Rita Lobato Velho Lopes de Freitas adoptà el nom de Rita Lobato. 1971. Revista de história. Volum 42, núm. 85. Universidade de São Paulo. Departamento de História, Sociedade de Estudos Históricos (Brasil). (Rio Grande, 7 de juny de 1866—Rio Pardo, 6 de gener de 1954) i fou la primera dona a exercir la medicina al Brasil.
Biografia Nasqué prematura, de set mesos, el 7 de juny de 1866. Sos pares foren Francisco Lobato Lopes i Rita Carolina Velho Lopes. Inicià els estudis de nivell mitjà a Pelotas, estat de Rio Grande do Sul; i demostrà una intensa vocació per la medicina. Malgrat un decret imperial, de 1879, que autoritzava les dones a prendre cursos en les facultats, i obtenir un títol acadèmic, els prejudicis de l'època, que les relegaven a funcions domèstiques, s'hi feien sentir molt fortament.
Rita es matriculà en la Facultat de Medicina de Rio de Janeiro, on el seu germà més jove cursava la carrera de Farmàcia. Més tard, per problemes amb els companys i professors es canvià a la Facultat de Medicina de Salvador, Bahia.. 2005. Vocação médica: um estudo de gênero. Temas de psicologia e educação médica. Edición ilustrada por Casa do Psicólogo. 279 pp. Allí era la primera dona universitària; i completament decidida a obtenir el títol de metgessa, vencé les hostilitats inicials dels col·legues i professors, i guanyà a poc a poc la seua simpatia.
Al 1887, és la primera dona brasilera, i la segona llatinoamericana (la primera, la xilena Eloísa Díaz Inzunza, diplomada el 20 de novembre de 1886) a obtenir el diploma de doctora mèdica, després de defensar la tesi sobre Paral·lel entre els mètodes preconitzats en la cesària que rebé moltes crítiques de contingut moral, per "indecorosa" en el tractament per ser d'"una dama".Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro, Nº 414-415. Ed. Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro. 2002. 1991. História geral da medicina brasileira. Volum 1. Ed. Hucitec. 436 pàg. . La seua vida professional quedà marcada per la mort en el part, de sa mare, a qui jurà, en el llit de moribunda
Després de la seua formació, torna a Rio Grande do Sul, on es casa amb Antônio Maria Amaro Freitas, i tingueren una única filla: Isis.
Obrí el consultori clínic a Porto Alegre durant un temps, i després s'instal·là a Rio Pardo, on exercí la professió de 1910 a 1925.
Al 1935, fou regidora pel Partit Alliberador, fins a la implantació de l'Estado Novo al 1937, que tancà totes les Cambres municipals.
Passà la resta de la seua vida en l'"Estança de Capivari", a Rio Pardo; i hi morí als 87 anys.
Altres publicacionsEnciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Volumen 56. 1927 Convalescença Responsabilidade médica Indicaçôes que exigeixen a operaçâo cesariana
Honors Al 1967, l'Empresa Brasilera de Correus i Telègrafs emeté un segell commemoratiu del centenari del seu natalici.
Epònims Carrer "Dra. Rita Lobato", ciutat de Rio Grande. Carrer "Dra. Rita Lobato", ciutat de Porto Alegre.
Referències
Vegeu també Sufragi femení. Feminisme. Història de les dones. :Categoria: feministes.
Fonts Schuma Schumaher, Érico Vital Brazil. 2000. Dicionário de mulheres do Brasil: de 1500 até a atualidade. Ed. J. Zahar. 567 pàg. .
Enllaços externs Extens lloc sobre Rita Lobato. O machismo na história do ensino médico.
Categoria:Escriptors brasilers en portuguès Categoria:Escriptors brasilers del segle XX Categoria:Escriptors de Rio Grande do Sul Categoria:Metges brasilers Categoria:Feministes brasilers Categoria:Morts el 1954 Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Morts a Rio Grande do Sul Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1866