La fortalesa d'Ananuri (, Ananuris tsikhe) és un conjunt fortificat del , situat sobre el riu Aragvi a la regió de Mtskheta-Mtianeti de Geòrgia, a uns 66 quilòmetres al nord de Tbilisi, en plena carretera militar georgiana que condueix fins a Kazbegui. Al 2007, el complex va entrar en la llista provisional per a la seva inclusió en el programa de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
El conjunt arquitectònic d'Ananuri és un dels monuments més importants de la fi del Regne de Geòrgia. Consta de monuments de culte, militars i laics. Encara que al territori de Geòrgia hi havia molts monuments en aquesta època, només uns pocs que estan recollits i relativament ben conservats.
Història Les fortificacions d'Ananuri, o d'altres temes relacionats, no es troben en les fonts històriques medievals més antigues i madures, mentre que l'època feudal tardana en té alguns documents notables. Aquesta situació és comprensible si tenim en compte el fet que la fortalesa és d'origen tardà. A l'indret del conjunt no hi ha rastre d'estructures periòdiques prematures. La importància d'aquest lloc com a punt estratègic va augmentar després del col·lapse del Regne de Geòrgia. Fou la residència dels eristavis (ducs) d'Aragvi, una dinastia que va governar la zona des del i hi tenien la seva capella principal i la seva tomba ancestral, i en l'últim període de la seva existència, la residència ducal també hauria d'haver estat aquí.
El castell va ser escenari de nombroses batalles. La tragèdia de 1739 va succeir, segons l'escriptor georgià Papuna Orbeliani, quan la fortalesa va ser atacada per les forces d'un eristhavat rival, al comandament de Shanshe de Ksani. La fortalesa d'Ananuri es va enfrontar amb el seu exèrcit i un exèrcit contractat, en què el duc d'Aragvi Bardzim estava junt amb el seu germà. Molts d'ambdues parts van ser assassinats com a resultat d'aquests combats; a tot això, es va afegir la falta d'aigua, per la qual cosa Bardzim va ser finalment lliurat a l'enemic, però el seu fill es va ocultar en una torre «fortificada». Van violar un jurament de fidelitat i van matar la barricada. Altres membres de la família van ser assassinats també; després van aconseguir la fortalesa; el foc va cremar les torres i els que hi eren. Al terra, s'aprecia el fet que una enorme torre de set pisos va ser desmantellada i cremada com un cementiri. Solament dos-cents anys més tard, el 1939, van fer una excavació els arqueòlegs i es trobaren una imatge terrible davant seu: estava plena d'ossos cremats d'adults i nens, armes i diversos articles familiars.
Tanmateix, quatre anys més tard (1743) de la massacre, els camperols locals es van rebel·lar contra el govern de Shamshe, mataren els usurpadors i invitaren el rei Teimuraz II perquè hi governés. Malgrat tot, el 1746, el rei Teimuraz va haver de reprimir una altra insurrecció camperola, amb l'ajut del rei de Kakhètia, Irakli II. A partir d'ara es va convertir en la residència dels funcionaris nomenats pel rei. En anys posteriors, la fortalesa d'Ananuri va tenir molta importància estratègica. La fortalesa es va mantenir en ús fins a començaments del .
Arquitectura miniatura|Vista sud de la fortalesa La fortalesa consta de dues seccions principals: la fortificació inferior i la fortalesa superior (ciutadella). La part principal de la ciutadella es conserva, mentre que la fortificació inferior es troba en ruïnes.
Fortalesa inferior La fortalesa inferior va ser construïda en el . Té la forma més o menys d'un triangle i està situada junt a la fortalesa superior pel nord i el nord-oest. Se'n conserven els vestigis de la torre principal i de les torres emmurallades de maó junt amb habitatges. La porta de la paret oriental n'era la principal; a la paret sud de la muralla, es troba una porta d'auxili. Després que la funció de la presó fos interrompuda, tota aquesta àrea va ser ocupada per la població.
Fortalesa superior (ciutadella) La fortalesa superior (ciutadella) té cinc torres als murs: tres d'elles estan situades a l'oest, la quarta quasi al centre de la paret nord i la cinquena és la torre d'entrada. Aquesta part superior va ser construïda entre els segles -. S'orienta d'oest a est i està envoltada per una poderosa muralla. L'alçada dels murs de la fortalesa era inicialment d'uns 5-6 metres —excepte l'est, on l'alçada va assolir els 10 metres—, que després es va elevar en 2-3 metres. Les capes cronològiques i les reparacions estan ben conservades.
El conjunt de monuments és el següent: l'entrada està situada al sud de la presó, l'altra és l'entrada a l'oest, però és tan petita que gairebé no es pren en consideració. Al centre del pati, enfront d'una torre de la muralla, n'hi ha una estreta i alta «torre Sheupovari», amb sostre piramidal escalonat; a l'oest està l'església petita d'una deïtat, i a l'est està l'edifici de la gran església de la Mare de Déu. Aquest és el nucli principal del conjunt. A l'entrada a la torre cap a l'oest, al llarg de la muralla, es troba el dipòsit de l'aigua i una font, mentre que a l'est, al centre de la muralla hi ha una església d'una única nau, de mida petita, un campanar amb un mirador. A l'oest d'aquesta església, hi ha un edifici amb un plànol octogonal de cúpula: una cel·la, que es troba fora de l'entrada. Als anys 1960 - 1968, es van fer treballs de restauració de les parts que falten als edificis; es va enfortir els murs de la tanca i les torres i es va netejar l'àrea. miniatura|500px|Ananouri i el riu Aragvi Per construir una església principal al centre de la fortificació, va caldre corregir el relleu del terra. Per aconseguir aquest propòsit, la capa oriental del pati, a partir de la «torre Khevsuriana», va ser parcialment reblerta amb pedres i després es va omplir el terra. Aquesta substitució està ben establerta, ja que una estructura tan gran, com l'església de la Mare de Déu, no pot actuar sobre el seu fonament i fins i tot es troba en una situació vulnerable, ja que l'església i els murs de la fortalesa que es troben a una alçada de 5 a 6 metres —a l'est del mur sud de la fortalesa— varen necessitar la protecció del departament dels monuments culturals de la Divisió d'Assumptes d'Arts el 1939, per tal d'enfortir-los, al llarg de la paret interior, i també lluny de la paret se'n va construir un suport.
Com s'ha esmentat, la fortalesa és a la muntanya i com aquesta muntanya està drenant del riu Aragvi, tot el camí des de la part superior de la carretera fins al camí és «relliscós». La fortalesa, de fet, guardava literalment la gorja d'Aragvi al nord-sud i sud-oest. Aquesta situació hauria d'haver-se tingut en compte quan el plànol de la fortificació es va realitzar en direcció est-oest, que va enfrontar les valls amb els llargs murs de la fortalesa. Les torres també es van construir en aquest lloc amb la torre principal instal·lada al punt més alt del complex. Aquest era el centre del mur de la fortalesa. És aquí on estan les torres més grans i altes. miniatura|La torre del centre, la torre cilíndrica de sis pisos (dreta) i la torre cilíndrica de quatre pisos (esquerra) miniatura|La torre cilíndrica de sis pisos, a la cantonada sud-oest de la muralla Al mur occidental de la muralla hi ha tres torres: La torre del centre, d'estructura defensiva més alta i més important. Es dissenya en rectangle allargat (6,8 m x 8 m, i alçada de 20 m aprox.) S'exclouen dos terços de la part inferior que formen part de la muralla. La torre originàriament tenia sis pisos, però després se'n va retirar el sostre i es van aixecar les parets. Ara la torre té un merlet de parapet. L'entrada principal és al primer pis del pati interior, on estan encarats els murs sud i nord. L'escala està muntada a la paret del segon a l'últim pis. Els camins de ronda de la muralla estan connectats amb les altres torres. La torre cilíndrica de sis pisos està inscrita a la cantonada sud-oest de la muralla. En la part inferior té un baix descobert ample. L'entrada al primer pis és en els pisos segon i tercer dels camins de ronda. Cada pis de la torre és una sèrie contínua d'obertures d'espitlleres per disparar, ja que la torre és defensiva. Els pisos estaven connectats a l'escala. La torre cilíndrica de quatre pisos està situada a la cantonada nord-oest de la muralla. L'entrada és en el primer pis, des del pati, i al tercer pis es passa al camí de combat o ronda. Les espitlleres són únicament al segon i tercer pis, directament a l'entrada.
Torre Sheupovari miniatura|La torre Khevsuriana al costat de l'església de la Mare de Déu
Al centre de la fortalesa superior es troba a l'oest de l'església de la Mare de Déu, la torre Sheupovari (4,8 m x 4,6 m): és l'edifici més antic del conjunt —amb data dels segles XIII o XIV. La torre és bàsicament de quatre pisos, però el primer pis comença a tres metres sobre el nivell del terra i la part inferior és massissa. A la part superior hi ha obertures quadrades en direcció a la vall, que segurament es realitzaren amb el propòsit de vigilància. Forats similars més petits es troben al quart pis, dos en cada cantonada. Es pot considerar com el cinquè pis l'últim espai que té forma piramidal escalada en la cobertura.
La torre va ser construïda amb un mur de pedra. És alta (18 metres) i estreta, a diferència de la resta de torres que es van edificar en terrenys muntanyosos a Geòrgia, en proporcions, sostres i construcció. L'entrada a la torre és des de l'est al primer pis directament i en forma d'arc. La connexió entre els pisos sembla que era per una escala de fusta. La torre va ser construïda amb pedres, no té inscripció de data de realització, i no s'ha conservat en cap document històric.
Església de la Mare de Déu L'edifici principal del conjunt és l'església de la Mare de Déu o de l'Assumpció, que es troba a l'est de la torre Sheupovari. Segons la inscripció a la part esquerra de la façana sud, s'esmenta la data del 1689, l'església va ser construïda per al fill del duc Bardzim. Aquesta inscripció es va publicar dues vegades: primer el 1895 per D. Gambashidze, i la segona vegada el 1897 per Садзагелов-Ивериели.Садзагелов-Ивериели, «Ананурский Успенский собор», МАК, 1897, т. VII (en rus). miniatura|esquerra|Cúpula de l'església
Es tracta d'una estructura amb planta central amb cúpula —que és un tipus de planta arquitectònica que acomoda l'espai interior d'un edifici en rotonda amb cúpula—; presenta setze obertures allargades i estretes al tambor. Als murs interiors de l'església hi ha restes de frescs, que inclouen escenes com la del Judici Final, sants i les imatges del pares assiris; aquestes representacions van acompanyades d'inscripcions amb el seu nom «Iase Tsilkani», «Stephan Khirsel» i altres, en gran part perdudes a causa de l'incendi de 1739.
Les façanes estan dividides en tres seccions; la part central és molt més ampla, alta i corbada, les seccions arcades i les interseccions rectangulars estan ricament decorades, incloent-hi l'entrada nord tallada i una gran creu de sarment de vinya tallada a la façana sud.
miniatura|Façana sud La façana nord és relativament comuna. A l'àrea central, a la part superior de la finestra, n'hi ha una petita creu amb una decoració llisa; té una petita finestra rodona als extrems de la creu. La secció dreta de la façana és el portal.