Marcelle Werbrouck (23 de maig de 1889 – 1 d'agost de 1959) fou la primera egiptòloga belga.
Carrera Filla del general belga Werbrouck, Marcelle nasqué a Anvers el 23 de maig de 1889. Feu cursos en la Sorbona, a la Universitat de França, en l'École du Louvre, amb professors com Georges Aaron Bénédite i Gaston Maspero, i en l'École des Hautes Études. S'especialitzà en l'antic Egipte després de conéixer l'egiptòleg belga Jean Capart. Després de graduar-se en l'École du Louvre, obté el doctorat en l'Institut Real d'Histoire de l'Art et d'Archéologie de Brussel·les, on ensenyà uns anys. Marcelle Werbrouck fou condecorada amb la Médaille de Reconnaissance de la Creu Vermella francesa després de la Primera Guerra Mundial.
Werbrouck treballà estretament amb Capart i contribuí al desenvolupament de l'egiptologia a Bèlgica. Va participar en les obres de Capart de Tebes, Memfis i la tomba de Tutankamon. Els seus objectes de recerca estaven relacionats amb l'estudi de les dees i dones prominents de l'antic Egipte. Fou la primera presidenta del segon club belga de Soroptimist International, un servei de voluntariat mundial per a empreses i dones professionals, al desembre de 1938. miniatura|Ploraneres professionals en un eloqüent gest de dol El seu primer treball important el dedicà a les ploramorts professionals (sempre dones) que es planyien volublement en la cerimònia funerària. S'interessà després per l'arquitectura faraònica durant l'estudi del temple de la reina Hatshepsut a Deir el-Bahari.
Werbouck participà en moltes missions al jaciment arqueològic d'El-Kab al 1936-1937 i 1937-1938, durant les quals contribuí a l'estudi de les divinitats egípcies i més particularment de la dea Nejbet.
A la mort de Capart al 1947, li succeí com a cap de la secció d'Antiguitats Egípcies dels Museus Reials d'Art i Història de 1925 a 1954, i fou cap de la Fundació Egiptològica Reina Elisabet, la qual ajudà a crear. Fou nomenada secretària en la seua creació i n'esdevingué sotsdirectora el 1933 abans de reemplaçar Capart el 1947.Chronique d'Egypte, 1934, 17 ; 1948, 45-46
Després de la Segona Guerra Mundial, reduí a poc a poc les classes a causa d'una creixent fatiga. Va morir inesperadament a Soire, Alvèrnia, França, l'1 d'agost de 1959.
Publicacions
Referències
Categoria:Arqueòlegs europeus Categoria:Persones d'Anvers Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Egiptòlegs Categoria:Alumnes de l'École pratique des hautes études Categoria:Alumnes de l'Escola del Louvre Categoria:Morts al Puèi Domat Categoria:Historiadors belgues Categoria:Morts el 1959 Categoria:Nascuts el 1889