La batalla de Vilafranca del 21 de març de 1810 va ser un combat entre una divisió espanyola dirigida per Joan Caro Sureda i Luis González Torres de Navarra, el marquès de Campoverde i una brigada francesa imperial comandada per François Xavier de Schwarz, per atacar les línies de comunicació entre Barcelona i Tarragona, amenaçada pel mariscal Augereau.
Antecedents Després de la caiguda de Girona, el 10 de desembre de 1809, el general Joseph Souham rebé l'ordre de dispersar les desmoralitzades forces patriotes en retirada i els nous contingents que havien resultat d'una lleva en massa decretada per Joaquín Blake a principis de desembre d'aquell any, i Guillaume Philibert Duhesme es decidí a fer fora als espanyols d'Hostalric, Lleida i Tarragona.
Batalla La divisió de Joan Caro Sureda, composta per 2.000 regulars, 2.300 miquelets locals i els 3.000 miquelets de Francesc Rovira i Sala, va sorprendre Vilafranca del Penedès i va capturar la seva guarnició de 800 homes formada per tropes de la Confederació del Rin.
Conseqüències Les tropes espanyoles van caure sobre Manresa a principis d'abril on Joan Caro Sureda va ser ferit el dia, 2 i sent substituït per Campoverde, i va expulsar Schwarz i els seus soldats alemanys de la ciutat amb grans pèrdues el 5 d'abril. Aquest petit desastre va fer que el mariscal mariscal Augereau retirés les tropes imperials que amenaçaven Tarragona.
El 13 de maig les tropes franceses ocupen la fortalesa d'Hostalric, i Lleida el 14 de maig.
Referències
Bibliografia
Categoria:Batalles de la Guerra del Francès Categoria:Història de Vilafranca del Penedès Categoria:Esdeveniments del 1810