Làzar Nikòlov (Burgàs, 26 d'agost de 1922 - Sofia, 7 de febrer de 2005) fou un compositor búlgar.
Va estudiar a l'Acadèmia Nacional de Música de Sofia amb Dimítar Nènov (al que va homenatjar orquestrant el 1980 la seva Toccata per a piano) i Pantxo Vladiguèrov, i el 1957 va començar a ensenyar a la mateixa institució. La majoria de la seva producció és instrumental, destacant els seus cicles de sis simfonies, set sonates per a piano, tres quartets de corda i quatre metamorfosis per a combinacions diverses, i va escriure una sonata per a quasi tots els instruments de l'orquestra. Però també va escriure dues òperes, entre altres composicions vocals.
Va ser un dels primers compositors a introduir el serialisme i altres tècniques d'avantguarda a la música clàssica búlgara, i a diferència de Konstantin Iliev no va combinar-les amb el folklore búlgar. Allò va enfrontar-lo amb la línia del realisme socialista imposada al bloc soviètic, i al llarg de la seva joventut les seves composicions van ser rarament programades.Lisa Marie Nelson: Bulgarian Viola Repertoire: A Historical Perspective and Pedagogical Analysis. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2013 Aquestes traves van anar desapareixent als anys seixanta, i Nikòlov va representar Bulgària en festivals com la Tardor de Varsòvia i les Biennals de Berlín i Zagreb i el 1965 va accedir al secretariat de la Unió de Compositors de Bulgària. Als anys noranta va presidir la Unió, i va publicar les seves memòries El meu món.
Composicions Òpera Prometeu encadenat (1969) Els oncles (1975) Altra música vocal-orquestral Dues cançons de Hölderlin (1969) Cançons tristes i tràgiques (1988) Música orquestral Suite per a orquestra (1947) Concert per a piano núm. 1 (1948) Concert per a corda (1949) Concert per a violí (1951) Simfonia núm. 1 (1953) Concert per a piano núm. 2 (1955) Simfonia núm. 2 (1962) Concertino per a piano (1964) Concertino per a violoncel (1973) Simfonia núm. 3 (1979) Elegia per a violoncel (1981) Simfonia núm. 4 (1984) Simfonia núm. 5 (1989) Lento (1990) Reflexos i capvespre (1995) Simfonia núm. 6 (2001) Música de cambra Sonata per a piano núm. 1 (1950) Sonata per a piano núm. 2 (1951) Sonata per a dos pianos núm. 1 (1952) Sonata per a violí (1954) Sonata per a flauta (1955) Sonata per a viola (1955) Sonata per a piano núm. 3 (1956) Quintet per a piano (1959) Sonata per a clarinet (1962) Sonata per a violoncel (1962) Sonata per a piano núm. 4 (1964) Jocs virtuosístics (Quartet de corda núm. 1) (1965) Simfonies per a 13 instruments (1965) Divertimento concertante (1968) Miroitements pianistiques (1970) Petit Requiem (Quartet de corda núm. 2 (1971) Sonata per a dues arpes (1972) Sonata per contrabàs (1972) Sonata per a òboe (1976) Sonata per a fagot (1976) Sonata per a orgue (1977) Suite festiva, per a dos pianos i percussió (1980) Sonata per a piano núm. 5 (1980) Sonata per a dos pianos núm. 2 (1980) Metamorfosis núm. 1, per a violoncel, quartet de vents i arpa (1981) Sonata per a piano núm. 6 (1982) Sonata per a trompeta (1984) Metamorfosis núm. 2, per a clarinet, percussió i piano (1985) Sonata per a trombó (1985) Metamorfosis núm. 3, per a dues sopranos i ensemble (1987) Quartet de corda núm. 3 (1990) Metamorfosis núm. 4, per a 12 violoncels (1991) Sonata pe a arpa sola (1991) Sonata per a piano núm. 7 (1991) Trio per a piano núm. 1 (1993) Intermezzo per a violí, violoncel i piano (1994) Pezzo tempestoso, per a violoncel i piano (1994) Trio per a piano núm. 2, amb viola i contrabaix (1996) De la música d'Orfeu, per a viola sola (2001) Música vocal Veu I, per a soprano i ensemble (1989) Le Requiem, per a mezzosoprano, violí i piano (1995) Cançó per a mezzosoprano i piano (1995) Veu II, per a tenor i piano (1995)
Referències
Categoria:Compositors búlgars del segle XX Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Nacional de Música de Bulgària Categoria:Persones de Burgàs Categoria:Morts a Sofia Categoria:Morts el 2005 Categoria:Compositors del segle XXI Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1922