Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català. És considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya. Fou un escultor autodidacta d'obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa. Rebutja l'escultura tradicional intentant construir un univers poètic amb esperit experimental, rebent influències dels moviments dadaista i surrealista, com els seus contemporanis locals Enric Crous-Vidal, Josep Benseny, Josep Viola i Antoni Garcia Lamolla.
El 1936 va participar en l'exposició Logicofobista organitzada per l'ADLAN a Barcelona. El 1952, una beca del Cercle Maillol li va permetre traslladar-se a París per a estudiar. Va ser professor de dibuix a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. L'any 1983 rebé la Creu de Sant Jordi de mans de la Generalitat de Catalunya, el 1990 rebé el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i el 1991 el premi José González de la Peña de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Part de la seua obra s'exposà de manera permanent a la Sala Leandre Cristòfol de Lleida, inaugurada l'any 1995 i en funcionament fins a l'any 2007, quan passà a formar part de l'espai expositiu del Museu Morera. També té obra exposada al MNAC.Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Editat pel MNAC, 2004. pàgina 296.
Es poden trobar semblances entre la seva obra i la de Man Ray, tot i que no es van arribar a conèixer mai. Arran d'aquestes similituds la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya va organitzar una exposició itinerant anomenada "Construccions Líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit dadà". L'exposició fou comissariada per Pilar Parcerisas i produïda pel Museu d'Art Jaume Morera de Lleida i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales del Ministeri de Cultura espanyol. L'exposició es va poder veure en diferents museus catalans entre 2009 i 2011.
El juny de 2012 el Ple de l'Ajuntament de Lleida va aprovar la signatura d'un conveni marc de col·laboració amb l'Ajuntament d'Os de Balaguer per unir esforços en la difusió de la vida i l'obra de Leandre Cristòfol. Tanmateix, aquesta col·laboració arrenca de temps enrere, ja que l'any 2011, tècnics del Museu Morera van inventariar una trentena d'escultures, dibuixos i objectes de l'artista que el germà de l'escultor, Francisco Cristòfol, encara conservava i que va donar el mes d'octubre d'aquell any a l'Ajuntament d'Os de Balaguer coincidint amb l'obertura de la casa natal de l'artista, que ha estat rehabilitada per l'Ajuntament de la població. Aquest edifici, on actualment es poden contemplar algunes de les obres que van formar part de la donació, va néixer amb l'objectiu d'esdevenir no només un nou pol d'atracció turística, sinó també un centre de difusió de la figura del creador lleidatà.Objectes del Museu a la casa de Cristòfol a Os de Balaguer , blog del Museu Jaume Morera
Trajectòria 1908-1932: Infantesa i primers passos miniatura|La família Cristòfol, en una imatge de vora el 1912. Leandre Cristòfol Peralba va néixer a Os de Balaguer (Lleida) el 8 de juny de 1908 en el si d'una família pagesa. El 1922, però, es traslladà a la ciutat de Lleida per aprendre l'ofici de fuster mentre iniciava la seva formació artística a l'acadèmia de Justo Almela, catedràtic d'ensenyament mitjà i pintor d'ascendència sorollista.
Cristòfol va participar per primera vegada en una exposició col·lectiva d'artistes, la del grup Uns altres, format per Ramon Roca (presentà dibuixos i aquarel·les), Josep Sanàbria (dibuixos i olis) i el mateix Cristòfol (dibuixos, aquarel·les, olis i escultures), al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida l'octubre de 1930.
Cristòfol formà el grup "Studi d'Art", juntament amb Sanàbria, Francesc Charles Pardell, Josep Tufet i Antoni Garcia i Lamolla, que li serví de marc formatiu i d'intercanvi d'experiències, i en el qual es discutia i es polemitzava sobre art. Dins d'aquest grup establí estrets lligams amb Lamolla, qui després seria company en l'aventura avantguardista.
El març de 1932, el grup "Studi d'Art" organitzà una exposició dels seus membres al Casino Independent, que després es traslladaria a les Galeries Laietanes de Barcelona a l'octubre, patrocinada per la Generalitat de Catalunya. Moment que coincideix amb el naixement d'ADLAN i la posada en marxa de les seves primeres actuacions.
1933-1935: La primera exposició individual El 1933, Cristòfol es vinculà al grup d'intel·lectuals agrupats a l'entorn de la revista Art,El primer número de la revista veu la llum al març de 1933 editada i dirigida per Enric Crous-Vidal, de tendència clarament avantguardista i heterodoxa. Cristòfol exposà per primera vegada de manera individual al Casino Independent del 24 de setembre i el 8 d'octubre; en l'exposició presentà, juntament amb nou escultures figuratives,Retrat G, Relleu S, Autorretrat, Relleu T, Pedra, Testa VI, Testa VII, Testa VIII, Testa IX una primera obra no figurativa, Cosa lírica, una diminuta primera versió de la que posteriorment seria anomenada De l'aire a l'aire, iniciant una línia d'experimentació creativa molt personal.
Cristòfol presentà la peça Construcció lírica en un Concurs de Primavera organitzat per l'Ajuntament de Lleida al maig de 1934 i en el qual participaren 34 artistes lleidatans; arran del veredicte del jurat, Enric Crous, Antoni G. Lamolla (que havia estat guardonat amb una menció) i Cristòfol decidiren despenjar les seves obres, la qual cosa provocà un enfrontament amb l'Ajuntament amb el resultat d'una multa i la seva inhabilitació per exposar en el certàmens municipals durant tres anys.
Cristòfol celebrà la seva segona exposició individual al Centre Mercantil al setembre de 1935, el catàleg de la qual és prologat per Josep Viola, on presenta un recull de tota la seva obra, olis i dibuixos, així com escultures, tant les figuratives de tendència expressionista (entre les quals destacava Nàusea) com les experimentals, amb la presència de sis obres no figuratives (Peix sobre la platja, Monument, Relleu, Relleu, Cosa aquàtica i Construcció lírica) i 6 dibuixos de la sèrie Morfologies. Es forja una intensa relació en aquest moment entre el jove poeta i teòric surrealista, Viola, i l'escultor.N'és testimoni un text de Viola amb el títol "El silencio diminuto e inmenso com la batalla de la rosa y el bisturí" que va ser penjat a la mateixa sala de l'exposició.
1936-1939: Guerra Civil espanyola miniatura|Nit de lluna (1935) El 1936, Cristòfol i Lamolla participen en l'exposició Logicofobista de Barcelona organitzada per l'Associació d'Amics de l'Art Nou (ADLAN);L'exposició compta també amb la presència d'Artur Carbonell, Àngel Ferrant, Esteve Francès, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planells, Jaume Sans, Nàdia Sokalova, Remedios Varo i Joan Ismael. Cristòfol presenta les obres Peix damunt la platja, Nit de lluna, L'aurèola astral i impassibles està a punt de sortir i Finestra. Esclatà la Guerra Civil espanyola i malgrat les dificultats del moment Cristòfol no aturà la seva activitat creativa, tot i participar puntualment en iniciatives de recuperació i salvament del patrimoni artístic juntament amb Crous i Lamolla.
El 1938 va ser cridat per servir l'exèrcit republicà a la rereguarda. Una morfologia de Cristòfol forma part de les exposicions internacionals del surrealisme a Tokyo i a París, gràcies a les gestions dutes a terme per Viola i Benjamí Peret.
Les peces Contemplant-se i Anticipació òntica daten de l'any 1939. En acabar la guerra civil, Cristòfol traspassà la frontera amb França i fou internat als camps de refugiats de Perpinyà i Argelers. Aviat, però, retornà a l'estat espanyol, fet que provocà la seva estada per diferents camps de concentració de l'estat i fins i tot en un camp de treball del Marroc.Exactament foren els camps de concentració de Santander, San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro, Reus i finalment un camp de treball del Marroc, on realitzarà temàtica estel·lar i temàtica meridional Un cop pogué retornar a Lleida, amb tot els seus companys d'avantguarda exiliats, Cristòfol s'instal·là a Barcelona fins al 1943 i posteriorment uns mesos a Madrid. Finalment, tornà a Lleida on es dedicà a l'encàrrec escultòric i a l'ofici de l'ebenisteria.
1946-1949: Retorn a l'escena lleidatana El 1946 Cristòfol juntament amb Marià Gomà, Josep Benseny, Abad Gil i Charles Pardell iniciaren les gestions per a la creació a Lleida del Cercle de Belles Arts, l'escola del qual inicià la seva activitat la tardor de 1947. Leandre Cristòfol exerciria de professor de dibuix artístic. Des d'aquell moment l'obra de Cristòfol fou present en moltes de les exposicions col·lectives de final de curs d'aquesta escola.
El 1949, Cristòfol reprengué la seva activitat expositiva amb una mostra individual a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, presentant la seva producció figurativa de temàtica popular, acompanyada però de les obres Monument, Nit de lluna, Volums estàtics i dues fotografies de L'aurèola astral i impassibles està a punt de sortir i Peix damunt la platja.
1950-1957: Els grans esdeveniments i la beca a París El 1950 i un cop recuperada la seva presència expositiva a Lleida, Cristòfol cercà la seva connexió amb esdeveniments artístics externs d'abast més general. Esperonat per Sebastià Gasch, participa en el III Saló d'Octubre a Barcelona amb les obres Placidesa i Testa rural, obres que sintonitzen amb les tendències figuratives generals dels país, descartades per l'opressió política i social les opcions avantguardistes.
Va ser seleccionat per participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte de 1951, també amb obra figurativa, temàtica que repetí en la seva presència al IV Saló d'Octubre a Barcelona amb les obres Bust de pagesa i El mercat. La presència d'obra figurativa va ser comuna en la seva participació en altres edicions d'aquests certàmens artístics.
El 1952, va participar en l'exposició col·lectiva del Cercle Maillol de Barcelona, fet que li va permetre obtenir una beca d'estudis a París l'any següent. El 1953, va ser becat per l'Institut Francès de Barcelona per anar sis mesos a París, moment que aprofitaria per fer una petita estada a Itàlia. Aquest viatge li serviria per retrobar-se amb els seus companys d'avantguarda, Crous i Lamolla, exiliats a França.
Cristòfol celebrà una nova exposició individual al març de 1955 a la Caixa d'Estalvis de Lleida, de caràcter figuratiu i centrada exclusivament en la iconografia dels Crucificats, temàtica molt lligada a la seva activitat artesanal habitual, encara que passada pel sedàs de la seva potent personalitat d'arrel popular. miniatura|Harmonia estel·lar (ralentí) (1957) El 1956, presentà altre cop una exposició individual, ara patrocinada per Cercle de Belles Arts, en la qual feu un repàs a la seva trajectòria figurativa, encara que, com en moltes altres ocasions, en l'exposició s'inclogueren algunes de les seves peces no figuratives dels anys trenta.Nit de lluna, Moment vital i Formes preses (sota el títol de Músic). A partir d'algunes de les obres presentades en aquesta darrera exposició individual més algunes altres procedents de l'exposició dels Crucificats, Cristòfol presentà el 1957 sengles exposicions individuals a Círculo Catalán de Madrid i al Centro Mercantil Industrial y Agrícola de Zaragoza.
1958-1969: Efervescència de l'escultura no figurativa