Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès. Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catòlic i de Carles I.
Estudià retòrica, llatí i grec a Alcalá de Henares amb el conegut hel·lenista Hernán Núñez de Toledo. A més, va aprendre diverses llengües modernes, com el francès, l'italià, el portuguès i el català.
El 1530, gràcies a la influència del seu pare, ocupà el merinat de les ciutats de Barbastre i Almudévar i continu de la Casa Reial i, poc després, la batllia d'Osca.
El 1537 va ser nomenat assistent-secretari de la Inquisició al servei del cardenal Juan Tavera, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i membre del Consell d'Estat d'Espanya. L'exercici d'aquest càrrec l'obligà a viatjar als Països Baixos, Sicília, Nàpols i Roma, circumstància que aprofità per recollir materials per a l'elaboració de les seves obres.
Fou el primer cronista oficial del regne d'Aragó, nomenat per les seves corts el 1548.
El 1566 Felip II el feu secretari del seu Consell i Cambra, i delegà en ell tots els assumptes importants que requerien la seva firma.
Zurita va obtenir una sinecura a Saragossa, i renuncià als seus càrrecs anteriors el 21 de gener de 1571 per dedicar-se exclusivament a la redacció de la seva obra més important, els Anales de la Corona de Aragón, que ja portava trenta anys preparant i el primer volum dels quals va aparèixer el 1562. Morí a Saragossa el 3 de novembre de 1580, poc després d'haver aparegut el darrer dels volums dels Anales, el 22 d'abril d'aquell mateix any.
L'estreta vinculació a la corona afavorí les seves possibilitats de mobilitat i d'accés a riques biblioteques i, sobretot, a les fonts arxivístiques oficials, que utilitzà intensament i sovint de forma literal. Tot i la lògica lleialtat a la monarquia, la seva obra destaca per l'extrema i rigorosa fidelitat a les dades documentals que obtingué, fruit d'una postura metodològica, típica del seu temps, crítica amb la historiografia precedent. Una part de la seva biblioteca privada es conserva a El Escorial.
Obres miniatura|Portada dels Anales de la Corona de Aragón. L'autor sosté la Senyera Reial dels Reis d'Aragó era originària dels Comtes de Barcelona Anales de la Corona de Aragón (Saragossa, Pedro Bernuz, 1562, primera part; Saragossa, Domingo de Portonariis, 1579, segona part; primera edició conjunta: Saragossa, Simón de Portonariis, 1610). Història de la Corona d'Aragó des de la invasió musulmana fins a Ferran el Catòlic inclòs. En aquesta obra l'historiador aragonès afirma que la Senyera Reial dels reis d'Aragó procedia dels Comtes de Barcelona. Indices rerum ab Aragoniae regibus gestarum (Saragossa, Domingo de Portonariis, 1578). Crònica dels reis d'Aragó fins a la mort de Martí l'Humà, a la qual afegí diverses cròniques de la història de Sicília (Gualberto Malaterra, Alessandro da Colesina i l'Abolorio de Robert Guiscard i els seus successors). Progresos de la Historia en el reino de Aragón (Saragossa, 1580). De la mateixa temàtica. Historia del rey don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia (Saragossa, Domingo de Portonariis, 1580). Història del regnat de Ferran el Catòlic, que completa la informació inclosa als Anales. Antonini Augusti itinerarium (Colònia, Schott, 1600). Enmiendas y advertencias a las crónicas de don Pedro, don Enrique el segundo, don Juan el primero y don Enrique el tercero que escribió don Pedto López de Ayala. Editada per Diego José Dormer el 1683.
També va escriure altres comentaris crítics a treballs d'altres historiadors (com Hernando del Pulgar), genealogies, cartes a nombrosos erudits del seu temps, etc.
Bibliografia Edicions Jerónimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón, ed. a cura d'Ángel Canellas López, 9 vols., Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1967-1977. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero Jerónimo Zurita, Historia del rey Don Hernando el Catholico. De las empresas, y ligas de Italia, ed. a cura de Guillermo Redondo Veintemillas i Carmen Morte García, 3 vols., Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1999. Facsímil a Google books Jerónimo Zurita, Índice de las gestas de los Reyes de Aragón desde comienzos del reinado al año 1410, ed. a cura de José Guillén Cabañero (trad.) i Ángel Canellas López, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1984.
Estudis VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (1-6 octubre 1962), Barcelona, 1962. Ángel Canellas López, Fuentes de Zurita: documentos de la alacena del cronista relativos a los años 1508-1511, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1969. Ángel Canellas López, Fuentes de Zurita: documentos de la alacena del cronista relativos a los años 1302-1478, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1974. Ángel Canellas López, "Como redactaba Zurita sus Anales: uso de dos cartas redactadas en Italia por Alfonso el Magnánimo", dins Sardegna, Mediterraneo e Atlantico tra Medioevo ed Età Moderna. Studi storici in memoria di Alberto Boscolo, Roma, Bulzoni, 1993, vol. 2, p. 345-353. Jerónimo Zurita: su época y su escuela. IV Centenario de la Universidad de Zaragoza: congreso nacional... (Zaragoza, 16-21 de mayo de 1983), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1986. Peter Krendl, "Zur Zurita-Kritik: Die Auswertung der erhaltenen spanischen Gesandtenberichte aus dem Reich in der 'Historia del Rey don Hernando el Catholico'", Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, 30 (1982), 344-358. Félix de Latassa y Ortín, Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que florecieron desde el año de 1500 hasta 1802, 6 vols., Pamplona, Joaquin de Domingo, 1798-1802, vol. 1, p. 354-373. Edició electrònica de les Bibliotecas de Latassa Diego Navarro Bonilla, "Noticias históricas en torno a la segunda edición de la primera parte de los Anales de Zurita (Juan Bautista de Negro-Simón de Portonariis, 1585)", Revista de historia Jerónimo Zurita, 74 (1999), 101-131. Xavier de Salas Bosch, "Los Inventarios de la 'alacena de Zurita'", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 17 (1944), 79-177. Ferran Soldevila, "Geronimo Zurita e la sua opera", Archivio Storico Sardo, 29 (1964), 29-71. Juan Francisco A. de Ustaroz i Diego J. Dormer, Progresos de la historia de Aragón y vida de sus cronistas, desde que se instituyó este cargo hasta su extinción. Primera parte, que comprende la biografía de Gerónimo Zurita, compuesta por --, Saragossa, Impr. del Hospicio Provincial, 1878 [ed. original 1680].
Altres treballs sobre les fonts de Zurita d'Ángel Canellas López.
Enllaços externs
A. Canellas López, Jerónimo Zurita y Castro (Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine) H. Gimeno Pascual, Jerónimo Zurita y Castro (Corpus Inscriptionum Latinarum II) Jerónimo Zurita (Aragoneses ilustres, Gobierno de Aragón) Institución «Fernando el Católico» (Diputación Provincial de Zaragoza)
Categoria:Historiadors aragonesos Categoria:Escriptors aragonesos en castellà Categoria:Escriptors aragonesos en llatí Categoria:Escriptors saragossans Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alcalá Categoria:Morts a Saragossa Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI