miniatura|Taula que conté la prova estrella (amb les seves variants als costats) i les proves optotip amb taules ETDRS en diferents idiomes i en una versió infantil Un examen oftalmològic és un conjunt de diverses proves visuals que s'utilitzen per tal de verificar i mesurar possibles alteracions òptiques dels ulls i ser capaços d'implementar qualsevol mesura correctora.
Els exàmens oculars poden detectar malalties oculars encegadores potencialment tractables, manifestacions oculars de malalties sistèmiques o signes de tumorés o altres anomalies del cervell.Myron Yanoff MD, Jay S. Duker. Ophthalmology (2023) 1360 pàg. ISBN 0323795153, ISBN 978-0323795159
Un examen ocular complet consisteix en un examen extern, seguit de proves específiques d'agudesa visual, funció de la pupil·la, motilitat dels músculs extraoculars, camps visuals, pressió intraocular i oftalmoscòpia a través de la pupil·la dilatada.The Eye Book: Eyes and Eye Problems Explained. Ian Grierson (2000) 220 pàg. ISBN 0853237557, ISBN 978-0853237556
Un examen ocular mínim consta de proves d'agudesa visual, funció de la pupil·la i motilitat dels músculs extraoculars, així com oftalmoscòpia directa a través d'una pupil·la no dilatada.
Examen bàsic miniatura|Carta tradicional de Snellen utilitzada per a mesurar l'agudesa visual. Prova d'agudesa visual miniatura|Símbols del test de les E tombades
La prova consisteix en diverses lletres, sempre més petites, per verificar el diopter ("ETPRS Table"); per a nens i analfabets s'utilitza una taula modificada que utilitza una lletra majúscula "E" girada en diferents angles o, alternativament, símbols de figures.
Refracció En física, la "refracció" és el mecanisme que doblega el camí de la llum quan passa d'un mitjà a un altre, com quan passa de l'aire a través de les parts de l'ull. En un examen de la vista, el terme refracció és la determinació de la correcció ideal de l'error de refracció. L'error de refracció és una anomalia òptica en la qual la forma de l'ull no aconsegueix que la llum s'enfoqui nítidament a la retina, la qual cosa produeix una visió borrosa o distorsionada. Exemples d'error de refracció són miopia, hipermetropia, presbícia i astigmatisme. Un procediment de refracció consta de dues parts: objectiva i subjectiva.
Refracció objectiva Una refracció objectiva és una refracció obtinguda sense rebre retroalimentació del pacient, utilitzant un retinoscopi o autorefractor.
Per a realitzar una retinoscòpia, el metge projecta un raig de llum en una pupil·la. Es projecta una sèrie de lents davant de l'ull. En mirar a través del retinoscopi, el metge pot estudiar el reflex lumínic de la pupil·la. Segons el moviment i l'orientació d'aquest reflex retinal, es mesura l'estat refractiu de l'ull.
Un autorefractor és un instrument informatitzat que il·lumina un ull. La llum viatja a través del front de l'ull, cap enrere i després cap endavant a través del front novament. La informació retornada a l'instrument proporciona un mesurament objectiu de l'error de refracció sense fer preguntes als pacients.
Refracció subjectiva Una refracció subjectiva requereix respostes del pacient. En general, el pacient s'asseurà darrere d'un foròpter o usarà una muntura de prova i mirarà una taula optomètrica. L'oculista canviarà les lents i altres ajustos mentre sol·licita al pacient la seva reacció amb la finalitat d'esbrinar quin joc de lents proporciona la millor visió.
Refracció cicloplègica A vegades, els professionals de la salut visual prefereixen obtenir una refracció cicloplègica, especialment quan intenten obtenir una refracció precisa en nens petits que poden esbiaixar els mesuraments de refracció ajustant els seus ulls amb acomodació. Les gotes oculars cicloplègiques s'apliquen a l'ull per a paralitzar temporalment el múscul ciliar de l'ull.
Funció de la pupil·la miniatura|Realització d'un examen ocular.
Un examen de la funció pupil·lar inclou inspeccionar les pupil·les per a veure si tenen la mateixa grandària (1 mm o menys de diferència pot ser normal), forma regular, reactivitat a la llum i acomodació directa i consensuada.Eye Pathology: An Atlas and Text. Ralph C. Eagle Jr. MD (2016) 384 pag. ISBN 9781496337177, ISBN 978-1496337177
També pot ser desitjable una prova amb llanterna oscil·lant si se sospita mal neurològic. La prova de la llanterna oscil·lant és la prova clínica més útil disponible per a un metge general per a l'avaluació d'anomalies del nervi òptic. Aquesta prova detecta el defecte pupil·lar aferent, també conegut com pupil·la de Marcus Gunn. Es duu a terme en una habitació semifoscor. En una reacció normal a la prova de la llanterna oscil·lant, totes dues pupil·les es contreuen quan una s'exposa a la llum. A mesura que la llum es mou d'un ull a un altre, tots dos ulls comencen a dilatar-se, però es contreuen de nou quan la llum arriba a l'altre ull.
Si hi ha un defecte aferent en l'ull esquerre, la pupil·la esquerra romandrà dilatada independentment d'on brilli la llum, mentre que la pupil·la dreta respondrà normalment. Si hi ha un defecte aferent en l'ull esquerre, totes dues pupil·les es dilataran quan la llum brilli en l'ull esquerre, però ambdues es contrauran quan brilli en l'ull dret. Això es deu al fet que l'ull esquerre no respondrà a l'estímul extern (via aferent), però encara pot rebre senyals neurals del cervell (via eferent) per a contreure's.
Si hi ha una pupil·la petita unilateral amb reactivitat normal a la llum, és poc probable que hi hagi una neuropatia. No obstant això, si s'acompanya de ptosi de la parpella superior, això pot indicar el síndrome de Horner.
Si hi ha una pupil·la petita i irregular que es contreu poc a la llum, però normalment a l'acomodació, aquesta és una Pupil·la d'Argyll Roberston.
Motilitat ocular miniatura|Ús d'un foròpter per a determinar quin tipus de lents s'han de prescriure.
Sempre ha d'avaluar-se la motilitat ocular, especialment quan els pacients es queixen de visió doble o els metges sospiten d'una malaltia neurològica. Primer, el metge ha d'avaluar visualment els ulls per a detectar desviacions que podrien resultar d'estrabisme, disfunció dels músculs extraoculars o paràlisis dels nervis cranials que innerven els músculs extraoculars. Els moviments sacàdics s'avaluen fent que el pacient mogui l'ull ràpidament cap a un objectiu en l'extrem dret, esquerre, superior i inferior. Això avalua la disfunció sacàdica, per la qual cosa la mala capacitat dels ulls per a "saltar" d'un lloc a un altre pot afectar la capacitat de lectura i altres habilitats, per la qual cosa es requereix que els ulls fixin i segueixin un objecte desitjat.
Se li demana al pacient que segueixi un objectiu amb tots dos ulls mentre es mou en cadascuna de les nou direccions cardinals de la mirada. L'examinador observa la velocitat, suavitat, rang i simetria dels moviments i observa la inestabilitat de la fixació. Aquests nou camps de prova de la mirada dels músculs extraoculars: inferiors, superiors, laterals i medials recte músculs, així com els superiors i inferiors músculs oblics.Kalla Gervasio, Travis Peck. The Wills Eye Manual: Office and Emergency Room Diagnosis and Treatment of Eye Disease. (2021) 485 pag. ISBN 1975160754, ISBN 978-1975160753
Prova de camp visual (confrontació)
La prova dels camps visuals consisteix en una prova de camp de confrontació en la qual cada ull es prova per separat per a avaluar l'extensió del camp perifèric.
Per a realitzar la prova, l'individu oclou un ull mentre es fixa en l'ull de l'examinador amb l'ull no oclòs. Després se li demana al pacient que compti el nombre de dits que es mostren breument en cadascun dels quatre quadrants. Aquest mètode es prefereix a la prova del dit bellugo que es va utilitzar històricament perquè representa una forma ràpida i eficient de respondre a la mateixa pregunta: es veu afectat el camp visual perifèric?
Els problemes comuns del camp visual inclouen escotoma (àrea de visió reduïda), hemianòpsia (pèrdua de la meitat del camp visual), hemianòpsia homònima i hemianòpsia bitemporal.
Examen extern L'examen extern dels ulls consisteix en la inspecció de les parpelles, els teixits circumdants i la fissura palpebral. També pot ser desitjable la palpació de la vora orbitària, segons els signes i símptomes que es presentin. La conjuntiva i l'escleròtica poden inspeccionar-se fent que la persona miri cap amunt i encengui una llum mentre retreu la parpella superior o inferior. Es comprova la posició de les parpelles per a detectar anomalies com la Ptosi palpebral, que és una asimetria entre les posicions de les parpelles.
Làmpada de fenedura miniatura|Examen dels ulls amb làmpada de fenedura en una clínica d'oftalmologia.
La inspecció minuciosa de les estructures interiors de l'ull i els annexos oculars sovint es realitza amb una làmpada de fenedura que és un microscopi muntat en una taula amb una font d'il·luminació ajustable especial adjunta. Es passa sobre l'ull un petit feix de llum que pot variar en ample, altura, angle d'incidència, orientació i color.Demetrio Pita Salorio: Diccionari terminològic d'oftalmologia, 2009. Consultat el 23 de febrer de 2010 Sovint, aquest feix de llum s'estreny en una "esquerda" vertical, durant l'examen amb làmpada de fenedura. L'examinador observa les estructures oculars il·luminades, a través d'un sistema òptic que magnifica la imatge de l'ull i el pacient està assegut mentre s'examina, i el cap estabilitzat per un mentonera ajustable.
Això permet la inspecció de tots els mitjans oculars, des de la còrnia fins a l'humor vitri, a més d'una vista ampliada de les parpelles i altres estructures oculars externes relacionades. La tinció amb fluoresceïna abans de l'examen amb làmpada de fenedura pot revelar abrasions corneals o infecció per herpes simple.
L'examen binocular amb làmpada de fenedura proporciona una vista ampliada estereoscòpica de les estructures de l'ull amb un detall sorprenent, la qual cosa permet realitzar diagnòstics anatòmics exactes per a una varietat d'afeccions oculars.
A més, els exàmens de oftalmoscòpia i gonioscòpia també es poden realitzar a través de la làmpada de fenedura quan es combinen amb lents especials. Aquestes lents inclouen la lent Goldmann de 3 miralls, la lent de gonioscòpia d'un sol mirall/Zeiss de 4 miralls per a estructures d'angle de la càmera anterior (ocular) i la lent + 90D, la lent + 78D, la lent + 66D i la lent Hruby (-56D), l'examen de les estructures de la retina.
Pressió intraocular La pressió intraocular (PIO) es pot mesurar amb dispositius de tonometria. Es pot pensar en l'ull com un compartiment tancat a través del qual hi ha una circulació constant de líquid que manté la seva forma i pressió interna. La tonometria és un mètode per a mesurar aquesta pressió utilitzant diversos instruments. El rang normal és de 10 a 21 mmHg.
Examen de la retina miniatura|Pupil·la completament dilatada abans de l'examen oftalmoscòpic.
L'examen de la retina (examen del fons d'ull) és una part important de l'examen ocular general. La dilatació de la pupil·la amb gotes especials per als ulls millora enormement la vista i permet un examen extens de la retina perifèrica. Es pot obtenir una visió limitada a través d'una pupil·la no dilatada, i en aquest cas els millors resultats s'obtenen amb l'habitació a les fosques i el pacient mirant cap al racó més allunyat. L'aparença del disc òptic i la vasculatura retinal també es registren durant l'examen del fons d'ull.
Es pot veure un reflex vermell quan es mira la pupil·la d'un pacient a través d'un oftalmoscopi directe. Aquesta part de l'examen es realitza a una distància d'uns 50 cm i sol ser simètrica entre els dos ulls. Una opacitat pot indicar una cataracta.