miniatura|Petit grup d' hebreus Israelites Africans, a Dimona (Israel), al Nord-Nègueb. miniatura|Nen de la comunitat, a Dimona, al setembre de 2005 Els (en hebreu : ), o o , « » , sur de l'Université de Virginie o (Regne de Déu), també coneguts abusivament sota el nom més genèric de « hebreus negres », són els membres d'una comunitat religiosa d'origen afroamericà estatunidenc, del qual Dimona, al desert del Neguev, al sud d'Israel n'és el centre principal.

Aquesta organització fou creada a la dècada de 1960 per un obrer de la metalúrgia de Chicago, Ben Carter, i s'integra a un conjunt de moviments afroamericans que van aparèixer a finals del i col·lectivament anomenats com Black Hebrews (hebreus negres) o Israelites. Aquests moviments consideren que tots els negres en l'actualitat tenen als antics Israelites de la Bíblia com a avantpassats i rebutgen el cristianisme en benefici d'una religió basada en l'Antic Testament propera al judaisme tradicional. La majoria de les organitzacions de poden ser considerades part del Nacionalisme negre. A més d'aquestes idees comunes als altres grups, l'Original Hebrew Israelite Nation té creences i pràcticques particulars com l'emigració cap a Israel, un règim alimentari vegetarià, i l'autorització de la poligàmia.

Des del 2014 uns 3000 membres d'aquest grup viuen a Israel, varis milers d'altres viuen als Estats Units, i algunes desenes viuen a Anglaterra o a Àfrica. L'organització és controvertida i alguns la consideren una secta perillosa i altres la consideren una comunitat religiosa plàcida i socialment ben integradaYaakov Katz, , The Jerusalem Post, 8 décembre 2005. Més enllà d'aquestes polèmiques, l'Estat d'Israel, després d'un llarg temps ha donat un estatus oficial als hebreus negres de Dimona i té bones relacions amb ells; el ministeri d'Afers Exteriors fins i tot té una apreciació positiva del grup., article de présentation de la communauté sur le site officiel du ministère israélien des Affaires étrangères, publié le 29 septembre 2006.

No cal confondre els hebreus israélites africans amb els Béta Israel (Jueus etíops), alguns dels quals també viuen a Dimona.

Història Orígens Els negres estatunidencs es van identificar fortament amb els antics hebreus de la Bíblia durant l'època de l'esclavitud, ja que es creia que aquests eren esclaus a Egipte, on vivien lluny del seu territori original (el País de Canaan), i que finalment Déu els va alliberar. Així, la Bíblia mostra un poble d'esclaus emancipats que s'han convertit en el Poble escollit de Déu. Aquesta visió, adaptada a la condició dels afroamericans, els va permetre mantenir l'esperit seguint la religió i el nacionalisme ètnic.

Una petita minoria dels que s'autodenominen hebreus negres () o hebreus negres israelians () han anat més lluny en la seva identificació amb els antics israelians i han obtingut una identificació ètnica expressada en termes d'ascendència. Els hebreus negres consideren que els Israelites de l'Antic Testament eren negres o que els seus descendents són els negres actuals. La temàtica del Poble escollit reforça la feretgesa negra. Alguns grups desenvolupen una forta hostilitat cap als blancs, com la , però d'altres no. Alguns discuteixen als Jueus blancs l'estatut d'autèntics Israelians, però d'altres els accepten com a tals. Alguns recomanen l'emigració cap a Àfrica, d'altres cap a terra santa, entre que altres prefereixen mantenir-se als Estats Units, però reivindicant una forta autonomia comunitària.

Globalment, els diferents moviments de participen de la ideologia del nacionalisme negre als Estats Units i formen part fins i tot primeres organitzacions que van desenvolupat aquesta doctrina cap a finals del .

La Church of the Living God, the Pillar Ground of Truth for All Nacions, fundada l'any 1886 a Chattanooga en va ser una de les primeres organitzacions conegudes. Com , creada per William Saunders Crowdy l'any 1896, el , fundat l'any 1900 per Warren Roberson, la , fundada per Arnold Josiah Ford l'any 1923, o la fundada l'any 1919 per Arthur Wentworth Mathew en van seguir l'exemple. Algunes organitzacions són molt més radicals, per exemple, la que és un grup ultranacionalista prou conegut que proclama la superioritat racial dels negre va estar creat a final de la dècada de 1970 a prop de Miami, a Florida, per Yahweh ben Yahweh (Hulon Mitchell Júnior). .

Les diferents organitzacions dels « hebreus negres » són l'expressió d'una tendència més ampla de certes comunitats afroamericanes: la voluntat de crear religions de i per als negres, inspirades en el cristianisme, o en l'islam (, ).

També hi ha semblances entre els hebreus Israelians africans i el moviment rastafari (aparegut a la dècada de 1920) : ambdós creien que els antics Israélites eren negres, i creien que havien de ser vegetarians seguint les mateixes referències bíbliques dels « hebreus Israélites » (Gènesi 1:29) que rebutgen tots els aliments no biològics. El nom que els rastafari donen a Déu, Jah, també s'assembla molt al nom que li donen els hebreus Israélites Africans : Yah.

L' és una organització específica que pertany a un conjunt de tradicions culturals i religioses més ampla de les poblacions afroestatunidenques o afrocaribenques. Aquestes tradicions i idees religioses s'interrelacionen des de finals del , prenent formes de vegades divergents (la religió rastafari no és la mateixa dels ), però que giren al voltant d'unes idees comunes. Les idees religioses dels es troben en altres grups religiosos negres del nou món, tot i que la síntesi que en fan és pròpia.

Fundació Ben Carter, un antic obrer de la metal·lúrgia, va fundar el grup a Chicago l'any 1966 després de dir que havia tingut una visió. L'arcàngel Gabriel li hauria revelat que els egres americans eren els descendents dels Israéeliansde la tribu de Juda, qux foren epulsats de la terra santa pels romans durant la primera guerra dels jueus (7any 0 deC,i que haurien emigrat a À'frica dOccidentalabans de squepfossin ortats com esclaus als Estats Units. « Israël: une visite chez les Hébreux noirs », Nathalie Szerman, en collaboration avec André Darmon, article du 9 octobre 2006, sur Religion info.

Segons Ben Carter, « una veu m'ha indicat que havia arribat el temps per als africans a Amèrica, els descendents dels Israelians bíblics, de tornar a la terra dels nostres avantpassats ».Linda Jones, « », , 27 juillet 1997.

Instal·lació a Israel Carter i uns centenars de fidels es van instal·lar primer a Libèria, un país fundat per antics esclaus afroamericans estatunidencs, el maig de 1967.« Our Story », al lloc web oficial de l'organització (consultat el 01/06/2007). Degut a les dificultats de la vida en un país estranger, alguns dels membres del grup van tornar als Estats Units.Kevin Hoffman, « The Cult on Coventry », Rick A. Ross Institute de New Jersey, 27/11/2002. i altres van emigrar de manera progressiva a Israel amb visats de turisme a partir de 1969.

Les autoritats rabíniques van refusar d'acceptar-los com a jueus i l'Estat va acceptar aquesta interpretació,L'estat no accepta sempre les indicacions dels rabins i ha acceptat com a jueus a grups refusats pels rabins com els samaritans o els caraïtes. i no foren beneficiats per la llei de Retorn. Tot i això, es van instal·lar a Dimona, al desert de Nègueb, a on van crear el barri de (la villa de la Pau) el 1971. fou instal·lat en un centre construït a la dècada de 1950 per integrar nous immigrants jueus de Rússia. Israel as Africa, Africa as Israel , Fran Markowitz (University of the Negev), page 19. Article de 13 pàgines publicat originàriament a Anthropological Quarterly, octubre de 1996, volum 69, p. 193. Ben Carter es va passar a dir Ben Ammi Ben-Israel (fill del meu poble, fill d'Israel). El 1972, l'estat d'Israel van atorgar als membres de la comunitat l'estatus de residents temporals amb permís de treball. Degut a l'augment de l'emigració, però, aquests permisos foren revocats.

A partir de 1972 els membres del grup no es van beneficiar més del permís de treball i la comunitat va esdevenir molt pobre. No es coneixen gaire les fonts de finançament que tenien en aquella època però en part vivien de les donacions dels membres de la seva comunitat que vivien als Estats Units. Entre el 1975 i el 1985 als Estats Units hi van haver molts processos contra els Hebreus Israelians referits a delictes financers. Avraham Butler (germà d'Eddie Butler) va explicar que els músics de la comunitat van ajudar-la: "Tots els diners que havíem guanyat gràcies a la nostra música, l'havíem dipositat en un fons comú de la comunitat, per ajudar aquells que no tenien feina i els era difícil guanyar diners". Laura Resnikc, « Music Earns Black Hebrews Some Acceptance », Associated Press, 5 d'abril de 2006, que també es pot veure en el lloc web Rick A. Ross Institute

El fet de no tenir ciutadania israeliana també era un problema per als nens de la tercera generació que no eren estatunidencs ni israelians, així que es trobaven sense nacionalitat.

Les autoritats israelianes van intentar diverses vegades expulsar el grup, però ells no van marxar perquè "les autoritats van evitar expulsar-los perquè no fossin acusats internacionalment de discriminació racial".« Israel garanteix els ‘’Black Hebrews'’ de residència permanent », Dan Williams, Reuters, 29 de juliol de 2003. Tot i això, Israel preferia una política d'assetjament per descoratjar que continuessin al país.

Per altra banda, els Israelians hebreus africans intentaren que l'estat d'Israel els acceptés. Els músics del grup van distreure les tropes israelianes durant la guerra del Yom Kippur de 1973. Tot i això, les particularitats religioses, la pràctica de la poligàmia i algunes provocacions verbals no ajuden a la seva situació. Després d'haver intentat d'obtenir un estatus legal davant la Cort Suprema Israeliana, Ben Ammi va amplificar la seva retòrica, publicant al The Baltimore Sun que "dos milions de negres arribarien d'Amèrica per recuperar la seva pàtria, Israel". Una revista israeliana va descriure la seva columna com una "follia". The shadowy Kingdom of Yah turns 30 , Reuters, 1999, reproduït a la pàgina web del Rick A. Ross Institute El 1986 un grup de 50 persones foren arrestats, de les quals 37 foren expulsats, en el moment de les relacions més difícils entre els Black Hebrews i l'estat Jueu. Israel as Africa, Africa as Israel , Fran Markowitz (University of the Negev), page 6. Article de 13 pàgines editat originàriament a: Anthropological Quarterly, octubre de 1996, volum 69, p. 193.

En aquest clima de tensió perpètua, hi van haver moltes polèmiques que oposaven el grup amb l'estat. Van comparar a un Primer Ministre d'Israel amb Adolf Hitler, a més d'altres acusacions de racisme anti-negre. Les autoritats israelianes, al mateix temps, van criticar que havien fet declaracions antisemites. Citant un article del Dallas Morning News del 27 de juliol de 1997, un dossier del FBI indica que "Els adherents (...) a Israel van utilitzar expressions antisemites, considerant els jueus israelians com impostors". PROJECT MEGIDDO , dossier del FBI, 1999, a la pàgina web del govern estatunidenc.

Autorització de residència a Israel miniatura|Els tres principals pobles on viuen els a Israel. Dimona n'és la més important.