Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), catalogada com a bé cultural d'interès local. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola, i actualment es fa servir com a capella de la residència de monges que ocupen la veïna Can Catà.

Història El topònim Facxas surt en una escriptura del 964, però la primera referència documental de l'església és del 995, en una permuta de terres Ricosind i el bisbe de Barcelona Aeci. Les referències al temple són nombroses durant tot el , i el 1082 és citat com a parròquia.

El 1577 consta que es pagaren 10 diners per l'adquisició a Girona de la pica baptismal i els muntants i la llinda del nou portal. El 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac, però aquesta s'independitzà i el 1868 Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.

El 1933, Miquel Brasó hi va descobrir unes pintures murales a l'absis d'entre els segles  i , les quals foren malmeses a l'incendi del 1936. Actualment es troben entre el Museu Diocesà de Barcelona i el MNAC.

Descripció miniatura|esquerra|Absis (1905)

Es tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments són llisos tant per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures.

Pertany al primer període romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que va ser construït al , tot i que la porta rectanagular, fruit d'una reforma posterior, i té inscrita la data 1577. L'altar major és del i el sagrari del .

Als seus voltants s'hi van fer sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Esglésies romàniques del Vallès Occidental Categoria:Patrimoni monumental de Cerdanyola del Vallès Categoria:Edificis de Cerdanyola del Vallès Categoria:Serra de Collserola