Q'umarkaj, Kumarcaaj, Cumarcaj, Gumarkaaj o Gumarcaj és un jaciment arqueològic al sud-oest del departament del Quiché, a Guatemala.Kelly, 1996 (pàg. 200). Es coneix també com Utatlán, la traducció en nàhuatl del nom de la ciutat.
Q'umarkaj era una de les ciutats maies més poderoses quan els espanyols envaïren la regió al s. XVI.Sharer & Traxler 2006, pàg. 4. Era la capital del Regne dels maies quitxé, en el postclàssic tardà.Sharer & Traxler 2006, pp.621-622. A l'inici de la conquesta espanyola, Q'umarkaj era una capital relativament nova, tenint en compte que la capital del Regne quitxé havia estat al principi situada a Jakawitz (identificat com el jaciment Chitinamit) i després a Pismachi.Sharer & Traxler 2006, pàg. 622-623. Carmack 2001a, pàg. 155. Q'umarkaj es fundà immediatament al nord de Pismachi durant el regnat de Q'uq'umatz («serp emplomallada» en idioma quitxé) al s. XV.Sharer & Traxler 2006, pàg. 623. En termes arqueològics i etnohistòrics, Q'umarkaj és la més coneguda de les capitals de l'altiplà maia del postclàssic tardà.Coe 1999, pàg. 189.
Etimologia Q'umarkaj ve de Q'umqaraq'aj en l'idioma quitxé. Tot i que sovint es tradueix com «lloc de canya vella o podrida», la traducció més exacta de Q'uma'rka'aaj és «cases de canya podrida» (q'uma'r = «podrida»; ca'aaj = «casa o cabana construïda de canya»).Sharer 2000, pàg. 490.Christenson.
Els aliats tlaxcalteques que acompanyaven els invasors espanyols ho traduïren al nàhuatl com Tecpan Utatlan.Sharer & Traxler, 2006, pàg. 764-765. La paraula Tecpan s'hi afegí per distingir la ciutat com una seu de govern, equivalent a la paraula Tolán utilitzada a Mesoamèrica en temps anteriors.Fox 1989, pàg. 667.
Ubicació Les ruïnes de la ciutat es troben a 2,5 km a l'oest de la ciutat de Santa Cruz del Quiché.Carmack, 2001a, pàg. 218. Q'umarkaj ocupa un altiplà de 120.000 m2 envoltada de barrancs amb una profunditat de més de 100 m, que constitueixen una bona defensa natural. Els barrancs formen part del sistema de drenatge hidrològic que alimenta el riu Negro, que desemboca en el riu Chixoy, i finalment en el riu Usumacinta i el golf de Mèxic. Una calçada natural al sud-est de l'indret connecta l'altiplà amb la plana a l'est.
Q'umarkaj és el llogaret més gran d'una agrupació de cinc llogarets importants en una àrea de 4 km². Atalaya i Pakaman se'n troben a l'est; Pismachi se'n situa al sud, i Chisalin al nord de Q'umarkaj. Hi ha indicacions que el terreny entre els llogarets estaven densament poblats.Carmack & Weeks, 1981, pàg. 326.
Governants Ajpop de Q'umarkaj (dates aproximades)NomRegnatQ'uq'umatzSharer & Traxler, 2006, pàg. 626.1400–1425K'iq'ab1425–1475Vahxak' i-Kaam1475–1500Oxib-Keh1500–1524 El regne K'iche', era governat per un rei, un altre rei electe (el successor al tron) i dos capitans, és a dir, una junta de quatre dirigents, un per a cadascun dels quatre llinatges més importants de la ciutat de Q'umarkaj. Aquesta forma de govern era també practicada pels maies de Yucatán. El llinatge governant era la dinastia dels Kaweq ('pluja'), que trià el rei, i el rei electe.Coe, 1999, pàg. 190. Sharer & Traxler, 2006, pàg. 717.
El rei era conegut com l'Ajpop, 'El de l'estora'. El rei electe tenia el títol de k'amha Ajpop i la funció d'assistir al rei fins a la successió al poder.Sharer & Traxler, 2006, pàg. 717. Les cases nobles dels Nijaib i els Saqik van triar el q'alel (jutge suprem) i la casa dels Ajaw K'iche' trià l'atzij winaq (portaveu).
Q'uq'umatz Es considera que la ciutat de Q'umarkaj fou fundada al 1400 pel rei k'iche Q'uq'umatz. Hi ha, però, un cert desacord en si Q'uq'umatz era una figura històrica o mitològica.Carmack, 2001b, pàg. 178. En idioma k'iche' Q'uq'umatz vol dir 'serp emplomallada', un títol que s'usava també en altres llocs de Mesoamèrica. Es probable que Q'uq'umatz fos en realitat el títol de Kotuja', un altre ajpop esmentat en fonts històriques, i que siga la mateixa persona.Carmack, 2001b, pàg.180-1. En el Títol dels senyors de Totonicapán, un document k'iche' que data de principis de l'era colonial, s'esmenta l'ajpop Q'uq'umatz Kotuja'.Carmack, 2001b, pàg. 181. En el mateix document, son pare apareix com «Kotuja' Q'uq'umatz», i hi ha confusió en els documents k'iche' sobre si és una sola persona o són pare i fill amb noms molt semblants.
Kotuja' Q'uq'umatz es casà amb Xlem, la filla del rei dels Tz'utujils a Malaj, un assentament amerindi prop de San Lucas Tolimán, a la riba del llac d'Atitlan.Carmack, 2001a, pàg. 159. A Q'uq'umatz se li atribuïen grans poders màgics i es deia que era capaç de transformar-se en una serp, àguila, jaguar i en sang.Carmack, 2001a, pàg. 161. Q'uq'umatz va morir en una batalla contra els k'oja, un poble maia veí. Q'uq'umatz tingué diversos fills, i un d'ells (K'iq'ab) el succeí com a rei després de la seua mort.
K'iq'ab K'iq'ab era el fill Q'uq'umatz Kotuja', l'ajpop anterior.Carmack 2001b, pàg. 181. Es diu que tenia poders màgics, tant com son pare. K'iq'ab era un rei especialment bèl·lic i durant el seu regnat s'assolí una expansió considerable del Regne k'iche'.Carmack 2001a, pàg. 162. Va sofrir, però, una rebel·lió humiliant que acabà en una ruptura definitiva amb els kaqtxikels, uns aliats clau dels k'iche'.Carmack, 2001a, pàg. 163-165. K'iq'ab va morir al voltant del 1475.Carmack, 2001a, pàg. 165.
Tepepul Tepepul fou el successor de K'iq'ab. Va patir una desastrosa derrota en atacar la capital kaqtxikel a Iximché.
Tekum Tekum era fill de K'iq'ab i devia ser el governant k'iche' que morí durant una batalla contra els Tz'utujils, prop del llac d'Atitlan.
Població Es creu que la zona de Q'umarkaj devia tenir una població de 15.000 habitants en el postclàssic tardà.Fox, 1989, pàg. 673, n2. En termes socials, la població de Q'umarkaj es dividia en la noblesa i els seus vassalls. Els nobles eren els ajaw, mentre que els vassalls eren coneguts com al k'ajol. La noblesa era formada pels descendents per línia paterna dels cabdills fundadors, que sembla que penetraren a l'altiplà com a conqueridors des de la costa del golf de Mèxic al 1200, i que perderen l'idioma originari i adoptaren el dels seus súbdits.Sharer 2000, pàg. 490. Els nobles duien atributs reials i eren considerats sagrats. Els vassalls serviren com a soldats i eren subjectes a les lleis establertes per la noblesa, tot i que poguessen rebre títols militars com a resultat de les seues proeses en el camp de batalla.
Les divisions socials eren profundes i se seguien de manera molt estricta, semblant a les castes. Els comerciants formaven una classe privilegiada, malgrat que tenien obligacions tributàries envers la noblesa. A més, hi havia els treballadors rurals i els artesans. La classe més baixa era la dels esclaus i incloïa els criminals condemnats i presoners de guerra.
Hi havia 24 llinatges (o nimja) importants a Q'umarkaj, tots estretament units als palaus on la noblesa exercia els seus càrrecs.Coe 1999, pàg. 190. Nimja, que significa 'casa gran' en idioma k'iche', es refereix als palaus ocupats pels llinatges. Les seues funcions incloïen negociacions de matrimonis, banquets i conferències cerimonials. Aquests llinatges eren patrilineals i s'agrupaven en quatre nimja més grans i poderosos, que triaven els governants de Q'umarkaj. Cap a l'època de la invasió, els quatre nimja governants eren els Kaweq, els Nijaib, els Saqik i els Ajaw K'iche'. Els Kaweq i els Nijaib tenien nou llinatges principals cadascú, els Ajaw K'iche' quatre i els Saqik dos llinatges. A banda de triar el rei i el rei electe, la dinastia governant dels Kaweq també incloïa un llinatge que triava els poderosos sacerdots del temple de Q'uq'umatz, la funció secular del qual seria servir d'administradors de la ciutat.Carmack, 2001a, pàg. 367.
Història Restes de terrissa trobades a Q'umarkaj inclouen peces que daten del període preclàssic, però la majoria en són del postclàssic tardà, durant l'apogeu del Regne k'iche'.Kelly, 1996 (pàg. 201).
Fundació i expansió Q'umarkaj fou fundat pel rei Q'uq'umatz al 1400. El lloc es triaria per les seues característiques defensives.Kelly 1996, pàg. 201. Governant des de Pismachi' i més tard des de Q'umarkaj, Q'uq'umatz amplià molt el Regne k'iche', recolzant-se en una aliança amb els kaqtxikels.Carmack, 2001a, pàg. 158.Carmack, 2001a, pàg. 158-159. Q'uq'umatz envià la seua filla en casament al senyor dels k'oja, un poble maia assentat a la serra dels Cuchumatanes, entre Sacapulas i Huehuetenango.Carmack, 2001a, pàg. 160-161. En comptes, però, de casar-se com a signe de submissió als k'iche', el rei k'oja, Tekum Sik'om, matà la núvia.< Açò començà una guerra entre el k'oja i l'aliança k'iche'-kaqchikel de Q'umarkaj, i Q'uq'umatz va morir en combat.
eu fill i successor K'iq'ab en jurà venjar-se i dos anys més tard dirigí, amb el k'amha Ajpop (rei electe), una campanya militar dels k'iche' i kaqtxikels contra els k'oja.Carmack 2001a, pàg. 162. Les forces de K'iq'ab envaïren els k'oja a trenc d'alba, mataren a Tekum Sik'om i capturaren el seu fill. K'iq'ab recuperà els ossos de son pare i tornà a Q'umarkaj amb molts presoners i tot el jade i metall que trobaren. Les forces de K'iq'ab també conquistaren alguns llogarets a la zona de Sacapulas, i sotmeteren el poble mam prop de Zaculeu. Durant el regnat de K'iq'ab, molt bel·licós, el Regne quitxé assolí una expansió considerable, arribà a incloure Rabinal, Cobán i Quetzaltenango, i s'estengué al riu Okos a l'oest, prop de la frontera actual entre la costa de Chiapas de Mèxic i la del Pacífic de Guatemala. Amb el suport dels kaqtxikels, la frontera oriental del regne va ser empesa fins al riu Motagua, i al sud fins a Escuintla.Carmack, 2001a, pàg. 163.
Conflicte intern El 1470 una rebel·lió sacsà Q'umarkaj durant una gran celebració en què es reuniren els representants de tots els pobles importants de l'altiplà. Dos fills de K'iq'ab, amb alguns dels seus vassalls, es rebel·laren contra el rei, mataren molts senyors d'alt rang, membres del llinatge Kaweq, i guerrers kaqtxikels.Carmack, 2001a, pàg. 164. Els rebels intentaren també matar a K'iq'ab, però el defensaren els fills lleials a Pakaman, als afores de la ciutat. Com a resultat de la rebel·lió, K'iq'ab hagué d'atorgar concessions als dirigents de la rebel·lió i perdé molt de poder polític. Els nous senyors k'iche' es giraren en contra dels aliats kaqtxikels, que hagueren d'abandonar el Regne k'iche'. Els kaqtxikels fundaren la seua capital a Iximché.
Després de la mort del rei K'iq'ab al 1475, els k'iche' estigueren en guerra contra els kaqtxikels i tz'utujiils, possiblement en un intent de restaurar l'antic poder hegemònic de Q'umarkaj.Carmack 2001a, pàg. 166. Una vegada mort K'iq'ab, les forces de Q'umarkaj atacaren Iximché sota la direcció de Tepepul. Patí una derrota desastrosa, i deixà els k'iche' seriosament afeblits i incapaços de desafiar una altra vegada més els kaqtxikels d'Iximché. Tekum, el successor de Tepepul, dirigí la campanya dels k'iche' contra els Tz'utujiils, però va morir en combat al sud del llac d'Atitlan.Carmack 2001a, pàg. 167.
L'equilibri polític entre els llinatges dominants era fràgil a la fi de la història de Q'umarkaj, i el llinatge dels Nijaib sembla haver desafiat la supremacia de la casa dels Kaweq.Carmack & Weeks, 1981, pàg. 331.
La caiguda de Q'umarkaj