Urbanizaciones y Transportes S.A. (més coneguda amb l'acrònim Urbas) va ser una empresa de transports, que va operar diverses línies d'autobusos i tramvies suburbans des de Barcelona cap a les poblacions de l'àrea metropolitana entre els anys 1956 i 1972. Des del seu origen també es va dedicar al sector immobiliari, activitat que encara manté avui dia. Aquest article tracta principalment de l'activitat en el sector del transport públic.
Història Creació de l'empresa miniatura|Autobús Chausson número 37 d'Urbas a Sant Adrià del Besòs, fent servei a la línia SU2. L'empresa Tranvías de Barcelona S.A. (TB), que llavors encara era privada, va constituir el 20 d'octubre del 1944 una filial: l'empresa privada Urbanizaciones y Transportes S.A. (Urbas). El 90 % de les accions (45.000 valors) van ser subscrites per TB, les restants es van repartir entre el Banco Hispano Colonial (5 %) i el Banco Español de Crédito (l'altre 5 %). L'objecte social era l'adquisició de terrenys i béns immobles en general, la seva parcel·lació i venda, i tota classe de negocis de transport, proveïments i construcció. https://www.estrategiasdeinversion.com/actualidad/noticias/bolsa-espana/urbas-ampliaciones-de-capital-sin-derecho-de-suscripcion-n-406669
De fet, la visió estratègica inicial va consistir a construir nous habitatges, especialment desenvolupant noves urbanitzacions a les poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona, per donar allotjament a la llavors incipient immigració interior, que arribava a Catalunya des d'altres zones d'Espanya davant el creixent desenvolupament industrial d'aquesta zona. I com a complement a aquests desenvolupaments urbanístics, l'empresa implantaria línies de transport públic per enllaçar els nous barris amb la capital. Urbas va participar, entre d'altres, en la construcció dels nous barris de Lloreda, a Badalona, o de Sant Ildefons a Cornellà de Llobregat. http://www.autobusesbcn.es/misc/urbas.html
Després de la constitució d'Urbas, TB va oferir als seus accionistes l'adquisició de 33.333 accions de la nova empresa (el 66,66 % del total, i el 74,07 % de les pròpies) a canvi d'accions de TB. Aquesta operació pot considerar-se com a especulativa, atès que oferia als accionistes de TB altres opcions d'inversió (i, per tant, d'obtenció de beneficis), davant la previsible municipalització de TB. El gener del 1945, les accions d'Urbas van sortir a cotització a la Borsa de Barcelona. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1944/12/08/pagina-9/33084739/pdf.html?search=Urbanizaciones%20y%20Transportes
Simultàniament a la constitució d'Urbas, es va produir una reestructuració de les concessions de transport urbà i suburbà dependents de TB, an la qual va participar l'empresa Tranvias de Barcelona a Sant Andrés y Extensiones (TBSAE, filial de TB des de l'any 1911): TB va adquirir a TBSAE les concessions urbanes, així com els actius relacionats amb elles, al mateix temps que aquesta es reservava per a si mateixa les concessions de les línies de tramvies de Badalona i Montgat, mentre que TB li va traspassar les concessions suburbanes de la CGA (Compañía General de Autobuses, filial de TB des del 1924), en liquidació en aquell moment.GONZÁLEZ MASIP, Albert: Els tramvies de Barcelona (de 1929 ençà), historia i explotació. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1998. 200 p.
Durant els primers anys, Urbas va ser una societat dorment pel que fa als serveis de transport. Les poques línies suburbanes que prestaven servei aquells anys (a més d'algunes explotades per altres empreses privades) eren operades per TBSAE, mitjançant autobusos propis (alguns antics Naval-Somua i els Henschel sèrie 70-80 ex Autobusos Roca, a més dels Aclo 111-113 adquirits per aquesta empresa), o mitjançant autobusos llogats a TB (Aclo de dos pisos de la sèrie 400).
En aquests temps de postguerra, la falta de carburants i subministraments (especialment pneumàtics) va fer molt difícil l'explotació de les línies d'autobusos, per la qual cosa la recuperació dels serveis oferts abans de la Guerra Civil va ser molt lenta. En aquell any 1944, TBSAE operava tan sols la línia SJ (entre Sarrià i Sant Just) i les línies de tramvies de via estreta de Badalona (42, 44, 70 i 71). El 1945 es va restablir la línia SC i es va inaugurar la línia estival T-11. El 1947 va restablir el servei d'altres tres línies (BC, BS i MO). I el 1951, TB va traspassar a TBSAE les línies EJ (que anteriorment va ser la línia 3 d'Autobuses Roca, que la va heretar de l'empresa privada La Sanjustenca el 1945) i PR (posada en servei el 1946, per adquisició de la concessió de l'empresa AUSA entre Barcelona i El Prat de Llobregat).
Municipalització del transport a Barcelona miniatura|La composició de tramvies M10+R10 al carrer Pere IV de Barcelona, fent servei a la línia 70 el maig de 1965. Al fons es pot veure l'autobús Chausson número 41, i a la dreta s'intueix l'autobús 76, un dels Henschel, davant l'edifici de les cotxeres de Puigcerdà. Després de la Guerra Civil, la xarxa de transports de Barcelona (com la d'altres ciutats) estava en un estat deplorable. Després de la primera urgent reconstrucció, va sorgir el problema de les tarifes, atès que l'administració franquista no autoritzava els augments necessaris per cobrir les despeses d'explotació ni les inversions en modernització.
Per pal·liar la situació, i de forma temporal, l'Ajuntament de Barcelona va signar dos convenis amb TB, pels quals va formalitzar una aportació econòmica a canvi d'introduir alguns dels seus funcionaris al consell d'administració. Es va iniciar aquí un lent procés de municipalització, que es va veure accelerat després de la famosa vaga de tramvies de març del 1951, que va ser la primera protesta a gran escala que va assetjar a la dictadura franquista després de la Guerra Civil.
La municipalització es va desenvolupar per etapes entre els anys 1952 i 1958. Es varen municipalitzar tres empreses: els transports de superfície dependents de Tranvias de Barcelona S.A., i els ferrocarrils subterranis explotats per Gran Metropolitano de Barcelona S.A. i Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. (Transversal). No es va incloure TBSAE, que va absorbir definitivament els Autobusos Roca (absorbida transitòriament per TB el 1946), i va canviar el seu nom pel de Transportes Suburbanos de Barcelona S.A. (empresa constituïda el 4 de setembre del 1952). Van quedar també al marge algunes petites empreses d'autobusos de barri i el tren de SarriàANDRE I ACEBAL, Marc, HUERTAS CLAVERIA, Josep Maria, FABRE I FORNAGUERA, Jaume, HUERTAS AIGUAVIVA, Guillem: La ciutat transportada. Barcelona: TMB, 1997. 353 p. El procés va concloure el 31 de desembre del 1958, quan l'Ajuntament de Barcelona va transformar la companyia de tramvies TB en Societat Privada Municipal (S.P.M.). Finalment, el 24 de febrer del 1960, l'Ajuntament va crear les empreses Tranvias de Barcelona S.A. (S.P.M.) i Ferrocarril Metropolitano de Barcelona S.A. (S.P.M.), de règim privat però de propietat municipal, que van passar a gestionar el transport públic de superfície i subterrani respectivament.
Ja molt avançat el procés de municipalització, l'Ajuntament de Barcelona va decidir la reactivació de l'empresa Urbanizaciones y Transportes S.A., dissolent l'empresa Transportes Suburbanos de Barcelona S.A. i fusionant-la amb Urbas (mitjançant una operació de bescanvi d'accions), traspassant a aquesta totes les seves concessions, actius i personal, operació formalitzada l'11 de juny del 1956. Això va significar que Urbas va començar a operar les línies de tramvies 42, 44, 70 i 71 i les d'autobusos AM (posada en servei el 14 de maig d'aquest any, tot just un mes abans de la fusió), BC, BS, EJ, MO, PR, SC, SJ i T-11.
Un any abans, Transportes Suburbanos de Barcelona S.A. va posar en servei els 25 autobusos Chausson de la sèrie 35-59, per la qual cosa va poder retornar a TB els Aclo sèrie 400 llogats. Per tant, Transportes Suburbanos de Barcelona S.A. va traspassar a Urbas els autobusos Henschel de la sèrie 70-80, els Aclo d'un pis de la sèrie 111-113, i els nous Chausson de la sèrie 35-59.
Etapa d'esplendor miniatura|Autobús Pegass 6035 número 227 d'Urbas a la terminal del carrer Llançà de Barcelona, fent servei a la línia CO. La reactivació de l'empresa Urbas va coincidir en el temps amb l'etapa del desenvolupisme impulsat per la dictadura franquista, que va produir un gran creixement econòmic, i massius moviments migratoris interiors des de les zones rurals cap a les grans ciutats, especialment cap a Madrid i Barcelona. A Catalunya, gran part d'aquesta població migratòria es va establir a les poblacions de la seva àrea metropolitana, la qual cosa va requerir un augment del transport públic que les servia. Un reflex d'aquesta etapa de creixement és la posada en servei per part d'Urbas de 39 autobusos nous entre 1955 i 1958, i altres 123 entre 1960 i 1971.
Amb els primers autobusos Chausson va poder començar a implantar noves línies. Van ser tres el 1956 (AM, PR bis i T), a les quals va seguir una altra el 1957 (AO). Aquest mateix any es va suprimir una de les línies tranviarias, la 44 entre Badalona i Montgat. El 1959 va posar en servei una altra línia (AB).
Amb l'arribada dels 55 autobusos Pegaso 5020 entre els anys 1960 i 1964, Urbas va anar creant noves línies: una el 1960 (CO); una altra el 1961 (UC); una altra el 1962 (SM); dos el 1963 (B70 i CO limitada); una el 1964 (NC); i altres dues el 1965 (SU1 i SU2).
Aquests anys també van suposar el final de l'operació tranviaria d'Urbas, en suprimir les línies 71 el 1963, 42 el 1964 i la 70 el 1965. A més, aquestes supressions van significar la fi dels tramvies de via estreta a Barcelona.
La tercera gran família d'autobusos que va adquirir Urbas, els Pegaso 6035 del tipus estàndard (40 autobusos entre 1965 i 1971) i articulat (25 autobusos entre 1966 i 1969), van servir no només per posar en servei noves línies, sinó que especialment per augmentar els serveis de les existents, donat el ràpid creixement de les poblacions a les quals servien. En aquesta etapa es van posar en servei una línia el 1967 (PR limitada); dos el 1968 (SC bis i TP); una el 1970 (SU3); una altra el 1971 (BC limitada); una altra el 1972 (SU4); i les tres últimes el 1975 (BM, BS limitada i EC).
L'any 1968, Urbas va adquirir una participació majoritària a l'empresa Transportes Urbanos S.A. (TUSA), que es trobava en dificultats econòmiques. Aquesta empresa operava diverses línies de transport urbà a Badalona. No obstant això, no va integrar els serveis i personal de TUSA en els d'Urbas, i va seguir funcionant com una empresa independent. http://www.autobusesbcn.es/badalona/historia.html
En el període de màxima esplendor, Urbas va operar 27 línies d'autobús (any 1972), arribant des de Barcelona als municipis de Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, El Masnou, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, El Prat de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Gramenet.
Desvinculació del sector del transport