La central hidroelèctrica de Cabdella és una central al nord de la comarca del Pallars Jussà, al poble de Central de Cabdella, al terme municipal de la Torre de Cabdella.
Fou estrenada el 1914, i és la primera central hidroelèctrica catalana de grans dimensions que va entrar en funcionament, juntament amb la de Seròs, i actualment encara continua operativa. És una central hidroelèctrica de derivació d'aigua procedent de 28 estanys de la capçalera de la vall del Flamisell, alguns d'ells represats, situats entre els 2.000 i els 2.500 metres d'altitud. Recull l'aigua mitjançant un sistema de túnels i galeries que fa que tota la conca lacustre actuï com un gran embassament natural. L'aigua es concentra a l'estany Gento, d'on es condueix a la cambra d'aigües del Cap de la Serra i des de la qual baixa per dues canonades forçades cap a les turbines de la central hidroelèctrica aprofitant el gran salt de 836 m de desnivell. Un cop l'aigua ha passat per les turbines de la central, una part torna al riu i l'altra es condueix a un canal de vuit quilòmetres que la du fins a la cambra d'aigua que alimenta la central hidroelèctrica de Molinos.
A l'època de la construcció fou considerada una instal·lació pionera a Europa per la dificultat i magnitud de les obres. L'obra fou realitzada per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya a partir d'unes concessions d'aprofitament hidràulic del riu Flamisell obtingudes per Emili Riu i Periquet. Va entrar en servei en dues fases; els quatre primers grups ho feren esglaonadament entre el gener i el març de 1914, i el gener de 1917 ho feu el cinquè grup.
El 1985 s'automatitzaren 3 dels 5 grups de la central, i a partir d'aquest moment va disminuir progressivament el nombre de treballadors assignats de forma permanent a la central, fins a arribar a la situació actual en què la major part d'operacions es fan de manera automatitzada o remota, i només ocasionalment s'hi fan tasques de manteniment o millora en presencial, per part de personal que es desplaça expressament.
Actualment, la central és un dels 150 «Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya» perquè ha estat la primera gran central hidroelèctrica del país que va subministrar l'energia produïda a centres de consum molt allunyats. Va contribuir així a l'expansió de la segona revolució industrial a Catalunya.
La central admet visites guiades i el Museu Hidroelèctric de Cabdella, situat en un edifici de les seves antigues instal·lacions, mostra diversos elements de la construcció i explotació inicial de la central. El museu forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Antecedents Emili Riu i Periquet, diputat al congrés de Madrid des de 1901 per la circumscripció electoral de Sort, gaudia d'una posició política que li va permetre veure les possibilitats d'explotació econòmica en la seva comarca natal de les innovacions tecnològiques que apareixien en l'àmbit de la producció d'energia elèctrica. A partir de 1886 s'havia iniciat el desenvolupament comercial del corrent altern, el qual permetia transportar l'electricitat amb molta eficiència, possibilitant que les centrals productores s'instal·lessin en les ubicacions on podien operar amb la màxima eficiència, encara que estiguessin allunyades dels grans centres de consum. Per assolir l'objectiu d'explotar el potencial hidroelèctric pallarès, va treballar en dos sentits complementaris; per un cantó va adquirir personalment totes les concessions hidràuliques i també les mineres (de carbó, el combustible de les centrals tèrmiques de l'època) que pogué i per l'altre va liderar de forma decisiva la creació de l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya, constituïda a Barcelona el 18 de novembre de 1911 per explotar les seves concessions.
Concessions hidroelèctriques La concessió per part de l'estat per utilitzar un determinat cabal d'aigua és una condició prèvia per poder construir i explotar una central hidroelèctrica. Algunes fonts diuen que ja en 1904 Emili Riu va obtenir del govern la concessió de diferents salts al riu Flamisell a través del seu cunyat Cristòfol Massó i Escofet i el mateix estiu de 1904 i el de 1905 Emili Riu va fer realitzar un detallat estudi de tota la regió lacustre d'Estany Gento per l'elaboració d'un primer projecte de salt a Cabdella.
Segons el Butlletí Oficial de la Província de Lleida, el gener de 1907 es publicà la sol·licitud per part de Josep Alegriu i Capmany per derivar 3.500 litres d'aigua per segon pel seu aprofitament hidroelèctric, preveient la regulació només dels estanys inferiors de les tres conques de Tort, Rus i l'estany Gento.
En l'abril de 1911 es publicà en el Butlletí Oficial de la Província de Lleida l'adjudicació de la concessió sol·licitada amb algunes modificacions. En primer lloc, reconeixia que Josep Alegriu havia cedit els seus drets a Cristòfol Massó, i en segon llocs ampliava la superfície de la conca de concessió, que ara incloïa també els estanys superiors segons la següent distribució: Estanys de la conca dels Jous: Gento, Colomina, Frescau, Mar i Saburó Estanys del grup del centre o Tort: Tort, Cubieso, Eixerola, Castieso, Norte (segurament és el Morto) i l'estany de Nariolo. Estanys de la conca del Rus: Francí, Ribanegra, Ribereta, Salado, Cogumela, Travessan, Coll d'Arenes (ara estany Fosser) i l'estany de Morera.
Cal esmentar que la concessió es feia a perpetuïtat.
Si bé el projecte preveia dos salts, el de la conca de Rus sobre el riu Riqüerna i el de les conques de Tort i estany Gento sobre el riu Flamisell, posteriorment es van unificar en un amb la connexió de la conca de Rus cap a l'estany Gento.
Cristòfol Massó també va adquirir a Jaume Espot les aigües de llacs i fonts de la Muntanya de Rus el 25 de gener de 1912.
Energia Electrica de Catalunya
Després de cercar finançament en la banca local, Emili Riu el va trobar en la societat francesa Compagnie Générale d'Électricité i en la banca suïssa Société Suisse d'Industries Éléctriques, aquesta última pertanyent al conglomerat Siemens. El novembre de 1911 es constituí la companyia a Barcelona amb l'objectiu de construir i explotar centrals productores d'electricitat.
Construcció Constituïda la societat, el projecte en detall de les obres va ser redactat el 1911 per l'enginyer francès Leon Mounaille de l'empresa Locher & Cie de Zurich, especialista en les perforacions dels túnels dels ferrocarrils suïssos (Sant Gottard i Simplon). El pressupost total era de 8.115.000 pessetes, (uns 31.563.000€ el 2019). La mateixa companyia va fer la direcció d'obres a través de la filial Trabajos Hidráulicos de los Altos Pirineos de Capdella de Barcelona.
Expropiacions Per fer possible la construcció dels elements de la central calia expropiar terres. Els municipis més afectats foren els de Cabdella i Espui. En les terres més planes -les que envoltaven el riu Flamisell - es construiria la central i el campament dels obrers. La resta de terreny eren feixes d'escassa extensió per on passaria la canonada de la cambra d'aigües fins a la central. També s'hagué d'intervenir sobre la Serra o Comunals, el terreny de muntanya de propietat pública. En total s'ocuparen 69,98 hectàrees entre terreny privat i públic.
L'expropiació en nom d'Energia Elèctrica de Catalunya fou realitzada entre finals de 1911 i el començament de 1912 per Cristòfol Massó i Escofet.
Vies de comunicació Tan aviat es constituí Energia Elèctrica de Catalunya va començar la construcció de les vies d'accés a la zona on es construiria la central i les preses. En el 1911 no hi havia cap camí apte per carros entre la Pobla de Segur i Cabdella; els viatges es feien a peu o sobre una mula. El primer projecte fou la creació de la carretera apta per a la circulació de vehicles que poguessin transportar els grans components de la central. Amb aquest objectiu, el novembre de 1911 s'inicià la construcció d'una carretera de 35 quilòmetres de recorregut que quedà enllestida en tres mesos; per fer-la va caldre la contractació de 3.000 obrers.
El transport dels equips implicava molta feina, principalment perquè l'estació de tren més propera estava situada a 130 quilòmetres de distància, de forma que totes les persones, matèries primeres i peces hagueren de fer aquesta distància per carretera. El transport del ciment i de la petita maquinària es feu per carro, arribant a caldre fins a 30 cavalls per vehicle. Per transportar els components més pesats de fins a 6 tones s'usaren camions. Per les peces de fins a 20 tones s'utilitzaren tractors a vapor, coneguts com a locomòbils, que estiraven remolcs articulats, també coneguts com a trens Renard. El fet d'anar amb vapor obligà a construir dipòsits d'aigua al llarg de la ruta per abastir les màquines.
Per a tots els vehicles i la seva càrrega el punt de partida era Tàrrega, que disposava d'una bona estació de tren, de la línia entre Barcelona i Madrid. L'itinerari a seguir era Tàrrega, Agramunt, Artesa de Segre, port de Comiols (de 1.100 metres d'altitud), Sant Salvador de Toló, Tremp, i després d'un viatge de 80 quilòmetres s'arribava a la Pobla de Segur, i d'aquí cap a Cabdella. La companyia va llogar uns terrenys a Tàrrega per fer-los servir de magatzem de pas.
Gràcies a la influència decisòria d'Emili Riu, el transport dels materials des de Tàrrega fins a Cabdella s'atorgà en monopoli a Magí Roca Sangrà, al costat de Pau Novell i Josep Sibí, aquests últims destacats polítics de la mateixa facció que Emili Riu.
La construcció de la central afavorí també el desenvolupament del sector del transport de passatgers amb la creació de l'empresa La Primera del Flamisell, que enllaçava Cabdella amb la Pobla de Segur.
Obres auxiliars miniatura|upright=1.3|Fàbrica de ciment d'Energia Elèctrica de Catalunya a Pobla de Segur (Pallars Jussà) La construcció de les preses i el revestiment de les canalitzacions requeria una gran quantitat de ciment. Per cobrir aquesta necessitat es va construir una fàbrica de ciment a la Pobla de Segur que en produïa 60 tones diàries. La cimentera aprofitava unes pedreres i el carbó de les mines de Sossís, la producció de les quals arribava gràcies a un telefèric industrial. Posteriorment es va habilitar un pont penjant sobre el Noguera Pallaresa. Les mines eren explotades per l'empresa Cales, Cementos y Carbones de Pobla de Segur, S.A., filial d'Elèctrica de Mollet, la qual era filial d'Energia Elèctrica de Catalunya.
Per allotjar als 4.000 treballadors que es necessitaven es van construir barracons a la zona de l'estany Gento i a Cabdella. D'altra banda, també s'edificà al costat de la central hidroelèctrica un campament pels obrers i una zona residencial destinada en primera instància als enginyers i directors dels treballs de construcció de la central i que, un cop en funcionament, acollirien els tècnics i altres treballadors estables i les seves famílies. Aquestes noves construccions van crear un nucli habitat nou, Central de Cabdella, el qual disposava d'un hotel i d'un hospital, i posteriorment d'una escola.
El 15 de desembre de 1911 es posà en marxa una minicentral amb una potència de 80 kW, que subministrava energia al campament i al funicular. També es va començar a construir una central auxiliar d'obres. Una resclosa al riu Flamisell abans de la confluència dels rius Filià i Riqüerna portava l'aigua per un canal de 500 metres a la cambra d'aigües de la central auxiliar i es formava un salt brut de 50 metres. La central auxiliar estava equipada amb dues turbines tipus Francis horitzontals de la casa Escher Wyss, de 100 CV cadascuna i acoblades a alternadors Siemens Schuckert, de 84 kVA. La central auxiliar va entrar en servei el 15 de desembre de 1912. L'any 1913 es creà també una xarxa pròpia de telefonia per enllaçar el campament de la central de Cabdella amb la zona dels estanys i amb Barcelona.
L'execució de les obres miniatura|upright=1.3|Presa i casa de vàlvules a l'estany Gento