Maria Pardo Rojo (Torrelavega, 6 de juny de 1979) és una exgimnasta rítmica espanyola, campiona del món de 3 pilotes i 2 cintes en 1995 amb el conjunt espanyol. Des de 1994 fins 1996 va aconseguir nombroses medalles en Mundials, Europeus i altres competicions internacionals. Es va retirar dos mesos abans dels Jocs Olímpics d'Atlanta. En l'actualitat és entrenadora de gimnàstica rítmica a Santoña, Torrelavega i diferents col·legis, tot això a Cantàbria.
Posseeix la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu del Govern de Cantàbria (2017), i un pavelló esportiu de Torrelavega porta el seu nom des del 2016.
Biografia esportiva Inicis Nascuda a Torrelavega (Espanya) el 6 de juny de 1979, es va iniciar en la gimnàstica rítmica al Club Cantàbria, en el qual va romandre fins que en 1994 va ser convocada per la selecció nacional. Una de les seves entrenadores va ser l'exgimnasta nacional Silvia Yustos.
Etapa en la selecció nacional 1994: Arribada a l'equip i Mundial de París miniatura|El Gimnàs Moscardó, al districte de Salamanca (Madrid), va ser el lloc d'entrenament de la selecció nacional de gimnàstica rítmica fins al 1997 El 1994 va rebre la trucada d'Emilia Boneva, seleccionadora de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya, de la qual va passar a formar part en la modalitat de conjunts fins al 1996.En funció del nombre de gimnastes que hi ha sobre el tapís, es poden distingir dues modalitats: la individual i la de conjunts. En la modalitat de conjunts, és un grup de gimnastes (generalment cinc) el qual desenvolupa l'exercici. Durant aquest temps va conviure amb la resta de les components de l'equip en un xalet a Canillejas i va entrenar al Gimnàs Moscardó de dilluns a dissabte primer unes 6 hores i després fins a 8 hores diàries l'any previ als Jocs Olímpics, en què van deixar d'anar a escola. El conjunt va ser entrenat per la mateixa Emilia Boneva i per María Fernández Ostolaza. La coreògrafa des de 1994 fins 1998 va ser Marisa Mateo.
L'octubre de 1994, tot i que com a suplent en aquesta ocasió, va participar en la seva primera competició internacional, el Campionat Mundial de París, aconseguint la plata en el concurs general i dos bronzes en la competició de 6 cordes i en la de 4 cèrcols i 4 maces.El 1994, els dos exercicis van ser el de 6 cordes i el de 4 cèrcols i 4 maces. En el primer, les gimnastes del conjunt tenien que realitzar un muntatge utilitzant com aparells únicament sis cordes, una per gimnasta que hi ha sobre el tapís. En l'exercici de 4 cèrcols i 4 maces, quatre gimnastes tenien que fer servir un cèrcol i les dues restants, dues maces cadascuna. Al llarg del muntatge, les gimnastes s'havien d'intercanviar aquests aparells. A més, tots els exercicis havien d'incloure una sèrie d'elements corporals, com ara salts, equilibris, girs i flexibilitats, que aniran acompanyats de llançaments, elements preacrobàtics, etc. En el concurs general, el conjunt espanyol només va ser superat pel rus. Va obtenir una puntuació total de 38,700 (unes 225 mil·lèsimes menys que les russes), després d'haver tingut una nota de 19,350 en cada un dels dos exercicis. En les dues finals per aparells, la de 6 cordes i el mixt de 4 cèrcols i 4 maces, el conjunt va aconseguir sengles tercers llocs, sent superat per Rússia i Bulgària. El conjunt d'aquest any estava integrat a més per Marta Baldó, Lorena Barbadillo, Paula Cabo, Estela Giménez, Regina Guati i Amaya Uriondo, amb Violeta Giménez també com a suplent. A més, tot i que no van ser convocades aquest any, es trobaven en el conjunt Maider Esparza i Lucía Fernández Haro. A final de temporada es van retirar la majoria d'elles.
1995: Europeu de Praga i títol mundial en Viena Des de finals de 1994 fins a començaments de 1995 es van anar incorporant al conjunt gimnastes com Dilayla Romeo, Estíbaliz Martínez, Tania Lamarca i Nuria Cabanillas, romanent Maria, Estela Giménez, Marta Baldó i Maider Esparza. Pardo va passar a ser llavors gimnasta titular en els dos exercicis. Aquest any hi va haver rotació dels aparells en els conjunts, per la qual cosa va caldre compondre nous muntatges per als dos exercicis de l'equip.El 1995, els dos exercicis van ser el de 5 cercles i el de 3 pilotes i 2 cintes. En el primer, les gimnastes del conjunt tenien que realitzar un muntatge utilitzant com aparells únicament cinc cèrcols, un per gimnasta que hi ha sobre el tapís. En l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, 3 gimnastes tenien que fer servir una pilota i les dues restants, una cinta cadascuna. Al llarg del muntatge, les gimnastes s'havien d'intercanviar aquests aparells. A més, tots els exercicis havien d'incloure una sèrie d'elements corporals, com ara salts, equilibris, girs i flexibilitats, que aniran acompanyats de llançaments, elements preacrobàtics, etc. A més, el nombre de gimnastes que havia d'haver en el tapís va passar aquest any a ser cinc, en lloc de les sis que hi havia anteriorment. En l'exercici de 5 cèrcols es va usar una adaptació de la peça Astúries (Llegenda), pertanyent a la Suite espanyola Op. 47 d'Isaac Albéniz. El tango Verano porteño, d'Astor Piazzolla, va ser el tema emprat en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes.
Components del conjunt, 1995LlocMarta Baldó Titular en els dos exercicisNuria Cabanillas Suplent en 3 pilotes/2 cintes Titular en 5 cerclesEstela Giménez Titular en el dos exercicisTania Lamarca Titular en els dos exercicisEstíbaliz Martínez Titular en 3 pilotes/2 cintes Suplent en 5 cerclesMaría Pardo Titular en els dos exercicisMaider Esparza Suplent en els dos exercicis miniatura|Maria (tercera a la dreta, dempeus) amb la resta del conjunt espanyol a París, 1995 L'abril de 1995 va tenir lloc la primera competició de la temporada, el Torneig Internacional de Portimão, on es van estrenar els nous exercicis i el conjunt va aconseguir el bronze tant en el concurs general com a la final de 5 cèrcols. La setmana següent es va disputar el torneig de Karlsruhe. En ell, el conjunt espanyol, a causa d'una mala qualificació en l'exercici de 5 cèrcols, va obtenir un sisè lloc en el concurs general. A més, a la final del mixt de 3 pilotes i 2 cintes també obtindrien la sisena plaça.S'anomena mixt a l'exercici de conjunts en què es fan servir dos tipus d'aparells diferents, com ara, l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes. A causa d'aquesta mala actuació, María Fernández i Emilia Boneva van fer algunes modificacions en l'equip, col·locant a Tania Lamarca com a titular en els dos exercicis en lloc de Maider Esparza. Posteriorment participarien en diversos tornejos i exhibicions a Corbeil-Essonnes, Manresa, Alacant o Liévin.
El juliol va tenir lloc el seu únic Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica disputat, el de Praga. Allí va obtenir el tercer lloc en el concurs general i en el concurs de 5 cèrcols, i el segon lloc en el mixt de 3 pilotes i 2 cintes. En el concurs general, disputat en primer lloc, el combinat espanyol va assolir una nota de 18,900 en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, i 19,725 al de 5 cèrcols, el que va sumar una puntuació acumulada de 38,625, obtenint així el tercer lloc per darrere de Bulgària i Rússia, que es van endur la medalla de plata i or respectivament. Aquest tercer lloc també els va donar la classificació per a les finals per aparells que es disputarien en la jornada posterior. En la competició de 3 pilotes i 2 cintes, les espanyoles van quedar segones a només 7 mil·lèsimes de la primera posició, que se la va endur en aquesta ocasió Bulgària. A la final de 5 cercles van tornar a quedar terceres, superades per les russes i búlgares.
A finals d'agost van començar les competicions de preparació per al Campionat Mundial. Primer es va disputar a la ciutat holandesa de Deventer el torneig Alfred Vogel Cup, una de les competicions internacionals més importants. En aquesta cita, el conjunt espanyol va conquerir les tres medalles d'or disputades: la del concurs general, la de 5 cèrcols, i la de 3 pilotes i 2 cintes. Dies després, l'equip espanyol va aconseguir la medalla de plata en el torneig International Group Màsters de Hannover, sent superat únicament pel conjunt rus.
Un mes després del torneig alemany, va tenir lloc el seu segon Mundial, el Campionat del Món de Viena, on, amb l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, va assolir el seu primer i únic or en aquesta competició. A més, també va obtenir dues plates en el concurs general i en el de 5 cèrcols. Pardo va acudir a la cita al costat de Marta Baldó, Núria Cabanillas, Estela Giménez, Tania Lamarca, Estíbaliz Martínez i Maider Esparza com a suplent. En primer lloc es va disputar el concurs general, en què les espanyoles van aconseguir una qualificació de 19,650 en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, i de 19,750 en el de 5 cèrcols, que farien una nota acumulada de 39,400, sent superada aquesta puntuació només per Bulgària. Aquest segon lloc va fer que l'equip obtingués la classificació automàtica per a la competició de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, que es disputarien un any després. La jornada següent, a la final del mixt, el conjunt espanyol va assolir amb una nota de 19,800, superant en 25 mil·lèsimes a les búlgares, obtenint així la medalla d'or en la competició de 3 pilotes i 2 cintes. A la final de 5 cercles, va ser el conjunt búlgar què, per 25 mil·lèsimes, va guanyar la competició per davant de les espanyoles, que obtindrien de nou una nota de 19,800.
Per 1996 la modalitat de conjunts s'anava a acceptar per primera vegada en els Jocs Olímpics, que es disputarien aquest any a Atlanta.El 1996, hi va haver competició de conjunts de gimnàstica rítmica per primera vegada en uns Jocs Olímpics. Es disputaria una primera ronda en què els conjunts realitzarien dos exercicis diferents i els sis primers classificats passarien a la final. S'hi tornarien a executar els dos exercicis i la suma de la puntuació de tots dos seria la nota definitiva. Les integrants de l'equip van deixar d'anar al seu col·legi, el centre privat Nostra Senyora d'Altagracia, per concentrar-se en la preparació de la cita olímpica. Per a la nova temporada es van realitzar uns nous muntatges tant per a l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes, com per al de 5 cèrcols. La música del nou exercici de cèrcols era una barreja de diverses cançons pertanyents a musicals estatunidencs, principalment «Amèrica», composta per Leonard Bernstein i inclosa a West Side Story, i «I Got Rhythm» i «Embraceable You», temes creats per George Gershwin i que van aparèixer a la banda sonora d'Un americà a París. Per la seva banda, en l'exercici de 3 pilotes i 2 cintes per a l'any 1996, es va emprar la melodia d'«Amanecer Andaluz», tema que ja havia fet servir Carmen Acedo en el seu exercici de corda de 1991, encara que amb altres arranjaments.
El novembre de 1995, l'equip espanyol va viatjar a Tòquio per participar en el torneig anual denominat Epson Cup, en què els dos millors conjunts de l'any competien amb l'equip japonès. Al desembre va tenir lloc una concentració de tot l'equip espanyol en el Centre d'Alt Rendiment de Sierra Nevada (Granada).
Retirada de la gimnàstica Durant el primer semestre de 1996, el conjunt espanyol va participar en diverses competicions preparatòries, com Kalamata Cup, Karlsruhe o Corbeil, en què sempre ocuparia un lloc de medallista. A l'abril, a partir del torneig de Karlsruhe, Maria va començar a cometre alguns errors en els llançaments de cèrcol. A principis de maig van rebre al Gimnàs Moscardó la visita de la prestigiosa ballarina i coreògrafa cubana Alicia Alonso, que les va impartir una classe magistral. Aquest mateix mes de maig, poc després del torneig de Corbeil en el qual va decidir no participar, Maria va deixar la selecció nacional a causa, segons les seves paraules, que no va poder suportar la pressió a la qual es va veure sotmès el conjunt en aquesta època. La seva retirada també va propiciar la ruptura de la relació sentimental que mantenia amb Jesús Carballo. Faltaven dos mesos per als Jocs Olímpics d'Atlanta.