El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València. Fou fundat el 1919 a València i juga a la Primera Divisió. El seu estadi és Mestalla, amb una capacitat de 49.430 espectadors.
Té 40.000 socis, el 6è club de l'Estat espanyol en número de socis i unes 350 penyes. A més, el València CF era el 2014 el quart club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a l'Estat espanyol (3,5%), darrere de Reial Madrid (37,9%), FC Barcelona (25,4%) i Atlético (6.1%). En la classificació històrica de la LFP, el València CF ocupa el 5è lloc. Així mateix, compta amb 6 títols de Lliga, 8 Copes, 1 Supercopa espanyola; i en l'àmbit europeu amb 6 títols, 1 Copa de la UEFA, 2 Copes de Fires, 1 Recopa d'Europa i 2 Supercopes d'Europa, així és el tercer club de la lliga espanyola amb major número de victòries, així com partits disputats en totes les competicions europees organitzades per la UEFA per darrere de Reial Madrid i FC Barcelona.
L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.Llista 20 clubs més rics 2005 El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.Llista 20 clubs més rics 2007 El 2014, després d'una crisi econòmica i social a dins del club, era el 23é club més ric d'Europa, el quart de la lliga espanyola per darrere del Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid.Deloitte Football Money League 2014|url= http://www.marca.com/2014/01/23/futbol/1390469319.html
Història
El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i baix la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.
Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ser un dels grans clubs de futbol.miniatura|Plantilla del València CF l'any 1927.|esquerraL'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Esta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.
El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.
Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla. miniatura|Plantilla del València CF inaugurant el Camp de la Forana (Alginet, 1980)|esquerra La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),Mundo al web del València [Consulta: 23-12-2014] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).La davantera elèctrica proclama el València Campió d'Espanya a Chamartín (3-1) notícia a Valenpedia [Consulta:30 de desembre de 1941] Durant esta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En esta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941, 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).
Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal FC i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.
A finals del segle XX i principis del , el València (entre els anys 1998 i 2004) és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei el 1999, la Supercopa d'Espanya també el 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.Valence 2000, en haute altitude article sobre l'equip al web de la revista So Foot del 6 de març de 2013
Després de l'època daurada del conjunt merengot, l'equip va passar per una regeneració del planter, amb l'aparició de noves estrelles com David Villa, David Silva o Juan Mata, entre d'altres. Amb esta nova gran generació el València va aconseguir guanyar la Copa del Rei del 2008, tot i ser una temporada inestable i polèmica per la voluntat de l'entrenador, Ronald Koeman, d'apartar del primer equip a grans jugadors històrics valencianistes, com Albelda, Cañizares o Angulo. Paral·lelament, el club es va veure inclòs en una crisi econòmica, en part provocada per la desastrosa presidència de Juan Bautista Soler, el qual va endeutar l'entitat valencianista amb la seua decisió de construir el Nou Mestalla, les obres del qual van ser frenades l'any 2009.
El canvi a la dècada del 2010 no va solucionar els problemes econòmics del club, el qual va encaminar-se, inevitablement, amb l'endeutament amb Bankia i una forçosa venda l'any 2014 a l'empresari singapurès Peter Lim, president de Meriton Holdings Ltd. Des d'aleshores el club ha patit una situació d'inestabilitat constant, alternant bones temporades lligueres amb altres en què ha arribat a lluitar, fins i tot, per la permanència. L'any 2019 va ser el centenari del club i va venir acompanyat d'una temporada reeixida on l'equip, dirigit per Marcelino García Toral, va aconseguir la seua vuitena Copa del Rei. Tot i este triomf valencianista, el màxim mandatari, Peter Lim, va decidir destituir l'entrenador i el director esportiu, Mateu Alemany, a més de desfer-se d'algunes de les principals figures del planter, com Dani Parejo, Rodrigo Moreno, Ferran Torres, Geoffrey Kondogbia o Francis Coquelin, entre d'altres. Les últimes temporades han estat marcades per l'eixida de jugadors importants, com Carlos Soler o Gonçalo Guedes, i la pèrdua d'importància de l'equip a la lliga. Açò ha provocat que el club s'haja allunyat dels seus objectius històrics, com eren competir per títols i per accedir a competicions europees, per passar a lluitar per no baixar a segona divisió. No obstant, l'equip ha pogut mantenir alguns jugadors de renom, entre els quals destaca José Luís Gayà, actual capità del València CF.
Símbols miniatura|Samarretes històriques del València CF
Uniforme Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.
Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques. Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues. Tercer Uniforme: Samarreta taronja, pantaló taronja i calces taronja.
Patrocinadors i proveïdors d'equipació miniatura|Exposició de diferents equipatges del València. En primer pla, samarreta Ressy de la Senyera (segon equipatge). miniatura|Samarreta de la segona volta de la temporada 2013-14, inspirada en la de la temporada 2003-04. Està estampada amb la signatura dels jugadors de l'equip. PeríodeProveïdorPatrocinador1980–1982 50x50px1982–1985 40x40px1985–1990 60x60px 140x140px1990–1992 1992–1993 100x100px1993–1994 82x82px1994–1995 Cip1995–1998 90x90px1998–2000 Terra Mítica2000–2001 70x70px2001–2002 Metrored2002–2003 Terra Mítica2003–2008 95x95px2008–2009 Valencia Experience / Unibet2009–201170x70px Unibet / Compac Encimeras2011–201480x80px Jinko Solar / MSC2014–201580x80px60x60px2015–2017106x106px2017–201990x90px2019–2021 80x80px -2021-2022Socios.com2022-2023 -2023-99x99px
Escut L'escut oficial del club està format per un ratpenat negre a la part superior posat sobre un escut acabat en punta arrodonida on es plasmen els colors de la senyera: una franja blava (antigament blanca) en horitzontal a la part superior amb el nom del club escrit en lletres blanques majúscules, i a baix nou franges verticals: cinc grogues i quatre vermelles, que representen amb la franja superior la bandera de València, amb una pilota marró clàssica de futbol al centre.
Cal assenyalar que oficialment l'escut ha presentat sempre la franja blava, tal com s'observa en la bandera del club de 1924. No obstant això, en no tindre esta la significació que obté a partir de la transició es troben nombrosos exemples de l'escut amb franja blanca. Ho revelen així fotografies com la del jugador Arturo Montesinos, entre molts altres documents històrics.
L'elecció de la ratapenada com a símbol es deu a la importància simbòlica de l'animal en la història de l'escut de la ciutat de València, que l'ha convertit en un dels principals símbols de la ciutat fruit de diverses llegendes, com el seu ajut o bon presagi en la conquesta de València el 1238 pel rei Jaume I, o com una variant del drac de la cimera del rei d'Aragó que va fer servir el rei Pere IV al segle XIV. El 2018 es va presentar un nou logotip que consta d'un ratpenat taronja sobre un fons negre. Per a la temporada de l'any del centenari (2018-19) es va fer servir una variació de l'escut antic en daurat i negre i amb les lletres CENTENARI a la part de dalt i 1919-2019 a la de baix. DC Comics ha presentat diverses demandes contra el club per la suposada confusió a què induirien els seus logotips amb el de Batman (personatge creat vint anys més tard que el València FC), les quals no han prosperat fins ara.
Himne L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.
És un equip de primera nostre València Club de Futbol que lluita per a defendre en totes bandes nostres colors.
En el Camp de l'Algirós ja començàrem a demostrar que era una bona manera per a València representar.
Amunt València, Visca el València, és el millor Amunt València, Visca el València del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem, en cada estadi perquè triomfes t'animarem.
En la capital del Túria és el València qui vist de blanc i defén la camiseta ple de coratge per a guanyar.
En Mestalla continuaren sempre esforçant-se per a triomfar i les glòries arribaren i en competència continuaran.
Amunt València, Visca el València, és el millor Amunt València, Visca el València, del nostre cor. Units com sempre els valencianistes et seguirem, en cada estadi perquè triomfes t'animarem.
Amunt València, Visca el València, el campió!
Estadis Camp d'Algirós
miniatura|Placa ubicada al lloc on es trobava el Camp d'Algirós, col·locada el 2019 en motiu del centenari del club.