Rocky Marciano (Brockton, Massachusetts, 1 de setembre de 1923 - Newton, Iowa, 1 d'agost de 1969) fou un boxejador estatunidenc.
El seu veritable nom era Rocco Marchigiano i era fill d'un italià que havia emigrat als Estats Units per treballar en una fàbrica de sabates. No obstant això, la situació econòmica dels Marchigiano era precària i el petit Rocco, com a primogènit de la família, aviat haurà de contribuir amb el seu treball al sosteniment de la família. Així deixarà els estudis essent encara molt jove per a exercir les més diverses feines: rentaplats, mosso de càrrega i descàrrega a una fàbrica de cerveses, recader, ajudant de xofer, etc. Mentrestant, en aquests primers anys no és la boxa l'esport que més li agrada, sinó el beisbol: amb només quinze anys va arribar a jugar en l'equip professional dels American Legion, cobrant deu dòlars per partit. També el futbol va ser el seu segon esport preferit, sens dubte per influència dels seus progenitors.
Amb divuit anys decideix anar-se'n a Nova York a la recerca d'una millor vida. Allà entrarà en contacte amb un gran preparador, Goldman, amb el qual comença a entrenar. Els seus primers combats eren desesperants, ja que encara que Rocky Marciano era molt fort, Goldman "no aconseguia ficar-li al cap l'art de boxejar".
Poc temps després, comença la Segona Guerra Mundial i Rocco és reclutat per a participar-hi. El seu servei militar serà l'empenta definitiva per a la seva incipient carrera com a boxejador, ja que hi va participar en exhibicions per a divertir els soldats que lluitaven a Europa. Quan acaba la guerra torna amb en Goldman, però ja no és el mateix. Ha evolucionat, tant físicament com a psicològicament. El seu nom l'ha americanitzat (en aquest moments, 1947, es farà dir Rocky March) i es presenta a la competició més important d'aficionats: The Golden Gloves (Els Guants d'Or). Preparant aquesta competició s'enfrontarà per primera vegada a un professional, Lee Eperson, derrotant-lo per KO al tercer assalt. A continuació, s'imposa amb facilitat, per davant dels altres participants, en la competició abans esmentada.
L'any 1948, de la mà del seu mentor (Al Weill) passa al professionalisme. El seu primer combat és el 12 de juliol contra Harry Balzerian al que derrota per fora de combat en el primer assalt. Després van seguir catorze combats més guanyats per KO (nou en el primer assalt). Gairebé tots els combats són a la ciutat de Providence, poble d'uns 50.000 habitants que el va acollir i a on es va establir. El combat número setze va ser el primer en el qual el seu contrincant aguanti tots els assalts i la seva victòria s'hagi de decidir per punts.
Rocky Marciano -ja havia adoptat aquest nom-, que sempre sentia llàstima de les seves víctimes quan les castigava en els quadrilàters, de mica en mica es va convertir en «l'esperança blanca» en decidir posar-se la faixeta de campió del món dels pesos pesants, dominat tradicionalment pels boxadors de raça negra.
Va obtenir una fama enorme quan guanya l'any 1950 a l'imbatut Roland LaStarza al Madison Square Garden. L'any següent va derrotar de forma espectacular, per fora de combat en el vuitè assalt a Nova York l'excampió Joe Louis, que després d'això es va retirar.
El 23 de setembre de 1952 es proclama, per fi, campió del món, en vèncer a Filadèlfia (Pennsilvània) Joe "Jersey" Walcott per KO en el tretzè assalt, després d'haver caigut Rocky en el primer assalt. Alguns cronistes diuen que Walcott s'havia aplicat un ungüent per a no ésser vist.
Des d'aquesta data i fins al 1956 realitza sis defenses del títol, totes victorioses. En aquest darrer any es va retirar, avorrit, perquè no tenia rivals, després d'haver disputat quaranta-nou combats com a professional, tots guanyadors (sis als punts). El 1959 va ser inclòs en la llista del Saló de la Fama dels Boxejadors.
Va morir el 31 d'agost de 1969, el dia abans de complir quaranta-sis anys en un accident d'aviació a Newton (Iowa). Va deixar vídua, Barbara Cousens, amb qui s'havia casat el 1951, i una filla.
Dies després de la seva mort, i amb l'ajut d'ordinadors, es va disputar un combat de laboratori entre Rocky Marciano i el llavors també imbatut Cassius Clay al que «va guanyar» abans del límit.
Registre professional 49 victòries (43 knocauts), 0 derrotesResultatRècordOponentTipusRonda, tempsDataLocatzacióNotes49Victòria49–0 Archie MooreKO9 (15), setembre 21, 1955 48Victòria48–0 Don CockellTKO9 (15), maig 16, 1955 47Victòria47–0 Ezzard CharlesKO8 (15), setembre 17, 1954 46Victòria46–0 Ezzard CharlesUD15juny 17, 1954 45Victòria45–0 Roland La StarzaTKO11 (15)setembre 24, 1953 44Victòria44–0 Jersey Joe WalcottKO1 (15), maig 15, 1953 43Victòria43–0 Jersey Joe WalcottKO13 (15), setembre 23, 1952 42Victòria42–0 Harry MatthewsKO2 (10), juliol 28, 1952 41Victòria41–0 Bernie ReynoldsKO3 (10), maig 12, 1952 40Victòria40–0 Gino BuonvinoKO2 (10), abril 21, 1952 39Victòria39–0 Lee Savold6 (10), febrer 13, 1952 38Victòria38–0 Joe LouisTKO8 (10)octubre 26, 1951 37Victòria37–0 Freddie BeshoreKO4 (10), agost 27, 1951 36Victòria36–0 Rex LayneKO6 (10), juliol 12, 1951 35Victòria35–0 Willis ApplegateUD10abril 30, 1951 34Victòria34–0 Art HenriTKO9 (10), març 26, 1951 33Victòria33–0 Harold MitchellTKO2 (10), març 20, 1951 32Victòria32–0 Keene SimmonsTKO8 (10), gener 29, 1951 31Victòria31–0 Bill WilsonTKO1 (10), desembre 18, 1950 30Victòria30–0 Ted LowryUD10novembre 13, 1950 29Victòria29–0 Johnny ShkorTKO6 (10), setembre 18, 1950 28Victòria28–0 Gino BuonvinoTKO10 (10), juliol 10, 1950 27Victòria27–0 Eldridge EatmanTKO3 (10)juny 5, 1950 26Victòria26–0 Roland La Starza10març 24, 1950 25Victòria25–0 Carmine VingoKO6 (10), desembre 30, 1949 24Victòria24–0 Phil MuscatoTKO5 (10), desembre 19, 1949 23Victòria23–0 Pat RichardsTKO2 (8), desembre 2, 1949 22Victòria22–0 Joe DominicKO2 (10), novembre 7, 1949 21Victòria21–0 Ted LowryUD10octubre 10, 1949 20Victòria20–0 Tommy DiGiorgioKO4 (10), setembre 26, 1949 19Victòria19–0 Pete LouthisKO3 (10)agost 16, 1949 18Victòria18–024x24px Harry HaftKO3 (10), juliol 18, 1949 17Victòria17–0 Don Mogard10maig 23, 1949 16Victòria16–0 Jimmy EvansTKO3 (10)maig 2, 1949 15Victòria15–0 Jimmy WallsKO3 (10), abril 11, 1949 14Victòria14–0 Artie DonatoKO1 (10), març 28, 1949 13Victòria13–0 Johnny PretzieTKO5 (10), març 21, 1949 12Victòria12–0 Gilley FerronTKO2 (6), desembre 14, 1948 11Victòria11–0 James Patrick ConnollyTKO1 (8), novembre 29, 1948 10Victòria10–0 Bob JeffersonTKO2 (6), octubre 4, 1948 9Victòria9–0 Gilbert CardoneKO1 (4), setembre 30, 1948 8Victòria8–0 Bill HardemanKO1 (6)setembre 20, 1948 7Victòria7–0 Humphrey JacksonKO1 (6), setembre 13, 1948 6Victòria6–0 Jimmy WeeksTKO1 (6), agost 30, 1948 5Victòria5–0 Eddie RossKO1 (6), agost 23, 1948 4Victòria4–0 Bobby QuinnKO3 (4), agost 9, 1948 3Victòria3–0 John EdwardsKO1 (4), juliol 19, 1948 2Victòria2–0 Harry Bilazarian1 (4)juliol 12, 1948 1Victòria1–0 Lee Epperson3 (4), març 17, 1947
Referències
Enllaços externs Greatest Boxers, Greatest Sluggers Rocky Marciano // Official Website Rocky Marciano's Career Record Check-Six.com - The Crash of Rocky Marciano's Cessna
Categoria:Boxejadors estatunidencs Categoria:Esportistes de Massachusetts Categoria:Morts a Iowa Categoria:Morts per accident aeri Categoria:Persones del comtat de Plymouth (Massachusetts)