El monestir de David Gareja o complex de David Gareja (en georgià: დავითგარეჯის სამონასტრო კომპლექსი) és un monestir ortodox georgià excavat en la roca situat a la regió de Kakhètia, a l'est de Geòrgia, junt als vessants del desert del mont Gareja, a uns 60–70 km al sud-est de la capital del país, Tbilisi. El complex inclou centenars de cel·les, esglésies, capelles, refetors i habitatges que es troben buidats en la roca.
Part del complex es troba al raion d'Agstafa de l'Azerbaidjan i s'ha sotmès a una disputa fronterera entre Geòrgia i l'Azerbaidjan. L'àrea també és llar d'espècies animals protegides i evidència d'alguns dels habitatges humans més antics de la regió. El monestir roman actiu i serveix com un destí popular de turisme i peregrinació. Des del 24 d'octubre de 2007, s'ha inclòs a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Geologia miniatura|esquerra|Sediment en les estructures Iori (terres altes a l'est de Geòrgia) miniatura|esquerra|Vista del paisatge de David Gareja
L'entorn del complex del monestir David Gareja destaca per la seva estructura de superfície inusual, especialment la sorprenent imatge de les capes de roca inclinades. Aquest paisatge pertany a la unitat tectònica Sagaredsho-Shirak-Adshinaur-Zone. Consisteix en capes sedimentàries del Miocè i Pliocè, és a dir, del període de 23 a 1,8 milions d'anys causat per la sedimentació marina. Aquests dipòsits de sediments creixen fins un gruix de 1.000 metres. En la geologia regional de Geòrgia, pren el nom d'un riu proper i se'ls anomena «estructures Iori», són la part mitjana dels rius Rioni - Kura. Aquesta conca intermèdia de muntanya forma el vincle entre els sistemes del Gran Caucas i el Caucas Menor.
A la rodalia del monestir, hi ha crestes ondulades i paral·leles en direcció NO-SO. Al sud, el terreny cau abruptament en una planura lleugerament ondulada de la veïna Azerbaidjan. El paisatge és pobre en aigua i la poca vegetació d'estepa, en la seva majoria seca, s'alterna amb terres seques, també al nord, i algunes salines. En direcció est, el paisatge es converteix en una zona semidesèrtica.
Història miniatura|«Natlismtsemeli» o església del Baptista de Gareja El complex va ser fundat al per David (sant David Gareja), un dels tretze monjos assiris que van arribar al país al mateix temps. Els seus deixebles Dodo i Luciane van expandir la laura original i van fundar altres dos monestirs coneguts com a església de Dodo i «Natlismtsemeli» o església del Baptista de Gareja. El monestir va viure el més alt desenvolupament sota la direcció de sant Ilarió georgià del . El convent va ser particularment patrocinat per les famílies reials i nobles de Geòrgia. El rei georgià del Demetri I, autor del famós himne georgià Thou Art Vineyard (en georgià: შენ ხარ ვენახი), fins i tot va escollir el monestir de David Gareja com a lloc del seu confinament després d'abdicar al tron el 1154. Malgrat l'ambient hostil, el monestir va continuar sent un important centre d'activitat religiosa i cultural durant molts segles; en uns certs períodes els monestirs posseïen extenses terres agrícoles i molts pobles.Turner, Jane (ed., 1996), The Dictionary of Art, p. 567. Grove,
miniatura|Monestir d'Udabno El renaixement de la pintura al fresc coincideix cronològicament amb el desenvolupament general de la vida als monestirs de David Gareja. L'alta habilitat artística dels frescs d'aquests monestirs els va convertir en una part indispensable del tresor mundial. Des de finals del fins principis del XIII, el desenvolupament econòmic i cultural de monestir va assolir la seva fase més alta, la qual cosa reflecteix la prosperitat general del Regne medieval de Geòrgia. Es van construir els nous monestirs d'Udabno, Bertubani i Chichkhituri, i els antics es van ampliar i reorganitzar.
Amb la caiguda de la monarquia georgiana, el monestir va patir un llarg període de decadència i devastació per part de l'exèrcit mongol (1265), però després va ser restaurat pels reis georgians. Va sobreviure a l'atac de l'Imperi safàvida el 1615, quan els monjos van ser massacrats i els manuscrits únics del monestir i les obres importants d'art georgià van ser destruïts. Diversos reis georgians van intentar novament, cap a finals del i principis del , recuperar la vida monàstica. Quan Onuphrius Machutadze va ser-ne nomenat abat el 1690, hi va haver un avivament temporal. Sota la seva direcció, la comunitat monàstica va cercar obtenir antigues terres i drets. També s'hi van construir noves fortificacions. Tanmateix, el va portar una decadència de comunitats i al , únicament el monestir Natlismtsemeli ('monestir de Sant Joan Baptista') va ser habitat per alguns monjos. A causa d'aquesta situació, la majoria dels edificis es van deteriorar.
miniatura|La muntanya i el monestir de David Gareja (mont Gouredgia) com es mostra al mapa de 1723 per Guillaume Delisle i Sulkhan-Saba Orbeliani Després de la violenta presa de poder dels bolxevics a Geòrgia el 1921, el monestir va ser tancat i va quedar deshabitat. Als anys de la Guerra afganosoviètica, el territori del monestir es va utilitzar com a camp d'entrenament per als militars soviètics, que van causar danys al cicle únic de murals del monestir. Al 1987, un grup d'estudiants georgians dirigit pel jove escriptor David Turashvili van fer una sèrie de protestes. Encara que els funcionaris del Ministeri de Defensa soviètic finalment van acordar traslladar el camp de tir militar del monestir, el bombardeig es va reprendre a l'octubre de 1988, donant lloc a una indignació pública generalitzada. Després que uns 10.000 georgians es van manifestar als carrers de Tbilisi i un grup d'estudiants realitzés una vaga de fam al monestir, la base militar va ser finalment eliminada.Mark R. Beissinger (2002), Nationalist Mobilization and the Collapse of the Soviet State, p. 180. Cambridge University Press,
Després de la restauració de la independència de Geòrgia el 1991, la vida del monestir de David Gareja va ser instaurada novament. Tanmateix, el 1996, el Ministeri de Defensa de Geòrgia va reprendre els exercicis militars a la zona, cosa que va portar a renovades protestes públiques. El maig de 1997, centenars d'activistes d'ONG georgianes van instal·lar les seves tendes enmig del camp de tir de l'exèrcit i van bloquejar les maniobres militars. Els oficials de l'exèrcit finalment es van inclinar davant la pressió pública i els exercicis van ser-hi prohibits.William Ascher (2000), The Caspian Sea: A Quest for Environmental Security, p. 207–208. Springer,
Complex del monestir Monestir principal El monestir presenta les característiques arquitectòniques de la seva fundació del . Està envoltat de muralles defensives amb torres arrodonides; al centre del complex està situada l'entrada de l'antiga església, que té una torre elevada. Al voltant de l'església es troben totes les condicions per viure als «kenakons» —petites cambres—, alguns estables per a animals i instal·lacions d'emmagatzematge. Es va crear un sistema per recol·lectar, filtrar i utilitzar l'aigua de pluja de l'àrea muntanyosa. L'aigua flueix i es recull contínuament en una de les coves que integren el complex. Segons la llegenda, aquesta cova s'anomena «les llàgrimes de David».Sagaradze Sh., Enciclopedia Soviética de Georgia, T. 3, p. 340, 1978.
Monestir del Baptista de Gareja miniatura|Iconòstasi de l'església del Baptista L'església del Baptista de Gareja o monestir de Sant Joan Baptista, pertany al complex de David Gareja, a uns 12 km a l'oest del monestir principal. Està unit a la roca. Va ser fundat per un deixeble de sant David, anomenat Luciane.G. Tvalchrelidze, გარეჯის ნათლისმცემლის უდაბნო-მონასტერი, ძეგლის მეგობარი, Gareji Baptist's Wilderness-Monastery, 1988 p. 12.Чубинашвили Г. Н., Пещерные монастыри Давид-Гареджи, Тб., 1948. p. 31-32.
Aquest monestir es troba en un arc muntanyós i rocós d'origen marí i consta d'una església principal notablement alta i extensa. Al nord n'hi ha un petit lloc que connecta la sala principal amb dos arcs. Davant l'altar, hi ha un iconòstasi de la segona meitat del . També hi ha una petita església a la part sud de la principal, a la qual es pot arribar escalant un penya-segat. A l'entrada de l'església del Baptista hi ha una torre i un pilar construït sobre la porta. A l'interior, hi ha fragments de pintura de la primera meitat del .
Església de Dodó miniatura|Un fresc sobrevivent de la «Benedicció de Jesús» L'església consta d'un conjunt de coves de diversos períodes —segles VI-XVIII. La sala principal data dels segles XI-XIII. La part més important i antiga de la petita església es troba a la cantonada de la roca; va ser fundada per Dodó, un dels deixebles de David Gareja de la primera meitat del . Als segles XIII-XVIII l'església de Dodó va ser sotmesa als atacs de les dinasties mongols, i de l'Imperi safàvida, entre d'altres, i fou saquejada i abandonada repetidament.
El fresc de l'altar central il·lustra la «Benedicció de Jesús», sostenint un llibre tancat amb un alfabet georgià a la mà esquerra. També es mostren alguns dels arcàngels, com ara Miquel i Gabriel, així com querubins.
Monestir Kolagiri Situat al nord-oest del complex de David Gareja, a la vora del riu Ilori. Aquest conjunt està format per una església amb refetor; tant l'església com l'altar estan pintats. Com que el complex està tancat en conglomerats relativament suaus, i la muntanya ha relliscat, únicament un terç de la part occidental de l'església ha sobreviscut. De particular interès és la sala nord de l'edifici, que presenta una pintura mural molt danyada de dotze imatges amb inscripcions en asomtavruli.
Calderes grans És un conjunt de coves que pertany al monestir de David Gareja. Situat a la cruïlla de la travessia del Kolagiri, a 5 km de la riba esquerra del Iori, a l'altiplà del conglomerat d'alta muntanya. La cova superior està gairebé completament demolida, només en queden restes agrícoles d'arrels profundes, i les coves de sota estan gairebé completament cobertes amb una capa de terra. Al sud d'aquesta, a les terres baixes, a les capes rocoses, hauria d'haver-hi un cementiri monàstic.
Calderes petites És un complex de coves que pertany al monestir de David Gareja. Es troba a 12 km a l'est del conjunt de les calderes grans, a l'afluent esquerre del riu Ivi, a prop del «barranc amarg». El conjunt consta d'una església d'una sola cúpula amb terrassa i un altre petit espai d'emmagatzematge. Aquest indret és un complex perifèric extrem de les muntanyes Gareja, ja que no hi ha més coves a l'est d'aquest lloc.
Inscripcions miniatura|Inscripció georgiana i relleu escultòric Segons estimacions, els monestirs del complex de David Gareja abunden en inscripcions: en un gran nombre són georgianes; n'hi ha unes 20 d'armènies, 8 de gregues i 21 d'orientals (llengua àrab), així com un tetralingua únic, és a dir, una inscripció en quatre llengües: en georgià, armeni, grec i àrab.Меликсет-Бек, Левон Меликсетович / Эпиграфика Востока, Том 8 / Изд-во Академии наук СССР, 1953 р. 56. Les pintures de la setena església de Saberebi a David Gareja, que daten dels segles IX-X, en les quals les imatges van acompanyades d'inscripcions en armeni, grec i georgià, són dignes d'atenció. El motiu no tradicional de la iconografia de la Crucifixió, causat aparentment per les polèmiques dels calcedonis amb representants de l'Església apostòlica armènia tradicional, també s'explica per la presència dels armenis al monestir.
Disputa fronterera miniatura|Part del complex en territori d'Ağstafa, a la frontera nord de Geòrgia