fou un teòleg i religiós català. Va ser abat de Sant Pere de Besalú de 1715 a 1735.

Va prendre l'hàbit benedictí i va professar al noviciat al monestir de Sant Pau del Camp el 1698. Va ser doctor en Teologia i, després de passar pel monestir de Santa Maria d'Alaó, el 1715 va ser nomenat abat del Monestir de Sant Pere de Besalú.

Durant els seus vint anys d'abadiat, va moblar la sagristia del Monestir i va fer construir un òrgan per l'església. A més, va ser abat president de la Congregació Claustral dos triennis (1721-1724, 1727-1730). En morir va ser enterrat en la mateixa tomba de l'abat Joan de Tormo, davant de l'altar major de l'església abacial.

Referències

Bibliografia F. Monsalvatje, Noticias históricas, vol. XIV, Olot, Sucesores de J. Bonet, 1904, pàg. 178 R. M. Bozzo, “Obituari de la Congregació Benedictina Claustral des de l'any 1672 a 1749”, i J. Riera, “Professions monàstiques emeses al monestir de Sant Pau del Camp (1672-1833)”, en Catalónia Monàstica, vol. I, Montserrat, Monestir, 1927, pàg. 122 i pàg. 263, respect. A. Séquestra, Sant Pere de Besalú, abadia reial de la Congregació Claustral Tarraconense (977-1833), Tarragona, Santa Maria del Mont, 1934, pàg. 60 E. Zaragoza Pascual, “Pastor i Descatllar, Francesc de”, a R. Corts Blay, J. Galtés Pujol i A. Manent Segimon (dirs.), Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya, vol. III, Barcelona, Generalitat de Catalunya- Claret, 2001, pàg. 36 Abaciologi Benedictí de la Tarraconense, Barcelona, Balmes, 2002, pàg. 97; Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana, Montserrat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

Categoria:Religiosos barcelonins històrics Categoria:Abats de Sant Pere de Besalú Categoria:Teòlegs barcelonins Categoria:Teòlegs del segle XVIII Categoria:Morts a la Garrotxa Categoria:Religiosos garrotxins Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Nascuts el 1682 Categoria:Morts el 1735 Categoria:Teòlegs del segle XVII Categoria:Religiosos barcelonins contemporanis Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis