Allò que és personal és polític, també anomenat allò que és privat és polític, és un frase utilitzada com a eslògan que posa en relleu les connexions entre l'experiència personal i les grans estructures socials i polítiques. En el context del moviment feminista de les dècades de 1960 i 1970, va ser un desafiament als valors de la família nuclear i als valors familiars. La frase s'ha descrit en repetides ocasions com una definició característica de la segona onada del feminisme, del feminisme radical, els estudis de la dona, i del feminisme en general."The great thrust of radical feminist writing has been directed to the documentation of the slogan 'the personal is political.'"
Origen i autoria de la frase La frase va ser popularitzada per Carol Hanisch en el seu llibre The Personal is Politica publicat el 1970, encara que ella en rebutjà l'autoria; igual que Kerry Burch, Shulamith Firestone, Robin Morgan, i altres feministes a qui se'ls atribueix haver-la originat, també n'han declinat l'autoria. Concretament Burch va escriure "milions de dones en converses públiques i privades com les autores col·lectives de la frase."
La frase és esmentada pel feminisme negre a A Black Feminist Statement del Combahee River Collective, en l'assaig d'Audre Lorde The Master's Tools Will Never Dismantle the Master's House (Les eines de l'amo mai desmantellaran la casa de l'amo), i en l'antologia This Bridge Called My Back: Writings By radical Women of Color.
Carol Hanisch, era integrant del grup New York Radical Women i una figura prominent del Moviment d'Alliberament de les Dones dels Estats Units. El febrer de 1969 va redactar un article defensant la importància política dels grups de conscienciació a la ciutat de Gainesville, Florida. Originalment anava destinat al caucus de Dones del Southern Conference Educational Fund (SCEF), el document primer, va portar per títol Algunes reflexions en resposta a les idees de Dottie en el Moviment d'Alliberament de la Dona, com a resposta a una nota de Dottie Zellner. En aquest article va tractar de refutar la idea que el sexe, l'aparença, l'avortament, la cura dels infants, i la divisió del treball domèstic eren temes merament personals sense importància política i per fer front a aquests i altres problemes, va instar les dones a deixar de culpar-se a si mateixes, començar a discutir les pròpies situacions entre elles, i organitzar-se col·lectivament en contra de la dominació masculina en la societat. De fet no va utilitza la frase "allò que és personal és polític" en l'assaig, però va escriure:
L'assaig va ser publicat sota el títol, "The Personal Is Political", a Notes from the Second Year: Women's Liberation in 197. L'autora considera que Shulamith Firestone i Anne Koedt, les editores del llibre, són les qui van donar a l'assaig el seu famós títol. Des de llavors ha estat inclòs en el recull a Radical Feminism: A Documentary Reader.
La importància d'aquest frase rau en el fet que porta a discussió en l'àmbit polític temes "privats o "socials" que són causa del descontentament de les dones per l'opressió sistemàtica que pateixen:
Referències
Categoria:Frases en anglès Categoria:Cultura feminista