, nom complet amb patronímic, Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov, , nom real Aleksandr Aleksàndrovitx Malinovski, (altres pseudònims són Vérner, , Maksímov, i Riadovoi , fou un científic, enciclopedista, pensador revolucionari utòpic i escriptor de ciència-ficció rus.
Fou una figura clau de la primera història del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (RSDRP, posteriorment Partit Comunista de la Unió Soviètica [PCUS]), fundat originalment el 1898 i de la seva facció bolxevic. Bogdànov va cofundar els bolxevics el 1903, quan es van dividir amb la facció menxevic. Va ser rival entre els bolxevics amb Vladímir Lenin (1870-1924), fins a ser expulsat el 1909. Arran de les revolucions russes de 1917, quan els bolxevics van arribar al poder en el col·lapse de l'Imperi Rus, durant la primera dècada de la posterior Unió Soviètica als anys vint, fou un opositor influent del govern bolxevic i Lenin des d'una perspectiva d'esquerra marxista.
Bogdànov va rebre formació en medicina i psiquiatria. Els seus amplis interessos científics i mèdics abastaren des de la teoria de sistemes universals fins a la possibilitat de rejoveniment humà mitjançant la transfusió de sang. Va inventar una filosofia original anomenada "tectologia", ara considerada una precursora de la teoria de sistemes. També fou economista, teòric de la cultura, escriptor de ciència-ficció i activista polític. Va ser un dels maquistes russos.
Biografia Abans de la Primera Guerra Mundial Va néixer com el segon de sis fills del professor del poble A. A. Malinovski, que treballava a Sokółka a la gubèrnia de Grodno de l'Imperi Rus (actualment a Polònia). La família del pare provenia de Vólogda, al nord de Rússia. El 1892, Bogdànov es va graduar al gymnasium de Tula amb una medalla d'or i va començar estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Moscou. En la seva autobiografia, Bogdànov explica que, mentre estudiava a la Universitat de Moscou, es va unir al Consell de les Societats Regionals de la Unió, i va ser arrestat i exiliat a Tula a causa d'això.
Expulsat de la Universitat de Moscou, el 1895-1899 va estudiar externament a la facultat de medicina de la Universitat de Khàrkiv. El 1899 es va llicenciar en medicina i va escriure el seu primer llibre filosòfic, "Els elements bàsics d'una visió històrica de la natura", . El mateix any va ser arrestat, va passar sis mesos a la presó de Moscou, i després va ser enviat a Kaluga, on va conèixer Anatoli Lunatxarski i va dirigir un cercle d'exiliats polítics. Juntament amb Lunatxarski, va ser expulsat de Kaluga durant 3 anys a Vólogda, on va treballar com a metge en un hospital psiquiàtric. Un dels pacients de Bogdànov fou Nikolai Berdiàiev:
A la tardor de 1903, es va incorporar als bolxevics i al final de l'exili, a principis de 1904, Bogdànov es va dirigir a Suïssa, on al febrer, a Ginebra, va conèixer Lenin, amb qui es va apropar a les qüestions polítiques, tot i que Lenin era crític amb les seves idees filosòfiques. Juntament amb Lenin, centrat en la creació del seu partit, en aquell moment no hi havia persones que tinguessin habilitats creatives, tret de Vàtslav Vorovski. Bogdànov també va prometre atreure diners a la caixa bolxevic, establir relacions amb Maksim Gorki, atreure Anatoli Lunatxarski, casat amb la germana de Bogdànov, i Vladímir Bazàrov al costat de Lenin. Nikolai Valentínov, Встречи с Лениным. Nova York, 1953
Bogdànov va ser arrestat de nou el 3 de desembre de 1905 i retingut a la presó fins al 27 de maig de 1906. Després de la seva posada en llibertat, es va exiliar a Béjetsk durant tres anys. Amb tot i això, va obtenir permís per passar el seu exili a l'estranger, i es va unir a Lenin a Kokkola, Finlàndia. Durant els següents sis anys, Bogdànov va ser una de les figures més importants entre els primers bolxevics, superat només per Vladímir Lenin en influència. El 1904-1906, va publicar tres volums del tractat filosòfic Empiriomonizm ("Empiriomonisme"), en el qual intentava fusionar el marxisme amb la filosofia d'Ernst Mach, Wilhelm Ostwald i Richard Avenarius. La seva obra després va afectar diversos teòrics marxistes russos, entre ells Nikolai Bukharin. El 1907, va ajudar a organitzar el robatori bancari de Tiflis el 1907 amb Lenin i Leonid Krassin.
Després del fracàs de la Revolució Russa de 1905, Bogdànov va dirigir un grup dins dels bolxevics («ultimatistes»Els ultimatistes eren una facció radical dels bolxevics que exigia que s'enviés un ultimàtum als diputats bolxevics de la Duma on se'ls exigís que fossin radicalment radicals. i «otzovistes»)Els otzovistes (o "recordadors") eren un grup de bolxevics radicals que demanaven cessar tota participació del POSDR en establiments legals de l'estat, en particular, per recordar els representants del POSDR a la Duma de l'Estat, d'aquí el nom ("recordar" és otozvat en rus). que exigien la retirada dels diputats del POSDR de la Duma, i va competir amb Lenin pel lideratge bolxevic. Amb la majoria de dirigents bolxevics donant suport a Bogdànov o indecisos a mitjans de 1908, les diferències es van tornar irreconciliables i Lenin es va concentrar en soscavar la reputació de Bogdànov com a filòsof. El 1909 el futur líder soviètic publicaria un llibre amb una crítica mordaç titulada Materialisme i empirocriticisme, on atacava la posició de Bogdànov i l'acusava d' «idealisme filosòfic». Woods, Alan. 1999. Bolshevism: The Road to Revolution. Wellred Publications. Part Three: The Period of Reaction
El juny de 1909, Bogdànov va ser derrotat per Lenin en una mini-conferència bolxevic a París organitzada pel consell editorial de la revista bolxevic Proletari. L'atac de Lenin contra Bogdànov va enfadar un nombre creixent de bolxevics, inclosos els seus propers partidaris Aleksei Ríkov i Lev Kàmenev.
Tanmateix, va ser expulsat de la facció bolxevic i es va unir al seu cunyat Anatoli Lunatxarski, a Maksim Gorki i a d'altres otzovistes a l'illa de Capri (Itàlia), on van començar una escola per als treballadors d'una fàbrica russa. El 1910 Bogdànov, Lunatxarski, Mikhaïl Pokrovski i els seus seguidors es van traslladar a l'escola de Bolonya, on van continuar impartint classes fins al 1911, mentre Lenin i els seus partidaris endegaven una escola rival als afores de París. Bogdànov va trencar amb els «otzovistes» en aquest mateix any i va abandonar les activitats revolucionàries. Després de sis anys d'emigració política a l'Europa occidental, va decidir tornar a Rússia el 1914, arran de l'amnistia política declarada pel tsar Nicolau II com a part de les festes relacionades amb el tricentenari de la dinastia Romànov.
Després de la Primera Guerra Mundial Bogdànov va servir en la Primera Guerra Mundial com a metge militar en un hospital i no va exercir cap paper en la caiguda de l'Imperi Rus. Després que els bolxevics prenguessin el poder l'octubre de 1917, va refusar formar part de la celebració general i va denunciar que el nou règim era similar al govern despòtic i arbitrari d'Aleksei Araktxèiev a la dècada del 1820. Entre 1913 i 1922 va estar immers en la redacció d'un ampli tractat filosòfic, titulat Tectología: L'organització universal de la ciència, , en el qual es van anticipar moltes de les idees bàsiques de l'anàlisi de sistemes, més tard explorats per la cibernètica. El 1918 es va convertir en professor d'economia de la Universitat Estatal de Moscou i director de la recentment establerta Acadèmia de Ciències Socials de l'URSS.
Entre 1918 i 1920 va ser el fundador i líder teòric del moviment artístic proletari conegut com a Proletkult. En les seves lectures i articles invocà la destrucció total de la "vella cultura burgesa" a favor d'una "cultura proletària pura" per al futur. Al principi el Proletkult, com altres moviments culturals de tall radical de l'època, va tenir suport financer de les autoritats bolxevics, però a partir de 1919 la direcció bolxevic es va tornar hostil i l' 1 de desembre de 1920 el diari Pravda va publicar un article on denunciava Proletkult com una organització petit-burgesa que operava fora de les institucions soviètiques i, per tant, era un refugi per a "elements socialment estranys". Posteriorment, aquell mateix mes, el president de Proletkult va ser destituït i Bogdànov va perdre la seva cadira al Comitè Central del PCUS. Es va retirar de l'organització per complet un any més tard.
A l'estiu de 1923 la policia secreta soviètica el va arrestar per sospita de pertànyer al grup Rabotxaia Pravda, ("La veritat dels treballadors") Pliutto P. A. А. А. Богданов о несоциалистическом характере Октябрьской революции // Sotsiologuitxeskie issledovània 1992. núm. 4. que estava sent investigat en aquell moment. Va demanar ser entrevistat per Fèliks Dzerjinski, a qui va explicar que, tot i compartir diversos punts de vista amb Rabotxaia Pravda, no tenia cap associació formal amb ells. El 13 d'octubre va ser alliberat, després d'estar detingut cinc setmanes. Lev Kolodni Жизнь и судьба // Moskovski komsomólets. — 2012. - 18 d'octubre.
Mort El 1924 va començar amb els seus experiments de transfusió sanguínia, aparentment amb l'esperança d'aconseguir l'eterna joventut o almenys un rejoveniment parcial.
La germana petita de Lenin, Maria Uliànova, fou una de les moltes persones que es van oferir voluntàries per formar part dels experiments. Després de sotmetre's a 11 transfusions de sang, Bogdànov va observar amb satisfacció la millora de la seva vista, la detenció del seu calvície i altres símptomes positius. El revolucionari Leonid Krassin va escriure a la seva esposa que « Bogdànov sembla tenir 7, no, 10 anys menys després de l'operació ». La teoria de Bogdànov va rebre suports al més alt nivell: per ordre de Stalin, es va crear el primer Institut d'Hematologia del món, i el mateix Bogdànov es va convertir en el seu director.
El 1928 va perdre la vida com a resultat d'un dels seus experiments, quan se li va injectar en una transfusió la sang d'un estudiant que patia de malària i tuberculosi. Alguns acadèmics, com Loren Graham, han especulat que la seva mort podria haver estat un suïcidi, ja que Bogdànov va escriure una carta política crítica poc abans del seu últim experiment, mentre que altres ho atribueixen a la incompatibilitat sanguínia, qüestió poc entesa en l'època.
A la cerimònia fúnebre, Nikolai Bukharin feu un parlament. Nikolai Bukharin. En memòria d'A. A. Bogdànov (Discurs al servei funerari civil) . El cos de Bogdànov, segons la tradició habitual, fou incinerat i el seu cervell va ser traslladat, per al seu estudi, a l'Institut del Cervell., M. Spivak. Maiakovski a l'Institut del Cervell Una urna amb les seves cendres va ser enterrada al columbari del cementiri de Novodévitxi.
Obres i teoria Bukharin escrigué a l'obituari de Bogdanov que va tenir una importància extraordinària per al desenvolupament del Partit, que fou un dels més eminents teòrics del Partit, que fou l'home més culte de l'època de la revolució bolxevic i que molts devien la seva cultura a la lectura de les seves obres.
A més de ser un líder revolucionari, fou un influent intel·lectual, filòsof i exegeta de l'obra de Karl Marx, economista, metge i investigador, a més de novel·lista i polemista. Se li deu la primera traducció en llengua russa del Capital de Marx.
Teoria de l'organització política El pensament polític de Bogdànov s'expressa de manera orgànica en la "plataforma" del grup Vpered. En realitat és un document pràctic que explica analíticament com s'hauria d'organitzar el partit. Després del Què fer? de Lenin era el text més profund sobre l'organització de l'agitació i la propaganda.