va ser una antropòloga britànica coneguda pels seus treballs en antropologia social i antropologia religiosa. La seva obra destaca particularment pels seus estudis en l'anàlisi dels fenòmens religiosos de manera comparativa. S'inclou en el marc de pensament de l'antropologia estructuralista. Va fer treball de camp amb els lele del Congo i va exercir de professora al University College of London.
Biografia Mary Douglas va néixer el 25 de març del 1921 a Sanremo (Itàlia) i va morir el 16 de maig del 2007 a Londres (Regne Unit), filla de Gilbert Tew, funcionari del Servei Colonial Britànic i, Phyllis. Tot i que va néixer a San Remo, va passar la seva infància a Totnes, Devon (Regne Unit). A l'edat de dotze anys, la seva mare va morir i a partir d'aquell moment els seus avis van tenir cura d'ella. Tant ella com la seva germana van anar a una escola catòlica de Roehampton. Ambdues es van criar en un ambient catòlic.
Mary Douglas va estudiar filosofia, ciència política i ciències econòmiques a Oxford i va ser alumna de Max Gluckman i Meyer Fortes. Es va graduar i va acabar els seus estudis més tard del previst, ja que va haver d'interrompre'ls per treballar en la Colonial Office, una agència governamental creada per tal de gestionar els assumptes colonials i les colònies de l'Imperi Britànic, durant la Segona Guerra Mundial.
Pel que fa als seus estudis antropològics, Mary Douglas ha estat influenciada per les següents persones i successos. Arran de la seva infància catòlica, va mostrar interès pel món de les creences, entre altres temes que van ocupar gran part de la seva vida i obra. A més, quan va estudiar a Oxford va conèixer a l'antropòleg Evans-Pritchard, que la va influir pel que fa a la seva vocació per l'antropologia i la va introduir en el camí africanista, sent el seu mentor teòric i qui la va familiaritzar amb el pensament sociològic francès. Un fet que la va fer endinsar a l'antropologia va ser el seu treball a la Colonial Office durant la Segona Guerra Mundial. Una altra persona que la va influenciar va ser l'etnòleg i assagista Franz Steiner, que la va inspirar el seu interès per les anomalies culturals.
A més d'aquests autors, també va ser influïda per Durkheim, i això es veu reflectit en la seva obra pel caràcter simbòlic i en la seva idea, atribuïda a Durkheim, de situar i comparar en un mateix pla les cultures considerades “primitives” amb les “modernes”. Altrament, cal remarcar que va ser influenciada per Lévi-Strauss, que s'entreveu, sobretot, en la seva obra obra Pureza y peligro, pel seu caire estructuralista, en el qual vincula allò considerat impur amb allò que “està fora de lloc”. Per tant, aquesta autora va ser influïda tant per la tradició britànica com per l'estructuralisme francès.
A partir de l'any 1949 es va poder dedicar a l'antropologia i es va especialitzar en l'etnografia dels grups de l'Àfrica centre-equatorial. Mary Douglas va fer treball de camp entre els Lele, que estaven situats al Congo Belga (el que avui és la República Democràtica del Congo) en dues ocasions, primer entre 1949 i 1951 i, després, el 1953. Després de la seva estada al camp va escriure una etnografia sobre els patrons d'intercanvi matrimonial, encara que també hi reflecteix el vincle entre estructures socials i modes de pensaments. Aquesta monografia s'anomena The Lele of the Kasai i va ser publicada l'any 1963.
A començaments dels anys cinquanta es va casar amb James Douglas amb el qual va tenir tres fills. Ella es va especialitzar en l'antropologia econòmica i els sistemes simbòlics i rituals. Sobre els seus estudis d'antropologia econòmica cal nomenar el seu llibre The World of Goods (1979), escrit juntament amb Baron Isherwood.
Sobre l'estudi de l'àmbit simbòlic de la cultura cal nomenar dues obres. La primera d'elles és Pureza y peligro, publicada l'any 1966, en la que s'entreveu un enfocament estructuralista i en la que es fa un repàs dels conceptes de contaminació i tabú, entre d'altres relacionats amb aquests, a partir de l'anàlisi del Levític. L'altra obra és Símbolos naturales, publicada l'any 1970. Amb aquesta obra va aconseguir reduir els models de pensaments i conducta dels diferents sistemes culturals a un comú denominador i va presentar una hipòtesi seva: l'ansietat sobre la contaminació i el grau de control corporal estan relacionades al grau de rigidesa de les categories socials.
Uns anys més tard, a mitjans dels anys setanta i, a causa del seu reconeixement com a antropòloga, va anar als Estats Unitss, on va ser professora a Nova York durant quatre anys (1977-1981), després a la Universitat de Northwestern i, finalment va passar tres anys a la Universitat de Princeton. En total va exercir com a professora trenta-sis anys: vint-i-cinc anys al Col·legi Universitari de Londres i onze anys als Estats Units. Durant aquesta època va escriure sobre diferents temes: l'anàlisi dels riscos, l'entorn, l'economia de consum i el benestar, el menjar i el ritual.
L'any 1986 va rebre un doctorat honorari de la Facultat d’Humanitats de la Universitat d’Uppsala, Suècia. Més endavant, l'any 1989 es va convertir en membre de l'Acadèmia Britànica. Tres anys més tard, el 1992 es va convertir en Comandant de l’Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) i l'any 2006 la Reina d'Anglaterra la va nomenar Dama Comandant de l’Ordre de l'Imperi Britànic (DBE). Finalment va morir l'any 2007 a causa de complicacions associades a un càncer.
Context de l'obra La biografia i l'obra de Mary Douglas estan condicionades pel context colonial anglès i, especialment, per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. L'antropòloga va néixer el 1921, pocs anys després que l'Imperi Britànic es distingís com el principal vencedor de la Primera Guerra Mundial. D'aquesta manera s'assolí el període de màxima extensió territorial anglesa, juntament amb un sentiment nacionalista estès arreu de les seves colònies.
Durant la joventut de Mary Douglas es produeix la Segona Guerra Mundial. En els anys posteriors a la guerra, Douglas presenciarà l'inici de la descolonització, amb la independència de l’Índia (1947) i de Birmània (1948), la seva colònia natal, entre d'altres. A partir dels anys 50 es comença a produir la independència de territoris africans com ara Algèria, Kènia o Egipte. Pel que fa als països sud africans, van sorgir nous estats dirigits per minories blanques que van tractar de mantenir un ordre dominant sobre la població negra. Moltes de les conseqüències bèl·liques que van derivar de la independència dels territoris han seguit forjant la història del segle posterior amb la inestabilitat sobirana per la lluita continua del domini territorial. En aquest sentit, el domini colonial va provocar un efecte similar sobre grups no africans, com ara els Yurok de Nord Amèrica, mencionats per Douglas a l'obra Purity and Danger.
Pel que fa al Congo Belga, on va fer la major part del treball de camp amb els lele de Kasai, es va constituir l'any 1908 i va viure un gran creixement econòmic al voltant de l'any 1920, després de la Conferència de Versalles (1919) i la consegüent assimilació territorial de Ruanda i Burundi per part de Bèlgica. La reestructuració geogràfica i territorial va suposar una divisió i unificació de pobles i, sobretot, de cultures. Els límits culturals no concordaven amb les fronteres i així ho deixa palès Douglas a Purity and Danger, al criticar el model de repartiment de l'Àfrica a la Conferència de Berlín.“També en aquest cas s'aplicava el marc conceptual rígid i recentment desenvolupat de l'antropologia. El raonament consistia en que, en els territoris sota mandat, hi havia “races”. (...) Es passava per alt que les fronteres entre els grups tribals havien estat difuses durant segles. Les conseqüències de tal negligència demostrarien ser desastroses en la segona meitat del .” (Van Reybrouck, D. 2014, p. 160, traducció pròpia)Durant el període d'entreguerres, l'activitat industrial del recentment constituït Congo Belga es va anar intensificant i moltes persones abandonaven els seus poblats per treballar a canvi d'un sou. És així com sorgeixen les primeres ciutats congoleses. La participació de soldats belgues a les tropes enviades a la Primera Guerra Mundial va comportar una nova extensió dels treballs forçosos, fet que va comportar revoltes i vagues durant la dècada del 1940. Mary Douglas va arribar al Congo Belga l'any 1949 i en va haver de marxar pocs mesos més tard a causa del context bèl·lic que patia el territori.
Al gener de 1959, es van produir una sèrie d'escàndols a Leopoldville, en què el poble s'aixecà amb el clam d'independència. El 1961, el Moviment Nacional Congolès va sol·licitar unes eleccions per sufragi universal on es decidiria la independència del territori. Finalment, el 30 de juny de 1960 a Brussel·les, el Congo va aconseguir formalitzar la seva independència. Pocs anys després, fruit de la seva experiència com a antropòloga al Congo Belga, Douglas publica The Lele of the Kasai (1963) i més tard Purity and Danger (1966), on explora les relacions entre brutícia i santedat, impuresa i higiene. Les idees sobre societat i contagi se li acudiren quan va contraure una malaltia contagiosa, probablement el xarampió, i va haver d'estar al llit durant una setmana. Una gran part de la seva obra posterior, que consisteix essencialment en una antropologia comparada dels sistemes simbòlics i religiosos, s'organitzarà a partir de la reflexió basada en les categories de pensament lele.
Influències teòriques El paradigma teòric en el qual situem Mary Douglas és el de la proposta teòrica plantejada per Lévi-Strauss: l'estructuralisme. Tot i que l'antropòloga és d'origen britànic, s'inserirà en aquesta escola, que als anys cinquanta i seixanta constituirà el paradigma dominant en el marc de l'antropologia francesa, després de la publicació de lAnthropologie structurale (1958) del seu principal autor. Encara que en el marc de la disciplina antropològica situem les aportacions estructuralistes després de la Segona Guerra Mundial, per a la història del pensament trobem aportacions de lingüistes estructuralistes molt anteriors. El text Mémoire sur le système primitif des voyelles dans les langues indo-européennes (1878) de Ferdinand de Saussure és el fundador de l'enfocament estructural pel que fa a les ciències anomenades “humanes” (en lingüística). A més, el programa de fonologia, fonamental en la lingüística estructural, serà establert per Troubetzkoy el 1933 i la tesis de Lacan i els seus posteriors escrits començaran a ser publicats a partir del 1936.
A trets generals, el canvi de paradigma que suposa l'antropologia estructuralista respecte del funcionalisme, en paraules de Lévi-Strauss, implica que per tal d'analitzar els fenòmens socials: “L'estructuralista té per tasca identificar i aïllar els nivells de realitat que posseeixen un valor estratègic des del punt de vista en què ell es col·loca, dit d'altra manera, que poden ser representats en forma de models, sigui quina sigui la naturalesa dels últims”. Tot i això, aquest canvi de paradigma no s'aplica de forma molt abrupta, sinó que més aviat es desenvolupa com un contínuum teòric. Això es deu a què el funcionalisme havia generat una gran quantitat de material etnogràfic sense generar un suport teòric que pogués fonamentar les investigacions antropològiques, mancança que la irrupció de l'estructuralisme va ajudar a suplir. Justament, Lévi-Strauss pren com a referent metodològic la lingüística estructural per tal d'analitzar els fenòmens culturals.