LEstadi Olímpic de Hèlsinki (en finès Helsingin Olympiastadion) és l'estadi més gran de Finlàndia. Està localitzat en el districte de Töölö, a 2 quilòmetres del centre de Hèlsinki. Avui dia l'estadi és utilitzat per a concerts i algunes activitats esportives. L'estadi va ser el centre de les activitats dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952. Aquest estadi també ha estat la seu dels mundials d'atletisme de 1983 i 2005, i a més és la casa de la Selecció de futbol de Finlàndia.
Història miniatura|esquerra|Estadi Olímpic de Hèlsinki el 1938 poc després de la seva finalització. L'estadi, construït inicialment per als Jocs Olímpics de 1940, va haver d'esperar fins al 1952 per al seu ús previst com a arena per als Jocs Olímpics, ja que la guerra va provocar la cancel·lació de l'esdeveniment. miniatura|esquerra|Vista aèria de l'Estadi Olímpic el 1976. miniatura|esquerra|Torre de l'Estadi Olímpic de Hèlsinki. L'Estadi Olímpic va ser dissenyat pels arquitectes Yrjö Lindegren i Toivo Jäntti. L'estadi olímpic, conegut com una icona de l'estil arquitectònic funcionalista, va aparèixer a l'Architectural Digest com un dels millors exemples d'arquitectura olímpica.Minutillo, J.: The best Olympic architecture. Architectural Digest, 16 August 2016. Yrjö Lindgren més tard es va convertir en medallista olímpic quan va rebre la medalla d'or d'arquitectura als Jocs Olímpics de 1948 a Londres.
La construcció de l'Estadi Olímpic va començar el 1934 i es va completar el 1938, amb la intenció d'acollir els Jocs Olímpics d'Estiu de 1940, que es van traslladar de Tòquio a Hèlsinki abans de ser cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial. Va acollir els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 més d'una dècada després. L'estadi també havia de ser la seu principal de l'Olimpíada Obrera d'Estiu de 1943, cancel·lada.
Va ser la seu del primer Campionat Mundial de Bandy el 1957.
Es va renovar el 1990-1994, i a més es va modernitzar totalment per als Mundials d'Atletisme de 2005.
Des del març del 2007, s'ha vist un mussol reial eurasiàtic vivint dins i al voltant de l'estadi. El 6 de juny de 2007, durant un partit de classificació per a l'Eurocopa 2008, el mussol va endarrerir el joc deu minuts després de posar-se en un pal de la porteria. A causa de les estrictes lleis de conservació, no es va permetre cap intent físic de persuadir l'ocell perquè marxés. Més tard, el mussol va ser batejat com a Bubi i nomenat Resident de l'Any de Hèlsinki. Els belgues van perdre el partit de manera inesperada contra Finlàndia per 2-0. Després van afirmar que va ser degut al mussol que "va pertorbar el seu ritme de joc". Això va ascendir el mussol Bubi a una mena d'heroi nacional de futbol finlandès i, des de llavors, l'equip masculí de futbol finlandès s'ha anomenat "Huuhkajat" (els mussols reals).
El 50è aniversari dels Jocs Olímpics de Hèlsinki celebrats a l'Estadi Olímpic de Hèlsinki va ser el motiu principal d'una de les primeres monedes commemoratives de plata d'euro finlandeses, el 50è aniversari de la moneda commemorativa dels Jocs Olímpics de Hèlsinki, encunyada el 2002. Al revers, es pot veure una vista de l'Estadi Olímpic de Hèlsinki. A la dreta, es representa la moneda commemorativa de 500 marcs encunyada el 1952 per celebrar l'ocasió.
En els Jocs Olímpics de 1952, l'estadi tenia una capacitat de 70.000 espectadors; avui dia té una capacitat per a 40.000 persones. La torre de l'estadi, amb una altura de 72 metres, és oberta al públic i ofereix una increïble vista de Hèlsinki.
Referències
Enllaços externs
web de l'Estadi Olímpic de Hèlsinki
Categoria:Estadis de futbol de Finlàndia Categoria:Estadis d'atletisme d'Europa Helsinki Categoria:Edificis de Hèlsinki Categoria:Jocs Olímpics d'Estiu de 1952