Caracol, col, col és un curtmetratge animat realitzat per Pau Llorens Serrano i Santiago Lorenzo en 1995, fet amb animació de plastilina.Animació de plastilina Va guanyar el Premi Goya al millor curtmetratge d'animació.Caracol, col, col al web dels Premis Goya
Resumeixen Aquest curtmetratge conta la història de Maru, una dona que viu turmentada amb el seu horrible marit, Manolo. Manolo demana a Maru que li porti una cervesa, però es torna més boig, després truquen a la porta, Maru mira a veure qui és i és la policia, que està buscant un individu, li pregunten si l'ha vist però no li sona, es queda amb el paper, de sobte entra l'individu a la seva casa sense que se n'adoni.
Maru el troba, però l'individu s'adona que en el seu davantal té un dibuix d'un caragol i després s'encapritxa amb ella. Maru li fa un entrepà de mortadel·la, Manolo fart d'esperar, es passa de la ratlla dient-li coses i Maru li llança una llauna de cervesa al cap i acaba sagnant. Maru presenta a Manolo l'ésser estrany, quan el ser mira a Manolo menjant-se uns dolços amb forma de caragol, s'acaba d'acordar d'un horrible record i decideix matar-lo, a mossegades fins li arrenca la llengua.
Premis Categoria Persona ResultatMillor curtmetratge d'animacióGuanyadora
Referències
Enllaços externs Caracol, col, col al Diccionari Audiovisual Valencià
Categoria:Curtmetratges d'Espanya Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1995 Categoria:Pel·lícules guanyadores del Premi Goya al millor curtmetratge d'animació