Les manifestacions del 2019 a l'Equador van ser una onada de mobilitzacions a nivell nacional i internacional realitzades a partir del 2 d'octubre fins al 13 d'octubre de 2019, després de l'anunci de certes mesures econòmiques per part del govern de Lenín Moreno, i es van desenvolupar com a protestes en contra de les mesures i el govern, així mateix van tenir lloc protestes a favor de la pau, i de suport al govern equatorià.
Tant el Frente Unitario de Trabajadores (FUT), la Confederación de Nacionalidades Indígenas (CONAIE), i el Frente Popular (FP); que van formar l'oposició al govern de Rafael Correa; així com també la Federación de Cooperativas de Transporte Público de Pasajeros (FENACOTIP) i grups vinculats al Movimento Revolución Ciudadana (MRC) van declarar la seva adhesió i suport a les protestes contra Lenín Moreno; negant les acusacions de vinculació amb per l'expresident Rafael Correa.
Mentre s'anaven succeint les protestes, amb intervenció de la policia, tenen lloc actes delictius a arreu del país, similars als esdevinguts el 30 de setembre de 2010, i justificant-se en aquests actes delelictius, el govern va declarar l'estat d'excepció. El 4 d'octubre, la FENACOTIP va abandonar l'aturada. Mentre la CONAIE, FUT i FP van continuar amb les marxes que es van intensificar a Quito i les forces armades començaven a protegir la ciutat i el palau de Carondelet, arribant en els últims dos dies a instaurar-se el toc de queda total sobre la capital.
Finalment, el dia 13 d'octubre la reunió entre la CONAIE i el govern, intervinguda per les Nacions Unides (ONU), va aconseguir la derogatòria del decret 883 sobre l'eliminació del subsidi a la gasolina. El Ministeri de Govern va informar de la detenció de 1330 persones, 435 policies ferits i 132 bloqueigs de carreteres.
Antecedents Vagues de fam El 23 de juliol, en els exteriors del Palau Legislatiu a Quito, un grup de mestres retirats van iniciar una vaga de fam en exigència del pagament de les seves compensacions en efectiu. El 28 de juliol, a Santo Domingo, i el 5 d'agost, a la plaça Vicente Rocafuerte de Guayaquil, la mesura va ser adoptada per un grup de jubilats. Finalment serà el 6 d'agost que la mesura serà aixecada després d'acordar el pagament de les compensacions en bons que podrien ser canviats al Banco del Instituto Equatoriano de Seguridad Social (IESS). miniatura|Protesta a Guayaquil durant la Jornada Nacional organitzada pel Front Unitari de Treballadors (FUT), el 5 de setembre. El 2 de setembre, en el mateix lloc on van estar els mestres de Guayaquil, empleats jubilats de la Corporación Nacional de Electricidad (CNEL) van iniciar una nova vaga de fam. Rebrien el suport durant la mobilització nacional del 5 de setembre convocada pel Frente Unitario de Trabajadores (FUT), aquesta havia estat organitzada com a preparació a una vaga nacional.
Protestes a Carchi El dimarts 24 de setembre van començar les protestes a la província del Carchi contra el que consideren abandó per part del govern de l'Equador. Les protestes serien recolzades des de la prefectura de la província encapçalada per Guillermo Herrera i per les centrals sindicals. Les mesures adoptades en aquesta protesta van ser plantades a la governació, marxes i bloqueigs de vies. L'aturada seria aixecada el 30 de setembre després d'acordar-se dotze compromisos amb el govern.
Mesures econòmiques miniatura|Lenín Moreno entrant al Palau Legislatiu per a la seva possessió el 24 de maig de 2017. La nit 1 d'octubre de 2019, Lenín Moreno va anunciar 6 mesures econòmiques i 13 propostes de reforma a la cadena nacional per estimular l'economia del país. Amb un discurs que va iniciar declarant el no augment de l'impost al valor agregat (IVA) el mandatari va parlar que realitzaria el següent:
L'alliberament del preu del dièsel i la gasolina extra i ecopaís. El lliurament de 15 dòlars mensuals addicionals en bons a 300.000 famílies. L'eliminació o reducció d'aranzels per a maquinària i matèries primeres agrícoles i industrials. L'eliminació d'aranzels a la importació de dispositius mòbils El lliurament de mil milions de dòlars per a crèdits hipotecaris des de novembre, a una taxa del 4,99 %. La renovació de contractes ocasionals amb 20 % menys de remuneració. L'acomiadament de 23.000 buròcrates.
Paral·lelament a aquestes mesures, va anunciar les reformes que serien enviades a l'Assemblea Nacional de l'Equador que serien les següents:
La contribució durant tres anys per part d'empreses que perceben ingressos superiors a 10 milions de dòlars a l'any. Reducció de l'impost a la renda única per la banana. La devolució automàtica de tributs al comerç exterior. L'eliminació de la bestreta de l'impost a la renda. La reducció a la meitat de l'impost a la sortida de divises (ISD) per a matèries primeres, insulsos per a béns de capital, segons un llistat. La reducció de l'impost als vehicles de menys de 32.000 dòlars per a ús productiu. Les reducció de vacances per a empleats públics de 30 a 15 dies a l'any, exceptuant per força pública i serveis socials. L'aportació d'un dia del salari cada mes als treballadors públics. L'aplicació de reformes laborals sobre nous contractes. La creació de noves modalitats de contractes per emprenedors. La creació d'una modalitat de contracte de reemplaçament en cas de llicència de maternitat i paternitat i malalties catastròfiques. Facilitats pel tele-treball. Nova forma de jubilació patronal: ocupadors incrementen aportació mensual en 2 % per a nous treballadors, Aquest valor podrà ser estalviat en l'Institut Equatorià de Seguretat Social (IESS) o en fons privats.
Esdeveniments 2 d'octubre Les mesures van rebre al següent dia el rebuig oficial del Frente Unitario de Trabajadores (FUT), la Confederación de Nacionalidades Indígenas (CONAIE), el Frente Popular i Parlamento Laboral; els qui conjuntament es van declarar en resistència, i van anunciar un aturada i una sèrie de mobilitzacions immediates contra aquestes. El mateix dia, la Federació Nacional de Transportistes (FENACOTIP) va anunciar la paralització del treball pel 3 d'octubre, dia en què es va fer efectiu el decret 883 que eliminava el subsidi a la gasolina.
El Partit Unidad Popular va incloure el seu rebuig a les mesures en una marxa a Quito realitzada contra una suposada eliminació de l'organització per part del Consejo Nacional Electoral (CNE). Durant la nit d'aquest dia a Guayas, un grup de manifestants va bloquejar el Pont de la Unitat Nacional a la secció que connecta a Durán amb Samborondón, sent arrestades dues persones.
3 d'octubre Davant l'aturada de transportistes, el 3 d'octubre, el govern va suspendre les classes a escoles i col·legis. Mentre, a Quito i Guayaquil, els municipis van garantir fàcilment la mobilitat dels ciutadans amb l'ús dels serveis de transport públic municipals i, en el cas de la capital, amb la suspensió de la mesura de restricció vehicular.
A Guayaquil, la Autoridad del Transito Municipal (ATM) vetllà pel normal desenvolupament del trànsit, però igualment va existir el bloqueig dels taxistes dels carrers Machala i Brasil. A la tarda, la Metrovía va acabar suspenent el seu servei davant el bloc de les vies del servei i la falta de garanties; el mateix acte van realitzar locals comercials al centre davant la falta de seguretat. La Intendència del Guayas va suspendre tots els esdeveniments de concurrència massiva fins al 6 d'octubre després d'una jornada en la qual a més de les protestes, van existir excessos en sectors del sud de la ciutat com el Suburbi, Illa Trinitaria i el Guasmo, en els quals es van incloure saqueigs a locals comercials. A la nit la Federació Nacional de Transport Pesat va decidir no unir-se a l'atur i començar a dialogar amb el govern.
A Quito, es va iniciar una marxa a la Universitat Central amb direcció al Palau de Carondelet, acabant enfront del cordó policial, que va acabar fent ús de la seva força contra els manifestants, destacant els danys físics que va sofrir Luis Tipantuña en rebre l'impacte d'una bomba lacrimògena a l'ull, perdent aquest. Les protestes van durar fins a la nit, el poder policial, va dispersar als manifestants fins a l'hospital Eugenio Mirall i els seus voltants. A l'Aeroport Internacional Mariscal Sucre es van acabar cancel·lant alguns vols davant la incapacitat dels passatgers d'arribar a l'aeroport pel bloqueig de la Ruta Viva que la connecta amb la capital. D'altra banda, estudiants de la Universitat Sant Francisco de Quito van intentar aturar la paralització de la carretera a Cumbayá en tractar d'apagar les llandes que els taxistes havien calat foc, sent agredits pels taxistes i amenaçats amb pals i pedres. A la nit del 3 d'octubre es van atacar diverses ambulàncies incloses les de la Cruz Roja Ecuatoriana.
A Conca, la marxa de joves va arribar al Parc Abdón Calderón, lloc on la Cambra del Transporte de Conca va cridar a les organitzacions socials perquè facin els seus pronunciaments. La falta de transport va portar en diferents ciutats al fet que les persones cooperin entre si amb les seves actuacions, entre ells destaca l'esportista Jefferson Pérez que va usar el seu acte per a tal acte per Conca.
A Manta, Montecristi, Jaramijó i Santo Domingo;els accessos a les ciutats van ser bloquejats per taxistes i a Loja les andanes de la terminal terrestre van romandre buits. El saldo de les protestes d'aquest dia va ser el de 350 detinguts, en els quals estaria inclòs Marlon Santi, coordinador de Pachakutik, i Jairo Gualinga, dirigent de Joventuts de la Confederación de Nacionalidades Indígenas (CONAIE); així com també 35 ferits.
4 d'octubre Des del matí va existir presència militar i policial en diversos sectors del país, tant per prevenir-se davant protestes com per donar suport a la prestació de serveis de transport.
A Ambato, l'anunci d'una marxa indígena va portar a l'encerclament de la governació de Tungurahua, que en produir-se va causar enfrontaments amb la policia que el Movimento Indígena de Tungurahua (MIT) va assegurar que eren provocats per infiltrats. A Cotopaxi, els indígenes i camperols de Pujilí, Saquisilí i Salcedo van ingressar al centre de Latacunga després de reunir-se al centre de Pujilí. A Conca, una marxa va arribar fins al Complex Judicial de Conca davant la detenció de Mesías Vicuña i Manolo Solís, dirigents dels transportistes. Mentre, a Manabí, es manté el bloqueig de les vies a les principals ciutats de la província. A Imbabura, els indígenes detindran a una grup de policies que suposadament estaven reprimint manifestants. A Cayambe, les manifestacions van acabar desembocant en la intervenció militar usant bales de goma cap als manifestants, que va portar al seu torn a la resposta d'aquests amb danys cap a dos busos militars. A Guayaquil, durant la tarda va haver-hi una manifestació que provocaria disturbis a l'Avinguda 9 d'octubre.
Pel costat dels transportistes, aquests van anunciar la fi del seva aturada i a per iniciar el diàleg amb el govern, demanant a aquest l'alliberament dels seus companys i l'alça de la tarifes de transport interprovincial i provincial. Mentre el Frente Unitario de Trabajadores, el Frente Popular i la Confederación de Nacionalidades Indígenas van anunciar que continuarien amb la «radicalització de la protesta» i la vaga general pel 9 d'octubre.
5 d'octubre miniatura|Punts de venda de passatge tancats a la Terminal Terrestre de Guayaquil davant falta de busos interprovincials pel tancament de vies