El Tossal de les Santes Creus és gran turó que presideix el nucli urbà d'Almacelles, des de la seva vessant nord, és usat com a parc. Ha estat sempre integrat a la xarxa urbana de la vila, a diferència del Vilot (l'altre gran turó icònic proper), que sempre ha romàs aïllat del centre urbà d'Almacelles.
Primeres actuacions en el Tossal de les Santes Creus Poc en sabem dels usos que se li van donar a aquest promontori situat a la banda nord-oest de la vila, més enllà que la seva fesonomia va condicional l'establiment d'un seguit de basses als seus peus, aprofitant les escorrenties que es produïen en dies de pluja i reconduint-les, aprofitant el desnivell del terreny, cap a la Bassa Bona que havia situada on hi ha actualment la plaça Fortuny per la banda de llevant d'aquest tossal; i cap a la Bassa Dolenta, que servia per a l'abeuratge del bestiar, aprofitant els desnivells del turó per la banda de ponent. D'aquestes conduccions que recollien les aigües pluvials, encara en resten testimonis com el mateix carrer del Canal, que es refereix a una d'aquestes canalitzacions.
També en sabem de l'ús litúrgic o cerimonial que se li donà des d'un primer moment al cim d'aquest tossal com el lloc escollit per culminar les processons de Setmana Santa. Segurament, des del primer moment que es van oficiar aquest tipus de processons a la nova vila, cap a finals del , se’l va concebre com el mont Calvari local on fer els oficis religiosos de rigor. Trobem que en el Cens de Rústega de 1807 i en el Cadastre de 1815 ja se’l coneix com a Tossal de les Creus, fet que ens confirma aquest fet. Curiosament, encara avui en dia, la processó del Calvari del Divendres Sant al matí transcorre entre el temple parroquial i la part més alta d'aquest turó. Antigament s'hi col·locaven tres grans creus en aquest indret.
Un nou barri El fet de construir la via fèrria en aquell indret va comportar dues grans actuacions urbanístiques. D'una banda, una immensa trinxera que separaria per complert els turons del Vilot i el de les Santes Creus, a més de crear una barrera física que impediria el creixement urbà reglat i homogeni que s'anava practicant en altres àrees de la vila.
L'altra gran actuació fou que, de resultes de la posada en funcionament de l'estació de ferrocarril i com a gran pol d'atracció econòmica que aquest fet comportà durant la segona meitat del , es va bastir una nova barriada de caràcter més humil a redós del camí que menava des del centre urbà d'aquella època –que s'iniciava a la plaça Fortuny- i que anava cap a la Saira. La construcció en diagonal d'aquella barriada tindria com a vial principal aquest camí, que acabaria sent el carrer de l'Estació, i desvirtuaria per complert la retícula ortogonal originària del . A banda i banda del carrer de l'Estació s'estenien petits carrerons i travessies, estenent-se des del carrer del Raval Alt pel nord, fins al carrer de Sant Isidre pel sud.
Què fer en aquell tossal? El poble anava creixent i aquell turó que relligava les darreres cases del poble pel nord no oferia cap mena d'atractiu. Era el turó on s'estenien els ravals, els darrers corrals. Era el turó que tallava tota mena d'accés més enllà, amb la via fèrria per una banda i amb una bòbila per l'altra, amb tota la maquinària d'extracció d'argiles, dipòsits i barreres que allò comportava i que feien poc atractiu aquella mena de mur d'argila.
També s'hi va bastir, a peu del tossal de les Santes Creus, la nova caserna de la Guàrdia Civil (1916) i gran part del vessant oest del tossal se’l van fer seu les famílies dels guàrdies, on van disposar tota mena de corrals, barraquetes i tancats on poder posar i criar animals per al seu autoconsum.
El 1916 també es comença a fer el camí carreter que anava d'Almacelles a Almenar, tot resseguint el tossal per la banda sud i aprofitant el traçat d'un antic camí que anava per la banda de baix del serrat del Fenollet.
Tanmateix el 1919 es construeix, a peu de l'antic camí de Sant Joan i a tocar del tossal per la banda de Ponent, el nou Liceu Escolar que el pedagog Frederic Godàs va voler bastir en aquest indret per ser un lloc ventilat, no gaire allunyat de la població i amb prou espai per bastir dos grans patis d'esbarjo. Seria, possiblement, la única excepció que donaria un cert interès a apropar-se a aquell turó ple de barreres i amb poc interès pels vilatans.
El 1921, el veí Pere Simó, sol·licita llicència per instal·lar, als peus mateix del tossal de les Santes Creus per la banda de ponent, una bòbila amb forn perpetu tipus Hoffman, que s'hauria de nodrir de les argiles que s'extraguessin del tossal. El projecte, obra de l'enginyer Eusebi Martí Larrich, fou aprovat i en un parell d'anys la nova bòbila començava a treballar a ple rendiment. Cal fer especial incís en aquesta fàbrica de maons, ja que de les seves extraccions se'n derivarien modificacions significatives en la morfologia i en els usos que es donarien anys més tard a tot aquest àmbit. Com a curiositat cal esmentar que durant seixanta anys, la xemeneia de la Bòbila Simó, Casanovas i González, fou la construcció més alta de la vila amb 35 metres d'alçada.
El 1923 l'empresa Chordi & Cía. instal·la per primer cop dalt del turó el primer transformador elèctric de la vila. Seria el primer precedent d'antenes i repetidors diversos que es van anar col·locant anys després al promontori.
El 1934 uns despreniments de roques del vessant oest del tossal cauen cap al pati de l'antic Liceu Escolar, aleshores ja col·legi públic de nois. El perill que comportava més despreniments d'aquell tipus va fer que l'ajuntament ordenés l'11 d'abril d'aquell mateix any les primeres obres d'escapçament i reforç dels vessants del turó, així com la construcció d'una mena de camí de ronda que servís per parar despreniments de la part alta del tossal cap avall i, alhora, servís de connexió entre una punta i l'altra del tossal per la part baixa d'aquest.
Instal·lació d'un gran complex escolar Almacelles no parava de rebre nouvinguts des del moment en què es començar a posar en reg el terme i l'economia començava a rutllar. Durant els primers anys trenta es fa un gran esforç inversor en ampliacions, tant pel que fa en el col·legi de nois com en el de noies. Malgrat tot, les ampliacions no eren suficients per una població escolar que augmentava any rere any de manera quasi exponencial. L'estiu de 1934, es planteja per primer cop, ateses les facilitats que oferia el Comissionat per a l'Educació de la Generalitat republicana, la construcció d'un gran complex escolar que acabés d'una vegada per totes amb la massificació escolar que patia Almacelles.
L'abril de 1936 s'inicien els tràmits de redacció d'aquest gran complex escolar que hauria de tenir dotze graus i se'n farà càrrec l'arquitecte Josep Florensa, que valora l'obra en unes 160.000 pessetes de l'època (962 euros). Davant aquesta proposta es plantegen dos grans problemes: l'un serà l'enrariment polític que desencadenarà en la Guerra Civil espanyola i que paralitzarà qualsevol projecte iniciat per la Generalitat republicana. L'altre, que l'Ajuntament només disposava de dues grans parcel·les de terreny capaces d'hostatjar un complex com aquell. Un dels proposats era aprofitar la plataforma que sorgiria de l'esplanació de la part alta del tossal de les Santes Creus. L'altre, ubicar-lo en uns terrenys propers a l'avinguda projectada com la Rambla d'Almacelles, que estava ideada a ser el gran passeig dels almacellencs en un futur.
La polèmica per ubicar un gran complex escolar no s'esvaïa amb els anys. Continuava l'aposta per fer-ho dalt del tossal de les Santes Creus i l'any 1973, l'aleshores alcalde de la vila, n'Amadeu Vilanova confirma en una entrevista l'adquisició d'uns terrenys propers al recentment inaugurat Camp d'Esports per fer realitat aquell gran col·legi públic que aglutinés totes les línies fins aleshores disperses en diferents edificis.
Finalment es pren una decisió: el gran complex educatiu es farà dalt del tossal de les Santes Creus. Comença la primera gran transformació del turó El mateix 1978 s'encarrega el projecte d'accessos, clavegueram i subministrament d'aigua dalt del tossal a càrrec de l'arquitecte Salvador Costa i Torres. Un any més tard (1979) s'iniciava l'esplanació de la part alta del tossal i amb l'abocament de les terres sobrants s'unifica el pendent del turó, deixant àmplies zones amb terrenys sense gaire compactació. També es procedeix a la construcció de la gran escalinata en ziga-zaga de balcó rodó en els vèrtexs que havia de donar accés a l'alumnat des de la part baixa de la població venint del carrer d'Orient; motiu pel qual s'enderroca una casa del carrer de Sant Antoni i s'habiliten unes escales d'accés per salvar el desnivell del terreny entre els carrer de Sant Antoni i el de la Bassa del Molí. El 1980 es presenta el projecte del nou complex escolar i el mes de setembre de 1981 s'inicien les obres, inaugurant-se finalment el mes de març de 1984 a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.
Anys 80 i 90, decadència i consolidació del tossal de les Santes Creus com a barrera física i mental dels almacellencs Un cop es posà en marxa el col·legi públic dalt del tossal de les Santes Creus es va fer palès un fet, que malgrat la urbanització d'una part d'aquell tossal per facilitar l'accés a la població escolar i als automòbils fins dalt del promontori, no va acabar de reeixir. L'objectiu que la població es fes seu aquell turó, i que formés part de la vila com una gran zona verda i d'equipaments que pretenia ser no va acabar de quallar i va restar durant anys més com un inconvenient que com un recurs del què treure’n profit.
La morfologia del turó tampoc hi ajudava: un terreny feréstec, àrid, sense cap mena de arbrat en els seus vessants a excepció de la típica de les zones ermes i estepàries. Per acabar-ho d'adobar l'any 1989 es van instal·lar un seguit d'antenes i repetidors de televisió que encara van enlletgir més la part alta del tossal. Es feia difícil l'accés i es donava tota l'àrea per perduda. Un sector que era voltat dels darreres de les cases, corrals, granges, naus abandonades, una carretera que feia de barrera pel vessant est i una via fèrria que també era una ferida oberta a tot aquell qui gosava atansar-se pel carrer del Dr. Agustín. En definitiva, un lloc del tot desaconsellable per fer un tomb o passar l'estona més enllà d'anar i sortir del centre escolar i amb els perills que suposaven les caigudes que podien patir els escolars tossal avall.
Primeres actuacions per adequar l'entorn del Tossal de les Santes Creus i transformar-lo en una gran zona verda de 20.000 m² Durant la primavera de 1991, aprofitant les celebracions relatives al Dia de l'Arbre, alumnes del centre escolar van iniciar una reforestació als peus del tossal, tot resseguint la carretera d'Alfarràs.
Anys més tard es repetiria l'experiència amb la plantació d'alguns pins i xipressos al voltant del perímetre del tossal per la banda de dalt. D'una banda es volia aconseguir ombra, una tanca de seguretat natural en els llocs més perillosos i que la vegetació plantada s'encarregués d'afermar els sòls, fàcilment erosionables.
Caldria esperar els primers anys del nou segle XXI per veure algunes de les actuacions que transformarien el tossal i tot el seu entorn, i que farien finalment que aquest turó formés part dels llocs preferits per al gaudi dels almacellencs.
Es va plantejar què fer amb aquell tossal per integrar-lo de manera definitiva en la xarxa urbana d'Almacelles, i en l'ànima dels seus vilatans. L'Equip de Govern va veure clares algunes de les mesures més urgents, i d'altres més a mig i llarg termini, però que calia entomar per transformar tot aquell sector en un lloc atractiu, viu i que fos dinamitzador de tota una barriada que s'havia anat disposant d'esquenes al tossal.
Cronologia d'actuacions 2003