Lestudi de cinema de Changchun () és una corporació xinesa de la ciutat de Changchun dedicada a la producció de cinema. Es considera 1950 com l'any de fundació de l'empresa actual, consolidant-se com un dels referents de la indústria cinematogràfica xinesa. Anteriorment es coneixia com a Changchun Film Studio (), fins que a finals de la dècada del 1990 es reestructura i passa d'estudi a corporació.
Fon la productora de cinema més important dels primers anys de la República Popular de la Xina, havent produït les conegudes com set primeres pel·lícules de la Nova Xina, i sent considerada el bressol del cinema al país.
Al llarg de la seua història ha produït unes 1.000 pel·lícules, n'ha doblades altres 1.000 i ha format 2.000 professionals del cinema.
Història Inicis La rendició de l'Imperi del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial van comportar que el 1946 es dissolguera l'Associació Cinematogràfica del Manchukuo, amb seu en Changchun. Cèl·lules del Partit Comunista van organitzar els sectors progressistes dels treballadors per a garantir que el material no es perdera. Es produeix una lluita entre els dos bàndols de la resistència xinesa pel control del material restant, i les parts controlades pels comunistes s'integraren a l'estudi de cinema de Yan'an i l'estudi de cinema del Nord-est, que es considera generalment com el predecessor de l'actual. La data oficial de naixement, agafada de la Dongbei, és l'1 d'octubre del 1945, quatre anys abans del naixement de la República Popular de la Xina.
La represa de la Guerra Civil xinesa i un avanç de les forces nacionalistes fa que l'estudi es recol·loque, formalment baix control del Guomindang però amb majoria de treballadors alineats amb el Partit Comunista. No de bades, el 1947 produeixen Huangdi Meng, la primera pel·lícula de titelles del país i una cinta que parodia el líder del partit nacionalista, Chiang Kai-Shek. La primera pel·lícula d'animació seria Weng Zhong Zhuo Bie, del 1948, mateix any en què filmen la primera pel·lícula educativa, una cinta contra les plagues anomenada Yu Fang Shu Yi. L'estudi s'ubicaria novament en la ciutat de Changchun l'abril de 1949, el mateix any que s'estableix una unitat d'animació que posteriorment es traslladaria a Shanghai.
Entre el 1949, encara con a Dongbei, i el 1950, apareix el logotip de l'estudi, creat a partir d'un dibuix a mà de Chen Bo'er.
Consolidació Es considera 1950 com l'any real de fundació del nou estudi, i a partir del 1955 l'estudi del Nord-est ja no es troba en funcionament. En aquell moment, el ministeri de cultura de la República Popular de la Xina reanomenaria a la nova entitat resultant de la fusió com Estudi de Cinema de Changchun. Amb el nou nom, esdevé la primera empresa dedicada al cinema registrada a la República Popular. També seria a Changchun on es dobla la primera pel·lícula estrangera, la russa Matróssov. Així mateix, el 1957 també feren la primera coproducció sinosoviètica, Vent de l'est, amb Mosfilm. miniatura|thumbtime=5|Qiao, pel·lícula de Wang Bing i considera la primera pel·lícula de l'estudi. Amb la Revolució Cultural, la producció baixa radicalment. Tanmateix, el 1971 Wu Zhaodi dirigeix l'adaptació cinematogràfica de Shajiabang, una de les huit òperes revolucionàries model. Abans de la Revolució Cultural, l'estudi tenia 800 empleats, dels quals 521 es van vore obligats a cancel·lar els seus registres de llars urbanes i traslladar-se a zones rurals. La situació no se normalitza fins 1973, any en què sols es produeixen quatre pel·lícules a l'estudi.
Després de la tercera sessió plenària del XI congrés del Partit Comunista del desembre de 1978, les idees de lluita de classe i de revolució contínua van ser abandonades. Deng Xiaoping va permetre el desenvolupament d'idees més creatives baix la política d'emancipació de la ment. Els directors de cinema van considerar que a partir d'aquell moment podien fer pel·lícules d'entreteniment en tant que no declararen obertament que tenien la intenció de fer pel·lícules comercials.Variety. "Variety.com." "Gov't taps shingles as official production partners." Retrieved on 2007-01-18.
Així, el 1979 Chang Yan estrena la pel·lícula Baomi Ju de Qiangsheng, que fou un èxit amb 600 milions d'espectadors i una recaptació de 180 milions de yuans. El 1980, pel·lícules com Hong Mudan inicien una revitalització de l'estudi, i Shiliu hao bingfang va ser una de les pel·lícules més reeixides del 1983. Tanmateix, a finals de la dècada del 1980, les pel·lícules de l'estudi comencen a ser criticades des de cercles intel·lectuals com a passades de moda, si bé són els responsables de les millors pel·lícules a la Xina de l'època.
El 15 de setembre del 1985 es reobri la divisió d'animació de l'estudi, amb Zhong Quan al capdavant. La nova divisió estava formada per llicenciats locals, però van rebre formació i ajut dels professionals de Shanghai. La producció de Changchun ha seguit la norma dels clàssics de l'animació xinesa, barrejant tradició, folklore i elements típicament xinesos. Tanmateix, i com succeiria també a Shanghai, a les produccions realitzades a partir de la dècada del 1980 no s'utilitza la tècnica tradicional de la tinta amb aigua, per tal de reduir costos.
Des de 1992, el grup és també fundador i amfitrió del Festival de Cinema de Changchun.
Reestructuració Des de finals de la dècada del 1990, l'estudi començaria una reestructuració que implicà un canvi cap a una estructura corporativa. L'empresa mantenia llavors a uns 1000 empleats jubilats, que van haver de passar al règim de seguretat social; alhora que els empleats de departaments no creatius doblaven als empleats en tasques creatives.
A finals del segle XX, la plantilla de l'estudi havia crescut fins als 3.200 empleats mentre patia una fugida de cervells, amb professionals marxant a altres ciutats a treballar però que devien rebre un salari de l'empresa. Es diu que el 1997 l'estudi tenia 30.000 iuans al banc i despeses milionàries en personal. El 1998 esdevé el primer estudi de cinema de l'estat en començar el procés de reestructuració, baix el lideratge de Zhao Guoguang.miniatura|Entrada als antics estudis de cinema, actualment un museu.L'origen de les reestructuracions als estudis cinematogràfics de propietat estatal es troba el 1993, quan el Ministeri de Ràdio, Cinema i Televisió va publicar el Document núm. 3 sobre la reforma del sistema cinematogràfic, que suposà la liberalització del sector cinematogràfic del país, i obligà a l'empresa a adaptar-se a la nova realitat. El 1997, l'estudi acumulava pèrdues de 30 milions de iuans, i el 2003 es van produir una sèrie de reformes destinades a garantir la sostenibilitat de l'empresa. Entre les iniciatives introduïdes aquell any hi ha la creació del Parc Temàtic del Cinema de Changchun, part d'una estratègia de diversificació d'operacions, per a no dependre només de la producció de pel·lícules com a única font d'ingressos. Juntament amb el museu, i un segon parc d'atraccions obert a l'Illa de Hainan, els tres complexos formen part d'una estratègia de marca i de turisme. Els beneficis dels parcs temàtics permeten el bon funcionament de l'empresa i la producció de pel·lícules.
Després de la reestructuració, les filials de cinema i televisió de Changying comptaven amb una plantilla total de només huit persones, però produïen entre catorze i quinze pel·lícules l'any, ja que externalitzaven la producció a empreses privades.
Així, a finals de 2025, els actius totals de l'empresa se situaven en 291 milions de iuans, amb un valor de producció anual de 330 milions de iuans. Aquell any produïren 13 productes audiovisuals, entre ells la pel·lícula Evil Unbound, que recaptà prop de 2.000 milions de iuans, sent la cinquena pel·lícula més reeixida a la Xina aquell any. L'agost del 2026, el grup Changying tenia una plantilla total d'entre 100 i 499 persones.
Seccions Doblatge El 1949, l'estudi comença a doblar pel·lícules amb la producció soviètica Soldat Alexander Matróssov, primera pel·lícula doblada en la història de la República Popular de la Xina. D'ençà, i fins 2013, a Changchun es van doblar 854 pel·lícules de 50 països diferents. En la dècada del 1950, quan es deixen d'exhibir produccions americanes, la majoria de pel·lícules estrangeres eren soviètiques, que fins i tot excedien la producció local. L'estudi s'especialitzà en pel·lícules soviètiques, mentre que a Shanghai, que tenia major tradició de contacte amb occidentals, es doblaven les europees. Amb la Revolució Cultural, el cinema nord-coreà comença a prendre força, i de les 48 pel·lícules que Changying dobla entre el 1966 i 1976, 24 provenien de Corea del Nord. Així, la famosa pel·lícula del 1972 Kkot Pa-neun Cheo-nyeo fou doblada al mandarí a l'estudi amb traducció de He Mingyan.Gu Yu-Bao (顾育豹), 2008年10月7日, 突击译制《卖花姑娘》 – 天津日报 A la Xina, alguns cinemes arribaren a emetre la pel·lícula en torns de 24 hores per l'alta demanda d'entrades. Durant la Revolució Cultural també s'importaren pel·lícules albaneses, i posteriorment, romaneses. Amb la reforma i apertura, la secció de doblatge viu una etapa daurada en la dècada del 1980. A partir de la dècada del 1990 hi ha cert declivi del doblatge realitzat a Changchun, però l'empresa recuperà la seua importància en el sector.
A finals de la dècada del 2010, l'estudi tenia una quota de mercat del 30% de les pel·lícules estrangeres doblades a la República Popular de la Xina. També doblen produccions locals a idiomes estrangers.
Animació Als seus inicis tingué una secció de cinema d'animació, amb Te Wei al capdavant, que seria l'embrió de l'estudi de cinema d'animació de Shanghai.
La secció d'animació es reobre el 1958, quan es produirien diverses cintes d'animació amb titelles, com Zizuocongming de Xiao Lü i Renshen Guniang. Només hi hagué tres produccions, l'última de les quals data del 1961. Finalment, el 15 de setembre del 1985 es reobri definitivament la divisió d'animació de l'estudi, amb reeixides produccions com les guardonades Yanzhen, Niu yuan, o Cixi zuo Huoche, amb Zhong Quan al capdavant. Es considera l'etapa de finals dels huitanta i primers noranta com a reeixida, amb produccions de caràcter artístic. A partir de les protestes de Tiananmen, hi ha un major control governamental i el cinema d'animació gira cap a una senda més comercial. La majoria de les produccions d'eixa etapa es basaven en dites xineses, molts dels responsables abandonaren l'empresa quan ix a borsa el 2006, i alguns d'ells es converteixen en professors a l'Institut d'animació de Jilin.
Altres filials miniatura|Vehicles reals utilitzats a gravacions, exposats al públic al Changchun Movie Wonderland. La seua orquestra fou la primera orquestra simfònica d'àmbit estatal fundada a la República Popular de la Xina. L'Orquestra Changying ha format nombrosos músics de renom —com ara Liu Chi i Lei Zhenbang— des dels seus inicis i ha compost bandes sonores per a més de 700 pel·lícules. A la dècada del 1990 també va haver de transicionar al mercat i acceptava encàrrecs arreu del país, amb contractes arreu de la República Popular.
A partir de l'any 2000 es reestructura l'empresa, canviant el nom pel de Grup Corporatiu de Cinema de Changchun. Ha sigut una de les majors productores de cinema de la Xina, amb centres de producció a la província nord-oriental de Jilin. El 2003, el grup es va convertir en accionista de la distribuïdora de pel·lícules Huaxia, importadora de pel·lícules estrangeres. Abans d'esta operació, el China Film Group Corporation tenia un control monopolístic de les pel·lícules estrangeres que es distribuïen al país.