miniatura|thumbtime=270|start=270|end=448|Time on My Hands (1932)
Ethel Merman (nascuda Ethel Agnes Zimmermann, 16 de gener de 1908 - 15 de febrer de 1984) va ser una actriu i cantant nord-americana.Obituary Variety, February 22, 1984. Coneguda principalment per la seva veu distintiva i poderosa i els seus papers principals en el teatre musical, ha estat anomenada "la indiscutible primera dama dels escenaris de la comèdia musical".
Entre els molts estàndards introduïts per Merman als musicals de Broadway es troben "I Got Rhythm" (de Girl Crazy); "Everything's Coming Up Roses", "Some People", i "Rose's Turn" (de Gypsy —Merman el va protagonitzar com a "Rose" en la producció original de Broadway de 1959); i les cançons de Cole Porter "It's De-Lovely" Red, Hot and Blue), "Friendship" DuBarry Was a Lady) i "I Get a Kick Out of You", "You're the Top" i "Anything Goes" (de Anything Goes). La cançó d'Irving Berlin "There's No Business Like Show Business", escrita per al musical Annie Get Your Gun, es va convertir en la seva cançó més característica.
Inicis Merman va néixer a casa de la seva àvia materna, situada al 359 4th Avenue, a Astoria, Queens a la ciutat de Nova York el 1908, encara que posteriorment insistiria que era en realitat el 1912.Kellow, Brian, Ethel Merman: A Life. New York: Viking Press 2007. , p. 2. El seu pare, Edward Zimmermann (1879-1977), era un comptable amb James H. Dunham & Company, una empresa de productes secs a l'engròs de Manhattan, i la seva mare, Agnes (Gardner) Zimmermann (1883-1974), era professora. Edward Zimmermann havia estat criat a l'església reformada holandesa i la seva dona era presbiteriana. Poc després de casar-se, es van unir a la congregació episcopaliana a l'Església del Redemptor, on la seva filla va ser batejada. Els seus pares eren estrictes sobre l'assistència als oficis, i hi anava tots els diumenges, als serveis del matí, seguits de l'escola dominical, una reunió de pregària i un grup d'estudis nocturns per a infants.Kellow, p. 2–4. La seva família era d'origen alemany i escocès.
Merman va assistir a la P.S. 4 i a l'escola secundària William Cullen Bryant (que després va anomenar el seu auditori en honor seu), on va seguir un curs comercial que oferia formació de secretaria.Kellow, p. 4–7. Va estar activa en nombroses activitats extraescolars, incloent la revista de l'escola, el club de ponents i el consell d'estudiants, i va freqüentar la botiga de música local per veure les arribades setmanals de partitures.Kellow, p. 7. Els divendres a la nit, la família Zimmermann agafaven el metro fins a Manhattan per veure l'espectacle de vodevil al Palace Theatre, on Merman va veure Blossom Seeley, Fanny Brice, Sophie Tucker i Nora Bayes. A casa, va intentar emular els seus estils de cant, però la seva veu distinta era difícil de dissimular.Kellow, p. 6.
Després de graduar-se a la Bryant High School el 1924, Merman va ser contractada com a escenògrafa per la Boyce-Ite Company. Un dia, durant la seva hora de dinar, va conèixer Vic Kliesrath, que li va oferir una feina a la Bragg-Kliesrath Corporation amb un augment de 5 dòlars per sobre del salari setmanal dels 23 que guanyava, i Merman va acceptar l'oferta. Finalment es va fer secretària personal del president de l'empresa, Caleb Bragg, les freqüents absències llargues de l'oficina per a fer curses d'automòbils li permetien recuperar el son que havia perdut la nit anterior quan actuava a festes privades. Durant aquest període, Merman també va començar a aparèixer en nightclubs, primer contractat pel company de Jimmy Durante, Lou Clayton. En aquest moment, va decidir que el nom Ethel Zimmermann era massa llarg per a una cartell de teatre. Va considerar combinar Ethel amb Gardner o Hunter, que era el nom de soltera de la seva àvia. Aquestes consideracions van provocar la ira del seu pare, i Zimmermann va ser abreviat a Merman per calmar el seu pare.Kellow, p. 8–13.
Carrera Inicis Durant un compromís de dues setmanes en un club del centre de Manhattan anomenat Little Russia, Merman es va reunir amb l'agent Lou Irwin, qui li va organitzar una audició per a Archie Mayo, un director de cinema contractat de Warner Bros.. Li va oferir un contracte exclusiu de sis mesos, a partir de 125 dòlars per setmana, i Merman va deixar la feina diària, només per trobar-se inactiva durant setmanes mentre esperava ser triada per una pel·lícula. Finalment, va instar a Irwin a intentar cancel·lar el seu acord amb Mayo; en canvi, el va negociar amb un millor tracte que li va permetre actuar en clubs mentre es quedava a la nòmina de Warners. Merman va ser contractada com a cantant torch a Les Ambassadeurs, on el titular era Jimmy Durante i els dos es van convertir en amics de tota la vida. Va cridar l'atenció de columnistes com Walter Winchell i Mark Hellinger, que van començar a donar-li publicitat. Poc després, Merman va patir una amigdalectomia que temia que podria danyar la seva veu, però després de recuperar-se va descobrir que era més poderosa que mai.Kellow, p. 13–19.
Mentre que actuava al prestigiós Keith Circuit, Merman va signar per substituir Ruth Etting a la pel·lícula de la Paramount Follow the Leader (1930), protagonitzada per Ed Wynn i Ginger Rogers. Després d'una exitosa carrera de set setmanes al Brooklyn Paramount, va ser contractada per actuar al Palace per 500 dòlars a la setmana. Durant la carrera, el productor de teatre Vinton Freedley la va veure actuar i la va convidar a fer una audició per al paper de la cantant de cafè de San Francisco, Kate Fothergill, al nou musical Girl Crazy de George and Ira Gershwin. En escoltar-la cantant "I Got Rhythm", els Gershwins la van contractar immediatament, i Merman va començar a fer malabarismes amb els assajos al matí i les actuacions de matinee vespre al Palace.Kellow, p. 21–26.
Girl Crazy es va estrenar el 14 d'octubre de 1930 a l'Alvin Theatre, on es van fer 272 actuacions. The New York Times va assenyalar que Merman va cantar "amb guió, autoritat, bona veu i només el bon estil de coneixement", mentre que The New Yorker la va anomenar "imitatadora de ningú".Kellow, p. 30. Merman estava bastant blasé amb aquestes notícies, cosa que va provocar a George Gershwin que li preguntés a la seva mare: «Alguna vegada ha vist a una persona tan indulgent com Ethel?»
miniatura|esquerra|Ethel Merman amb Tyrone Power al tràiler de Alexander's Ragtime Band
Durant el funcionament de Girl Crazy, Paramount va contractar Merman per aparèixer en una sèrie de 10 curtes pel·lícules musicals, la majoria dels quals li permetien cantar un número, així com una balada. També va actuar al Central Park Casino, al Paramount Theatre, i a un compromís de retorn al Palace. Tan bon punt Girl Crazy va tancar, els seus pares i ella se'n van anar per a unes vacances molt necessàries al Lake George a Upstate New York, però després del seu primer dia allà, Merman va ser convocada a Atlantic City, New Jersey, per ajudar a salvar la problemàtica edició. de George White's Scandals. Com que encara estava sota contracte amb Freedley, White es va veure obligat a pagar al productor 10.000 dòlars pels seus serveis, a més del salari setmanal de 1.500 dòlars. Després de la carrera d'Atlantic City, l'espectacle va fer-se a Newark i després a Brooklyn abans d'obrir-se a Broadway, on es van fer 202 actuacions.Kellow, p. 32–37.
El pròxim espectacle de Merman, Humpty Dumpty, va començar els assajos a l'agost de 1932 i es va obrir –i va tancar immediatament– a Pittsburgh el mes següent. El productor Buddy DeSylva, que també havia escrit el llibre i les lletres, estava segur que podia ser reelaborat en un èxit, i amb un guió renovat i cançons addicionals de Vincent Youmans,Kellow, p. 37–40. es va estrenar amb el nou títol Take a Chance el 26 de novembre. al 42è Carrer Apollo Theatre, on es van presentar 243 funcions. Brooks Atkinson del The New York Times el va senyalar com "ràpid, fort i divertit" i va afegir Merman "mai no s'ha alliberat amb tant abandonament". Després de la carrera de Broadway, va acceptar unir-se a la gira, però poc després de l'estrena de Chicago, va afirmar que el clor en el subministrament d'aigua de la ciutat li irritava la gola i va tornar a Manhattan.
Merman va tornar a Hollywood per aparèixer a We're Not Dressing (1934), una comèdia esbojarrada basada en l'obra de J. M. Barrie The Admirable Crichton. Malgrat treballar amb un repartiment que incloïa Bing Crosby, Carole Lombard, i Burns and Allen, sota la direcció del guanyador de l'òscar Norman Taurog, Merman no queda satisfeta amb l'experiència i es va quedar consternat de descobrir que un dels seus números musicals havia estat tallat. quan va assistir a l'estrena de Nova York amb la seva família i amics. També va aparèixer a la pantalla amb Eddie Cantor a Kid Millions (també el 1934), però el seu retorn a Broadway la va establir com una gran estrella i va consolidar la seva imatge com una noia dura.Kellow, p. 42–67.
Anything Goes va resultar ser el primer dels cinc musicals de Cole Porter què va protagonitzar Merman. A més de la cançó del títol, la partitura inclou "I Get a Kick Out of You", "You're the Top" i "Blow Gabriel Blow". Va estrenar-se el 21 de novembre de 1934 al Teatre Alvin, i el New York Post qualificà Merman «viva i apassionant en els seus moments de comèdia, i l'encarnació de l'efecte i la capacitat tècnica quan canta, ja que només ella sap com fer-ho». Encara que Merman sempre s'havia quedat amb un espectacle fins al final de la seva estada, va deixar Anything Goes després de vuit mesos per aparèixer amb Eddie Cantor a la pel·lícula Strike Me Pink. La va substituir Benay Venuta, amb qui va gaudir d'una llarga i sovint tempestuosa amistat.Kellow, p. 55–57.
Merman inicialment va ser passada per alt per la versió cinematogràfica de Anything Goes (1936). Bing Crosby insistia que la seva esposa, Dixie Lee, fos llançada com a "Reno Sweeney" davant del seu "Billy Crocker", però quan va abandonar el projecte de forma inesperada, Merman va tenir el paper que va tenir en el seu escenari. Des del principi, Merman va quedar clar que la pel·lícula no seria l'experiència agradable que havia esperat. El focus es va desplaçar a Crosby, deixant-la en un paper secundari. Moltes de les lletres de Porter van ser alterades per adaptar-se a les directrius del Codi de producció cinematogràfica, i "Blow Gabriel Blow" va ser eliminada completament, substituïda per "Shang Hai-de-Ho", que Merman es va veure obligat a cantar amb un tocat de plomes de paó mentre estava envoltada de ballarines vestides de noies esclaves xineses. La pel·lícula es va completar amb un cost de 201.000 dòlars damunt del pressupost i 17 dies de retard sobre el programa. Richard Watts, Jr., del New York Herald Tribune, la va descriure com "avorrit i comú", amb Merman "fent-ho el millor possible", però no es pot registrar "a la pantalla tan magníficament com a l'escenari".Kellow, p. 57–59.
miniatura|Al tràiler de la pel·lícula There's No Business Like Show Business (1954)