Latemptat contra José Canalejas va tenir lloc el 12 de novembre del 1912 a la Puerta del Sol, a Madrid, amb el resultat de la mort del llavors president del govern d'Espanya. D'aquesta manera tràgica va acabar el segon intent de «regeneració des de dins» del règim polític de la Restauració durant el regnat d'Alfons XIII.

Els fets miniatura|esquerra|Manuel Pardiñas, perpetrador de l'atemptat. El president del Consell de Ministres i líder del Partit Liberal José Canalejas va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martín, a la cantonada de la Puerta del Sol amb el carrer Carretas, en ple centre de Madrid. L'agressor, Manuel Pardiñas, que no figurava en el registre policial dels anarquistes fitxats, li disparà tres trets per l'esquena. Només el tercer va tocar Canalejas, qui va morir de manera pràcticament instantània després de perforar la bala el seu crani. Instants després va ser reduït per un policia a cops de porra i en sentir-se acorralat es va suïcidar disparant-se dos trets amb la mateixa pistola de l'atemptat. Tot això ha estat posat en dubte recentment

Canalejas va morir abans d'arribar a la seu del Ministeri de la Governació on va ser traslladat. Vetllant el cadàver ja dins de la llibreria van quedar admiradors i companys de partit entre els quals es trobava el diputat i capità de navili Emilio Díaz-Moreu. Francisco Franco va publicar sota el pseudònim de Jakim Boor el llibre Masoneria on va acusar la maçoneria d'haver assassinat José Canalejas y Méndez, sent ell mateix maçó, per venjar-se de la seva rebel·lió.Jakim Boor (Francisco Franco), Masonería Enllaç a la descàrrega del llibre p.23

No es pot saber amb certesa si l'atemptat va respondre a un pla premeditat o no; l'estada de Pardiñas a la zona podria haver obeït a la seva intenció d'atemptar contra Alfons XIII, car segons la recerca policial la presència de Canalejas a la Puerta del Sol no havia pogut estar prevista d'antuvi. Conseqüències miniatura| Representació de Canalejas abatut a la Puerta del Sol davant de la Librería San Martín El de Canalejas no era el primer assassinat d'un cap de govern. En 1870 el general Joan Prim i Prats havia estat assassinat en un confús atemptat, i en 1897 el polític conservador Antonio Cánovas del Castillo també va ser assassinat per l'anarquista italià Michele Angiolillo. L'assassinat de Canalejas va suposar una profunda reorganització de la policia i els serveis de seguretat, la qual cosa va incloure la creació de la nova Direcció General de Seguretat. També va suposar la creació d'unitats específiques per a combatre el terrorisme anarquista: aquest va ser el cas de la «Brigada d'Informacions» i també de la «Brigada d'Anarquisme i Socialisme».

En l'àmbit polític, la crida «Crisi de la Restauració» va començar poc després de la desaparició de Canalejas.

Mitjans de comunicació En 1912 Enrique Blanco i Adelardo Fernández Arias van realitzar un curtmetratge de 5 minuts mut semidocumental sobre el seu assassinat i enterrament titulat Asesinato y entierro de don José Canalejas, que va ser la primera pel·lícula interpretada per l'actor Rafael Arcos i José Isbert.

En 2019 el canal de televisió Mega va dedicar un capítol de la seva sèrie Crímenes que cambiaron la historia a l'assassinat de Canalejas.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Biografia i investigació sobre l'assassinat

Categoria:Atemptats del segle XX a Espanya Categoria:Restauració borbònica a Espanya al segle XX Categoria:Atemptats a Madrid Categoria:Història de l'anarquisme Categoria:Esdeveniments del 1912