La història de la fotografia a Catalunya va lligada a la història de la fotografia en majúscules, però des de la visió i arribada de nous instruments i tècniques a Catalunya i també Espanya. En aquest article estructurarem la cronologia històrica de la fotografia a Catalunya des dels orígens (el 1839) fins a l'actualitat. Per tant, no ens podem oblidar de les referències històriques que van lligades a la història de la fotografia fora de Catalunya, atès que va ser una invenció que es remunta al .
Naixement de la fotografia a Catalunya en el El descobriment de la fotografia va despertar grans passions a favor, però també en contra. Tant en un cas com en l'altre, l'únic referent que es va utilitzar aleshores per poder comparar aquest invent revolucionari va ser el mirall, atès que abans del naixement de la fotografia era l'única manera de duplicar allò que era visible d'una forma precisa, clara i brillant, tal com posteriorment ho van fer els daguerreotips.
Introducció de la fotografia a Catalunya La invenció de Daguerre va tenir una repercussió mundial immediata. El manual on es descrivia el seu procés es va reeditar diverses vegades i traduir a uns quants idiomes. A Espanya el 1839, el mateix any de la presentació del daguerreotip, es van publicar tres traduccions del manual de Daguerre, dues edicions en llibres físics i nombrosos articles on es parlava de la nova invenció. Catalunya va seguir molt de prop aquesta nova invenció, el Diario de Barcelona va publicar el 26 de gener de 1839, la primera notícia sobre el descobriment de Daguerre.
Pere Felip Monlau, corresponsal de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a París, va tenir un paper molt important en la difusió i la introducció de la fotografia a Catalunya. El Diario de Barcelona va publicar un extracte de les Actes de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona "El soci Monlau, parlant del daguerreotip, va fer una ressenya de les principals operacions que caldria executar per obtenir la impressió de la imatge d'un objecte de la cambra fosca. Va afegir que havia portat un daguerreotip en benefici de les ciències i arts (...) raó per la qual l'Acadèmia adquirís aquesta màquina". En aquesta assemblea es va decidir adquirir el material necessari per fer daguerreotips i el primer assaig fotogràfic.
Barcelona va ser la primera ciutat de Catalunya, d'Espanya i una de les primeres del món on es van fer els daguerreotips. El 10 de novembre de 1839, Ramon Albern va ser l'encarregat de fer la primera presa des d'un terrat situat a la plaça de la Constitució. Aquest esdeveniment va ser un acte públic i festiu, gens elitista. En la presa aconseguida per Ramon Albern, es veien els porxos de les cases d'en Xifré i l'edifici de la Llotja. Malauradament, d'aquesta imatge no se n'ha sabut res més. Hi ha molt poques referències icòniques que es conservin de la producció fotogràfica dels primers anys, entre les quals destaquen els gravats que van aparèixer reproduïts en la publicació de Pi i Maragall: España. Obra pintoresca. L'obra, recopila els indrets i monuments més emblemàtics de Catalunya, sobretot allò que fa referència al patrimoni historicoartístic. La imatge de la reproducció d'una obra d'art produïda per un altre mitjà artístic va ser l'inici d'una de les facetes més importants en la fotografia, la de reproduir obres d'art, atès el baix cost, rapidesa i fidelitat, va esdevenir al mitjà ideal per la transmissió del coneixement iconogràfic. A conseqüència d'això, es va generar una indústria especialitzada en aquesta temàtica.
Xavier Parcerisas va utilitzar els daguerreotips per realitzar la seva obra monumental Recuerdos y Bellezas de España. Aquestes primeres obres eren de caràcter romàntic, hi ha una clara intenció de preservar les imatges dels monuments historicoarquitectònics. El caràcter romàntic i pintoresc es va mantenir durant força temps en algunes publicacions fotogràfiques que es van fer a Catalunya, com lAlbum Pintoresch de Catalunya. En aquestes publicacions es ressaltava la imatge del passat, es catalogava el patrimoni, recuperava la història i posava en relleu els símbols nacionalistes a través de monuments històrics.
Les obres d'enginyeria van tenir un paper molt important en la segona meitat del . Els ponts, vies fèrries, canals, construccions metàl·liques, etc; les noves tecnologies i màquines van fascinar a tota una sèrie de fotògrafs. J. Laurent i J. Martínez Sánchez, fotògrafs madrilenys, van publicar un àlbum titulat Obras Públicas de España: Vistas Fotográficas, on es fa patent el procés de modernització i entre d'altres, també inclou imatges de construccions catalanes.
La primera vista fotogràfica que es conserva feta a Catalunya és un daguerreotip anònim de 1848 que reprodueix les cases d'en Xifré, realitzat posteriorment que els gravats de Pi i Maragall. Franck (pseudònim de PierreFrançois de Villecholles) va fer una sèrie de fotografies a Barcelona i mostra una ciutat moderna, oberta i en expansió. Des de la dècada de 1860 hi va haver un seguit de fotògrafs d'altres ciutats espanyoles que van visitar i fotografiar Catalunya. Charles Clifford, que acompanyava a la reina Isabel II en els seus viatges, va publicar un interessant àlbum anomenat Recuerdos Fotográficos del viaje de SS.MM.AA a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón, 1860. També, J. Laurent i Cia., van fer un treball molt extens sobre Catalunya. Entre els fotògrafs catalans, podem destacar Joan Martí, que entre 1860 i 1880 va realitzar les seves fotografies, on per exemple, podem destacar les de la revolució liberal portada a terme pel general Prim de 1868. A finals de , Antoni Esplugas i Pau Audouard, a través dels seus treballs conservats, van marcar el canvi de segle en el terreny de fotògrafs professionals.
Els estudis comercials Els escassos daguerreotips que s'han conservat no solen estar signats i els que ho estan, alguns portaven el nom d'un altre fotògraf per beneficiar-se de la fama i obtenir més clients. El concepte d'autoria no era important i és una de les raons per les quals gran part de les obres conservades son anònimes. L'estètica que van adoptar molts daguerreotipistes està relacionada, tant en l'execució com en la presentació, amb la dels miniaturistes. Igual que en la pintura, el daguerreotipistes necessitaven un temps d'exposició llarg (sobretot el començament), cosa que no els permetia improvisar, ser espontanis. És per això que les positures són bastant rígides, estàtiques, com passava en la pintura, en les miniatures. La presentació dels daguerreotips, havien d'estar protegits per la seva natura intrínseca, ja que s'oxidaven en contacte amb l'aire i tenien una superfície molt delicada. Aquests factors obligaven a emmarcar les obres.
A Catalunya, com a la resta de països, van fer el retrat "oficial" de la burgesia. En els retrats s'observa com tots tenien la mateix actitud davant el fotògraf: mirada fixa i directe davant la càmera, amb gran solemnitat.
La democratització del retrat El 1851, es va produir una important revolució en el món fotogràfic, el descobriment del col·lodió humit, que va unir en un sol procediment les dues característiques més imperants de les dues tècniques més utilitzades fins aleshores, el daguerreotip i el calotip. La nova tècnica emprava un negatiu de vidre que permetia obtenir una gran nitidesa i brillantor con en els daguerreotips i, d'altra banda, com la imatge era negativa, possibilitava la realització d'innombrables còpies, igual que en els calotips. La simbiosi d'aquests dos procediments en un de sol va fer que els fotògrafs adoptessin el nou procediment i desbanqués, en poc temps, els daguerreotips i calotips. El procés del col·lodió humit va reduir preus, tot i que els retrats, seguien sent cars a causa del format gran. A Barcelona, durant la dècada de 1850, els fotògrafs Moliné i Albareda, M. Napoleon o Franck van utilitzar aquest procés, per fer fotografies de gran format i retratar famílies més "notables" sense abandonar del tot, però, el procés del daguerreotip.
El 1854 el francès A.A.E. Disderi va patentar la targeta de visita, que va comportar una reducció dels preus, ja que amb aquest sistema es podien obtenir 12 retrats per 15 francs. Aquesta invenció va ser un factor decisiu en l'augment iconogràfic i en la democratització del retrat. El fet d'obtenir 12 fotografies en comptes d'una va permetre que hi hagués una gran circulació de fotografies en aquest format. Cap el 1860, la fotografia va esdevenir una indústria poderosa perquè va començar a fabricar àlbums en sèrie per poder agrupar les fotografies familiars que eren de lluny, amics, etc. Gràcies a la targeta de visita, la imatge privada va passar a ser pública i es van fer nombroses fotografies a personatges rellevants. A Catalunya es van fer publicacions de personatges famosos com la Galería de representantes de la Nación (1869), fer per Leopold Rovira, o El Consultor del Rey Alfonxo XII (1876) amb fotografies de varis fotògrafs. Les targetes de visita d'alguns personatges famosos es venien a milers i es podien adquirir en papereries, quioscos, etc.
Com que les targetes de visita eren econòmiques, la demanda d'imatges i el nombre d'estudis fotogràfics va créixer. Persones de diferents classes socials, es van interessar per la fotografia, tant per negoci, com per l'interès que va despertar en ells. Joan Rovira i Ruiz de Osuna, magistrat de l'Audiència de Barcelona, va comprar una càmera fotogràfica i va contractar el fotògraf D.Corbin; així, el 1863, va obrir un estudi amb el nom de Taller de Rovira y Durán. En aquest període, gairebé totes les imatges ja son signades i a més, incorporen en el dors descripcions dels premis i títols, per fer-se publicitat. Els estudis es van expandir per totes les ciutats i pobles de Catalunya. La demanda de fotografies va ser tan gran, que els petits estudis de caràcter artesanal van passar a ser grans i luxosos tallers de caràcter renaixentista, amb una gran quantitat de treballadors.
Gràcies a que ja es podien fer retrats en sèrie per les targetes de visites, 12 per sessió, es va poder trencar amb el convencionalismes i es va produir una major espontaneïtat fotogràficament en els retrats, tant per part del fotògraf com del model.
La fotografia de l'invisible Els retrats compleixen una funció molt clara, al començament de perpetuar i després, de representar. Paral·lelament a la representació del jo visible, hi ha una recerca del jo no visible, de l'ànima i de l'esperit. La fotografia va ser considerada el mitjà més objectiu i realista pel treball de molts científics. En disciplines com l'antropologia o identificació judicial va tenir un paper molt rellevant. Al començament de segle l'etnografia va començar a ser considerada com una ciència moderna, el antropòlegs van fer treballs de camp i van incorporar fotografies als seus estudis. Tomàs Carreras i Artau, va crear l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya el 1915, a la càtedra d'Ètica de la Universitat de Barcelona. És el primer arxiu d'aquestes característiques que es va establir a l'Estat espanyol i tenia com a bases la tradició folklòrica i l'etnografia moderna. Arrel d'aquest arxiu, es van fer treballs de camp per conèixer les ètnies i psicologia del poble català. El 1922, l'arxiu va publicar el Manual per a Recerques d'Etnografia de Catalunya, una de les primeres guies metodològiques per la investigació editades a Catalunya i Espanya, que es va completar amb fotografies de Tomàs Carreras i Artau i Josep Maria Batista i Roca.