miniatura|Arrivo del carnaval de Vilanova i la Geltrú. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional, amb influències vuitcentistes i que conté una diversitat extraordinària de tipologies carnavalesques: àpats, danses, disfresses, comparses, guerres, cors satírics, etc. i tot amb una alta participació popular.
Història Les primeres dades concretes sobre el Carnaval de Vilanova i la Geltrú apareixen en les respostes de Francesc de Papiol al Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1790. En aquest document s'esmenta el Carnaval com a festa ja celebrada en temps passats i encara destacable en aquells moments i es donen dades sobre les "quadrillas" o comparses, la "guerra confitera" i els "confites" que s'hi llençaven, ja calculats en "arrobas".
Es tracta d'un carnaval amb els trets i les influències dels carnavals vuitcentistes, propiciats per l'esplendor econòmic que, en aquella època, els indians o americans van dur de l'altra banda de l'Atlàntic a moltes ciutats de la costa catalana, entre elles Vilanova i la Geltrú. És també a partir d'aquells anys quan comencen a aparèixer a Vilanova les entitats —"societats"— recreatives i culturals de la ciutat, que ràpidament capitalitzaran l'organització del Carnaval, el qual va mantenir-se amb prou intensitat fins a l'any 1936. La Grècia Groga era una d'elles que organitzaven el seu particular Arrivo i discurs del Rey dels grecs grocs. Altres entitats eren La Danza, La Unión Villanovesa i El Círculo Villanovés.
Així, la història del Carnaval, des que n'hi ha documentació escrita, s'ha bastit de l'evolució de multitud d'elements i de les seves especificitats, que han experimentat canvis de format, de dia, de contingut i d'importància en funció dels temps i del que demanava cada circumstància. Això no obstant, els balls de societat, les mascarades burlesques de diferents tipus i les comparses, amb les seves "guerres" característiques hi han estat sempre presents igual que, des de la segona meitat del , la implicació i el protagonisme de les entitats o societats culturals i recreatives en l'organització i la realització de tots els actes carnavalescs.
Així, el Carnaval actual és continuació directa dels carnavals anteriors a la guerra civil i la dictadura, i manté, bàsicament, el mateix esquema dels carnavals de la segona meitat del . Pel que fa a les interrupcions, a part de la ja esmentada deguda a la guerra civil 1936-1939 i a la posterior prohibició, el Diario acredita en diferents articles i informacions, que el Carnaval no es va interrompre durant les carlinades de 1835 i 1875, ni tampoc per l'epidèmia de còlera de l'any 1854.
Dissabte de Mascarots miniatura|Ball dels Malcasats. Al matí i migdia el centre de la ciutat bull d'activitat espontània i diversa:
El Rei Carnestoltes i el seu seguici solen visitar places i mercats, casals d'avis i diversos llocs de la ciutat, acompanyats per les banderes de les entitats i una xaranga. Pels carrers del centre es realitza el Ball dels Malcasats, una peça de teatre de carrer o ball parlat, on parelles disfressades reciten versos còmics sobre el matrimoni.
A la tarda arriba el Rei dels més menuts, el “Caramel”, un ésser, representat en forma d'un titella inflable de 4 metres d'alçada i cuinat per diversos cuiners dins d'una enorme olla, molt esperat pels infants de la ciutat, que fan una rua sortint de diverses escoles fins a arribar a la plaça U d'Octubre on hi ha el "Caramel". Més tard es realitza una rua infantil per la rambla de la Pau on el "Caramel" circula per places i carrers acompanyat de xarangues.
Després de l'aparició del Caramel, al vespre, un personatge disfressat d'ocell, nu, untat de mel i recobert de plomes, recorre els carrers de la Vila seguit pel seu seguici. Aquest és un personatge característic de la tradició catalana carnavalesca, que ha estat present a molts altres llocs i que en l'actualitat únicament es conserva viu a Vilanova gràcies a la contribució de l'Orfeó Vilanoví. El Moixó foguer es passeja pels carrers de la ciutat dins d'un bagul sobre una carrossa acompanyat per una comitiva de gent en camisa de dormir, una xaranga i el xerraire, que de vegades obre la tapa i reparteix plomes volant pels aires. El xerraire pregona les virtuts del Moixó Foguer sense explicitar-les, parlant del que no es veu, però s'intueix.
Diumenge de Comparses
El diumenge de Carnaval, aproximadament cap a les nou del matí, surten les Comparses des dels locals de les associacions que hi participen, ballant al so de la música que toquen les xarangues o bandes de música que els acompanyen. Entre les més de seixanta-cinc entitats que prenen part en aquesta festa surten al carrer més de cent trenta banderes, organitzades per grups d'edat (infantils, juvenils i adultes), que es mouen anàrquicament per la ciutat saltant, ballant i llançant caramels a dojo. Finalment, es reuneixen a la guerra de caramels a la plaça de la Vila on hi ha la principal guerra de caramels. Sota el paraigües de cada bandera poden arribar a sortir entre cinquanta i seixanta parelles. Aquestes parelles formen fileres i porten un banderer al capdavant amb la bandera representativa de la colla. Van uniformats, ells amb barretina i armilla o americana o mocador, i elles amb clavells al cap i mantó de Manila. Cada Comparsa duu uns colors diferents que els identifica. Els caramels són carregats per l'home en mocadors de farcells, i es llancen entre 10 i 15 kg per parella. En total són més de 8.000 parelles i 16.000 persones les que participen directament de la festa i es llancen més de 150 tones de caramels.
La principal peça musical que es toca durant tota la festa és El Turuta, una marxa militar adoptada durant la recuperació d'aquesta festa durant el franquisme.
Durant la tarda, a la plaça de les Cols, es ballen les Danses de Vilanova, valls vuitcentistes, presentant la peculiaritat que cada home està acompanyat per dues dones. Actualment són interpretades per una cobla, tot i que aquesta tradició és molt anterior a l'aparició d'aquest tipus de formacions musicals.
A la nit es realitza el Ball del Comparser, on normalment un grup de música anima l'ambient i hi van les parelles de comparsers a passar-s'ho bé.
Dilluns de Carnaval Integrat dins dels actes del Carnaval infantil, dilluns a la tarda es fa la Comparsa del Vidalet, una rua infantil formada per nens, nenes, pares i mares disfressats que recorren els carrers de la Vila per acabar reunint-se a la plaça de la Vila, on Ball del Paperet, on al seu final hi ha una gran pluja de paperets.
Cap al vespre, algunes entitats treuen al carrer els Coros de Carnestoltes, formacions mixtes de cantors que, sobre música normalment coneguda, han escrit lletres bastant picares sobre fets que han passat a la ciutat durant l'últim any. Els diferents Coros van per diversos llocs emblemàtics de la ciutat per finalment acabar cantant dins el Teatre Principal.
Dimarts de Carnaval El dimarts és l'últim dia de disbauxa del carnaval vilanoví. L'acte més tradicional és la comparsa de El Vidalot, la comparsa de disfresses més irreverent i políticament incorrecte.
En els seus orígens, aquesta comparsa era una paròdia satírica de l'acte més tradicional del Carnaval vilanoví: les comparses. Així, els integrants anaven per parelles, però disfressats i emmascarats, seguint una bandera, i en lloc de caramels llençant ordi els homes i en lloc de mantó un pica-matalassos les dones, per “castigar” a la gent que no anava disfressada pel carrer. Les parelles eren formades a l'atzar entre desconeguts, que no revelaven la seva identitat fins al final de la nit. S'explica que el nom de Vidalot prové del fet que cap a l'any 1845 el Vidalot de la família de Vidal, al qual pel seu fer taral·lot, posaren aquest qualificatiu pejoratiu, presidia la seva comparsa i era l'encarregat d'adjudicar a través de sorteig les parelles de desconeguts que componien la comparsa.
Després d'un període de desaparició per culpa de la dictadura, a mitjans dels anys 70, es va recuperar aquest acte. El Vidalot va adoptar la forma d'un personatge burlesc, vestit com un arlequí italià, que encapçalava la comparsa de persones disfressades, que acabava amb un ball de disfresses, considerat l'últim ball del Carnaval. La comparsa va viure moments àlgids després de la seva recuperació, però a finals dels 90 la participació va baixar molt, gairebé fins a la seva desaparició.
En els últims anys s'han dut a terme iniciatives que han reanimat la nit del Dimarts de Carnaval, com el concurs de disfresses, la cercavila dels Gegants de la Cuyna Vella, dos gegants que representen a un cuiner i una cuinera, la ruta del Vidalot, o el concert del Vidalot, que allarguen el Carnaval fins ben entrada la matinada. miniatura|Les Ploraneres al costat de les despulles del Rei.
Dimecres de Cendra Finalment, en arribar el Dimecres de Cendra, se celebra lEnterrament de la Sardina. Aproximadament a les set de la tarda s'obre la casa mortuòria del Rei Carnestoltes, on es troba el vetlatori de Sa Majestat amb les seves concubines plorant al voltant de les despulles del Rei.
Seguidament es realitza un seguici del fèretre pels carrers de la Vila i que acaba a la plaça de la Vila, on el secretari del Rei Carnestoltes llegeix el seu Testament, sempre amb un toc satíric, seguit de la crema de les despulles del Rei i d'un espectacle de castell de focs que dona per acabat el Carnaval fins a l'any vinent.
Aquest acte rarament presenta variacions, a part del text del testament llegit, perquè la Confraria de Pescadors i la Societat La Gavina en van ser els organitzadors de forma consecutiva durant tres dècades, mantenint sempre el mateix model, però a l'última dècada s'ha fet espectacles més teatralitzats o alternatius per acomiadar, enterrar o matar el Rei Carnestoltes.
Altres actes al voltant del Carnaval Competències Musicals El diumenge precedent a Dijous Gras, tenen lloc les Competències Musicals, una confrontació artística entre dues formacions musicals.
La Màscara d'Or El dimecres previ a Dijous Gras, té lloc la gala de La Màscara d'Or, una gala en què es presenten, visualitzen i voten els vídeos satírics que les entitats preparen per presentar les seves temàtiques i crítiques durant els dies previs al Carnaval. En la cerimònia s'entreguen els guardons Màscara d'Or, que concedeix el Cineclub Sala1 de Vilanova i la Geltrú en reconeixement de la creativitat, l'originalitat, el treball i la interpretació d'aquests vídeos.
La Màscara d'Or va néixer l'any 2013 amb l'objectiu de crear uns premis escollits exclusivament pel públic. Aquesta decisió tenia una doble voluntat: apostar per un guardó especialment sincer, lliure de qualsevol manipulació i deslligat de professionalismes, i promoure la participació d'entitats. La primera gala de premis va celebrar-se al Foment Vilanoví sota el nom de "Entitats la pantalla és vostra", amb la projecció del precursor vídeo de Carnaval "El retorn d'en Jacint".
Altres activitats La Pastanaga del Rei és un joc obert a tota la ciutadania que dura tota la setmana de Carnaval. L'objectiu dels participants és trobar altres jugadors i clavar-los simbòlicament una pastanaga per eliminar-los. La primera edició del joc va tenir lloc el 2014.
Carnaval adaptat a la pandèmia i post-pandèmia de la COVID-19 L'any 2020 es va celebrar un Carnaval ple de sàtira sobre un virus que ens arribava des de la Xina, anomenat COVID-19, sense imaginar que, tan sols quinze dies desprès, aquest virus ens hauria tancat a casa. Ningú s'imaginava, tampoc, que aquest confinament de tan sols quinze dies, en un inici, s'allargaria fins al 15 de juny. Va ser així, immersos en la "nova normalitat", com va arribar el carnaval de 2021.
Carnaval de 2021 (11 de febrer - 17 de febrer)