miniatura|411x411px|Governant anònim de la ciutat de Gorgippia en el Regne del Bòsfor, c. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

El territori sota control romà majoritàriament formava part del Regne del Bòsfor (malgrat que en temps de Neró, de 62 a 68 de, depengué de la província romana de Mèsia inferior).

Roma perdé la seua influència en Taurica a mitjan , quan parts substancials de la península caigueren davant els gots, i el regne sobrevisqué nominalment fins a la dècada de 340.

L'Imperi Romà d'Orient recuperà Crimea amb Justinià I. Els romans d'Orient en controlaren parts de la península ben entrada la l'edat mitjana.

Imperi romà miniatura|Un fresc grec que mostra la dea Demèter, de Panticapea, en l'antic Regne del Bòsfor (un estat client de l'Imperi Romà), s. I de, Crimea Crimea era anomenada "Quersonés Tàuric" a causa dels tauri, descendents dels cimmeris. Molts colonitzadors grecs s'instal·laren a Taurica: la colònia més gran n'era Quersonés. Al 114 ae el Regne del Bòsfor acceptà el domini de Mitridates VI Eupator, rei del Pont, a canvi de protecció enfront dels escites. Després de la derrota de Mitridates a mans del general romà Pompeu, Crimea caigué sota el senyoratge de Roma.

La influència romana arribava a Crimea oriental (Regne del Bòsfor) i a la ciutat grega occidental del Quersonés.Romans in Chersonesos L'interior es trobava només nominalment sota control romà.Romans in Taurus mountains

El principal assentament romà fou Charax, un castrum construït al voltant del 60–65. Quersonés servia de base naval. Quan els romans arribaren a Taurica, hi construïren una fortalesa i un temple de Júpiter Doliqué a la costa del port de Balaklava, llavors anomenat Symbolon Llimin.Symbolon Limen

Tiberi Juli Aspurge (8 ae– 38) fundà una casa reial al Bòsfor que va sobrevisqué fins al 341. Rebé la ciutadania romana i gaudí el patronatge del primers dos emperadors romans, August i Tiberi. Tot els seus successors van usar aquests dos noms romans seguits per un tercer nom, normalment pòntic, traci o sàrmata. Els reis del Bòsfor encunyaren moneda com les estateres, amb retrats dels emperadors romans.

El 67, l'emperador Neró havia preparat una expedició militar per conquistar totes les ribes del nord de la mar Negra, ara a Romania i Moldàvia, però la seua mort aturà el projecte. Per això Taurica fou posada sota govern directe romà i s'hi creà el castrum de Charax.Marco Bais. Albania caucasica: ethnos, storia, territorio attraverso le fonti greche, latine e armene p. 86 La província romana s'estenia així de Baixa Mèsia a Tira, Òlbia i Tàurica (península de Crimea).

Taurica tingué un període daurat sota el domini romà durant el s. II de: era un focus de comerç de forment, roba, vi i persones esclaves.Els gots conquistaren breument la zona al 250. L'últim rei client de l'Imperi Romà a Tàurica fou Tiberi Juli Rescuporis VI, mort al 342: sembla que encunyà moneda fins al 341, la qual cosa demostra que mantenia control sobre les restes del regne, que fou conquistat pels huns al 375-6.

Charax L'assentament militar romà més important de Crimea era Charax.For other Roman settlements in the Crimea, see В.М. Зубарь "Таврика и Римская империя: Римские войска и укрепления в Таврике". Kiev, 2004. Ocupava quatre hectàrees al cim occidental d'"Ai Todor", prop de l'actual castell de Ialta.

Quan al 62–66 ocuparen les guarnicions romanes Tàurica, Charax en fou un baluard. Els romans hi construïren una fortalesa i hi deixaren un vexillatio de l'esquadró de Ravenna. Charax era un punt estratègic perquè permetia als romans controlar la navegació al llarg de la costa crimea.

Vespasià amplià aquest campament amb la intenció de protegir Quersonés i altres colònies comercials del Bòsfor dels escites.Article "Харакс" en la Gran Enciclopèdia Soviètica, 3a edició, 1969–78. A la fi del s. I, les forces romanes van ser evacuades de Crimea.

Algunes dècades més tard el campament fou restaurat per un vexillatio de la Legió I Italica. A la fi del s. II albergava un destacament de la Legió XI Claudia. En aquest segle se'n reforçà la base amb muralles de pedra i una carretera connectava la guarnició amb Quersonés.Charax castrum

Els romans abandonaren el campament a finals del .

Reis clients romans miniatura|Ruïnes de Panticapea, capital del Regne del Bòsfor miniatura|Bust de Tiberi Juli Sauromates II (210), del Museu de l'Acròpoli Aquests foren els reis supeditats a Roma:

Farnaces II, 64 ae–47 ae Mitridates I, 47 ae–44 ae Asandre, 47 ae, 44 ae–17 ae Escribònia, 17 ae–16 ae Dinamis amb Asandre, 47 ae, després 44 ae– 17 ae, amb Polemó, de 16 ae fins a la seua mort, al 14 ae Polemó I, 16 ae– 8 ae Aspurge, 8 ae– 38  Mitridates II, 38–46 Cotis I, 46 – 63 Província romana, 63 – 68 Rescuporis I, 68 – 90 Sauromates I, 90 – 123 Cotis II, 123 – 132 Remetalces, 132 – 153 Eupator, 153 – 174 Sauromates II, 174 – 210-1 Rescuporis II, 210/1 – 227 Rescuporis III, 210/1 – 227 Cotis III. 227 – 235 Sauromates III 229 – 232 Rescuporis IV, 233 – 235 Inintemeros, 235 – 240 Rescuporis V, 240 – 276 Farsanzes, 253 – 254 Singes, 258 – 276 Teiranes, 275 – 279 Sauromates IV, 276 Totorses, 278 – 309 Rescuporis VI, 303 – 342 Radamsades, 308 – 323

Seu episcopal Crimea fou en l'antiguitat seu episcopal del bisbat romà de Zechia, i tenia com a seu titular segons l'Annuario Pontifici:Annuario Pontificio 2013 (Libreria Editrice Vaticana 2013 ), "Sedi titolari", p. 819–1013

Bosporus (Kertx), romà d'Orient? arquebisbat Quersonés Matrega (Fanagòria) Nicopsis (Tuapse) Phulli (Stary Krym), ?, arquebisbat Soldaia Sugdaea (Sudak) Tanais

Imperi Romà d'Orient L'Imperi Romà d'Orient recuperà el control de la regió sota Justinià I. esquerra|miniatura|El "Regnum Bosporanum" en el zenit de l'Imperi Romà amb Trajà Al s. VI, probablement al final del regnat de Justinià I, Tàurica esdevingué la Província de Quersonés, que incloïa el Bòsfor i la costa del sud de Crimea.

Aquesta ampliació de Tàurica implicà un major rang dels seus governadors. En la segona meitat del s. VI, les autoritats militars i civils de la regió foren confiades a un governador militar, "doux Chersonos".

A més, la ciutat de Quersonés fou utilitzada per romans i romans d'Orient com a lloc d'exili: sant Climent de Roma estigué desterrat a Crimea. També Justinià II, que segons les cròniques destruí la ciutat en revenja.

La major part de Crimea caigué sota domini khàzar a la fi del s. VII.

A mitjan els nobles gots crimeans foren sotmesos pels khàzars i n'ocuparen la capital, l'actual Mangup. Se situà a Quersonés un tudun khàzar (governant) al 690, tot i que aquesta ciutat era nominalment romana d'Orient. Els emperadors romans d'Orient controlaren les ribes del sud del Crimea fins al . El control llavors va passar a l'Imperi de Trebisonda, un dels successors de l'Imperi Romà d'Orient després del setge de Constantinoble de 1204. Una altra branca, el Principat de Teodor, sobrevisqué fins al 1475, quan fou conquistat per l'Imperi Otomà.

Se'n conserven moltes sèries de monedes romanes del s. I ae fins al 300 i algunes del període romà d'Orient.Coinage and information about the Bosporan Kings

Vegeu també Regne del Bòsfor. Estret de Kertx. Imperi Romà.

Referències

Bibliografia Aquest article és una obra derivada de l'edició de 1911 de l'Enciclopèdia Britànica, disponible sense restriccions de dret d'autoria. Aquesta obra derivada es troba disponible amb llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported. Joseph Coleman Carter; Glenn Randall Mack, eds. (2003). Crimean Chersonesos: city, chora, museum, and environs. University of Texas at Austin. Institute of Classical Archaeology. .  Fornasier, Jochen; Böttger, Burkhard (2002). Das Bosporanische Reich: der Nordosten des Schwarzen Meeres in der Antike. ISBN 978-3-8053-2895-1.  Theodor Mommsen; William Purdie Dickson (1996). The provinces of the Roman Empire, from Caesar to Diocletian. ISBN 978-0-7607-0145-4.

Categoria:Història de Crimea Categoria:Regne del Bòsfor