Els Tres DivertimentiYou Tube: Britten - 3 Divertimenti for string quartet (1933). és una obra per a quartet de corda del compositor anglès Benjamin Britten escrita l'any 1936 i estrenada al Wigmore Hall el 25 de febrer d'aquell mateix any. La Marxa, el Vals i la Burlesca són els tres moviments d'aquesta obra per a quartet de corda, a la qual seguiràn el tres grans quartets que Britten va escriure el 1941 (Quartet núm.1), 1945 (Quartet núm.2) i 1975 (Quartet núm.3) respectivament.
Història El 1933, quan encara era estudiant en el Royal College of Music, Britten va començar a compondre una suite de moviments de diferents caràcters per a quartet titulada Alla Quartetto Serioso: "Go play, boy, play" (El subtítol està agafat del Conte d'Hivern de William Shakespeare). Dels cinc moviments projectats només es van completar tres -Alla Marcia, Alla Valse, Alla Burlesca- (encara que en l'esbós original de la composició existien un Alla Romança i un Tema amb Variacions). Estaven pensats com una sèrie de retrats d'amics de l'escola; el primer de l'atlètic David Lay ton de la Gresham's School la seva escola pública, i el tercer de Francis Barton, un amic de South Lodge, la seva anterior escola privada. Els tres moviments d'aquesta primera suit titualts PT (phisical training), At the Party i Ragging van ser interpretats pel Quartet Macnaghten en un concert al Ballet Club (Mercury Theatre), Londres, l'11 de desembre de 1933.
No va ser fins a 1936 que Britten va tornar al quartet. Al febrer d'aquest any se’l va convèncer perquè retirés i revisés "Go Play, boy, play”. D'aquí en va renéixer com els Tres Divertimenti que coneixem avui en dia, amb els títols March, Waltz i Burlesque. L'obra va ser estrenada pel Quartet Stratton (que més tard es convertiria en el Quartet Eòlic) al Wigmore Hall, el 25 de febrer de 1936. L'obra va ser publicada 47 anys més tard, l'any 1983 per Faber Music (Londres), 7 anys després de la mort de Benjamin Britten.
Anàlisi i estructura Les composicions de Benjamin Britten per a quartet de corda inclouen alguns dels exemples més importants del gènere en el segle XX: quatre quartets i tres moviments d'una suite inacabada reflecteixen la seva comprensió d'un mitjà en el qual tenia experiència com a intèrpret.
Nascut a Lowestoft el 1913, Britten ràpidament supera els recursos locals per a l'orientació en la composició i és enviat el 1927 al compositor Frank Bridge, que es va convertir en professor i amic. Igual que Bridge, Britten tocava la viola, i les seves obres per a instruments de corda són, des dels primers intents, totalment idiomàtiques, amb un profund coneixement de tots els aspectes de les tècniques d'interpretació. El seu germà Robert era violinista, i les primeres composicions de Britten reflectien aquestes habilitats familiars.
Els Tres Divertimenti són, com el títol el suggereix, un conjunt de tres peces de caràcters individuals destinades a un "entreteniment plaent" sense necessàriament gens d'importància seriosa o consideracions formals més àmplies com podria implicar un quartet de cordes de diversos moviments. Això no obstant, podem trobar-hi toc de burla i humor, però amb implicacions més fosques que potser reflecteixen els anys turbulents en els quals va ser escrita.
Marxa La Marxa és un dels primers exemples de l'ús d'aquesta forma per part de Britten, una característica recurrent en les seves obres posteriors. Aquí Britten atreu la nostra atenció amb una declamació inicial que és distintament moderna i dramàtica. Aviat s'estableix en una marxa més tradicional però amb un toc d'humor fosc abans que curiosament s'esvaeixi en el no-res. Podria ser una marxa militar que ha fracassat? Els ritmes eriçats, els glissandi i els colorits harmònics situen immediatament la música en el segle XX en termes d'estil, però com en la majoria de les composicions de Britten, la música és tonal, accessible i àmpliament atractiva. No obstant això, prevalen els suggeriments de Igor Stravinski, Béla Bartók i el professor de primària de Britten, Frank Bridge.
Vals El Vals, de graciós encant, té una textura sòbria. És una mica més “mans” tècnicament, amb textures convincents i un diàleg de cambra tradicional amb un toc de caràcter pastoral anglès. Hi trobem un aire de tranquil·la relaxació davant l'energia gairebé mota perpetua de la Burlesque. Tanmateix, tot I ser molt commovedor, les seves vores fosques continuen suggerint que està mirant cap endarrere, a temps més feliços. Igual que la Marxa, el Vals també s'allunya abruptament deixant-nos amb preguntes sense resposta.
Burlesque La Burlesque final (el moviment de “ragging” original) demostra una vegada més la facilitat de Britten per a la música ràpida. Aquí es repeteix la inconfusible vivacitat dels ritmes, tècniques i sonoritats del segle XX en una mini obra mestra de color i contrast dinàmic. Aquesta intensa burlesca suggereix la definició del diccionari de la paraula com "una extravagància dramàtica o una farsa d'algun tema seriós". Una carrera gairebé frenètica cap a la conclusió ens deixa una vegada més amb preguntes sobre la naturalesa d'aquesta paròdia i les seves implicacions.
Reaccions i crítiques En la seva forma final els Tres Divertimenti formen part de la producció madura de Britten, encara que mai els va publicar en vida, potser perquè van atreure 'rialletes i silencis freds' en la seva estrena en el Wigmore Hall el 25 de febrer de 1936. “Per què, no ho sé. Potser són pitjors del que esperava". En el seu diari afegeix l'intrigant comentari: "No són una gran música - però vaig sentir que són interessants i bastant brillants". Després de llegir una nota de premsa desfavorable, va continuar: "Em sento com un col·legial assotat". ↓
Enregistraments Els següents àlbums contenen els Tres divertimenti per a quartet de corda de Benjamin Britten:
1996: Sorrel Quartet. Britten: String Quartets, Vol. 1. Chandos 2007: The Brodsky Quartet. Tchaikovsky and Britten String Quartets. Challenge Classics 2007: The Coull Quartet. Maw/Britten: String quartet no.3; Three divertimenti. Somm 2008: Belcea Quartet. Britten: String Quartets Nos. 1-3. and Three Divertimenti. Warner Classics 2008: Endellion String Quartet. Benjamin Britten: The Collector’s Edition. EMI 2009: Utrecht String Quartet. Britten: Early String Quartets. Cobra 2010: Emperor Quartet. Britten: String Quartets. BIS 2013: Endellion String Quartet. Britten: String Quartets & 3 Divertimenti. Warner Classics 2013: Endellion String Quartet. Britten: Chamber Music & Instrumental Works. Warner Classics 2015: Avalon String Quartet. Illuminations. Cedille 2015: The Brodsky Quartet. Britten: The Complete String Quartets. Challenge Classics 2015: Skyros Quartet. Introspective Odyssey. Navona Records 2018: Piatti Quartet. Albion Refracted. Champs Hill Records 2018: Amernet String Quartet. Much Ado About Nothing. Centaur 2018: Telegraph Quartet. Into the Light. Centaur 2019: Doric String Quartet. Purcell & Britten. Chandos 2019: Maggini Quartet. British String Quartets. Naxos
Bibliografia Bridcut, John (2010). The Faber Pocket Guide to Britten. Faber & Faber. Bridcut, John (2015). Essential Britten: A Pocket Guide for the Britten Centenary. Faber & Faber. Britten, Benjamin (1936). Three Divertimenti. [Música impresa]. [Londres]: Faber Music Limited. ISMN 979-0-060-02063-6. Kildea, Paul (2013). Benjamin Britten: A Life in the Twentieth Century. Penguin UK. Lucy, Miller Murray (2010). Chamber Music: An Extensive Guide for Listeners. Rowman & Littlefield. Mitchell, Donald; Reed, Philip (2011). Letters from a Life Vol 1: 1923-39: Selected Letters and Diaries of Benjamin Britten. Faber & Faber.
Referències
Categoria:Música de cambra de Benjamin Britten Britten T Categoria:Composicions musicals del 1936