El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València que té un especial arrelament en els seus barris marítims, al barri dels Orriols i antigament al centre històric de la ciutat.
El Llevant U.E. va ser fundat l'any 1909, de manera que és considerat el club de futbol degà del País Valencià, nascut 10 anys abans que l'històric rival de la ciutat, el València Club de Futbol. L'equip pren el nom de la platja de Llevant (actualment coneguda com Les Arenes), on se situava el seu camp de joc, el Camp de la Platgeta, a començaments del .
La temporada 2025/2026 tornà a la primera divisió espanyola després de tres temporades, i va aconseguir així el seu sisé ascens a la màxima categoria de la lliga espanyola.
Història Orígens històrics A les acaballes del el contacte de les tripulacions de vaixells mercants amb els habitants dels Poblats Marítims de València propicià l'entrada del futbol a la ciutat. Fou en aquests Poblats Marítims, i concretament al Cabanyal, on el mestre i pedagog progressista Vicent Ballester Fandos, seguint les idees de l'higienisme a l'esport que corrien per Europa, impulsà la pràctica del futbol entre els seus alumnes juntament amb els treballadors portuaris i els mariners anglesos. Foren els fills del mestre Ballester, els també pedagogs i anys més tard alts càrrecs de la II República Víctor i José Ballester Gozalvo, els qui el 6 de setembre del 1909 registraren el club Llevant Futbol Club.
El 7 de setembre d'aquell mateix any, en el marc de l'Exposició Regional valenciana, es va crear la Federación Regional de Clubes de Football. Els clubs d'aquella primera temporada foren el València Futbol Club (desaparegut el 1918, antecessor de l'actual València CF), l'Espanya, el Llevant FC, l'Hispano i Lo Rat-Penat.
El 16 de setembre de 1910 es publica l'anunci de constitució de la societat Gimnàstic Futbol Club, que jugava en un camp cedit pel Patronat de la Joventut Obrera, al barri de Campanar.
La temporada 1921-1922 el Llevant FC esdevé subcampió regional valencià i, ja a la 1928-1929 de la mà de Gaspar Rubio, n'arriba a ser campió. Després d'aquesta temporada naix el campionat nacional de lliga amb tres divisions. La temporada 1934-1935 aconsegueix vèncer de nou en la divisió regional València-Múrcia i arriba a les semifinals de la Copa d'Espanya, on cau eliminat pel Sabadell.
Per la seua banda, el Gimnàstic FC finalitza campió de la regió valenciana la temporada 1923-24.
Durant la Guerra Civil espanyola, Llevant i Gimnàstic van jugar a la Lliga de la Mediterrània, acabant cinquè i sisè, respectivament. Els equips d'aquesta lliga també van competir en la Copa de l'Espanya Lliure, ocupant el FC Llevant la plaça que havia deixat el FC Barcelona quan va optar per recórrer Mèxic i els Estats Units a la recerca de fons per a la II República. D'aquesta forma, al torneig hi van participar quatre equips, dos valencians (Llevant FC i València FC) i dos catalans (CD Espanyol i Girona FC). La primera ronda de la competició va ser una minilliga amb els dos millors equips, Llevant i València, de classificació per a la final. El 18 de juliol de 1937, el Llevant FC va derrotar el València FC per 1-0 a l'estadi de Montjuïc i es proclamà campió de la Copa de l'Espanya Lliure. Aquesta copa no havia estat reconeguda històricament per la Reial Federació Espanyola de Futbol,La RFEF no reconoce la Copa de la República notícia a Superdeporte de l'11 de juliol de 2009 tot i que l'any 2007 el Congrés dels Diputats d'Espanya va aprovar una proposició no de llei en què instava la Federació a estudiar la possible oficialitat d'aquesta competició.El Congreso reconoce al Levante como ganador de la Copa de la República del 37 notícia a Las Provincias del 26 de setembre de 2007 Finalment, al 2023 la RFEF va reconèixer l'oficialitat d'aquest títol, la qual cosa fou celebrada a Orriols degut a que es tracta del primer i únic títol de la història del club.
Unió Llevant-Gimàstic miniatura|Planter del Gimnàstic FC l'any 1924. Paralitzat el futbol per l'avanç de la guerra civil, en acabar-se, el Llevant FC es va trobar amb un equip sense camp, ja que el del Camí Fondo del Grau estava totalment destruït. D'altra banda, el Gimnàstic FC es va trobar en la situació inversa: sense equip i amb el seu camp del Vallejo hàbil per a la pràctica del futbol. Davant d'aquesta situació van acordar fusionar-se i així nasqué la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic, coneguda popularment com lUdelage a partir de les seues inicials en castellà. La signatura de la fusió entre el Llevant FC i el Gimnàstic FC va tenir lloc el dia 6 d'agost de 1939, en el domicili d'en Rafael Valls Castelló, carrer de la Reina, 72, 1r, València. Després de la signatura de l'acord de la fusió, va ser elegit Rafael Valls Castelló primer president de la Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic. http://www.levanteud.com/es/historia/anos-20-30/anos-veinte-treinta El color inicial de la samarreta fou de bandes blanques i vermelles, fruit del blaugrana del Gimnàstic i blanc-i-negre del Llevant. El nou club també heretà el sobrenom de 'granotes', de quan el Gimnàstic FC jugava al camp Stadium, situat al llit del riu Túria.
Inicis del Llevant Unió Esportiva miniatura|284x284px|Planter del Llevant als anys 1940. La temporada 1941-42 es va acordar el canvi de nom, per anomenar-se Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, oficialment en castellà), i canvià els colors de la samarreta pels blaugranes del Gimnàstic FC., relegant el blanc-i-negre del Llevant FC a la segona equipació. Aquesta mateixa temporada, l'equip va descendir a la categoria regional, encara que a l'any següent s'aconsegueix tornar a Tercera Divisió. La temporada 1943/44, el Llevant va finalitzar com a campió, però no va aconseguir l'ascens, el qual es va fer esperar fins a dos anys després, en la temporada 1945/46. El Llevant va finalitzar la campanya com a campió del seu grup i va quedar segon en la liguilla d'ascens, per darrere del CD Màlaga. Ja en Segona Divisió, el Llevant va realitzar una bona temporada com acabat d'ascendir, finalitzant en el sisè lloc. Però el seu principal èxit el va aconseguir en la victòria en Copa contra un mític Athletic Club, remuntant un resultat de 6-2 en San Mamés, vencent en Vallejo per 4-2 en un partit històric.
El Llevant es va mantenir en la Segona Divisió fins a la temporada 1951/52, quan va descendir a Tercera Divisió. Aquest mateix any, el club es va fer amb el domini del camp de Vallejo per 6 milions de pessetes. Després d'un any de transició en Tercera, el Llevant torna a Segona Divisió en la temporada 1953/54, sent els jugadors portats a muscles pels carrers del barri del Cabanyal i de la Malva-rosa. No obstant això, a l'any següent, l'equip va tornar a descendir, encara que va recuperar la categoria immediatament després. La temporada 1957/58, l'equip va començar amb molt mals resultats coincidint amb la gran riuada de València, que va deixar el camp de Vallejo inservible, havent de jugar-se els partits corresponents a la primera volta lluny d'ell. Malgrat els contratemps, el Llevant va aconseguir remuntar i aconseguir un increïble quart lloc, la qual cosa va fer que els aficionats començaren a somiar amb l'ascens a primera divisió. Aquest quasi es va aconseguir durant la temporada 1958/1959; no obstant això, la U.D. Las Palmas va vèncer el Llevant en la promoció per un gol de diferència.
Anys 1960 miniatura|Contracte de venda d'Antonio Calpe al Reial Madrid. Durant els anys seixanta, el club va dur a terme un procés d'estabilització econòmica davant els problemes monetaris que va començar a mostrar. La temporada 1962/63, el Llevant aconsegueix el seu primer ascens a Primera Divisió, sota la presidència d'Eduardo Clérigues, després de vèncer en la promoció al Deportivo, guanyant tant a Riazor com a Vallejo. El Llevant va debutar a primera divisió el dia 15 de setembre de 1963 a Barcelona davant el RCD Espanyol, empatant a quatre gols. L'equip va finalitzar la temporada en un respectable desè lloc. A l'any següent, el Llevant no va aconseguir assegurar la permanència, perdent en la promoció contra el Málaga.
En finalitzar la següent temporada a Segona Divisió, el Llevant es va veure obligat a traspassar als seus millors jugadors davant el desfasament econòmic que presentava. A l'any següent, en la temporada 1967-1968, el Llevant es va classificar en 14a posició. Això no va ser suficient, ja que la Federació Espanyola va decidir reduir la Segona Divisió a un sol grup, de manera que el Llevant es va veure obligat a descendir a Tercera Divisió. Per finalitzar amb els deutes del club, la directiva va decidir vendre el ja antic estadi de Vallejo i comprar uns terrenys al barri d'Orriols, on es va construir un nou estadi, l'actual Ciutat de València, amb el nom d'Antonio Román, president del club, que seria inaugurat el 1969. Mentre es construïa l'estadi, el Llevant va jugar els seus partits en el camp de Mestalla, propietat del veí València CF.
Dècada dels 70 La temporada 1972/73, el Llevant va aconseguir sortir de la Tercera Divisió i va ascendir com a campió a la divisió de plata a falta de diverses jornades; però, a l'any següent no va aconseguir mantenir la categoria i va descendir de nou, tot i el sonat fitxatge de l'internacional xilè Carlos Caszely. De nou a Tercera Divisió, el Llevant va realitzar una magnífica temporada 1974/75 i va aconseguir un segon lloc, encara que va perdre en la promoció contra el Deportivo Alavés. En finalitzar la campanya, Caszely va ser traspassat al RCD Espanyol. A l'any següent, durant la temporada 1975/76, el Llevant aconsegueix una vegada més l'ascens. Per celebrar-ho, es va organitzar un partit homenatge contra la selecció brasilera, atraient al públic a l'estadi. No obstant això, a l'any següent l'equip va tornar a perdre la categoria, descendint a la Segona Divisió B i entrant en una delicada situació econòmica. Durant els dos següents anys, el Llevant no va reparar en despeses i va invertir àmpliament per tal de recuperar la categoria, objectiu complert en finalitzar la temporada 1978-1979. El club havia retornat a la divisió de plata i va mantenir la categoria durant diversos anys, però a costa d'una gran deute econòmic.
Fitxatge de Johan Cruyff i nova crisi (1981-1994) miniatura|Quadre de les penyes llevantinistes en el XXV aniversari de la inauguració de l'estadi del club (1994).En la temporada 1980/81, el president va decidir fitxar a Johan Cruyff, malgrat que l'equip estava realitzant una magnífica temporada. El jugador neerlandès va debutar el dia 1 de març de 1981 amb gran renou mediàtic. L'arribada de Cruyff va tenir l'efecte contrari al desitjat i l'equip va començar a encadenar una sèrie de mals resultats que van fer que l'equip quedara finalment en la novena posició. miniatura|Johan Cruyff anys abans de fitxar pel Llevant. La temporada 1981/82, la situació econòmica és tan difícil que es fa impossible el cobrament dels jugadors. Aquests van decidir tancar-se al vestidor obligant amb això a dimitir el president i als seus col·laboradors. Aquesta mateixa temporada, el club descendeix a la Segona Divisió B. No obstant això, a causa dels deutes, el club es veu obligat a descendir una altra categoria més fins a la Tercera Divisió. La temporada següent, 1982/83, va aconseguir el subcampionat, però va perdre la promoció davant del Real Avilés Industrial. A l'any següent, s'aconsegueix ascendir a la Segona Divisió B. En aquesta temporada se celebra el 75è aniversari del club, nomenant com a president d'honor al príncep Felip i duent-se a terme diversos actes socials sota la presidència d'Antonio Aragonés. Al 76è aniversari del club, aquest descendeix un cop més a Tercera Divisió, mentre es porta a terme un sanejament de l'economia del club.