En la mitologia grega, Càrcinos (en ), sovint també conegut pel seu nom en llatí, Càncer, o per la seva traducció, el Cranc, és un cranc gegant que habitava a la llacuna de Lerna. És un personatge secundari en els dotze treballs d'Hèracles, a qui, per ordre d'Hera, ataca mentre lluita contra l'Hidra de Lerna, com a recompensa per aquesta acció, Hera el converteix en la Constel·lació del Cranc.
Com que no és un element principal del mite, no sempre apareix en les versions que han arribat fins a l'actualitat; no obstant això, clàssics mitògrafs, astrònoms, historiadors o filòsofs com Plató, Pseudo-Eratòstenes, Pseudo-Apol·lodor i Higí esmenten en els seus textos al personatge.
Una de les interpretacions més habituals del mite l'associa amb una batalla del al Peloponnès, que va ocasionar la destrucció de Lerna (d'influència minoica) per pobles pre-micènics.
En l'art, Càrcinos acostuma a aparèixer representat com a detall del mite de l'Hidra o com a imatge del signe del zodíac i la constel·lació als quals dona l'esmentat nom.
Etimologia El nom de Càrcinos és una transliteració del mot grec , que vol dir literalment 'cranc'. És per això que, segons la versió i traducció del mite, apareix referit el personatge amb el seu nom propi original si no únicament com un cranc gegant, el cranc o Càncer.
«Càncer» és la traducció al llatí, testimoniada en Aulus Corneli Cels i recollida a la seva obra De arte medica o De Medicina. El terme grec s'usava des d'Hipòcrates (460 aC-370 aC) per denominar certs tipus de tumors, per la semblança que el metge grec va observar entre les lesions i la forma d'un cranc. Cels va continuar utilitzant l'analogia i va introduir el terme que ha perdurat fins a l'actualitat per a denominar a aquest conjunt de malalties.
En grec modern, el terme continua de ser utilitzada per diverses de les accepcions del vocable càncer. Altres mots com carcinoma (també utilitzat per Hipòcrates), carcinogen o carcinologia comparteixen l'arrel grega original, en referència tant als crustacis com a la malaltia.
Paper a la mitologia Nota: a continuació s'exposa una versió resumida del context mitològic; a més, cal tenir en compte l'existència de diverses variants per a molts dels mites, segons l'obra que es consulti. miniatura|Gravat de Hans Sebald Beham ().
Zeus, rei dels déus olímpics, va jeure amb la mortal Alcmena i va engendrar Hèracles. L'esposa de Zeus, la deessa Hera, gelosa per la infidelitat del seu consort, va bolcar el seu despit sobre el nen i va intentar causar-li la mort o sofriment en diverses ocasions al llarg de la seva vida.
Hèracles va arribar a l'edat adulta i es va casar amb la princesa Mègara, amb qui va tenir diversos fills. Hera va provocar un atac de bogeria a Hèracles, durant el qual el jove grec va assassinar la seva dona i fills. La sibil·la de l'oracle de Delfos va encomanar com a penitència la realització dels deu treballs que li ordenés el seu cosí Euristeu, rei de l'Argòlida.Pseudo-Apolodor, Biblioteca mitològica, II, 4, 12
Aquests deu treballs més dos d'addicionals, en considerar Euristeu invàlids dos dels inicials per no completar-se sense ajuda, van formar els denominats els dotze treballs d'Hèracles. El segon d'ells consistia a matar la Hidra de Lerna, un monstre amb forma de serp de diversos caps, que habitava a la llacuna propera a la ciutat.Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca mitològica, II, 5, 2
Un cop va arribar al pantà, Hèracles es va enfrontar a l'Hidra. Va intentar tallar els caps de la bèstia però per cadascuna que tallava creixien altres dues. Mentre tots dos lluitaven, Hera envia en ajuda de la bèstia Càrcinos, un cranc gegant que habitava també per la zona. El cranc va atacar amb les seves pinces Hèracles als peus per despistar i que l'Hidra pogués matar-lo, l'heroi grec, enfurismat, el va aixafar amb el seu taló i va continuar la batalla.
Amb l'ajuda de Iolau, el seu nebot, va trobar la forma de derrotar el monstre, aplicant foc en els colls tallats abans que creixessin nous caps; així, Hèracles va poder acabar amb l'Hidra. Va enterrar el cap principal, encara xiulant, ja que era immortal, sota una gran roca prop del camí de Lerna a Eleu. A més, va obrir en canal la bèstia per mullar en els seus fluids interns les puntes de les seves fletxes, i des de llavors era mortal qualsevol ferida causada amb aquestes.Graves, Los mitos griegos II, p. 73-75.
Aquest treball va ser un dels considerats com no vàlids per Euristeu, ja que Hèracles va rebre l'ajuda del seu nebot per portar-lo a terme.
Catasterisme miniatura|Constel·lació de Càncer Un catasterisme és el relat de la transformació d'un personatge de la mitologia grega en un estel o constel·lació. Segons el mite, Hera, agraïda pel valent però infructuós esforç de Càrcinos, el va posar al cel, creant la constel·lació de Càncer al Zodíac.Pseudo-Eratòstenes: Catasterismes. 11: Cranc (Καρκίνος; Càncer): Càrcinos. Text llati a Google Books; facsímil electrònic. Text grec a Internet Archive; facsímil electrònic. Va ser situat al costat del Lleó, la figura posada per Zeus en commemoració de la mort del Lleó de Nèmea a les mans del seu fill Hèracles en el primer dels seus treballs.
Variants del mite Igual que la figura de l'Hidra, Càrcinos té diverses variants en funció del que l'autor de la versió reculli al seu text: Respecte a la seva mateixa existència, com a element secundari del mite de l'Hidra, diverses versions no esmenten el personatge de Càrcinos al segon treball d'Hèracles. Aquest fet se sol explicar amb la hipòtesi que fou introduït en el relat principal per influència mesopotàmica, en l'intent dels astròlegs d'associar els treballs d'Hèracles als dotze signes del Zodíac. Pel que fa al nom amb el qual se l'anomena, com ja s'ha indicat, freqüentment s'omet o canvia el nom del personatge, substituint-lo simplement per cranc o pel seu nom romà, Càncer. Puntualment rep epítets com «Lernaeus», per la seva procedència, en De re rustica de Columel·la o «Littoreus», presumiblement pels seus costums, a Les Metamorfosis d'Ovidi y Astronomicon de Manili, i Astronomicon de Manili, tal com indica William Smith a la seva obra, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities.
En funció de la forma en què Càrcinos ataca Hèracles segons la versió o traducció del text, tenallar, picar o mossegar-lo en són les més freqüents. No obstant això, les diferents versions coincideixen que el seu atac era un element de distracció per a Hèracles, amb la intenció de desequilibrar el combat a favor de l'Hidra, sense constituir un oponent que pogués per si mateix acabar amb l'heroi grec.
El mite segons els clàssics El cranc Càrcinos no apareix en totes les versions del mite del segon treball d'Hèracles i, per tant, en aquells textos relacionats, principalment sobre mitologia o astronomia, que han arribat a l'actualitat; per exemple, al cèlebre poema cap a 275 aC d'Arat, Fenòmens (que descriu les constel·lacions i altres cossos celestes, comentant per a alguns d'ells el mite associat) tan sols s'esmenta la constel·lació de Càncer per ubicar els Ases i el Pessebre : 429/5000
Com s'ha apuntat anteriorment, aquest fet se sol atribuir a la teoria que aquests cossos tingueren una història d'origen grec anterior a l'associació de la constel·lació amb un cranc per influència probablement mesopotàmica, on la constel·lació apareix amb el nom Al·lul, 'cranc' en sumeri.
Als Catasterismes (obra recopilada cap al en què es narren les transformacions de personatges de la mitologia en estels o constel·lacions), atribuïts erròniament a Eratòstenes (), es troba la referència més antiga del mite:Sanz Morales, Mitógrafos griegos, p. 46-47.
A part de la mateixa versió del text, destaca l'esment a lHeraclea del poeta del Paniassis d'Halicarnàs, de qui amb prou feines es conserven uns fragments, com a referent (el primer del qual hi ha constància en l'actualitat) a la versió exposada del mite.
Al diàleg Eutidem, Plató fa referència al al mite en un diàleg entre Sòcrates, Critó, Eutidem i el seu germà Dionisodor, Clínies i Ctesip; el text és una crítica als sofistes, que utilitzen fal·làcies (sofismes) per als seus raonaments:Platón, Eutidemo, 278c.
Amb la utilització del mite, el personatge de Sòcrates es burla dels germans sofistes i els seus raonaments en comparar-los amb els monstres Hidra i Càrcinos.
A lAstronomia poètica, obra de catasterismes tradicionalment atribuïda a Higí (), també es fa esment al mite en la versió més difosa:
http://www.theoi.com/Text/HyginusAstronomica2.html Text anglès a sitio Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.
A part de la mateixa versió del text, destaca la menció a la Heraclea del poeta del .Paniassis d'Halicarnàs, de qui amb prou feines es conserven uns fragments, com a referent (el primer de què hi ha constància en l'actualitat) a la versió exposada del mite.
En contrapartida, altres tants autors clàssics no esmenten als seus textos Càrcinos al mite de l'Hidra, com Hesíode a la Teogonia, Pausànies a la seva Descripció de Grècia, Diodor de Sicília a la seva obra Bibliotheca historica, o Eurípides a Hèracles, la qual cosa incideix en el caràcter secundari del personatge que fa el segon treball d'Hèracles.
Interpretacions del mite miniatura|Gravat de Giovanni Jacopo Caraglio () Els mites disposen, per norma, de lectures no literals per les quals els relats fantàstics reflecteixen de forma al·legòrica o simbòlica fets, situacions o comportaments en la realitat. Al segon treball d'Hèracles se li han atribuït diverses interpretacions al llarg de la història.Grimal, Diccionario de mitología griega y romana, p. 243-244. Una interpretació bèl·lica, per la qual, segons el peripatètic Palèfat, el mite s'associa amb la destrucció de Lerna, sota influència minoica, pels pobles premicènics cap al . L'Hidra es correspondria amb el palau de Lerna, els múltiples caps amb els arquers i hoplites de la ciutat i Càrcinos amb un mercenari que dirigiria forces de suport per a la defensa. Els exèrcits derrotats, la ciutat incendiada i el palau soterrat sota un túmul generarien les analogies utilitzades posteriorment en el mite. Una interpretació geològica, en la qual, segons l'evemerístic Servi Maure Honorat, s'identifica l'Hidra amb el pantà de Lerna i els seus caps amb les fonts o rius subterranis que l'alimentaven, frustrant els intents de dessecar la zona per sanejar-la. Una interpretació religiosa, per la qual la mort de l'Hidra a mans d'Hèracles es correspon amb la supressió, per part dels pobles invasors d'aqueus o doris, dels ritus de fertilitat autòctons de Lerna, realitzats per sacerdotesses que difonien la influència minoica procedent de Creta. Una interpretació astronòmica, en la qual els personatges representen cossos celestes en una determinada situació; Hèracles destrueix l'Hidra i el Cranc tal com la llum del Sol esvaeix les constel·lacions durant l'alba, en sorgir l'astre per l'horitzó.L'autora de l'article referenciat afirma que aquesta configuració celeste (les constel·lacions alineades en l'horitzó a l'alba) va esdevenir el 21 de juny del 3300 aC. Una interpretació esotèrica, per la qual es relaciona els múltiples caps de l'Hidra amb els mals pensaments i desitjos, a vèncer per l'individu en el seu creixement personal.
Morfologia Els autors clàssics que esmenten Càrcinos en el mite de l'Hidra no ofereixen als seus textos descripcions de la forma o tipus de cranc més enllà de la puntual al·lusió a la notable grandària de l'espècimen. Aquest buit en la descripció ha provocat la diversitat en el tipus de crustaci que apareix en les representacions del personatge, mostrant a discreció de l'artista tant crancs de riu (d'aspecte similar a petits llamàntols, amb un cefalotòrax i abdomen ben diferenciats) com crancs de mar (amb un abdomen reduït a poc més d'un apèndix sota el cefalotòrax).