Rohatín ( ;; en polonès: Rohatyn) és una ciutat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Rohatín. La seva població s'elevava a 7.521 habitants l'any 2022.
Geografia Rohatín és regada pel riu Hnyla Lypa i es troba a 55 km al nord-nord-oest d'Ivano-Frankivsk, a 64 km al sud-est de Lviv, i a 440 km a l'oest-sud-oest de Kíev.Distàncies a vol d'ocell o distances orthodromiques.
Història El primer esment de Rohatín es troba a documents del segle XII.Zenon Guldon, Jacek Wijaczka, Skupiska i gminy żydowskie w Polsce do końca XVI wieku, w: Czasy Nowożytne, 21, 2008, s. 170. El seu nom sembla derivar del de la regió històrica on es troba, Rutènia. L'any 1415, obté privilegis urbans (Drets de Magdeburg) i es converteix més endavant un important centre d'artesania i de comerç. L'any 1520, Hürrem Sultan, nativa de Rohatín, és capturada pels tàtars i venuda al sultà Solimà I el Magnífic, amb qui acaba per casar-se amb després d'haver-li donat cinc fills.Aleksander Strojny, Krzysztof Bzowski: Ukraina Zachodnia. Kraków: Wydawnictwo Bezdroża, 2009, s. 342. Al segle XVI, una famosa escola de pintura d'icones s'estableix a Rohatín, i als anys 1580 es funda una fraternitat ortodoxa, que obté l'estatut de stauropegion — monestir eximit del control del bisbe local. Després de la primera partició de Polònia l'any 1772, Rohatínés annexada a Àustria i esdevé un cap de comtat. Es crea un institut ruteni l'any 1909, i un seminari de teologia l'any 1931. Entre les dues guerres, la ciutat és polonesa. El setembre del 1939, és ocupada per l'Exèrcit roig i a continuació lligada a la Unió Soviètica que acaba per oferir-la a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Li és concedit aleshores l'estatus de ciutat. És avui un encreuament viari important.
Població Censos o estimacions de la població: — —
Patrimoni El patrimoni de Rohatín és ric en monuments de caràcter religiós:
església de pedra de la Nativitat de la Mare de Déu (final del segle XIV); vestigis dels murs de la ciutat amb una porta dels segles i ; església de fusta de la baixada de l'Esperit Sant (1644–1645) amb un magnífic iconòstasi (1647–1650); ruïnes del monestir dominicà (1614); església catòlica romana de Sant Nicolau, d'estil Renaixement (1666); església de fusta Sant Nicolau (1729)
Galeria
Referències
Categoria:Ciutats d'Ucraïna