va ser una traductora, escriptora de ficció, assagista, editora i periodista catalana que va viure al Japó des del 1985 fins que va morir el 2000.
Al Japó va desplegar la major part de la seva obra. Va ser corresponsal de l'agència EFE i del diari Avui, col·laboradora del diari El Mundo i coneguda pels seus estudis sobre la situació dels emigrants llatinoamericans nikkei al Japó. És considerada pionera de la traducció directa de literatura japonesa al castellà. Com a editora i traductora, sempre va escollir obres d'autors de gran compromís social com Kenji Miyazawa, Natsume Sōseki, Osamu Dazai i Toson Shimazaki.
Biografia Montse Watkins Pedra va néixer al barri de la Salut (districte de Gràcia, Barcelona) el 27 d'agost de 1955, filla d'Esteban Watkins Lafuente i Maria Teresa Pedra Gil. El pare va ser vicesecretari general de la Federació Catalana de Futbol durant 38 anys i la mare es va dedicar a la llar. El matrimoni va tenir una altra filla, Maite, dos anys més petita que la Montse. La família es va traslladar al barri d'Horta de Barcelona quan Montse tenia tres anys.
El març de 1985, Watkins va viatjar al Japó on es va submergir en l'estudi de la llengua i cultura japoneses. «Vaig venir a l'aventura, amb la imatge del Japó que surt a les pel·lícules de Yasujirō Ozu, una imatge refinada», va explicar en una entrevista publicada el 1999. Romandria al Japó fins a la seva mort, sense mai tornar a Espanya. Durant tres anys, va cursar estudis de japonès al Saint Joseph's Institute of Japanese Studies de Roppongi (Tòquio), regentat pels franciscans, mentre vivia en un apartament del municipi d'Itabashi. Va ser durant aquesta primera època d'estudis quan va començar a traduir l'escriptor i poeta Kenji Miyazawa (1896-1933). La seva obra Ginga tetsudō no yoru, va publicar el 1994 sota el títol castellà de Tren nocturno de la Vía Láctea.
El 1988 va passar a formar part de la plantilla de la delegació a Tòquio de l'agència de notícies espanyola Efe, on va romandre set anys, fins al 1995. D'ençà va ser corresponsal del diari Avui, diari al que va continuar enviant col·laboracions al llarg de la seva vida. També fou col·laboradora del diari El Mundo.
El 1994 va fundar l'editorial Luna Books, que va publicar traduccions pròpies i realitzades per altres especialistes, assaigs periodístics i obres de ficció. Per a això va comptar, en alguns casos, amb el patrocini de The Japan Foundation i aixoplugat pel segell editorial japonès Gendaikikakushitsu fundat pels editors Masakuni Ota i Hideko Karasawa.
Llegat El 2019, la periodista i documentalista Chelo Alvarez-Stehle, va escriure una biografia i rodar un film per una iniciativa de la investigadora Elena Gallego Andrada, en el projecte documental «Montse Watkins: Contes de Kamakura». El 2020, l'Institut Català de les Dones li va organitzar un acte de reconeixement quan es compleixen vint anys de la seva mort.
Obra Ficció El portal rojo. Tres històries curtes ambientades al Japó. Traduït al portuguès i japonès Las gafas rotas. Petita sàtira de la vida al Japó modern. Traduït al portuguès i japonès Leyendas de Kamakura. Col·lecció de llegendes protagonitzades per samurais, monjos venerables i animals màgics.
No ficció Pasajeros de un sueño. Emigrantes latinoamericanos en Japón. Reportatge periodístic sobre l'arribada i assentament dels treballadors llatinoamericans al Japó. ¿El fin del sueño? Latinoamericanos en Japón. Reportatge periodístic sobre l'arribada i assentament dels treballadors llatinoamericans al Japó. Encuentro. Col·lectània de relats d'autors llatins al Japó
Referències
Enllaços externs
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Traductors al català Categoria:Traductors al castellà Categoria:Editors barcelonins contemporanis Categoria:Morts de càncer al Japó Categoria:Morts el 2000 Categoria:Morts a Kamakura Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1955