La història precolombina d'Hondures es refereix a la història anterior a la dominació espanyola del territori hondureny que hui és Amèrica, en què ja existien organitzades espècies de nacions o tribus de descendents de l'Homo sapiens, que van creuar l'oceà –estret de Bering- fa 20.000 anys. Les migracions cap a Amèrica ja havien arribat a l'istme que hui ocupa l'Amèrica central, en què hi ha vestigis d'existència de flora i fauna prehistòriques de més de 30.000 anys, i d'existència humana a partir de 20.000 anys.Culturas prehispánicas de Honduras: 70.000 a. de C. - 1502 d. de C. Ronny Velásquez, Ramiro Colindres O. Graficentro Editores, 1997. Consultado biblioteca de la Universidad de Michigan, U.S.A. páginas 7 y 89
Humans Segons les recerques realitzades en les datacions de vestigis trobats al territori hondureny, es pot calcular l'existència d'humans d'aquesta manera:
Paleoamericans anysDescripció9000 aeEls primers paleoamericans es desplaçaren cap a les costes de l'oceà Pacífic i dels rius d'aquest sector; les terres de la zona de Tutule (les valls orientals) foren ocupades després de les situades a la costa del Pacífic. Hi ha més coves a l'àrea oriental que foren ocupades pels primers pobladors, caçadors i recol·lectors; la seua societat està per investigar encara; l'estructura social no estava organitzada de manera simple.Price and Browm, 1985, Bettinger, 1991
Període arcaic miniatura|Mapa de les primeres migracions humanes en funció de la teoria de l'eixida d'Àfrica.
anysDescripció8000 aeEl jaciment arqueològic més vell d'Hondures fou descobert per George Hasemann: la cova del Gegant; segons els arqueòlegs, "els primers habitants del que és hui Hondures, i probablement de Centreamèrica, van viure cap a 9.480 ae en la gruta del Gegant." Els investigadors que van treballar en aquesta cova "hi trobaren restes mil·lenàries de fibres de tèxtils, cordes i cistelleria, una petxina de caragol, objectes d'os, trossos d'artefactes de pedra treballada, puntes de projectils usats per a la caça, i d'aliments com panotxes de dacsa, fruites i vegetals, així com pintura rupestre." Márcala, La Paz. (Prova de datació de radiocarboni calibrada en tova volcànica i sediments de cendra: entre ±8480 i 9240 ae.)8000 aeDatació calculada per les evidències trobades a la zona sud d'Hondures de pobles nòmades caçadors i recol·lectors.4000 aeEl poble que parlava la llengua Chibcha arriba a Centreamèrica.4000 ae - 3000 aeUna sèrie de llocs entre altituds de 5.000 a 6.500 peus, a la rodalia de La Esperanza, Intibucá, on es trobaren les que ara són evidències de la presència d'humans en l'època preceràmica.Volum 28 Núm. 3 January 1963 de AMERICAN ANTIQUITY, es troba l'informe: PRECERAMIC ARCHAIC SITES IN THE HIGHLANDS OF HONDURAS per Ripley P. Bullen y William W. Plowden, Jr.2500 – 2000 aeZona sud d'Hondures, comença la domesticació de plantes, coneixement de propietats comestibles, medicinals, etc.
Període formatiu Descobriment de l'existència humana en el que hui és Hondures, al voltant de 2000 anys ae en àrees com la zona central (vall de Comayagua), zona nord-occidental (llac de Yojoa i vall de Sula).Barborak, James R., Roger Morales, Craig Mcfarlan. Plan de manejo y desarrollo del Monumento Nacional Ruinas de Copán. IAHH-Centro Agronómico Tropical de Investigación y Enseñanza, CATIE. Turrialba, Costa Rica, 1984 (pàg. 29) . anysDescripció2000 aeAssentament humà que mostra una ocupació contínua d'almenys durant 3.000 anys. Els científics consideren aquest lloc no maia i alguns el qualifiquen d'assentament lenca o protolenca. Parc Natural Ecoarqueològic Los Naranjos. Pedra de sacrifici descoberta el 1934 per Doris Stone; també s'hi realitzà una excavació denominada el "Fossat de Saqueig" l'any 1967.2000 aeDe les poblacions Chibchas establertes en el que hui és Costa Rica, uns emigren cap al nord, fins a establir-se en el que hui és Hondures.2000 aePossible arribada de Mayangna (sumos) a Hondures i Nicaragua.2000 ae - 1000 aePossible arribada de Pech al territori que hui és Hondures.
Període preclàssic: 1500 ae – 300 de miniatura|147x147px|Pintures rupestres a Santa Elena anysDescripció1000 aeAparició de pobles agrícoles sedentaris, al nord d'Hondures. El 1983, Jerrel Sorensen, Kenneth Hirth i Geoge Haseman feren un reconeixement geològic d'una àrea de 6 km², amb el propòsit de localitzar i descriure els dipòsits d'obsidiana que originàriament havien estat reportats per Lunardi el 1948. "L'obsidiana fou un important recurs, emprat pels grups amerindis per a l'elaboració d'artefactes tallants. Alguns estudis recents indiquen que els artefactes d'obsidiana procedents de les fonts del centre de Mèxic i les altes terres de Guatemala foren objectes preuats de comerç de banda a banda de Mesoamèrica en una data tan primerenca com l'any 1000 ae.Pins-Ferreira, 1976
Les exploracions arqueològiques han posat de manifest que l'obsidiana fou un objecte d'ampli comerç en tot Hondures, almenys a partir del 900 al 700 ae. miniatura|147x147px|Ceràmica lenca que representa un cacic; peça potser del preclàssic tardà
Formatiu mitjà 850 – 650-500 ae anysDescripció1000 ae – 800 aeLes coves de Talgua, Olancho, del període preclàssic mitjà (1000-900 ae). Ofereix moltes pistes valuoses sobre com els habitants d'aquestes coves formaren un vincle important entre la Mesoamèrica precolombina.Salinas, Iris Milady, Arquitectura de los Grupos Étnicos de Honduras. Tegucigalpa. Editorial Guaymuras S.A. 1991Stone, Doris and Carlos Balser. (1965). “Incised Stone Disks from the Atlantic Watershed of Costa Rica” in American Antiquity 30(3): 310-329.850 - 100 aeFundació de Copán, societat que va durar almenys al voltant de 400 anys. Els maies construïren l'acròpoli de Copán, hui en ruïnes, una de les majors atraccions d'Hondures. Es creu que quan la ciutat de Copán estava en l'apogeu arribà a albergar 20.000 persones. Els maies vivien en impressionants centres urbans, i en ser abandonats a les terres baixes al final del període clàssic, 800-1000 de, desaparegué aquesta societat completament. Els maies deixaren moltes mostres de la seua existència a l'occident d'Hondures: els Jocs de Pilota, la Gran Plaza, L'Escalinata Jeroglífica, L'Acròpoli, els Túnels, el Túnel dels Jaguars, el jaciment arqueològic Las Sepulturas, Los Sapos... les esteles: Estela A, Estela B, Estela C, Estela D, Estela I, Estela F, Estela H. Jaciment el Puente de la Jigua, el Rastrojón...El Projecte Arqueològic Copán, Primera Fase, amb la direcció de Claude Baudez (1977-1979).El Projecte Arqueològic Copán, Segona Fase, dirigit per William T. Sanders (1980-1985).500 aeComencen a sorgir petites societats al nord d'Hondures, i al centre comença l'agricultura.200 - 100 aeLa zona propera a El Cajón és habitada per cultures maies.Projecte de Recerca i Salvament Arqueològic dirigit per Kenneth G. Hirth, Gloria Lara Pinto i George Hasemann (1980-1984): evidències maies.
anysDescripció250 deComencen les guerres entre els migrants per ocupar terres al sud d'Hondures.
Període clàssic Aquest període abasta des de l'any 300 al 900 de: una gran quantitat de restes arqueològiques trobades a Hondures entren en aquest període i es caracteritzen per una ceràmica policroma que apareix en diferents zones del país, incloent Copán, ja que dins d'aquest període es troba el seu major auge cultural i expansió demogràfica. anysDescripció400 - 500 deFundació d'El Puente, situat a la vall de la Venta i Florida, per la societat maia en expansió.Les excavacions i recerques foren patrocinades per la cooperació japonesa i dirigides per arqueòlegs com Seiichi Nakamura i Kazuo Aoyama. Projecte Arqueològic La Entrada, en les seues dues fases (1983-1990 i 1991-1997).
Període clàssic tardà 500 – 1000 de miniatura|Atuell trobat a la vall d'Úlua: la seua datació és compresa entre els 600-900 de anysDescripció500 deSorgeix la dinastia Yax Kuk Mo a Copán.500 - 1000 deFundació de l'assentament cernaco a l'Ulúa. Mozonte afirma la seua pertinença cultural al poble Chorotega, però no n'hi ha més evidències, tret d'algunes restes ceràmiques del tipus Ulúa, que és un poble emparentat amb els pobladors del llac Yohoa en l'actual territori d'Hondures.Etnografía de la Región de Las Segovias, Nicaragua, Por María Dolores Álvarez, 2006.700 deLa primera migració mexicana –Chiapaneca- arriba a Centreamèrica.822 deCaiguda de la dinastia Yax Kuk Mo a Copán. Al centre d'Hondures es desenvolupen organitzacions comunals socials, polítiques i demogràfiques. Al sud comencen a florir centres urbans.850 deEls parlants de la llengua Matafalpa se separen en dos grups: Matagalpa i Cacaopera.
Període postclàssic Període circumscrit als anys 900 - 1500 de; s'hi fa notar la decadència cultural i demogràfica en general i hi apareixen influències externes. miniatura|Localització territorial de població al segle XVI anysDescripció1000 deCol·lapse general de les terres maies del sud (Guatemala); migració de nou cap a l'occident d'Hondures, mentre que al centre decauen els nuclis regionals.500 - 1000 deEls chorotegues s'assenten a Costa Rica, Nicaragua, Hondures... La Ciutat Blanca potser fou fundada per l'ètnia local Pech, que radica ancestralment a la regió: es tractaria d'una civilització que va existir entre el 1000 i el 1200 de.Manifest de l'arqueòleg Virgilio Paredes, director de l'Institut Hondureny d'Antropologia i Història.1200 deAmb la caiguda de Chichén Itzá (Mèxic) sorgeixen nous ordres socials, que provoquen una intrusió (Mèxic i Guatemala) al nord i nord-oest d'Hondures amb migracions; al sud creix la població i s'intensifica l'agricultura.1300 - 1400 deGrups nahues s'estableixen al nord-est i nord-oest d'Hondures.1300 - 1500 deEstabliment de tolupans al territori d'Hondures.1300 - 1400 deEls maies funden una zona residencial que hui és El Rastrojón.1400 deS'hi assenten els xicaques (tolupans), que fins a l'actualitat han ocupat les seues terres originàries als departaments d'Olancho, Yoro i Atlántida. Hui dia tenen una "reserva" a la Muntanya de la Flor, a Francisco Morazán.1400 - 1500 deApareixen zones poblades per lenques, situats al centre d'Hondures i El Salvador.1450 deEs produeix la separació de les llengües suma i miskita.
Període de conquesta i colonització miniatura|Representació de Cristòfor Clom quan arriba al continent americà anysDescripció1492 deDescobriment oficial d'Amèrica per l'almirall genovés Cristòfor Colom.1502El 14 d'agost desembarcà Colom a la costa nord d'Hondures. En època precolombina el territori era denominat "Guaymuras" i "Hibueras".1550Apareixen grans centres en terres altes occidentals (Naco) i al sud d'Hondures s'incrementa la complexitat política.1550 -1600Els miskitos s'assenten a l'est d'Hondures i nord-est de Nicaragua.1550 - 1600Els chortís s'assenten al centre i sud-oest d'Hondures i El Salvador.1604() Primer contacte Tawahka amb espanyols; els Tawahkas s'allotjaven en les ribes del ric Coco Guayambre, Guayape-Negre i Wampú, al curs mitjà del riu Patuca; el seu territori aproximat era de 9.300 km quadrats.Davidson, William V. Delimitación de la Región habitada por los Tawahkas-Sumos de 1600 a 1990. Informe. Tegucigalpa, Honduras, Institut Hondureny d'Antropologia i Història d'Hondures, IHAH. 1991. miniatura|Mapa de les diferents entitats territorials que existien a Hondures i la resta de Centreamèrica al s. abans de l'arribada dels espanyols
Usos