Els Hamar (també anomenats Hamer) són un grup ètnic agro-ramader del sud-oest d'Etiòpia establert principalment al woreda de Hamer, a la vall baixa del riu Omo, dins la Regió d'Etiòpia Meridional. Parlen la llengua hamar, una llengua de la branca omòtica de la família afroasiàtica, i la seva economia tradicional es basa en la ramaderia, especialment de bovins, complementada amb l'agricultura de subsistència.

Els Hamar formen part del conjunt de pobles de la vall de l'Omo, una de les regions amb més diversitat cultural i lingüística d'Àfrica. Comparteixen estrets vincles culturals i lingüístics amb els Karo i mantenen des de fa generacions relacions d'intercanvi, aliances matrimonials i també conflictes ocasionals amb altres pobles veïns, entre els quals destaquen els Daasanach. La seva organització social, el paper central del bestiar i les seves tradicions han estat àmpliament estudiats pels antropòlegs Jean Lydall i Ivo Strecker, les investigacions dels quals constitueixen una de les principals fonts de coneixement sobre la societat hamar.

Territori miniatura|300px|Poblat hamar tradicional envoltat per una tanca de fusta.

Els Hamar habiten principalment al woreda de Hamer, al sud-oest d'Etiòpia, dins la Regió d'Etiòpia Meridional. El seu territori ocupa principalment les terres situades a l'est del riu Omo i s'estén aproximadament des del riu Weito fins a la vall baixa de l'Omo. El principal nucli urbà és Turmi, que constitueix el centre administratiu i comercial del woreda.

El territori hamar limita amb el dels Banna i els Bashada al nord, els Arbore i els Tsamai a l'est, els Daasanach al sud i els Karo a l'oest, separats en bona part pel curs del riu Omo.

El paisatge és format per planes obertes, turons baixos i cursos d'aigua temporals, en un entorn de clima semiàrid caracteritzat per una llarga estació seca i precipitacions irregulars. Aquestes condicions han afavorit tradicionalment una economia basada en la ramaderia i l'agricultura de secà, adaptada a les variacions estacionals del medi.

Història La història dels Hamar és coneguda principalment a través de la tradició oral i dels estudis etnogràfics, ja que les fonts escrites sobre aquest poble són escasses abans de la incorporació de la regió a l'Estat etíop. Les tradicions recollides per Jean Lydall i Ivo Strecker indiquen que els Hamar mantenen vincles històrics estrets amb els Banna, els Bashada i els Karo, pobles amb els quals comparteixen importants afinitats culturals i lingüístiques i una llarga convivència a la vall de l'Omo.

Al llarg dels segles, els Hamar han mantingut relacions constants amb els pobles veïns mitjançant l'intercanvi de productes, els matrimonis entre comunitats i diverses formes de cooperació. Aquestes relacions també han estat marcades periòdicament per conflictes relacionats amb el control de les pastures, l'accés a l'aigua i la possessió de bestiar, recursos essencials en una societat agro-ramadera.

A finals del segle XIX, durant l'expansió de l'Imperi etíop sota el regnat de Menelik II, el territori dels Hamar va quedar incorporat a l'administració imperial. Al llarg del segle XX, la presència progressiva de l'administració estatal, l'obertura de noves vies de comunicació, l'escolarització i l'augment dels contactes amb l'exterior van introduir canvis socials i econòmics importants. Des de finals del segle XX, el desenvolupament del turisme a la vall de l'Omo ha incrementat encara més aquests contactes, tot i que els Hamar continuen preservant bona part de les seves institucions socials, els seus rituals i nombrosos aspectes de la seva forma de vida tradicional.

Economia miniatura|300px|Home hamar.

L'economia tradicional dels Hamar es basa principalment en la ramaderia, especialment de bovins, tot i que també crien cabres i ovelles. El bestiar constitueix la principal reserva de riquesa de les famílies i té un paper central tant en la vida econòmica com en les relacions socials i les cerimònies rituals. Segons la disponibilitat de pastures, part dels ramats es desplacen estacionalment cap a altres zones de pastura, incloses àrees properes al riu Omo.

L'agricultura de subsistència complementa l'activitat ramadera. Els Hamar conreen principalment sorgo, blat de moro i altres cereals adaptats al clima semiàrid de la regió, en camps que depenen sobretot de les precipitacions estacionals. La producció agrícola varia considerablement d'un any a l'altre a causa de la irregularitat de les pluges.

L'apicultura, la caça i la recol·lecció de fruits, arrels i altres recursos silvestres també formen part dels mitjans tradicionals de subsistència. Els mercats locals, especialment el de Turmi, són un important centre d'intercanvi de bestiar, productes agrícoles, mel i artesania. En les darreres dècades, el desenvolupament del turisme a la vall de l'Omo ha generat noves fonts d'ingressos per a una part de la població, tot i que la ramaderia continua essent la principal activitat econòmica dels Hamar.

Organització social miniatura|300px|Reunió de membres de la comunitat hamar.

La societat hamar és de tipus acèfal, és a dir, no disposa d'una autoritat política centralitzada ni de caps amb poder sobre el conjunt de la comunitat. Les decisions es prenen de manera col·lectiva i la resolució dels conflictes recau principalment en els ancians, el prestigi personal i la capacitat de mediació.

La població s'organitza en vint-i-quatre clans exògams agrupats en dues meitats. Els matrimonis entre clans contribueixen a mantenir les relacions socials i els vincles entre les diferents comunitats, mentre que els llinatges constitueixen la base de la identitat familiar i de la transmissió dels drets i les obligacions.

Els Hamar tenen dues autoritats rituals conegudes com a bitta, cadascuna vinculada a un dels principals grups de clans. Els bitta són responsables del benestar espiritual del territori, de les benediccions relacionades amb la fertilitat de les persones, el bestiar i la terra, però no exerceixen cap autoritat política sobre la comunitat.

El bestiar ocupa un lloc central en l'organització social dels Hamar. A més del seu valor econòmic, és un element fonamental en els matrimonis, les compensacions entre famílies i nombroses cerimònies rituals, i constitueix un dels principals indicadors de prestigi social.

Cultura Habitatge miniatura|300px|Habitatges tradicionals hamar.

Els habitatges tradicionals dels Hamar són cabanes de planta circular construïdes amb una estructura de branques recoberta de fang i coberta amb una teulada cònica de palla. Els poblats solen estar formats per diverses cabanes distribuïdes dins un recinte delimitat per tanques de fusta o d'espines, que protegeixen tant l'espai domèstic com el bestiar durant la nit.

La disposició dels habitatges respon a les necessitats de cada unitat familiar i de l'activitat ramadera. A més de les cabanes destinades a l'habitatge, els poblats disposen de corrals per al bestiar i d'espais oberts on es desenvolupen bona part de les activitats quotidianes i de la vida comunitària.

Indumentària i ornamentació miniatura|300px|Dona hamar amb ornaments tradicionals.

La indumentària tradicional varia segons el sexe, l'edat i l'estat civil. Les dones acostumen a portar faldilles de pell adornades amb collars de comptes de colors, braçalets metàl·lics i altres ornaments. Els pentinats, elaborats amb una barreja d'argila vermella i greix, constitueixen un dels trets més característics de la seva imatge tradicional.

Els homes vesteixen habitualment peces senzilles adaptades al clima de la regió i utilitzen bastons, ganivets o altres estris relacionats amb la ramaderia. Tant homes com dones duen ornaments corporals que poden indicar l'edat, el prestigi social o la situació familiar.

Salt dels bous El salt dels bous (ukuli bula) és el principal ritual d'iniciació masculina dels Hamar. Durant la cerimònia, el jove que aspira a esdevenir adult ha de córrer diverses vegades sobre el llom d'una filera de bous sense caure. Si supera la prova, és reconegut com a adult i adquireix el dret de casar-se.

La cerimònia reuneix familiars i membres de la comunitat durant diversos dies i inclou danses, cants, benediccions i altres rituals previs al salt. Hi participen especialment els maza, homes joves que ja han superat aquesta iniciació però que encara no estan casats, els quals assumeixen diverses funcions cerimonials durant el desenvolupament del ritual.

Un dels aspectes més característics de la cerimònia és la flagel·lació ritual d'algunes parentes del jove per part dels maza. Les dones hi participen voluntàriament i les cicatrius resultants són considerades un símbol de lleialtat, solidaritat i suport envers el futur iniciat. Alhora, aquest assumeix el compromís moral de correspondre aquesta demostració de suport ajudant-les quan ho necessitin al llarg de la vida.

Llengua Els Hamar parlen la llengua hamar, una llengua de la branca omòtica de la família afroasiàtica. Forma part del grup conegut com a hamar-banna, juntament amb les varietats parlades pels Banna i els Bashada, amb les quals presenta un alt grau d'intel·ligibilitat mútua.

La llengua es transmet principalment de forma oral i continua essent el principal mitjà de comunicació dins la comunitat. Tot i que l'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia i és present en l'administració, l'ensenyament i les relacions amb l'exterior, la majoria dels Hamar utilitzen habitualment la llengua pròpia en la vida quotidiana.

La llengua hamar ha estat objecte de diversos estudis lingüístics moderns, entre els quals destaca la gramàtica descriptiva publicada per Sara Petrollino el 2016, considerada una de les obres de referència sobre aquesta llengua.

Referències

Bibliografia complementària Lydall, Jean, and Ivo Strecker (1979). The Hamar of Southern Ethiopia (Els Hamar del sud d'Etiòpia). En tres volums: v. 1.: Work journal; v. 2: Baldambe explains; v. 3: Conversations in Dambaiti. Arbeiten aus dem Institut fur Volkerkunde der Universitat zu Göttingen, Bd. 12-14. Hohenschaftlarn: Klaus Renner Verlag. (v. 1); (v. 2); (v. 3). Giansanti, Gianni (2004). Vanishing Africa (La desaparició de l'Àfrica). Text i fotografies de Gianni Giansanti; introduccions etnogràfiques de Paolo Novaresio. Traduït de l'italià. Amb CD d'àudio. Vercelli, Itàlia: Estrella Blanca. ISBN 88-544-0006-8. Strecker, Ivo A. (1988). The Social Practice of Symbolization: An Anthropological Analysis. Monografies sobre Antropologia social, núm. 60. Londres; Atlantic Highlands, Nova Jersey: Athlone Press. ISBN 0-485-19557-7.

Filmografia 1973 - Rivers of sand (Rius de sorra) de Robert Gardner, color, 83 min 1994 - Sweet Sorghum: An Ethnographer's Daughter Remembers Life in Hamar, Southern Ethiopia de Ivo Strecker i Jean Lydall i la seva filla Kaira Strecker. Una producció de IWF. Watertown, Massachusetts: Documentary Educational Resources, . VHS. Presentador, Kaira Strecker; productor, Rolf Husmann. 1996 - "The Hamar Trilogy" (Triologia dels Hamar) Una sèrie de tres pel·lícules Joanna Head i Jean Lydell; distribuïda per Filmakers Library, NYC. Els títols de la sèrie son: The Women Who Smile, Two Girls Go Hunting i Our Way of Loving. 2001 - Duka's Dilemma: A Visit to Hamar, Southern Ethiopia. A film by Jean Lydall and Kaira Strecker. Watertown, Massachusetts: Documentary Educational Resources, released in 2004. DVD. Camera, sound, and editing, Kaira Strecker; anthropology and production, Jean Lydall. 2001 - The Last Warriors: The Hamar and Karo Tribes: Searching for Mingi (Els últims guerrers: els Hamar i els Karo: la recerca de Mingi) és una producció transmèdia; Southern Star. Princeton (Nova Jersey): Films for the Humanities & Sciences. VHS. Productor, Michael Willesee Jr.; director, Ben Ulm. .

Discografia 2003 - Nyabole: Hamar – Southern Ethiopia. CD. Museum collection Berlin series. Enregistrat entre 1970 i 1976 i originalment publicat com LP el 1968. Mainz, Alemanya: Wergo.