Ludwig Kaas (23 de maig de 1881 - 15 d'abril de 1952) va ser un sacerdot catòlic romà i polític del Partit de Centre durant la República de Weimar. Va ser fonamental per agilitar el Reichskonkordat entre la Santa Seu i el Reich alemany.
Carrera inicial Nascut a Trèveris, Kaas va ser ordenat sacerdot el 1906 i va estudiar història i dret canònic a Trèveris i Roma. El 1906 va doctorar-se en teologia i el 1909 va obtenir un segon doctorat en filosofia. El 1910 va ser nomenat rector d'un orfenat i internat prop de Coblença. Fins al 1933, va dedicar el seu temps lliure a les activitats acadèmiques. El 1916 va publicar el llibre "La jurisdicció eclesiàstica a l'Església catòlica de Prússia" (Die geistliche Gerichtsbarkeit der katholischen Kirche a Preußen a Vergangenheit und Gegenwart mit besonderer Berücksichtigung des Wesens der Monarchie), demostrant la seva experiència en la història de l'església, el dret canònic i els seus interessos polítics. El 1918 va sol·licitar ser enviat a una parròquia, però Michael Felix Korum de Trèveris es va negar i el va nomenar professor de dret canònic al seminari de Trèveris el 1918. En aquesta posició, va publicar l'estudi "Falta a la guerra i el matrimoni en la llei estatal i la llei canònica" (Kriegsverschollenheit und Wiederverheiratung nach staatlichen und kirchlichen Recht), que tracta del casament en cas de cònjuges desapareguts en guerra. El 1919 se li va oferir la càtedra de dret canònic a la universitat de Bonn i inicialment es va inclinar a acceptar-la, però com que no va trobar les condicions a Bonn a gust i després de la consulta amb el bisbe Korum va rebutjar l'oferta.Volk, Das Reichskonkordat vom 20.7.1933, p. 38-43.
Entrada en política Afavorit per la revolució, Kaas també va decidir dedicar-se a la política i es va unir al Partit de Centre. El 1919 va ser elegit a l'Assemblea Nacional de Weimar i el 1920 al Reichstag, del qual va ser membre fins al 1933. També va ser elegit al consell d'estat prussià, la representació de les províncies de Prússia. Com a parlamentari Kaas especialitzat en política exterior. Del 1926 al 1930 fou delegat alemany a la Societat de les Nacions.Biographie: Ludwig Kaas, 1881-1952 Lebendiges Museum Online
Kaas es va considerar a si mateix un "patriota renenc" i va propugnar la creació d'un estat de Renània en el marc del Reich alemany. El 1923, un any de crisi, ell - igual que Konrad Adenauer, aleshores alcalde de Colònia - va lluitar contra els separatistes que volien desvincular la Renània d'Alemanya. Malgrat l'ocupació francesa, va buscar la reconciliació amb França i va manifestar aquest desig en un famós discurs del Reichstag el 5 de desembre de 1923.
Malgrat les reserves personals cap als socialdemòcrates (SPD), va desenvolupar una relació cordial amb el president Friedrich Ebert i voluntàriament va reconèixer els èxits del SPD després de 1918. Kaas donat suport a la política de reconciliació del ministre d'Afers Exteriors Stresemanni va denunciar l'agitació nacionalista contra aquesta política - agitació que considerava ser irresponsable.
Assessor del Nunci Pacelli El 1920, Eugenio Pacelli, el Nunci Papal a Baviera, també va ser nomenat Nunci a Alemanya. Vista aquesta nova posició, va demanar al cardenal Adolf Bertram que li proporcionés experts que poguessin servir d'enllaç entre el nunci de Múnic i els bisbes prussians. Bertram va suggerir a Kaas, que en la seva tasca acadèmica havia desenvolupat un especial interès per les relacions entre l'estat i l'Església catòlica.Scholder, Die Kirchen und das Dritte Reich, p. 81.
La càrrega de treball com a professor, parlamentari i assessor del nunci va tensar les energies de Kaas. Tot i que Kaas va intentar convèncer-se que la seva obligació principal era a la seva pròpia diòcesi, va ser el seu lloc acadèmic el que va sortir sempre darrer. El 1922 estava disposat a renunciar a la seva càtedra, però Bertram i Pacelli van insistir que s'hauria de mantenir fins que hagués obtingut una posició segura dins de la diòcesi que no dificultés els seus compromisos externs. Bertram, seguint els desitjos de Pacelli, va proposar al nou bisbe de Trèveris, Franz Rudolf Bornewasser, per convertir Kaas en canonge de la catedral, però el bisbe es va negar. Kaas, enfadat, va anunciar que renunciaria a tots els altres compromisos i que es concentraria en la seva tasca acadèmica, però finalment es va reconciliar amb Bornewasser. L'1 d'abril de 1924, Kaas va ser nomenat pel capítol de la Catedral.
El bisbe Bornewasser havia permès a Kaas mantenir la seu parlamentària fins al setembre de 1924, però esperava que dimitís després i es concentrés en la seva tasca administrativa i acadèmica dins de la diòcesi. No obstant això, ja que Pacelli va demanar al bisbe que no insistís en això, ja que «entorpiria substancialment la fins ara obra influent del doctor Kaas i danyaria una representació efectiva dels interessos eclesiàstics de manera deplorable». Bornewasser, tot i que legalment en una posició més forta, es va cedir a aquestes consideracions de conveniència i no va tornar a pressionar la seva demanda. El mateix any, Kaas va renunciar a la seva càtedra acadèmica.
Pascalina Lehnert, escrivint després que Pacelli s'hagués convertit en el papa Pius XII, descrivia la relació entre Kaas i Pacelli amb les següents paraules:
El 1925, ja que Pacelli va ser nomenat Nunci Apostòlic a Prússia i traslladat el seu despatx a Berlín, la cooperació entre Pacelli i Kaas es va fer encara més estreta. D'aquesta implicació va créixer una amistat formal, però estreta i duradora, que va romandre un dels factors bàsics al llarg de la vida de Kaas. En aquesta posició, Kaas va contribuir a la conclusió amb èxit de les negociacions del Concordat prussià amb Prússia el 1929.
Després d'aquesta fita, Pacelli va ser convocat al Vaticà per ser nomenat cardenal secretari d'Estat. Pacelli va demanar a Kaas, que l'havia acompanyat en el seu viatge, que es quedés a Roma, però Kaas va declinar a causa dels seus deures eclesiàstics i polítics a Alemanya. Tanmateix, Kaas viatjava freqüentment a Roma, on es quedaria amb Pacelli i experimentaria de primera mà la conclusió del tractat de Laterà, sobre el qual va escriure un article. El 1931 i el 1932 van continuar com a assessor en les negociacions per a un Reichskonkordat; això, però, no va arribar a res.Volk, Das Reichskonkordat vom 20.7.1933, p. 44-59.
El 1929, Kaas va publicar un volum de discursos de Nunci Pacelli. En la introducció, el va descriure com: "Angelus no nuntius, ... la seva personalitat impressionant, les seves paraules sacerdotals, la popularitat que va generar en les reunions públiques"Kaas, Eugenio Pacelli, Erster Apostolischer Nuntius beim Deutschen Reich, Gesammelte Reden, p. 24.
Kaas com a president del partit Sense ser candidat, el setembre de 1928 Kaas va ser elegit president del Partit de Centre, per tal de mediar la tensió entre les ales del partit i reforçar els seus vincles amb els bisbes.Klaus Scholder, Die Kirchen und das Dritte Reich, Ullstein, 1986, p.185 A partir de 1930, Kaas va recolzar lleialment l'administració sota el centre de Heinrich Brüning. El 1932 va fer una campanya per a la reelecció d'Hindenburg, anomenant-lo una «venerada personalitat històrica» i «el guardià de la constitució». Com que els seus freqüents viatges al Vaticà dificultaven la seva tasca de president, Kaas estava disposat a cedir el lideratge del partit a Brüning, que Hindenburg havia renunciat al maig, però l'ex canceller va declinar i va demanar al prelat que es quedés.
El 1932 Kaas i Brüning van portar el Partit del Centre a oposar-se al nou canceller: el renegat del partit Franz von Papen. Kaas el va anomenar «Efialtes del Partit de Centre».Klaus Scholder, Die Kirchen und das Dritte Reich, Ullstein, 1986, p.175 Kaas va intentar restablir un parlament de treball mitjançant la cooperació amb els nacionalsocialistes.
La Llei de Capacitació de Hitler Quan Adolf Hitler es va convertir en Canceller el 30 de gener de 1933 basat en una coalició entre el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP) i conservadors independents que van excloure el Partit de Centre, Kaas es va sentir traït. En la campanya prèvia a les eleccions del 5 de març, Kaas va fer una gran campanya contra el nou govern, però després que els partits governamentals aconseguissin la majoria, va visitar el vicecanceller Papen i es va proposar acabar amb les seves animositats.
Més tard aquell mes, a partir del 15 de març, va ser l'advocat principal de suport a la Llei de Capacitació de l'administració de Hitler a canvi d'algunes garanties constitucionals i, suposadamentHeinrich Brüning, Memoirs 1918 - 1934 eclesiàstiques. Hitler va respondre positivament mitjançant Papen. Els dies 21 i 22 de març, la direcció del centre va negociar amb Hitler sobre les condicions i va arribar a un acord. El govern va prometre una carta, en la qual Hitler confirmaria l'acord per escrit, però mai no es va lliurar.
Kaas, tant com els altres líders del partit, era conscient de la dubtosa naturalesa de qualsevol garantia i, quan la fracció del Centre es va reunir el 23 de març per decidir el seu vot, va aconsellar encara els seus companys del partit que donessin suport al projecte de llei, atès que "l'estat precari de la fracció", dient: «D'una banda, hem de preservar la nostra ànima, però, d'altra banda, un rebuig de la Llei Habilitadora derivaria en conseqüències desagradables per a la fracció i la festa. El que queda és només protegir-nos contra la pitjor. Si no s'hagués obtingut la majoria de dos terços, els plans del govern es podrien dur a terme per altres mitjans. El president ha adquirit l'acceptació de la Llei d'actuació. Des del DNVP no s'espera cap intent d'alleujar la situació.»
No obstant això, un considerable grup de parlamentaris es van oposar al curs del president, entre els quals es trobaven els antics cancellers, el seu nèmesi Heinrich Brüning i Joseph Wirth i l'exministre Adam Stegerwald. Els opositors també van argumentar sobre el magisteri social catòlic que descartava participar en un acte de revolució. No obstant això, els defensors van argumentar que ja s'havia produït una "revolució nacional" amb el nomenament de Hitler i el decret presidencial que suspenia els drets bàsics i que la Llei Habilitadora contindria força revolucionària i tornaria al govern a un ordre legal. Les dues agrupacions no es van veure afectades per l'autoretrat de Hitler com una cooperació que buscava moderada, tal com es va donar el dia de Potsdam del 21 de març, en contra de les SA més revolucionàries dirigides per Ernst Röhm.
Al final, la majoria dels parlamentaris del centre van donar suport a la proposta de Kaas. Brüning i els seus seguidors van acordar respectar la disciplina del partit votant també a favor del projecte de llei.
El 23 de març, el Reichstag es va reunir al migdia en circumstàncies turbulentes. Alguns homes de les SA servien de guàrdies, mentre que d'altres s'amuntegaven fora de l'edifici, tant per intimidar qualsevol opinió oposada. El discurs de Hitler, que posava èmfasi en la importància del cristianisme per a la cultura alemanya, tenia com a objectiu particularment assegurar les sensibilitats del Partit de Centre i gairebé va incorporar les garanties sol·licitades per Kaas. Kaas va pronunciar un discurs i va manifestar el suport del Centre per al projecte de llei enmig de "preocupacions posades de banda", mentre que Brüning va restar en silenci. Quan el parlament es va reunir de nou al vespre, tots els partits tret del SPD, representat pel seu president Otto Wels, van votar a favor de la Llei Habilitadora. Aquesta votació va suposar un pas important en la institució de la dictadura d'Adolf Hitler i es recorda com el principal exemple de democràcia que votava per la seva pròpia desaparició.