃস্থ অ ôntostho ô.
El quadre següent mostra les consonants del bengalí amb el seu ordre tradicional +Consonants escrites del bengalí (ব্যঞ্জনবর্ণ bênjonbôrno)ConsonantNom de la consonantTranscripcióAFI ক kô k খ khô kh গ gô g ঘ ghô gh ঙ ungô, umô ņ চ chô ch ছ chhô chh জ borgio jô (burgijjô) j ঝ jhô jh ঞ ingô, niô n ট ṭô ṭ ঠ ṭhô ṭh ড ḍô ḍ ঢ ḍhô ḍh ণ murdhonno nô (moddhennô) n ত tô t থ thô th দ dô d ধ dhô dh ন donto nô (dontennô) n প pô p ফ phô ph ব bô b ভ bhô bh ম mô m য ôntostho jô (ontostejô) j র (bôe shunno/bindu rô) rô r ল lô l শ talobbo shô (taleboshshô) sh i s / ষ murdhonno shô (muddhennoshshô) (peṭ kaṭa shô) sh স donto shô (donteshshô) sh i s / হ hô h য় ôntostho ô (ontosteô) e i - /- ড় ḍôe shunno/bindu ŗô ŗ ঢ় ḍhôe shunno/bindu ŗô ŗh
Combinacions de consonants miniatura|Lligadura ndrô : ন en gris, দ en blau i র en roig. Diverses consonants consecutives (fins a quatre) que no van separades per vocals es combinen en una lligadura anomenada consonant conjunta (যুক্তাক্ষর juktakkhor o যুক্তবর্ণ juktobôrno). Generalment, la primera consonant és a l'esquerra o a sobre de les altres Moltes consonants apareixen a les combinacions sota una forma reduïda o abreujada Certes combinacions tenen una forma excepcional que s'assembla poc a les consonants que els componen En alguns casos, la manera com es lliguen les consonants depèn de la política utilitzada
Sovint passa que una combinació de consonants no es pronuncia com la sèrie de les consonants que la componen Per exemple, afegir ল lô a sota de শ shô crea la consonant conjunta শ্ল, que no es pronuncia pas shlô sinó slô. Moltes combinacions representen sons del sànscrit que han estat perduts, com জ্ঞ, que és una combinació de জ jô i ঞ niô però es pronuncia ggõ, i pas jnô. Com les combinacions de consonants representen sovint sons que no poden ser fàcilment deduïts dels seus components, les descripcions següents concerneixen la construcció de les combinacions, i no la pronunciació resultant Per això s'utilitza una variant del mètode de transliteració IAST en comptes de la transcripció fonèmica (vegeu el paràgraf sobre la romanització).
Fusió Certes consonants es fusionen, per exemple compartint la seva línia vertical o escrites l'una prop de l'altre + Exemples de fusions 1a consonant 2a consonant Lligadura ক kô ক kô ক্ক kkô ল lô ল lô ল্ল llô গ gô ৱ wôLa lletra ৱ wô s'utilitza en assamès i en bishnupriya manipuri, com a equivalent de ব bô en bengalí. গ্ব gwô ব bô ব bô ব্ব bbô ন nô দ dô ন্দ ndô
Reducció Certes consonants prenen una forma comprimida (per exemple, reducció d'un tret) o abreujada (perden una part de la seva forma) +Exemples de consonants reduïdes 1a consonant 2a consonant Lligadura ত tô ম mô ত্ম tmô ষ ṣô ট ṭô ষ্ট ṣṭô জ jô ঞ ñô জ্ঞ jñô স sô থ thô স্থ sthô ক kô স sô ক্স ksô
Canvi de forma Certes consonants tenen una forma diferent quan apareixen en una combinació de consonants És sobretot el cas de র rô i য yô :
a l'inici de combinació, র rô apareix sota la forma d'un tret diagonal (anomenat রেফ ref) a sobre de la consonant següent; a final de combinació, র rô pren la forma d'una línia horitzontal ondulada (anomenada রফলা rôfôla) sota la consonant precedent; a final de combinació, য yô és una línia vertical ondulada (anomenada যফলা jôfôla) a la dreta de la consonant precedent.
+Exemples de canvis de forma 1a consonant 2a consonant Lligadura র rô ক kô র্ক rkô প pô র rô প্র prô ঙ uŋô গ gô ঙ্গ ŋgô দ dô ধ dhô দ্ধ ddhô
Excepcions Hi ha algunes lligadures excepcionals que s'han d'aprendre de memòria
+Excepcions 1a consonant 2a consonant Lligadura ক kô র rô ক্র krô ঞ ñô চ cô ঞ্চ ñcô ট ṭô ট ṭô ট্ট ṭṭô ষ ṣô ণ ṇô ষ্ণ ṣṇô হ hô ন nô হ্ন hnô হ hô ম mô হ্ম hmô ক kô ষ ṣô ক্ষ kṣô