Aquest article és una cronologia del cinema, continguts audiovisuals comercials cronològicament ordenada per any d'estrena. Causa de la seva gran grandària, la línia de temps es divideix en petits articles, un per cada cada segle començant pel , un per cada dècada començant per la de 1870 i un per cada any des de 1826 fins a l'actualitat (a causa de contingut substancial).
La llista de , i en les llistes per als anys següents, poden contenir estrenes que no han ocorregut encara.
Cada any s'anoten els seus esdeveniments significatius.
en el cinema en el cinema: Dècada de 1900 – 1910 – 1920 – 1930 – 1940 – 1950 – 1960 – 1970 – 1980 – 1990 en el cinema: Dècada de 2000 – 2010 – 2020
en el cinema
1886 – Louis Aimé Augustin Le Prince se li concedeix una patent dual americana d'un dispositiu de 16 lents que combina una càmera de cinema i projector. 1887– Hannibal Goodwin sol·licita una patent per a la seva pel·lícula fotogràfica. Harvey Henderson Wilcox registra el seu ranxo a l'Oficina del Registrador del Comtat de Los Angeles i anomena la zona on es troba Hollywood. Es filma Man Walking Around a Corner. 1888 – La Roundhay Garden Scene, la pel·lícula conservada més antiga, va ser rodada a Leeds, West Yorkshire, Anglaterra per Le Prince en uns innovadors 20 fotogrames per segon. Thomas Edison descriu el concepte del quinetoscopi, un dispositiu primerenc de mostra de pel·lícules en moviment. 1889 – Eastman Kodak és la primera empresa a produir pel·lícules sobre una base transparent i flexible de cel·luloide. Les primeres imatges en moviment en pel·lícula de cel·luloide van ser realitzades a Hyde Park, Londres per William Friese Greene. 1890 – William Kennedy Dickson completa el seu treball per a Thomas Edison al cilindre quinetògraf en aquest any o el 1889. Monkeyshines No. 1 és la primera pel·lícula rodada amb aquest sistema. 1891 – Thomas Edison sol·licita una patent sobre una càmera de cinema, i ofereix la primera presentació pública del seu quinetoscopi per al National Federation of Women's Clubs («Federació Nacional de Clubs Femenins»). 1892 – El quinetoscopi és fabricat per William Kennedy Dickson, que és treballador de Thomas Edison. A França, Charles-Émile Reynaud inicia les projeccions públiques a París al Teatre Òptic, creant imatges en moviment de 15 minuts enrotllant bobines de centenars de dibuixos a través del seu praxinoscopi projector, similar al zoòtrop. La Eastman Company es va convertir en la Eastman Kodak Company. Max Skladanowsky desenvolupa una càmera i grava el seu primer metratge, però el seu inusual format d'imatge entrellaçada finalment el deixa sense poder exhibir-lo fins que el projector Bioskop es completés a finals de 1895. 1893 – Thomas Edison sol·licita la Patent #493.426 de "An Apparatus for Exhibiting Photographs of Moving Objects" («Un aparell per a exposició de fotografies d'objectes en moviment»), el quinetoscopi. Ell construeix el "primer estudi de cinema d'Amèrica", el Black Maria, a West Orange, Nova Jersey. L'estrena del quinetoscopi completat va ser celebrat el 9 de maig a l'Institut de Arts i Ciències de Brooklyn. La primera pel·lícula que es mostra públicament utilitza aquest sistema és Blacksmith Scene (o també anomenada Blacksmiths). 1894 – William Kennedy Dickson rep una patent per una pel·lícula cinematogràfica. Thomas Edison grava l'esternut de Fred Ott. La patent del cinematògraf per part d'Auguste i Louis Lumière, una càmera de cinema combinada i un projector. 1895 – El cinematògraf està patentat i el primer metratge va ser gravat el 19 de març. Els germans Lumière van realitzar la seva primera projecció privada de pel·lícules en moviment el 22 de març a L'Eden, el primer cinema del món (sala de cinema), a La Ciutat, França. Gaumont Pictures fou fundada per l'inventor i llavors convertit en enginyer Léon Gaumont. Als EUA, la Dickson Experimental Sound Film presenta dos homes ballant amb la música d'un violinista, en què consta que el documental The Celluloid Closet l'anomena "la primera referència del cinema gai". La primera projecció de pel·lícules on es cobra l'entrada té lloc el 28 de desembre al Salon Indien du Grand Café a París. La projecció històrica conté deu curtmetratges:
La sortida dels obrers de la fàbrica, 46 segons La Voltige ("Horse Trick Riders"), 46 segons La Pêche aux Poissons Rouges ("Pesca de Peixos d'Or"), 42 segons Le Débarquement du Congrès de Photographie à Lyon ("El Desembarcament del Congrés de Fotògrafs a Lió"), 48 segons Les Forgerons ("Ferrers"), 49 segons Le Jardinier (El regador regat), 49 segons Le Repas de bébé ("L'esmorzar del bebè"), 41 segons Le Saut à la Couverture ("Salt a la Manta"), 41 segons La Place des Cordeliers à Lyon ("Plaça dels Cordeliers de Lió – una Escena de Carrer"), 44 segons La Mer (Baignade en Mer) ("La Mar [Banyant-se al Mar]"), 38 segons
A Alemanya, Emil i Max Skladanowsky desenvolupen el seu propi projector de cinema i el posen a prova amb èxit l'1 de novembre a Berlín. El Sindicat de KMCD de William Kennedy Dickson, Henry Marvin, Herman Casler i Elias Koopman funden l'American Mutoscope and Biograph Company Nova Jersey. Woodville Latham i els seus fills desenvolupen el Latham Loop, que utilitza bucles solts de pel·lícula a banda i banda del moviment intermitent per evitar l'estrès en la pel·lícula. IT va debutar en l'eidoloscopi, que també és el primer format de pantalla panoràmica (1.85:1). Herman Casler de l'American Mutoscope Company (o també coneguda com a American Mutoscope and Biograph Company) fabrica la càmera Biograph 68 mm, que es convertirà en el primer format de pel·lícula de gran èxit en 68 mm (70 mm).
1896 – es funda la Pathé Frères. Al Regne Unit, Birt Acres i Robert W. Paul desenvolupen el seu propi projector de cinema, el Theatrograph (més tard conegut com a Animatograph). Georges Méliès compra un projector anglès de Robert William Paul i grava les seves primeres pel·lícules. Charles Francis Jenkins dissenya un projector anomenat Vitascopi. La primera sala de cinema als EUA dedicada exclusivament a les pel·lícules en moviment és Vitascope Hall a Canal Street de Nova Orleans, Louisiana. El primer petó en pantalla es produeix entre May Irwin i John Rice a The Kiss. La primera directora de cinema, Alice Guy-Blaché, presenta La fada de les cols. El cinema arriba a l’Índia quan els germans Lumière mostren la cinematografia a l'Hotel Watson de Bombai; consta de les sis curtmetratges en silenci Entrada del Cinematògraf, La Mer (Baignade en mer), L'Arrivée d'un Train en Gare de la Ciotat, Una Demolició, Dames i Soldats sobre Rodes i Sortie de l'usine Lumière à Lyon. Els germans Lumière també recorren Londres i Nova York. 1897 – es funda la Vitagraph a Nova York. La Càmera Prestwich és patentada a Anglaterra. Harischandra Sakharam Bhatvadekar, o també Save Dada, importa una càmera de cinema de Londres a un preu de 21 guinees i filma el primer documental indi, un partit de lluita als Jardins Penjants de Bombai. Comencen les projeccions diàries de pel·lícules a Bombai per Clifton and Co.'s Meadows Street Photography Studio. 125 persones moren durant una projecció de cinema al Basar de Caritat de París quan una cortina s'incendia per l'èter usat per alimentar la làmpada del projector. 1898 – Méliès comença a produir pel·lícules sota la seva marca Star Film i dirigeix breus comercials. Hiralal Sen comença a filmar escenes de produccions cinematogràfiques al Teatre Clàssic de Calcutta. 1899 – L'Affaire Dreyfus i Ventafocs (és la primera versió de pel·lícula de la història) són realitzats per Méliès. Són les primeres pel·lícules de més de 100 metres de llargada amb muntatge, i la segona conté la primera fotografia dissolta (o esvaïda). Méliès també escriu i dirigeix Joana d'Arc, que elimina l'espectador de les relacions espacials i institucionalitza l'ús del primer pla.
Dècada de 1900 1900 – Pel·lícula en moviment en color més antiga coneguda d'Edward Raymond Turner, Sherlock Holmes Baffled, The Enchanted Drawing 1901 – Star Theatre, Scrooge, or, Marley's Ghost 1902 – Le Voyage dans la Lune 1903 – The Great Train Robbery, Life of an American Fireman 1904 – The Impossible Voyage; Titanus fou fundada 1905 – Adventures of Sherlock Holmes; or, Held for Ransom 1906 – The Story of the Kelly Gang, Humorous Phases of Funny Faces, Dream of a Rarebit Fiend; es funda Nordisk Film. 1907 – Ben Hur, L'Enfant prodigue 1908 – Fantasmagorie, The Taming of the Shrew, The Thieving Hand, The Assassination of the Duke of Guise, A Visit to the Seaside; primer ús de Kinemacolor; Pathé News inventa el noticiari 1909 – The Country Doctor, A Corner in Wheat, Les Misérables, Princess Nicotine; or, The Smoke Fairy; La pel·lícula de 35 mm esdevé un estàndard internacional.
Dècada de 1910 1910 – In Old California, In the Border States, White Fawn's Devotion 1911 – L'Inferno, Defence of Sevastopol 1912 – Independenţa României, The Musketeers of Pig Alley; Es funden els primers estudis de Hollywood, Universal Pictures i Paramount Pictures. 1913 – The Bangville Police, Barney Oldfield's Race for a Life, Fantômas, Raja Harishchandra 1914 – The Perils of Pauline, Judith of Bethulia, Tillie's Punctured Romance, Cabiria 1915 – El naixement d'una nació, Les Vampires, The Tramp, A Fool There Was 1916 – Intolerance, The Queen of Spades, Gertie the Dinosaur, 20,000 Leagues Under the Sea, One A.M.; invenció del Technicolor 1917 – Rebecca of Sunnybrook Farm, A Man There Was, The Little Princess 1918 – Stella Maris, Mickey, Shifting Sands, A Dog's Life, Shoulder Arms 1919 – Blind Husbands, Lliris trencats, True Heart Susie, Male and Female, Dalagang Bukid, A Day's Pleasure; es funda la United Artists.
Dècada de 1920 1920 – Way Down East, El gabinet del Dr. Caligari, The Golem: How He Came into the World, Dr. Jekyll and Mr. Hyde, The Mark of Zorro, The Flapper 1921 – The Four Horsemen of the Apocalypse, The Phantom Carriage, The Kid, Destiny, The Sheik 1922 – Nosferatu, Nanook of the North, Sang i arena, Esposes frívoles, Dr. Mabuse, der Spieler, The Little Rascals 1923 – Safety Last!, The Hunchback of Notre Dame, The Ten Commandments; Es funden Warner Bros. Pictures i Walt Disney Pictures; S'introdueix la pel·lícula de 16 mm. 1924 – Greed, Sherlock Jr., He Who Gets Slapped, Der letzte Mann; Es funden Columbia Pictures i Metro Goldwyn Mayer. 1925 – El cuirassat Potemkin, La gran desfilada, La quimera de l'or, The Phantom of the Opera, Ben-Hur 1926 – El maquinista de la General, Don Juan, The Son of the Sheik, Les aventures del príncep Ahmed 1927 – Sunrise: A Song of Two Humans, Napoléon, The Jazz Singer, Laurel i Hardy, Metropolis, The King of Kings, Wings 1928 – La Passion de Jeanne d'Arc, Lights of New York, The Circus, Steamboat Willie (el primer dibuix de Mickey Mouse), The Crowd; Es funda RKO Pictures. 1929 – Blackmail, El virginià, Pandora's Box, The Broadway Melody, Disraeli; Se celebren els 1rs Premis Oscar
Dècada de 1930 1930 – Looney Tunes, All Quiet on the Western Front, Journey's End, Hell's Angels, Der blaue Engel, Abraham Lincoln, Animal Crackers, Anna Christie, The Divorcee, Tom Sawyer 1931 – Frankenstein, Dracula, El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde, City Lights, M, The Public Enemy, Little Caesar 1932 – The Mummy, The Sign of the Cross, Shanghai Express, Scarface, Freaks, Grand Hotel; S'introdueix la pel·lícula de 8 mm. 1933 – King Kong, L'home invisible, Duck Soup, El carrer 42, Queen Christina, She Done Him Wrong 1934 – Va succeir una nit, Cleopatra, El sopar dels acusats, El jutge Priest, The Black Cat, The Three Stooges, Manhattan Melodrama, The Goddess 1935 – Una nit a l'òpera, Bride of Frankenstein, Captain Blood, Els trenta-nou graons, The Littlest Rebel, Rebel·lió a bord; 20th Century Fox i The Rank Organisation foren fundades 1936 – Modern Times, Mr. Deeds Goes to Town, My Man Godfrey, The Great Ziegfeld, Flash Gordon, Agent secret, Come and Get It