Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilisi. La ciutat, que va ser fundada a la fi del II mil·lenni aC o principis del I mil·lenni aC, va experimentar diversos alts i baixos i va ser finalment abandonada al ; és, per tant, un jaciment arqueològic de múltiples capes, i és considerat com un dels monuments més importants de la cultura georgiana. La singularitat del monument resideix que, gràcies a la seva estructura, ha conservat les restes d'edificis arquitectònics i religiosos construïts al llarg de diversos mil·lennis.T. Саникидзе Uplistsikhe, Universitat Estatal de Cultura i Art de Tbilissi, E. Takaishvili, Tbilissi, 2005. Durant el seu apogeu, Uplistsikhe incloïa més de 700 coves i estructures rupestres, de les quals únicament 150 han sobreviscut.Plunkett R., Masters T. Geòrgia, Armenia & Azerbaijan, Lonely Planet Publications, Footscray, 2004, .
La ciutat d'Uplistsikhe ha estat inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 24 d'octubre de 2007; també ha estat inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia, el 3 d'octubre de 2007.
Origen del nom L'assentament s'anomenava «Uplistsikhe» ja en el període antic. Les referències dels historiadors georgians medievals connecten la base de l'assentament amb el mític «Uplos, fill de Mtskhetos», i l'autenticitat d'aquestes fonts, en general, es confirma amb materials arqueològics. D'acord amb això, en la literatura científica el nom Uplistsikhe està associat amb Uplos. Tanmateix, en les fonts més populars, es va fer una altra interpretació del nom, basada en el georgià modern, en el qual «Uplis» s'associa amb el «sobirà» nominal: Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), «fortalesa del senyor».
Història Uplistsikhe ha estat esmentat repetidament en els escrits dels historiadors medievals georgians, per la qual cosa la ciutat antiga mai no va ser oblidada per la història. Per exemple, l'historiador i geògraf del , Vakhushti Bagrationi, va escriure que Uplistsikhe era una ciutat abans de la invasió mongola: miniatura|Vista de l'assentament des del sud-est Fins mitjan , Uplistsikhe també es va esmentar en una sèrie de treballs descriptius, i el 1957 va començar l'estudi científic sistemàtic del monument. De llavors ençà, ha estat estudiat per la complexa expedició arquitectònica i arqueològica del Museu Nacional d'Art de Geòrgia sota la direcció de S. Amiranashvili i T. Sanikidze. Durant l'estudi, l'antic assentament es va netejar, amb l'ajut d'estructures addicionals de formigó armat, es van fortificar algunes estructures i es van cobrir i van deixar inactives d'altres. L'expedició de 1977-1978 va fer la descoberta més significativa: trobà al barranc del costat sud del monument, a una profunditat de sis metres de la superfície primària, un tresor amagat de la primera època de la vida de la ciutat, els objectes del qual van ser duts a museus georgians. La descoberta va il·luminar sobre algunes de les circumstàncies de la vida de la ciutat i va confirmar una sèrie de suposicions sobre el propòsit dels objectes de culte a Uplistsikhe. Algunes parts de la zona oriental de l'assentament continuen sent descobertes i preservades per a futures investigacions.
Tresor d'Uplistsikhe miniatura|Mostra del tresor d'Uplistsikhe. Grup arqueològic de Tamaz Yevgenievich Sanikidze El tresor estava amagat en una estructura amb pis d'argila, els contorns de la qual no van poder establir-se; el terra estava completament cobert de bols daurats, arracades i collarets. També hi havia tres plats de mides força grans: un d'ells té la forma d'una palmeta triangular i dos més amb la imatge del lotus. Tots ells, sens dubte, adornaven la mortalla del cofre, que, brodada i decorada de la mateixa manera, representava simbòlicament el cel (la flor de lotus, les palmetes i les rosetes eren simbòliques). Sota aquesta capa tan luxosa estaven ocults els objectes d'especial importància i propòsit. Tot el contingut del cofre (campanes de bronze, peces d'animals, atuells de ceràmica en miniatura, sonalls, un ruixador de fluid sagrat en forma d'una figura d'ocell i, el més important, una estatueta de terracota) era indubtablement ritualista. Aquesta estatueta representa la dea mare de Katlanikhevi. Va ser importada de Tanagra, el centre més important de la coroplàstia grega, des d'on aquestes estatuetes van divergir a tot el món hel·lenístic. Les mostres de Tanagra s'han conservat força, tanmateix, es pot dir que, entre elles, la figura d'Uplistsikhe és una de les més belles.
A la mateixa cambra, al costat del cofre, hi havia restes de quatre llantes de ferro de grans rodes de fusta que tenien diferents diàmetres (170, 130, 47 i 39 cm). Les dues primeres estan forjades en metall sòlid i decorades amb grans boles de claus (5 cm de diàmetre). Ambdues llantes petites repeteixen l'estructura de les grans però fetes de ferro prim, i en lloc de boles decorades, tenen tapetes o claus hexagonals plans. Totes estan fetes malbé. Les rodes no podien pertànyer a un carro perquè eren de diferents diàmetres, mides poc pràctiques i amb decoració exterior. A les regions muntanyoses de Geòrgia, es dona fe de l'adoració de la roda com a símbol del sol i a la dea mare. El valor màgic també s'atribueix al cercle i al número quatre. Un exemple sorprenent d'això és l'Escher Cromlech (primera meitat del II mil·lenni aC), que consta de quatre cercles concèntrics. Sobre aquesta base, se suposa que les quatre rodes d'Uplistsikhe simbolitzaven els representants del culte astral pagà: el sol, la lluna, l'estel del matí i l'estel patró de la ciutat. S'han conservat emblemes similars, però en petites formes de discs de ceràmica, en molts llocs i en grans quantitats, en particular a Uplistsikhe i Katlanikhevi.
Període antic Segons les dades arqueològiques, Uplistsikhe es va convertir en un centre de culte a la fi del II mil·lenni o al començament del I mil·lenni abans de Crist. Segons els resultats de les excavacions a Uplistsikhe i els seus voltants, els científics suggereixen aquesta versió dels esdeveniments. Després de l'exploració humana de les terres fèrtils d'aquesta regió a l'edat del bronze, el centre religiós de la zona es trobava originàriament a l'assentament de Katlanishevi, que es troba a tres quilòmetres a l'oest d'Uplistsikhe. En aquest pujol, se'n va trobar un de l'edat del bronze, que va existir durant uns segles. A començaments del segon i primer mil·lenni aC, va haver un fort incendi a Katlanishevi, després del qual, a l'alba de l'edat del ferro, el centre de culte pagà es va traslladar a Uplistsikhe. L'elecció d'un penya-segat o un pujol per a un assentament humà o per crear un centre de culte és natural, ja que les roques i les muntanyes han estat durant molt de temps símbols de poder i eternitat, d'una banda, i de l'altra, els escarpats vessants de les roques serveixen com una fortificació natural.
No hi ha coves que puguin atribuir-se completament a aquesta època a Uplistsikhe, ja que molts edificis antics d'Uplistsikhe van ser reconstruïts i tornats a elaborar més tard; tanmateix, el material arqueològic indica un ús regular de molts llocs d'aquest període. Durant aquest període, el culte a una deïtat solar femenina es va registrar a Uplistsikhe, el símbol de la qual, més tard, també va ser la roda. L'única imatge d'aquesta deïtat (figureta d'argila) es va trobar únicament al Katlanishevi.
Existeixen dades arqueològiques sobre les relacions comercials d'Uplistsikhe d'aquest període amb Urartu i l'Imperi mede. D'altra banda, no hi ha evidència de l'entrada d'Uplistsikhe en cap entitat estatal més gran durant aquest període. Aparentment, va existir com un centre de culte independent.
Període hel·lenístic A mesura que creixia el nombre d'adoradors d'objectes religiosos a Uplistsikhe, la seva popularitat va augmentar, i al segle IV aC Uplistsikhe es va convertir en una ciutat. A la segona meitat del , la població dominava tot el territori del vessant sud de la muntanya amb una superfície total de 9,5 hectàrees. Al període posterior —probablement cap a finals del segle I i principis del segle II— diversos centenars d'estructures diferents van ser tallades en les roques, inclosos temples, edificis públics i residencials. A més a més, es van equipar pous i canaletes, portes de la ciutat, carrers i fortificacions. Tots aquests canvis importants van succeir, segons els arqueòlegs, durant algunes dècades. El creixement d'Uplistsikhe declina en el període de la formació del Regne d'Ibèria, el Regne de Geòrgia de l'est, la capital del qual es converteix en Mtskheta. Uplistsikhe va destacar entre les altres ciutats d'Ibèria pel seu valor predominantment icònic. La majoria dels edificis tenien exactament un propòsit religiós, i per tant, era precisament la ciutat temple, el principal centre religiós d'Ibèria. El paper d'Uplistsikhe es pot comparar amb el de la Grècia antiga de Delfos o l'antic Vani a Còlquida. El creixement de la ciutat es va facilitar, a més a més, pel fet que es trobava en una de les rutes comercials que connectaven Europa i l'Orient Mitjà, que passava entre les mars Negra i Càspia. Les afirmacions d'algunes publicacions populars,Tim Burford Georgia, Globe Pequot Press, Nova York, 2007, . que Uplistsikhe es trobava a la Ruta de la Seda no són gaire creïbles per raons geogràfiques i cronològiques. És més correcte parlar simplement sobre la «ruta comercial».
Construcció de la ciutat a l'època hel·lenística La construcció d'Uplistsikhe en aquesta època es va traçar amb les característiques típiques de la ciutat del període hel·lenístic: la rasa de barrera i les muralles que protegeixen la ciutat en aquelles àrees on no hi ha obstacles naturals; els camins pavimentats; un túnel que baixa al riu; aconsegueix el subministrament d'aigua i sistema d'eliminació d'aigües residuals. Segons l'antiga tradició, la ciutat no sols tenia un túnel secret, sinó també quatre entrades, orientades als punts cardinals. La porta principal de la ciutat era a la part sud-est del penya-segat, a través de la qual el camí principal (sagrat) conduïa a la ciutat des de l'est. La porta del sud-est es trobava sobre una carretera estreta, tallada en la roca i amb vistes al riu Kura. Aquest camí era accessible únicament per a vianants. Les portes del nord-oest i del nord-est tenien un valor clarament simbòlic i no es van utilitzar en la pràctica, ja que arribaven fins als penya-segats que protegien a Uplistsikhe des del nord. Des del sud, la ciutat estava protegida per una muralla formada en la roca després del seu processament, i una rasa protectora. A la porta principal del sud-est es va construir un pont llevadís. + Entrades a la ciutat i fortificacions235px235px235pxCamí sagrat que passa a la ciutat des del sud-estCamí sagrat, que condueix al carrer principal. Vista des de la ciutatPenya-segats que protegeixen la ciutat des del nord-oest. Entrada a les coves, ara inaccessibles170px135pxcenter|135pxTúnel secret que condueix al riu Camí per als vianants a la porta sud-oest Mur protector als afores del sud de la ciutat El subministrament d'aigua a la ciutat es realitzava de dues maneres. D'una banda, una font natural, situada en una cresta rocosa que continua per la part nord de la ciutat, estava connectada per un sistema de canonades de pedra d'uns 5 quilòmetres de longitud amb el centre de la ciutat. D'altra banda, hi havia un pou profund d'on venia l'aigua del riu Kura. Els experts suggereixen que el pou es considerava sagrat i que la seva aigua no s'usava per a ús domèstic sinó per a fins sacres.