En el món de la tauromàquia, el paseo (del castellà, «passeig») o paseíllo (del castellà, «petit passeig») és la desfilada per a presentar-se al públic realitzada pels alguaziles, els matadors, la seva quadrilla i l'arrastre, obrint així una corrida, una corrida de rejón o una novillada.Composición y nociones básicas de una tarde de toros
Presentació A l'hora designada, el president presenta un mocador blanc; la processó es desplaça amb el ritme d'un paso doble, precedida pels alguaziles (o alguacilillos). En primer lloc són els tres matadors, classificats per ordre d'antiguitat: a l'esquerra (en direcció a la marxa) el més antic, a la dreta el segon d'antiguitat, al mig del menys antic. Si un torero arriba per primera vegada a la plaça, va amb el cap descobert, en cas contrari porta el barret tradicional, la montera. Darrere els segueixen els peones (peons), també distribuïts per antiguitat, després els picadors, també distribuïts segons l'antiguitat.
A continuació venen els monosabios (assistents dels picadors), i després els areneros (empleats de la plaça de toros amb la seva funció de restablir l'albero (la sorra de la plaça) entre dos toros).
Finalment arriba el «tren de arrastre» (tren d'arrossegament), l'equip de mules responsable d'arrossegar el cos del toro fora de la plaça.
Aquest protocol s'ha mantingut sense canvis des dels seus orígens, com ho demostra un text de 1854 citat per Robert Bérard:
Després de la salutació a la presidència, els toreros ambulants donen la capa de paseo als mozos de espadas, que les confien als espectadors de primer ordre. Aleshores els picadors abandonen el ruedo i es dirigeixen al patio de caballos (pati de cavalls) mentre l'alguazil recupera la clau del toril.
A Portugal, on els espectacles inclouen genets, el paseo és substituït per la cerimònia anomenada «cortesias» (intercanvi de cortesia). Els toreros es presenten a peu al centre del ruedo i s'agrupen en una sola línia per saludar els rejoneadors durant la desfilada dels carruatges amb els que ells entren.
El paseo és un dels moments més fotogènics de la corrida.
Referències
Bibliografia
(pròleg de Jean Lacouture i François Zumbiehl)
Categoria:Tauromàquia