Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), va ser la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
Ada es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme per mitjà d'una màquina. És per això que se la considera la primera persona programadora de la història.
Encara que patia d'una salut fràgil i estava malalta contínuament, mai no va abandonar la seva educació i aprenentatge. L'obsessió insana de la mare perquè la noia no heretés cap dels gustos i idees romàntiques del pare van ser uns dels motius pels quals es va dedicar especialment a estudiar matemàtiques. Va tenir diversos tutors i tutores de prestigi com ara Augustus De Morgan. Més o menys a partir dels onze anys, les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement, i l'estima i interès per aquestes va predominar durant quasi tota la seva vida. Tot i això, l'Ada durant els seus aprenentatges va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia.
Context històric
La vida d'Ada Lovelace va transcórrer a la primera meitat del , en l'època victoriana, sota la influència de les idees clàssiques de la societat victoriana, molt arrelades en l'alta classe social a la qual pertanyia però a la vegada amarades dels ideals romàntics. El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del «progrés», autèntica font de riquesa i de poder.
Es tracta d'una època caracteritzada, en l'àmbit econòmic, per la Revolució Industrial i el colonialisme. La classe burgesa n'és la més representativa, formada per l'alta burgesia (banquers, persones de negocis i financers) i la mitjana i petita burgesia (botiguers, metges, comerciants, advocats i empresaris). La classe alta, però, continuava dominant la societat.
Marcada per la moralitat, el puritanisme, els principis morals religiosos i la repressió de les passions, en la societat destacaven els moralismes i la disciplina, així com la repulsió cap als excessos i el vici. Una de les grans virtuts era la castedat, ja que el sexe s'associava a les baixes passions.
Les dones encara estaven lluny d'aconseguir un tracte igualitari. Els homes dominaven tant l'espai públic com el privat, i les dones estaven sotmeses a la figura masculina. El seu paper es reservava a l'àmbit privat, a la cura dels fills i la llar. Les obreres de les fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial. Algunes dones d'elevada posició social, però, podien dedicar-se a l'estudi científic teòric mitjançant classes particulars a casa.
Biografia Ada Lovelace va ser l'única filla legítima del poeta Lord Byron amb la seva dona, Anne Isabella Milbanke. Tots els altres fills del poeta eren il·legítims. Un mes després del naixement de la noia, Lord Byron va separar-se de la seva dona i, al cap de quatre mesos, va marxar d'Anglaterra per no tornar. Tot i això, el seu pare va dedicar-li bonics versos a la noia. Fins i tot sembla que també li va dedicar les seves últimes paraules. Finalment, el pare va morir a la guerra de Grècia quan l'Ada tenia només vuit anys. miniatura|Ada als quatre anys
Infància Augusta Ada Byron va néixer el 10 de desembre de 1815. El seu pare esperava tenir un nen. El seu nom, «August», va ser per la germana de Lord Byron i el seu pare va decidir dir-li Ada. Va créixer amb la seva mare que, temorosa que la seva filla pogués convertir-se en poeta i seguir el camí del seu pare, la va orientar cap al món de les ciències, la matemàtica i la lògica. Així i tot, Ada sempre es va sentir també unida a son pare i al seu món poètic. Des de petita va deixar clar el que volia ser: «matemàtica i metafísica».
Quan l'Ada tenia un mes i els seus pares es van separar la seva mare se la va emportar, i encara que les lleis del moment atorguessin plena custodia al pare en cas de separació, Lord Byron no va ni intentar reclamar el seu dret paternal. Tot i així Byron va demanar a la seva germana que el mantingués informat de l'estat de la nena. La mare de l'Ada sempre insistia, dient que era un dels motius de la seva separació, en el comportament immoral que tenia Byron.
Ada era una noia molt activa que feia diverses activitats com ara gimnàstica, dansa i equitació. També va desenvolupar qualitats musicals, va aprendre a tocar diversos instruments com ara el piano, el violí i l'arpa. La influència de la seva mare va ser molt important, ja que va inculcar a l'Ada el seu interès per a les qüestions mecàniques.
Tota aquesta successió d'esdeveniments relacionats amb els pares de l'Ada van fer a la nena coneguda per aquests motius en la societat victoriana del moment. L'Ada no va tenir relació amb el seu pare, qui després de la separació no va tornar a veure-la mai. Per això la seva mare era l'única figura paternal que va tenir.
L'Ada sovint es posava malalta i des de ben petita va tenir una salut fràgil. Amb tan sols vuit anys, per exemple, ja va patir de mals de migranyes. El juny de 1829 va quedar-se sense mobilitat per culpa del xarampió i durant un any va estar sovint reclosa al llit. No va ser fins al 1839, deu anys més tard, que va poder començar a caminar de nou amb l'ajuda d'unes crosses.
Adolescència L'Ada mai va tenir una gran relació amb la seva mare, qui sovint la deixava al càrrec de la seva àvia Judith. Tot i això, a causa de les lleis i la mentalitat del moment que prioritzaven el pare per sobre la mare, l'Annabella s'havia de presentar davant la societat com una bona i preocupada mare. Així, per guardar les aparences, enviava cartes a la Judith fingint estar preocupada o interessada en la nena.
Tot i la seva fràgil salut la jove Ada va poder desenvolupar unes grans aptituds per la tecnologia i les matemàtiques. Només amb dotze anys va decidir que volia volar i va iniciar un meticulós projecte per aconseguir-ho. Primer va construir unes ales, ho va fer a través d'un gran estudi de materials i de les ales dels ocells. Finalment va decidir publicar un llibre sobre el tema, que veuria la llum el 1828 sota el títol Flyology. miniatura|Ada als disset anys Als 17 anys va conèixer a un personatge clau en la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemàtica. Juntes van traduir els treballs del cèlebre matemàtic, astrònom i físic francès Laplace. Aquestes traduccions es farien servir posteriorment com a material docent a la Universitat de Cambridge.
El 1833 va tenir una aventura amb el seu tutor del moment i, després que els enxampessin, va intentar fugir amb ell. Però la família del tutor sí que els van enxampar, i van trucar la mare de l'Ada. La mare, juntament amb les seves amigues, van haver de tapar tot l'assumpte perquè no es tornés un escàndol públic.
A la mateixa edat, Ada també va conèixer Charles Babbage, gràcies a la seva tutora i amiga, Mary Sommerville, qui els va presentar. Tant ella com la seva mare van quedar impressionades per la seva màquina de diferències finites, que desitjava generalitzar en una màquina analítica, o computadora general. Gràcies a la seva tutora l'Ada també va poder conèixer bé a molts altres estudiosos, científics i gent important de l'època com Andrew Crosse (científic anglès), sir David Brewster (físic britànic), Charles Wheatstone (físic i inventor britànic, conegut especialment pel seu treball en electricitat), Charles Dickens (novel·lista anglès) i Michael Faraday (químic i físic anglès, inventor del motor elèctric, el generador i la dinamo). Només amb disset anys va ser presentada a la cort, on va ser molt ben acceptada, principalment per la seva ment brillant.
Edat adulta Amb dinou anys ja assistia regularment a esdeveniments socials, anava a balls i era amigable amb la majoria de gent. De fet, era descrita per part de l'alta societat amb la qual tenia relació com una noia delicada i refinada. Aquell mateix any va conèixer un dels amics del seu pare, Hobhouse. En un primer moment no li va caure bé, segurament per la influència de la seva mare que la portava a refusar tots els amics del seu pare, però més tard es van fer amics.
Anys més tard, el juliol de 1835, es va casar amb William King, vuitè baró de King, comte de Lovelace. D'aquesta manera l'Ada es va convertir en Lady King. Tenien tres residències diferents i van tenir tres fills: Byron (nascut el 12 de maig de 1836), l'Anne Isabella (nascuda el 22 de setembre de 1837) i Ralph Gordon (nascut el 2 de juliol de 1839). Com que l'Ada era descendent dels extints Barons Lovelace, el 1838 el seu marit va ser anomenat comte de Lovelace, ella es va convertir en la comtessa de Lovelace. L'instructor dels seus fills, imposat per la mare de l'Ada, era William Benjamin Carpenter. Aquest va intentar tenir un afer amb l'Ada, però ella ho va impedir i el va fer fora. Durant el 1841 la mare de l'Ada va confessar-li a ella i a la filla de la mig germana de Byron, Medora Leigh, que eren germanes (o mig germanes, ja que Medora era una filla il·legítima de Byron). Davant d'aquesta situació l'Ada, en lloc d'acceptar la noia o culpar al pare per tenir relacions fora del matrimoni, va culpar l'amant del pare.
En l'última època de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols. La seva salut empitjorava cada vegada més. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l'alcohol i les drogues (prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina) que només empitjoraven el seu estat de salut. A més, durant els anys 1840 l'Ada va estar associada amb diversos escàndols. Primer per flirtejar amb altres homes, cosa que va comportar molts rumors. I, segon, per un tema de diners, es veu que va perdre £3,000 apostant en les curses de cavalls. El joc va portar-la a crear un sindicat format pels seus amics masculins i, el 1851, va tenir l'ambició de crear un model matemàtic per incrementar els guanys en les apostes. Aquest model va anar molt malament, el que li va portar molts deutes que va haver de pagar demanant-li diners al seu marit. L'Ada va tenir una estranya i sospitosa relació amb el fill d'Andrew Crosse, John Crosse. En John va destruir tota la correspondència entre els dos quan l'Ada va morir, però se sap que ella estava aterrida, durant la seva malaltia, que en John no pogués visitar-la.
Últims anys de vida miniatura|Ada Lovelace Abans de morir l'Ada va demanar ser pintada per Henry Phillips, fill de l'home que va pintar al seu pare. Va morir el 27 de novembre de 1852, víctima d'un càncer uterí, als 36 anys, la mateixa edat que el seu pare Byron. La malaltia li va durar bastants mesos i la seva mare es va fer càrrec d'ella mentre va durar. Va evitar que els amics de l'Ada l'anessin a visitar. Sota la influència de la seva mare va fer una transformació religiosa i va posar a la seva mare com a hereva. Durant la seva malaltia també va perdre contacte amb el seu marit, ja que l'Ada li va confessar alguna cosa, que mai ha sortit a la llum, que el va allunyar del seu costat. Va ser enterrada al costat del seu pare com havia demanat a l'església de St. Mary Magdalene a Hucknall, Nottinghamshire.
La vigília de la seva mort, els únics homes als quals Ada va voler veure van ser el seu marit i Babbage
Matemàtica i ciència