Flamenco és una obra per a dos pianos composta per Joan Guinjoan el 1994.
Obra L'obra enfoca el flamenc a partir d'un llenguatge més proper al de Guinjoan. Treballa de manera notable motius, melodies i gestos, ja siguin en forma de línies melòdiques, sèries de sons o notes rellevants d'acords: són alguns dels factors que contribueixen a la "pulsió emotiva" que remarca Guinovart. També alterna i combina esdeveniments més lliures i lírics amb ritmes marcats, i cerca similituds amb l'idiomatisme de la guitarra (amb l'ús de certs tipus d'arpegis i acords, pizzicati, frases, etc.).
Pel que fa a l'estructura, malgrat que l'obra hagués estat concebuda inicialment com un tríptic, “cada peça gaudeix d'una autonomia pròpia i els intèrprets disposen de total llibertat pel que fa a l'elecció entre cadascuna” (de fet, va ser estrenada d'aquesta manera).
Flamenco I, el primer número, juxtaposa dos tipus de textures que tornaran a aparèixer durant les altres peces: d'una banda, presenta una mescla entre arpegis lents rítmicament flexibles i línies melòdiques àgils que hereten del flamenc una gestualitat molt característica; d'altra banda, desenvolupa una secció rítmica contrastada de mètrica molt variable que afegeix un grau de verticalitat mitjançant l'ús d'acords placats, sense deixar de banda els motius melòdics.
Flamenco II es recrea en la flexibilitat i l'horitzontalitat de la primera part de la peça anterior: això ho aconsegueix emprant material de caràcter melòdic o, si més no, organitzant la gran majoria de sons com a línies d'altures. La idea es reforça amb l'expressivitat que aporta la manca de mètrica precisa i un ritme sovint intuïtiu (en forma d'acceleracions o successions de notes de ritme semblant però indeterminat). Destaca també l'ús de tècniques com pizzicati o harmònics, així com les seqüències que aproximen el cant popular Cascabeles azules, afegint-hi salts d'octava i novena.
Flamenco III, de manera paral·lela a II, adopta una concepció semblant a la segona part de Flamenco I: desenvolupa una escriptura rítmica que genera una textura molt més densa, però que no renuncia a episodis més tranquils i lliures, ni a l'ús de motius o gestos musicals dels tipus que s'havien mostrat anteriorment. La celeritat de la peça i la sonoritat que busca fan que ambdós pianos es toquin únicament mitjançant el teclat.
Interpretacions L'obra va ser escrita per encàrrec del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea, i dedicada per al duet Uriarte-Mrongovius (format per Begoña Uriarte i Karl-Hermann Mrongovius). Cadascuna de les peces que componen Flamenco va ser estrenada pel duet en una ocasió diferent: Flamenco I: 8 de febrer del 1996, a Würzburg (Hochschule für Musik). Flamenco II: 13 de gener del 1995, a Múnic (Gasteig). Flamenco III: 5 de novembre del 1996, a Múnic (Akademie der Schönen Künste).
Un enregistrament d'Uriarte-Mrongovius va ser publicat el 1999. Versions més recents inclouen la de Puente-Narejos del 2013 (prèviament interpretada el 2011).
Referències
Enllaços externs Catàleg d'obres de Joan Guinjoan Interpretació del duet Uriarte-Mrongovius, al YouTube Interpretació del duet Puente-Narejos, al YouTube Cascabeles azules, al YouTube
Categoria:Composicions musicals del 1994 Categoria:Obres de Joan Guinjoan Categoria:Composicions per a piano Categoria:Composicions musicals de la dècada del 1990