va ser un organista i compositor barroc d'origen desconegut.
A la segona meitat del , Poglietti es va instal·lar a Viena, on va assolir una gran reputació i es va convertir en un dels compositors preferits de Leopold I. Poglietti va ocupar el càrrec d'organista de la cort durant 22 anys des de 1661 fins a la seva mort durant el setge turc que va conduir al Setge de Viena (1683).
Poglietti és primordial per a la seva música de teclat, especialment Rossignolo (1677), una col·lecció de peces diverses per a clavicèmbal que inclou un gran nombre d'imitacions de sons naturals i una col·lecció de 12 ricercares, que va ser àmpliament copiada durant la seva vida.
Deixà nombroses composicions per a clavicèmbal, publicades, en part, per Bernardo Pasquini, Johann Caspar von Kerll i Roger Williams.
Biografia No se sap res dels orígens i els primers anys de la vida de Poglietti. La ToscanaRiedel, Wollenberg, Grove. i Bohèmia han estat suggerides com el seu possible lloc de naixement. Potser va rebre formació musical a Roma o Bolonya. Cap a la dècada de 1660 Poglietti s'instal·là a Viena: a principis de 1661 esdevingué organista i mestre de capella a l'església dels jesuïtes Zu den neun Chören der Engel (Nou cors d'àngels), i l'1 de juliol de 1661 fou nomenat organista de la cort Kapelle sota Leopold I (un càrrec que abans ocupava ni més ni menys que Johann Jakob Froberger).
Poglietti va ocupar el càrrec de cort fins a la seva mort i aparentment va gaudir d'una gran reputació. L'emperador (que ell mateix era compositor) s'estimava especialment Poglietti, ennoblint-lo i atorgant-li el títol de Comes palatinus Caesareus, i el compositor també va ser afavorit pel papa, que el va convertir en cavaller de l'esperó d'or, és a dir, un membre de la segona orde més alta de les ordres de cavalleria papal. Poglietti també tenia amics entre la noblesa austríaca, entre ells el comte Anton Franz von Collalto i Karl II von Liechtenstein-Kastelkorn, príncep-bisbe d'Olomouc; l'any 1672 Poglietti va heretar propietats properes a les seves residències.Riedel, Wollenberg, Grove. Österreichisches Musiklexikon article "Alessandro Poglietti" Una altra connexió important de Poglietti va ser amb l'abadia benedictina de Göttweig, on es va allotjar com a convidat diverses vegades, i on es va representar la seva única òpera coneguda, l'any 1677. El compositor Johann Kaspar Kerll era un amic personal de Poglietti, i pot ser que tingués conegut Johann Pachelbel, que va visitar Viena a mitjans de la dècada de 1670.
Poglietti va morir a Viena el juliol de 1683, durant el setge turc que finalment va conduir a la batalla de Viena. La seva mort va ser lamentada per Kerll a Missa in fletu solatium, publicada a Múnic el 1689 com a part d'una col·lecció de misses, Missae sex. El treball de Kerll inclou parts de continu que demanen específicament a l'intèrpret que "eviti les consonàncies".Rampe, Rockstroh, Grove.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 1159. () Willi Apel. 1972. The History of Keyboard Music to 1700. Translated by Hans Tischler. Indiana University Press. . Originally published a Geschichte der Orgel- und Klaviermusik bis 1700 per Bärenreiter-Verlag, Kassel. Friedrich Riedel, W. & Wollenberg, Susan (2001). "Alessandro Poglietti". In Sadie, Stanley & Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2nd ed.). London: Macmillan. Siegbert Rampe, i Andreas Rockstroh, (2001). "Johann Kaspar Kerll". In Sadie, Stanley & Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2nd ed.). London: Macmillan.
Enllaços externs https://web.archive.org/web/20160503074907/https://onedrive.live.com/?id=7C9129D365E25EBE!23096&cid=7C9129D365E25EBE
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Organistes italians Categoria:Morts a Viena Categoria:Compositors morts al segle XVII