El terme procés fotogràfic alternatiu fa referència a qualsevol procés químic i foto-químic que condueix a l'obtenció impresa de fotografies.
Sovint també anomenats processos històrics o processos sense plata, els processos fotogràfics alternatius es refereixen a les tècniques primerenques d'impressió fotogràfica realitzades manualment. La majoria d'aquestes van ser inventades fa més de cent anys i van ser utilitzades pels fotògrafs pioners. Les imatges resultants tenen una qualitat pictòrica; un efecte que sovint és degut tant pel rastre de les pinzellades que queden en la pintura de l'emulsió com per les petites inconsistències i imprecisions derivades del processament manual.Non-Silver & Historic Printing Processes | Reframing Photography. (n.d.). Retrieved November 27, 2019, from http://www.reframingphotography.com/content/non-silver-historic-printing-processes
Actualment, el procés d'impressió fotogràfica analògica estàndard és el procés de gelatina d'argent, i els processos digitals estàndard inclouen la impressió de pigment i les exposicions digitals a làser en paper fotogràfic tradicional.
Durant el darrer segle les càmeres han esdevingut cada vegada més automàtiques i la majoria de fotògrafs no processen ni imprimeixen les seves pròpies imatges. No obstant, fotògrafs contemporanis amb la voluntat de recuperar els processos alternatius, apliquen noves tecnologies (el negatiu digital) i practiquen les antigues tècniques amb la intenció d'aportar una autoexpressió més personal. En aquests processos alternatius antics elaborats manualment el fotògraf s'involucra directament en la selecció de materials i elabora la impressió final.The Resurgence of Alternative Process Photography: The Old is New Again | Freestyle Photographic Supplies. (n.d.). Retrieved November 24, 2019, from https://www.freestylephoto.biz/resurgence-of-alternative-process-photography
Història Primers processos d'impressió fotogràfica Cap al principi del i un cop inventada la cambra obscura, Nicéphore Niépce, un jove científic interessat en l'art, va experimentar amb aquest instrument òptic. A partir de la seva investigació juntament amb la de Louis Daguerre, s'inventà un procés d'impremta d'imatges amb argent en plaques metàl·liques.An Ironic History of the Alternative Processes « History Of Alt. Proc. « AlternativePhotography.com. (n.d.). Retrieved November 28, 2019, from http://www.alternativephotography.com/ironic-history/
L'any 1834 l'anglès William Henry Fox Talbot aconseguí produir paper recobert de nitrat o clorur de plata exposant-lo amb una càmera obscura. Igual que Niépce, fou capaç de produir una imatge negativa. Del que també s'adonà, però, fou de que podia imprimir-la en còpia per contacte i fer-ne una imatge positiva.History of Alternative processes « History Of Alt. Proc. « AlternativePhotography.com. (n.d.). Retrieved November 28, 2019, from https://www.alternativephotography.com/history-alternative-processes/
Tot i tractar-se d'un gran descobriment, tenia força limitacions (el temps d'exposició de a càmera era de moltes hores, les fotografies quedaven cremades...) i en conseqüència, el matemàtic John Herschel va investigar molts materials sensibles a la llum com a alternatives a les sals d'argent, inclosos compostos d'altres metalls nobles, colorants extrets de flors i, molt significativament, les sals de ferro de certs àcids orgànics que es produeixen de manera natural.
A mitjans del 1830, el ja anomenat Talbot, va desenvolupar un altre procés fotogràfic alternatiu practicat amb freqüència fins a la dècada del 1850; la impressió de sal. Consistia en un compost de sal amb nitrat de plata i una font de llum UV que aconseguia imatges de tons marronoses i vermelloses.Alternative photographic processes A-Z « AlternativePhotography.com. (n.d.). Retrieved November 27, 2019, from http://www.alternativephotography.com/processes/
El 1839, Daguerre elaborà una de les primeres "imatges de iodur de plata" que anomenà Daguerreotip, la qualitat de la qual era bona i el temps d'exposició de "només" minuts. Seguidament (i gràcies a aquest invent) fou quan Talbot va desenvolupar el calotip (paper negatiu) el 1841, pel que va ser possible fer múltiples còpies impreses d'imatges d'una sola font.The Short History and Modern Art of Print Photography. (n.d.). Retrieved November 28, 2019, from https://www.creativelive.com/blog/history-and-art-of-print-photography/
Al següent any, el 1842, Herschel va fer el descobriment de que la llum transformava el citrat d'amoni fèrric en l'estat ferrós i que es podia utilitzar després per fer imatges permanents mitjançant la reducció d'una sal de metall noble al metall inert. Així, va fer impressions de contacte en or, plata, mercuri i en pigment prúsic blau, que va anomenar, respectivament: crisotip, argentotip, amfitriti i cianotip. Un innovador posterior, William Willis, va trobar una forma similar d'imprimir en platí i pal·ladi, creant així els coneguts processos de la platinotípia i la pal·ladiotípia (els quals van ser patentats, però, al 1873).
A l'octubre de 1843, la fotògrafa Anna Atkins es va convertir en la primera persona en imprimir i publicar un llibre il·lustrat fotogràficament (amb 424 cianotips).
El procés de gelatina d'argent va ser introduït per primera vegada l'any 1871 per Richard Leach Maddox però, l'any 1878, Charles Harper Bennett va presentar una versió millorada de l'emulsió que era més estable i sensible a la llum.
Cap a finals del es va introduir el procés de placa seca o gelatinobromur.
El 1889 W. W. J. Nicol va patentar el procés de la calotípia. En la patent original de Nicol, la impressió es desenvolupà en un bany de nitrat d'argent. Durant la dècada del 1890 va revisar i patentar altres fórmules i, en una d'aquestes, recomanà utilitzar el nitrat d'argent al sensibilitzador en lloc de al desenvolupador. Aquesta darrera revisió va resultar tant exitosa que encara és actualment el mètode utilitzat per la majoria d'impressores calotip contemporànies.
Processos d'impressió del segle XX El procés de la calotípia va ser molt popular a principis del però, amb el temps la seva popularitat va anar decreixent i se li va donar l'etiqueta de "platinotípia de pobres" atès que s'aconseguia una tonalitat molt similar a el platí o a el pal·ladi i proporcionava un efecte gairebé idèntic amb un cost molt inferior.
A mesura que la fotografia continuava evolucionant, el procés resultava més senzill. El 1900, Eastman Kodak va llançar la seva càmera Brownie (amb rodet de pel·lícula o film), la qual permetia disparar fotografies i, a més, qualsevol hi podia tenir accés. Un cop realitzada la fotografia, s'enviava la càmera sencera per correu convencional i l'empresa Kodak en processava el rodet de film, entregava les impressions d'aquest i recarregava la càmera. Així doncs, fotografiar amb el rodet de pel·lícula de gelatina va esdevenir més fàcil d'accedir i la majoria de fotògrafs van passar a utilitzar el film com a mitjà per capturar moments conceptualment "instantanis". Arrel de la creació de les Brownies es va popularitzar la fotografia domèstica i es va estendre l'ús de les càmeres entre la població. Aquest fet va deixar les plaques de vidre i càmeres de format més gran a un subconjunt més petit de fotògrafs. A la dècada del 1910 i 1920, a causa de diversos factors (com el cost o la facilitat de fabricació) la impressió de gelatina en argent, es va convertir en la pràctica d'impressió més comuna per a la fotografia. Aquesta evolució va significar que molts dels primers processos d'impressió deixessin de practicar-se. Sobretot van experimentar una gran davallada a partir de l'aparició de la primera càmera digital. La nova eina fotogràfica va ser desenvolupada per Kodak, que va encarregar construir-ne una a Steve Sasson el 12 de desembre de 1975.
Val a dir, però, que als anys vuitanta als Estats Units, hi va haver un interès de nou creixent que ha augmentat encara més en els darrers anys. Els kits de processament de pràcticament tots els processos mai utilitzats estan disponibles al mercat. Tot i que alguns són bastant cars, no hi deixen d'haver compradors. Un dels més prominents en particular és el de la platinotípia, el conjunt de productes químics de processament del qual costa uns 130 dòlars.HISTORICAL PHOTOGRAPHIC TECHNIQUES. (n.d.). Retrieved November 27, 2019, from http://www.ntm.cz/projekty/fototechniky/en/
Actualitat Generalment, en les passades dècades els processos alternatius van ser considerats obsolets i, si es volia imprimir una imatge mitjançant algun dels processos anteriors, trobar els materials requerits era complicat. Fa vint-i-cinc anys pràcticament totes les fotografies de belles arts s'imprimien en papers argentats proporcionats per grans empreses com Eastman o Agfa, fins que aquestes eliminaren els materials alternatius dels seus catàlegs.
Ara, a l'alba del , els processos històrics de la indústria fotogràfica s'enfronten al repte comercial que presenta la fotografia digital i a la nova tecnologia de la imatge electrònica. Els fotògrafs, tant aficionats com professionals, s'allunyen de les tradicions de cent cinquanta anys enrere, de la química i de la cambra fosca i s'apropen a la via electrònica de l'escriptori. És evident que aquesta via aporta grans avantatges en quant a la comoditat d'adquisició i transmissió. Malgrat les facilitats, possibles complicacions poden sorgir a llarg termini, derivades de problemes d'emmagatzematge, conservació i accessibilitat dels fitxers codificats digitalment. Es desconeix quant temps serà sostenible el nou format d'arxius digitals i com seguirà el ritme de l'alta tecnologia que avança i canvia constantment en la indústria informàtica. Contràriament, el negatiu fotogràfic tradicional es pot emmagatzemar, manipular i reimprimir a qualsevol lloc i en qualsevol moment amb tan sols la tecnologia més bàsica.
Darrerament, la fotografia ha començat a obtenir una major acceptació com a forma d'art i molts artistes s'han vist atrets per la naturalesa experimental dels processos històrics. Per sort, la major part d'aquest treball inicial es va documentar i compartir en algunes revistes fotogràfiques, textos històrics arxivats en biblioteques i projectes d'arxius en línia. Com que gran part de la informació original no s'ha perdut, s'ha pogut continuar utilitzant alguns d'aquests mètodes històrics per crear impressions fotogràfiques. Els practicants revivalistes van reescriure les receptes de fórmules històriques del llenguatge fotogràfic del per a un públic contemporani.
Recentment i tal com va succeir als Estats Units, hi ha hagut un gran auge de l'ús de processos fotogràfics alternatius a les galeries que venen o exposen fotografia d'art. Aquest mercat ha augmentat la competència entre galeries i fotògrafs. Avui en dia, les fotografies artesanals de processos alternatius es venen i, de nou, es considera un mitjà fotogràfic altament desitjable pels col·leccionistes. Atès que el resultat obtingut de les tècniques no es pot obtenir amb imatges digitals, s'ha creat certa fascinació per aquesta intersecció entre l'art i la química tant per la seva bellesa com per la seva permanència.
Tècniques Principals processos d'impressió per contacte:
Còpia a l'albúmina Inventada el 1850 i utilitzada comunament a finals de , la còpia a l'albúmina és un tipus d'impressió feta de paper fotogràfic recobert d'albúmina (clara d'ou). El procés consisteix a cobrir un full de paper amb albúmina (clara d'ou), fent que la superfície de el paper quedi brillant i llisa. A continuació, es recobreix amb una solució de nitrat de plata. L'albúmina i el nitrat de plata formen sals de plata sensibles a la llum en el paper. Quan un negatiu sobre placa de vidre es col·loca directament sobre el paper i s'exposa a la llum, forma una imatge en positiu sobre el paper.