miniatura|Memorial de von Faulhaber al Munich Frauenkirche
Michael von Faulhaber (5 de març de 1869 - 12 de juny de 1952) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic de Múnic durant 35 anys, des de 1917 fins a la seva mort el 1952. Faulhaber va rebutjar la República de Weimar per estar arrelada a la traïcióMichael Kardinal von Faulhaber: Rede zum 62. Deutschen Katholikentag, München (1922). i es va oposar al govern democràtic en general, afavorint una monarquia catòlica. Faulhaber va reconèixer públicament el govern nazi com a legítim, va requerir que el clergat catòlic continués fidel al govern nazi i va mantenir ponts entre el feixisme i l'Església.Nazis on the Run, Gerald Steinacher, p. 127; Beth A. Griech-Polelle, Antisemitism,Christian Ambivalence and the Holocaust, p. 128–129, Indiana University Press, 2007 Va ordenar a Joseph Ratzinger (el futur papa Benet XVI) com a sacerdot el 1951, i va ser l'últim cardenal supervivent designat pel papa Benet XV.
Faulhaber és una figura controvertida. Els apologistes catòlics han intentat retratar-lo com un anti-nazi compromès. D'altres han destacat la seva connivència. El 2017, el Bund fur Geistesfreiheit Munchen, en una carta oberta que reclamava el canvi de nom de cardenal-Faulhaber-Strasse, va titllar que era insuportable que un antisemita com Faulhaber encara hagués de ser honorat amb un nom de carrer. Faulhaber havia escrit en una entrada del diari de setembre de 1933 que esperava que Hitler aconseguís fer el que Bismarck no havia pogut fer i "erradicar el mal del sistema democràtic parlamentari". La carta oberta citava l'odi antisemític de Faulhaber vers Kurt Eisner, la seva extensió de 1936 al règim nazi el dret a "prendre mesures contra els excessos del judaisme a la seva zona", la seva proclamació el 1936 del "compromís unànime dels bisbes alemanys amb el Führer i la seva obra històrica mundial" i la seva crida de 1938 perquè els catòlics "facin un vot d'adscripció al Führer a l'hora de la història mundial".
Biografia Vida fins després de la Primera Guerra Mundial Michael Faulhaber va néixer a Klosterheidenfeld, Baviera, el tercer dels set fills del forner Michael Faulhaber (1831–1900) i de la seva dona Margarete (1839–1911). Es va formar als gimnasos de Schweinfurt i Würzburg. El 1887-88 fou soldat i suboficial de l'exèrcit bavarès. El 1889 va ingressar al Seminari Kilianeum (catòlic) de Würzburg i va ser ordenat l'1 d'agost de 1892. Faulhaber va ser un sacerdot a Würzburg des de 1892 fins a 1910, i va exercir allà durant sis anys. Els seus estudis van incloure una especialització sobre l'escriptor paleocristià Tertul·lià. El 1895 es va graduar als seus estudis amb un doctorat en teologia. De 1894 a 1896, fou prefecte del Seminari Kilianeum. De 1896 a 1899 es va dedicar a l'estudi de manuscrits al Vaticà i altres museus italians. De 1899 a 1903, fou privatdocent en paleografia grega, arqueologia bíblica, homilètica i exegesi dels Salms, a la Universitat de Würzburg. El 1900 va visitar Anglaterra per estudiar manuscrits de la literatura cristiana primerenca, passant un semestre a Oxford. El 1902 va visitar Espanya amb un propòsit similar. El 1903 es va convertir en professor de teologia a la Universitat d'Estrasburg. També va escriure diversos articles per a lEnciclopèdia catòlica.
El 1910, Faulhaber va ser nomenat bisbe d'Espira i va ser investit com a tal el 19 de febrer de 1911. L'1 de març de 1913 va ser nomenat cavaller de l'orde del Mèrit de la Corona de Baviera pel príncep regent Ludwig; d'acord amb els estatuts d'aquest ordre, Faulhaber es va ennoblir amb l'estil de "Ritter von Faulhaber". El 1916 va guanyar la Creu de Ferro (com a primer clergue de l'Imperi Alemany) al Front Occidental pel seu suport a les tropes en primera línia per actuar com a capellà militar.Speaking Symbol 23 juny 1952. Time Magazine article on Cardinal von Faulhaber. El 1917 fou nomenat com a arquebisbe de Múnic. El 1921 va esdevenir cardenal, amb el títol de cardenal prevere de Sant'Anastasia, i a la seva mort va ser l'últim cardenal supervivent creat pel papa Benet XV.
Faulhaber sentia poca fidelitat a la República de Weimar. A la conferència catòlica nacional (Katholiikentag) de 1922 a Múnic, va declarar que la República de Weimar era un «perjuri i traïció», perquè havia arribat a través del derrocament de les autoritats civils legítimes, les monarquies, i havia inclòs en la seva constitució la separació d'església i estat. La declaració pertorbà els catòlics que es comprometien a la República de Weimar. Faulhaber havia elogiat la monarquia uns mesos abans en el funeral del rei Ludwig.Robert Krieg, Catholic Theologians and Nazi Germany, p. 25.
Faulhaber va donar a conèixer i es va donar suport a la creació d'un vincle institucional per a l'associació, l'obra dAmici Israël. Va donar suport al grup distribuint els seus escrits, dient que «hem de garantir una àmplia distribució dels escrits d'Amici Israel» i amonestà els predicadors per evitar totes les declaracions que «puguin sonar de qualsevol manera antisemita», això malgrat que, "ell mateix estava una mica contaminat pels estereotips antisemites que situaven els jueus en la mateixa categoria que els maçons i els socialistes."Hubert Wolf, Pope and Devil: the Vatican's archives and the Third Reich, p. 89–90, Harvard University Press, 31 maig 2010. Faulhaber era amic de la promotora del grup, Sophie Francisca van Leer;Hill, Roland, A time out of joint: A journey from Nazi Germany to post-war Britain, The Radcliffe Press, 30 octubre 2007. El seu objectiu especial era cercar canvis en la pregària del divendres sant i algunes de les seves frases en llatí com "pro perfidis Judaeis" (pels pèrfids jueus) i "judaicam perfidiam" (perfídia jueva) i van buscar el cessament de l'acusació de deïcidi contra jueus. Es va dissoldre el març de 1928 amb el decret de la Congregació del Sant Ofici del Vaticà, ja que les seves perspectives no s'ajustaven a l'esperit de l'Església.Antisemitism, Christian Ambivalence and the Holocaust, p. xvii.
Faulhaber i el Partit Nazi Ascens del Partit Nazi Faulhaber va ajudar a convèncer Gustav von Kahr de no donar suport a Hitler durant el Putsch de la Cerveseria. Els seus partidaris es van dirigir contra Faulhaber, que havia denunciat els nazis en cartes a Gustav Stresemann i Heinrich Held de Baviera i el van culpar del seu fracàs; van seguir les protestes contra Faulhaber, així com el papa, durant tot un cap de setmana.Michael von Faulhaber, Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2011. Web. 22 setembre 2011.Burleigh, Michael, Sacred Causes: The Clash of Religion and Politics, from the Great War to the War on Terror, p. 169, HarperCollins, 2008.
El 1923, Faulhaber va declarar en un sermó que tota vida humana era preciosa, inclosa la d'un jueu.Lewy, 1964, p. 274. Quan el Nunci va escriure a Roma el 1923 queixant-se de la persecució dels catòlics, va comentar que «Els atacs estaven especialment focalitzats en aquest apassionat i gelós» Faulhaber, que en el seu sermó i la seva correspondència «havia denunciat les persecucions contra els jueus.»Blamires, Cyprian, World fascism: a historical encyclopedia, Volume 1, p. 231, ABC-CLIO, 2006.
Al febrer de 1924, Faulhaber va parlar de Hitler i del seu moviment a una reunió d'estudiants i acadèmics catòlics a Múnic.Lewy, 1964, p. 7. Va parlar de la "primavera originalment pura" que havia estat «enverinada pels afluents posteriors i per la Kulturkampf». Però Hitler, va afirmar, sabia millor que els seus esbarts i que la resurrecció d'Alemanya requeriria l'ajuda del cristianisme.
Durant les eleccions de març de 1933, Faulhaber, a diferència de diversos bisbes que van aprovar el Partit del Centre, es va abstenir de fer cap comentari a la seva carta pastoral publicada el 10 de febrer. El llibre d'un autor catòlic publicat posteriorment l'any va atribuir les pèrdues ocasionades pel Partit Popular de Baviera a la posició neutral adoptada per Faulhaber preguntant " El cardenal no havia assenyalat indirectament el camí a seguir en el futur?"Lewy, 1964, p. 29.
L'1 d'abril de 1933, el govern va recolzar un boicot a nivell nacional de totes les botigues i empreses jueves. Els bisbes alemanys van discutir possibles respostes contra aquestes mesures, però Faulhaber va pensar que només empitjoraria les coses.Friedländer, 1997, p. 42. Els dies anteriors al boicot, el cardenal Bertram va demanar l'opinió dels bisbes germans sobre si l'Església havia de protestar. Faulhaber va telegramar Bertram que qualsevol protesta d'aquest tipus seria sense esperança. I després del boicot de l'1 d'abril de 1933, el cardenal Pacelli va rebre una carta de Faulhaber on explicava per què l'Església no interveniria per protegir els jueus: «Això no és possible en aquest moment perquè la lluita contra els jueus es convertiria al mateix temps en una lluita contra els catòlics i perquè els jueus poden ajudar-se de cop final dels espectacles de boicot».Friedländer, 1997, p. 43. Al pare Alois Wurm, que va preguntar per què l'Església no va condemnar la persecució racista en termes senzills, Faulhaber va respondre que l'episcopat alemany estava "preocupat per qüestions sobre escoles, organitzacions i esterilitzacions catòliques que són més importants per a l'Església a Alemanya que els jueus; els jueus poden ajudar-se, per què els jueus haurien d'esperar ajuda de l'Església?"Faulhaber to Wurm 8 abril 1933, quoted in Paul O'Shea, A Cross Too Heavy, p. 143–144 Segons Saul Friedländer, "El boicot a les empreses jueves del 1933 va ser la primera prova important a escala nacional de l'actitud de les esglésies cristianes davant la situació dels jueus sota el nou govern". En paraules de l'historiador Klaus Scholder, durant els dies decisius al voltant del primer d'abril, cap bisbe, ni dignitats de l'església ni cap sínode va fer cap declaració oberta contra la persecució dels jueus a Alemanya ".Friedlaender, Saul. (1997). "Consenting Elites, Threatened Elites". Chapter 2 in Nazi Germany and the Jews, Vol I – The Years of Persecution 1933–1939. New York. History-of-the-Holocaust.org. Consultat 8 maig 2005.
Sermons d'Advent Durant l'Advent del 1933, Faulhaber va predicar cinc sermons que Scholder descriu com que «no estaven dirigits contra l'antisemitisme polític i pràctic de l'època, sinó contra el seu principi, l'antisemitisme racial que intentava entrar a l'Església [catòlica romana]».Friedländer, 1997, p. 47–48. Els sermons van ser fets a St. Michael, l'església més gran de Múnic, tot i que les multituds eren tan grans que tant les esglésies veïnes, els Studienkirche i Bürgersaal, van haver de ser connectades per altaveus.Foreword, Judaism, Christianity & Germany, p. vii, Burns Oates & Washbourne Ltd, 1934.
L'article 24 del programa nacional socialista va declarar l'Antic Testament com a ofensiu als valors morals. Faulbaber fou un antic professor d'Antic Testament a Estrasburg. Als sermons Faulhaber va declarar que no podia callar contra els atacs, «els llibres sagrats de l'Antic Testament ... [amb] la investigació racial, en si mateixa no és una qüestió religiosa, ataca els fonaments del cristianisme». Faulhaber va defensar l'Antic Testament contra les lectures antisemites nazis, especialment les avançades pel teòric nazi Alfred Rosenberg.Allen, John L., Cardinal Ratzinger, p. 26, Continuum International Publishing 2000.
Saul Friedländer assenyala que el mateix Faulhaber va subratllar més tard que no estava en aquests sermons "comentant aspectes contemporanis de la qüestió jueva".Friedländer, 1997, p. 48. Friedländer assenyala que aquests sermons utilitzaven algunes de les representacions estereotipades més comunes de l'antisemitisme religiós tradicional: «Les filles de Sió van rebre la seva carta de divorci i des de llavors, Ahasuerus vagà per sempre inquiet, per la faç de la terra.»