La Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) és una organització d'estudiants nacionalista catalana i independentista que fou fundada a Barcelona el 26 d'abril de 1932, com a culminació d'un corrent associatiu dins el catalanisme, amb noms com el Centre Escolar Catalanista, la Federació Escolar Catalana, l'Associació Ramon Llull i l'Associació Catalana d'Estudiants. El primer president fou Joaquim Granados i Borrell. Vinculada ideològicament en aquells anys a moviment catalanistes de tota mena, com ara Acció Catalana, Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya, la FNEC es va estendre a altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l'Agrupació Valencianista Escolar, l'Associació per la Cultura de Mallorca i l'Associacion Generala d'Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista. Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans (14 i 15 d'abril de 1933). L'any següent participà en la creació, a València, de la Federació Nacional d'Estudiants de Llengua Catalana.
La FNEC al franquisme El 1940 participà en la fundació del Front Nacional de Catalunya, a la que aportà molts militants joves. En 1946 fou reorganitzada des de l'exili per Heribert Barrera i Costa, que en seria el secretari general, Josep Pallach com a representant a París i Claudi Ametlla a Perpinyà, Amb la finalització dels estudis dels més veterans, Josep Maria Ainaud de Lasarte fou el nou secretari general en 1946 i en seria fins al 1952,
Entre 1946 i 1963 fou el sindicat democràtic clandestí de les associacions d'estudiants universitaris de Catalunya i va ser reconeguda formalment pel II Congrés Iberoamericà d'Estudiants. A l'interior, es convertí en una plataforma juvenil de partits polítics integrada per la UDC, el Bloc Escolar Nacionalista (BEN), el Front Nacional de Catalunya (FNC), i el Grup d'Estudiants Socialistes. Participà en la vaga de tramvies de 1951, en la creació de la primera Assemblea Lliure d'Estudiants de la Universitat de Barcelona i la reivindicació dels fets del Paranimf el 1957, així com la fundació del Comitè de Coordinació Universitària durant el curs 1958-59. La creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants (SDEUB) en el curs 1965-1966, en el que es va integrar, suposà la seva desaparició efectiva. L'any 1986 hom reconstruí gràcies al poeta Josep Vicenç Foix, la FNEC com a associació d'estudiants universitaris catalanistes de Catalunya. Arnau Figueras va publicar el 2005 el llibre "Història de la FNEC" sobre la FNEC de la República, l'Exili i la Clandestinitat. Una gran part de la documentació d'aquesta època està dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya en el fons Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.
Refundació de la FNEC el 1985 La refundació de la FNEC és el 1985. Un cop aprovada la llei que permet la creació d'associacions d'estudiants, neix la idea de relegalitzar la FNEC, el sindicat d'estudiants històric. Es crea una gestora formada per l'Antoni Gelonch, el Joaquim Triadú i el Jaume Padrós que prepara el congrés constituent de l'any següent.
Es forma un nucli bàsic d'estudiants que permet l'actuació de la FNEC a les universitats catalanes amb garanties d'èxit. El Congrés constituent té lloc el dissabte 18 de gener de 1986, al Saló d'Actes de la Facultat d'Arquitectura de la UPC. A l'acte assisteixen diverses personalitats del món polític i cultural català.
El manifest fundacional de la FNEC és el següent:
Cal una modernització i catalanització plenes dels nostres centres universitaris, per tal que puguin adequar-se a les necessitats i demandes de l'actual societat catalana, amb una perspectiva progressista de cara al futur. Cal principalment que al front d'aquest procés se situïn els més directament implicats, i ben específicament els estudiants. Cal que en aquest procés de modernització i catalanització dels centres universitaris, ultra els agents directament implicats, hi hagi una àmplia conscienciació de tots els ciutadans per tal que entenguem que una aposta per una universitat moderna, catalana i de qualitat és una aposta pel futur del país, i que això implica necessàriament una atenció decidida i constant en diversos ordres. Cal que els estudiants s'organitzin activament, en una entitat democràtica que els ofereixi possibilitats de participació, amb objectius clars i ben definits, és a dir, cal bastir una organització basada en un estil nou que impliqui l'assumpció dels principis bàsics de catalanitat i rigor en el treball, tant en els objectius com en les accions.
En aquest congrés s'escull a Josep Vicenç Foix com a President d'Honor de la FNEC. Seves són les paraules: "La universitat catalana a més d'esdevenir referent de modernitat i de qualitat ha de convertir-se també en la principal impulsora de la cultura i la identitat catalanes. La funció de la FNEC, en la mesura de les seves possibilitats, és fer que "Els estudiants, ultra estudiar, esdevinguin partícips d'allò que suposa la revitalització de la nostra cultura i l'elevació social i política del país" (J.V. Foix, 1985).
La primera Coordinadora nacional de la FNEC està integrada per Joaquim Forn, com a president, Vicenç Pedret, com a secretari general i el Carmel Mòdol, com a secretari d'organització (substituït per en Joan Vives, l'octubre del 1986), entre d'altres.
De seguida s'inicien les activitats a les facultats i especialment la representació dels estudiants.
Eleccions 1985 Aquestes eleccions foren preparades per la Comissió Gestora (Antoni Gelonch, Joaquim Triadú, Jaume Padrós) ajudats pel nucli inicial de socis. En les primeres eleccions al Claustre de la UB, que acabava d'aprovar els Estatuts que s'adequaven a la LRU (Llei de Reforma Universitària de 1983), la FNEC obté 21 claustrals. Es presenten dues candidatures a Rector, la del Josep Maria Bricall i la de l'Eulàlia Vintró. La FNEC, majoritàriament, va donar suport a la candidatura del Dr. Josep Maria Bricall, que va sortir guanyador. La coordinadora de la FNEC va donar llibertat de vot als claustrals, atesa la divisió entre els membres vinculats a la JNC que volien votar a l'Eulàlia Vintró, i els provinents del GEN (Grup d'Estudis Nacionalistes) partidaris de donar suport a Josep Maria Bricall. Aquests darrers van ser decisius per donar la victòria a Josep Maria Bricall en segona volta. A les eleccions al Claustre de la UAB s'obtenen 14 claustrals. Va ser escollit Rector, el Ramon Pascual que també va tenir el suport dels vots dels claustrals de la FNEC.
II Congrés (Gener del 1987) El II Congrés es va fer el gener del 1987 a la Facultat de Biologia, de la UB. Hi va haver només una candidatura a la Coordinadora Nacional formada per Joaquim Forn, com a president, Joan Vives, com a secretari general, Xavier Pareja secretari de relacions amb Països Catalans, Oriol Carbó, com a secretari de Finances, Pere Torres, Enric Renau i Raquel Miarons. Miquel Vila (UB), Jordi Canyelles (UPC) i Joan Capdevila (UAB) en formaven part com a coordinadors de les universitats.
Eleccions 1987 Les eleccions als claustres de les universitats del 1987 representen la primera victòria clara de la FNEC. A la UB s'obtenen 48 claustrals i més de 3000 vots. A la UAB, s'obtenen 16 claustrals. La campanya electoral ajuda a vertebrar l'organització, creant-se una estructura descentralitzada per facultats i universitats i ampliant-se força la base de socis. La FNEC participa en la manifestació en contra de la "Sentència de València" que aplega 25.000 manifestants a València.
III Congrés, Gener del 1988 Se celebra a la sala d'Actes de l'Escola Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb més de 300 delegats acreditats hi concorren dues candidatures, una encapçalada per Enric Renau i Oriol Pujol, entre d'altres, que es retira abans de la votació i l'encapçalada per Daniel Panyella i Joan Vives que resulta escollida. La Coordinadora Nacional està composta per diferents sensibilitats polítiques de tendència marcadament independentista. Daniel Panyella és el nou president, Joan Vives, el secretari general, Xavier Pareja, el secretari d'organització, Domènec Orriols, el secretari de finances, Ramon Puigneró, el secretari de serveis, Erika Casajoana, la secretaria de dinamització i Francesc Abad (UB), Jordi Solé Muntadas, (UAB) i Toni Matas (UPC) -substituït al cap de poc per la Meritxell Solans-són escollits coordinadors de les universitats aleshores existents.
La gran expansió: les eleccions de 1988 i 1989 Després del IIIer. Congrés, celebrat el 16 de gener de 1988, s'inicia un període de gran expansió. En aquest període, la FNEC arriba fins a més de 2.000 militants. La Seu Nacional es trasllada a la Gran Via de Les Corts Catalanes, 580, a conseqüència del creixement del nombre de socis i de les activitats i serveis que es presten i que han generat unes necessitats d'espai, que l'antiga seu del número 72 del Pg. de Sant Joan, no podien cobrir. El local es converteix en una veritable seu social amb sales de treball i de reunions on els socis també poden trobar-se i fer activitats d'oci. També es crea una Biblioteca i un Centre de Documentació Universitària (CEDU). S'obren delegacions, amb secretaries de coordinació pròpies, a Lleida i Tarragona quan en aquestes ciutats només tenien delegacions universitàries de la UB. Els serveis als socis s'impulsen de manera radical, com la iniciativa de l'Agenda Universitària i es comença a editar la Revista Interna Fòrum. Es publiquen diversos documents del cos ideològic de la FNEC. En aquest moment, també es canvia la imatge corporativa de la FNEC amb un nou logo format per un triangle blau.
El IIIer. Congrés marca el trencament definitiu i la independència total de la FNEC respecte als partits polítics, i les seves joventuts, que van impulsar la refundació el 1985. Aquests fets esdevenen un model a seguir per altres associacions universitàries que es constitueixen per a l'acció política i sindical a les universitats catalanes en aquella època. S'inicien en aquest període les campanyes anuals per Sant Jordi, amb actes, conferències, campanyes de catalanització de manuals, materials d'estudi i imatge i comunicació de les universitats. Es crea el Servei del "Telèfon de l'Estudiant" i es crea i consolida la Festa Universitària Anual de la Benvinguda a la comunitat universitària, que difon entre aquesta el rock en català amb una munió de grups que actuen en aquestes festes d'assistència massiva d'estudiants i joves en general. S'inicia la col·laboració amb les associacions universitàries catalanistes a Catalunya Nord, com l'ACE de la Universitat de Perpinyà entre d'altres, mitjançant suports de tota mena. Es tanca un acord d'intercanvi amb una associació d'estudiants universitaris del land de Baden-Wüttemberg, de la República Federal d'Alemanya.
La primera campanya electoral que afronta la coordinadora nacional sorgida del III Congrés són les eleccions a Consells d'Estudis i Juntes de Facultat de la Universitat de Barcelona, el novembre de 1988. Aquestes eleccions són un gran èxit i en total la FNEC obté uns 5.000 vots. Destaca el resultat d'Econòmiques, on el candidat més votat de la FNEC, Emili Valdero, obté uns 1.500 vots, amb una participació de més del 30% dels estudiants matriculats.
A l'abril del 1989 se celebra la Ia. Conferència Nacional de la FNEC a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona amb una conferència de J.M Esquirol i Calaf amb el títol "Per un sindicalisme universitari nacional". L'acte és pensat, també, com un homenatge als membres de la FNEC republicana que han estat convidats expressament, entre els quals hi havia el MH Sr. Heribert Barrera i està presidit per un retrat d'Andreu Xandri, militant emblemàtic de la FNEC de la República, integrant del Regiment Pirinenc núm.1, mort en combat a la Guerra del 36.