La Passió d'Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format que narra la Passió i mort de Jesús i que es representa anualment a Olesa de Montserrat els mesos de març i abril. Els seus orígens, es remunten al 1538, que és l'any de la referència documental més antiga trobada fins ara (veure apartat 'Història'). La Passió d'Olesa va ser la primera de les passions catalanes a ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 2002.
A les representacions hi participen centenars d'olesans i olesanes, de forma totalment desinteressada, que continuen una tradició que han heretat dels seus avantpassats i que ha anat evolucionat d'acord amb els temps. Aquestes persones s'encarreguen de tot allò vinculat a la representació: des de la producció a la interpretació i el vestuari, passant per l'apartat tècnic i la tramoia o l'atenció al públic, entre d'altres.
. L'associació La Passió d'Olesa de Montserrat, una associació sense afany de lucre, és l'entitat encarregada d'impulsar aquestes representacions (veure apartat 'L'entitat'). Les persones que formen part de l'entitat i que participen en les representacions s'anomenen col·laboradors/ores. L'associació, fora dels mesos de març i abril, compta també amb un variat programa cultural que inclou des de concerts a representacions de teatre amateur i professional, festivals de dansa, tallers artístics i escènics extraescolars i escolars i d'altres propostes.
Tant les representacions de La Passió d'Olesa de Montserrat com la resta d'activitats de l'entitat es duen a terme al teatre situat a la plaça de l'Oli d'aquest municipi (veure apartat 'El teatre'). La instal·lació també acull activitats programades per tercers que lloguen el teatre.
L'espectacle La Passió és una obra de teatre de grans dimensions, tant pel que fa a escenografia com a nombre d'actors i actrius figurants, que sol arribar als 500 en cada representació. Les representacions se solen dur a terme durant els caps de setmana dels mesos de març i abril (a tot tardar, acaben l'1 de maig segons com caigui el calendari anual).
Pel que a fa a l'evolució de l'espectacle, el període 2020-2022 suposa un punt d'inflexió i transformació important per a La Passió d'Olesa de Montserrat.
El 2020 no es va poder estrenar la temporada. Quan tot ja estava preparat, i amb l'assaig general fet el dia 8 de març, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 va obligar les autoritats a decretar un confinament domiciliari per a tota la població que es va acabar allargant fins entrat el mes de juny.
L'estrena prevista pel diumenge 15 de març, per tant, no es va poder dur a terme. Malgrat tot, i coincidint amb el Divendres Sant, l'entitat va crear una entrada de Jerusalem molt especial: l'Entrada confinada. Aquest vídeo, de tres minuts i mig de durada i que es pot veure al canal de YouTube de La Passió d'Olesa de Montserrat, mostra imatges d'un centenar de col·laboradors i col·laboradores recreant des de les seves respectives cases l'escena de l'entrada de Jerusalem.
El text de La Passió d'Olesa no va poder tornar a l'escenari fins al desembre de 2020, quan se'n fer una lectura dramatitzada de la mà d'uns pocs col·laboradors situats a distància entre ells perquè, almenys per un dia, els versos de l'espectacle sortissin a escena durant aquell any.
El 2021, es van fer únicament tres representacions d'una versió adaptada de La Passió d'Olesa d'una hora i poc de durada. El repartiment era reduït, l'escenografia mínima i el poble, un petit grup de gent vestida de negre, situada al fons de l'escenari a la manera d'un cor grec. Tot plegat per poder complir amb les restriccions vigents en aquell moment. Actors i actrius amb paper van haver de passar cada dia de funció un test d'antígens abans de pujar a l'escenari per comprovar que no tenien la COVID-19. Les tres representacions teatrals del 2021 es van emetre també en directe per Internet per la plataforma Scenikus, de manera que malgrat les limitacions de moviment de la població, l'espectacle va poder arribar arreu de Catalunya i també a l'estranger via consum online en streaming (de pagament).
Aquell 2021 també es van enregistrar i mostrar per Internet -i al vestíbul del teatre els dies de funció- diverses càpsules de vídeo amb les escenes més representatives de l'antic espectacle, gravades amb format immersiu i amb l'ajuda de drons en alguns casos. Per a la seva gravació es va seguir també el protocol de prevenció amb tests d'antígens a actors i actrius.
El 2022, encara en un context d'incertesa i amb la pandèmia no finalitzada, però amb moltes menys restriccions que els dos anys anteriors, es posa a l'escenari un muntatge totalment nou de La Passió d'Olesa de Montserrat. Aquest nou espectacle, de només dos actes, suposa la transformació més gran de l'espectacle en dècades. Aquest pas endavant pel que fa a la dramatúrgia és fruit dels debats i del treball iniciats feia temps en el si de l'entitat per fer evolucionar La Passió d'Olesa, i potencia també innovacions tècniques introduïdes els dos anys anteriors.
La dramatúrgia es mostra totalment renovada en l'espectacle estrenat el 2022. Els textos de Joan Povill i Adserà segueixen essent els protagonistes, però estan presentats en algunes escenes de forma molt diferent de com es feia en el muntatge anterior. El 2022, a més, es recuperen quadres -que és com s'anomenen les escenes, en l'argot de La Passió d'Olesa- que feia dècades que no pujaven a l'escenari, però que es considera que tenen una sensibilitat més propera al públic del s.XXI. També es trenca la línia temporal de l'espectacle amb flashbacks. Per tant, la narració teatral no és sempre en ordre cronològic. Actors i actrius van haver d'aprendre de zero la nova dramatúrgia, i es va començar a treballar la tardor de 2021 mitjançant lectures.
Les escenes multitudinàries de La Passió d'Olesa de Montserrat es mantenen i s'amplien en el nou muntatge, i a més de la cèlebre entrada de Jesús a Jerusalem, el poble, com a personatge col·lectiu, apareix en altres quadres: la sinagoga, la conversió de la magdalena, el sermó de la muntanya, el procés civil de Jesús davant de Ponç Pilat i l'ascensió.
El primer acte del nou espectacle de La Passió d'Olesa de Montserrat va del pròleg fins al Sant Sopar, mentre que el segon acte del nou muntatge comprèn les escenes que van de l'hort a la resurrecció/epíleg. El nou espectacle té una durada de poc menys de dues hores i utilitza igualment l'espectacular escenografia de La Passió d'Olesa, que es mou a una velocitat inaudita en l'anterior muntatge. Aquest fet va suposar un enorme repte logístic i de coordinació durant la temporada d'assajos 2022 perquè l'equip de tramoia pogués moure grans volums de decorats en temps rècord.
Un altre repte del nou espectacle estrenat el 2022 va ser en l'àmbit tècnic. El disseny d'il·luminació de l'espectacle es va renovar totalment, aprofitant el potencial de les darreres incorporacions de focus mòbils al teatre. Pel que fa al so, tots els actors i actrius amb paper (més de trenta personatges) duen micròfon autònom quan són a l'escenari. D'aquesta manera, tots els personatges que parlen a escena se senten amb màxima qualitat, independentment de la seva posició respecte del públic.
Tornant a la nova dramatúrgia, i pel que fa als personatges, papers com els de Nicodem -membre del Sanedrí-, i els de Maria Magdalena i Clàudia Pròcula -esposa de Ponç Pilat- prenen major rellevància i evolució en el transcurs de l'obra, de manera que ajuden a comprendre millor els arguments, posicionaments i motivacions dels diferents grups de personatges que configuren la trama.
Anteriorment, i fins a la temporada 2020, l'obra estava estructurada en tres actes, d'aproximadament una hora de durada cadascun. L'estructura de l'espectacle de 1987 a 2020 era aquesta: En el primer acte s'hi explicava la vida pública de Jesús, amb escenes com les Noces de Canà, el Sermó de la muntanya, la resurrecció de Llàtzer o l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, una de les escenes més espectaculars, ja que és on hi apareixien el màxim nombre d'actors figurants. El segon acte descrivia la part més humana del personatge de Jesús, que preveia la seva mort i s'acomiadava de la seva mare i dels seus deixebles. Aquest acte també incloïa la sessió del Sanedrí, que acordava portar a Jesús davant de Pilat perquè el condemnés a mort, i escenes on es veien els motius que inciten Judes a trair el seu mestre i a entregar-lo al Sanedrí. A Judes, aquesta decisió li remou la consciència i acaba suïcidant-se. El tercer i darrer acte mostraa el procés de condemna de Jesús davant de Pilat, la seva mort en creu i finalment, la seva resurrecció.
L'espectacle de La Passió no és només una gran representació teatral, és la força dels olesans i olesanes que treballen desinteressadament per plasmar dalt de l'escenari l'herència de quasi 500 anys d'història. Tot l'espectacle, artística i tècnicament, és dut a terme per col·laboradors que amb el seu esforç altruista se sumen a l'espectacle i hi aboquen tota la seva creativitat per donar als espectadors una bona qualitat teatral.
L'any 1996 es va aconseguir el Record Guiness de quantitat d'actors actuant alhora a l'escenari, amb 729 actors.
miniatura
Text Actualment es representa el text La Passió i mort de N.S. Jesucrist de Joan Povill i Adserà.
El text de Povill és un llarg poema dramàtic que segueix essencialment la dramatúrgia de l'espectacle tradicional però l'aproxima al màxim a la literalitat dels evangelis. Els principals punts forts són "la musicalitat del seu vers, la seva expressivitat i, alhora, la seva proximitat a l'evangeli" i el fet que tracta "l'espiritualitat i els sentiments humans de manera molt directa clara i senzilla".
Joan Povill va començar a reformular escenes de la Passió ja el 1933 quan s'afegí a la direcció de la Passió del Teatre Olesa, al costat de Josep Tobella i Galceran. Però no fou fins al període entre 1940 i 1947 que Povill es dedicà en cos i ànima a fer un text nou, amb l'objectiu de dignificar-lo i de donar-li rigor i alhora qualitat literària.
Abans del text de Povill s'havia representat d'ençà el el text atribuït a Fra Antoni de St. Jeroni, Representació de la Sagrada Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, el més estès a Catalunya per a les representacions del drama sacre des de final del fins a mitjan i en alguns llocs perdura encara.
Escenografia L'escenografia que es presenta actualment és obra de l'escenògraf Pere Francesch i Subirana. Francesch tingué l'oportunitat de dissenyar una escenografia completa per a l'espectacle, ja que la que es feia servir anteriorment havia estat completament destruïda per l'incendi del Gran Teatre de la Passió, de 1983. Les decoracions actuals són, doncs, el resultat de les escenes que ideà l'escenògraf i les modificacions i adaptacions que hi han aplicat posteriorment els diferents directors i caps de tramoia que hi han treballat. El 1987 s'estrenà el muntatge, que combinava "l'espectacularitat d'unes decoracions completament corpòries amb la naturalitat i la simplicitat detallista dels escenaris naturals d'orient".
Durant tots els segles de representacions al carrer i en els primers anys de representacions als teatres, no es pot dir que l'espectacle de la Passió tingués una escenografia pròpia, sinó que s'usaven les mateixes decoracions que servien per a qualsevol obra que es portés a l'escenari.
Fou Josep Tobella i Galceran, director artístic de la Passió del Teatre Olesa dels anys 30, qui "va començar a tractar l'escenografia com un element important de l'espectacle, que calia posar a l'alçada de la resta". Tobella es basà en estudis i fotografies dels llocs evangèlics i hi aplicà la seva experiència com a dibuixant i pintor, inspirant-se a més, en imatges de l'aquarel·lista escocès William Hole.